Poesia

 1 ComteG|         fi. ~—¿Quan me prendreu per esposa,  lo meu bon comte
 2 ComteG|         crit d’angúnia ~retruny per tot lo jardí:  —No el cregues,
 3 ComteG|        ningú n’ha sabut la fi. ~Per ell preguen dues monges
 4 Confes|     fins la fe soterra, ~fugint per mig de roques del món que
 5 Confes|     fugir, ~mon esperit forceja per prendre sa volada ~i solcar
 6 Confes|       impotents, ~mon seny, sec per la febra, només escup follies, ~
 7 Confes|       impura, ~amb negres jorns per branques que mai donaran
 8 Confes| contacte se desvaneix com fum; ~per la dissort batuda, davant
 9 Confes|        só un vell arbre vinclat per la ventada, ~no vullau que
10 Confes|         cobertes mes entranyes, per cinturó un rosari, ~i lleuger
11 Confes|       el calvari, ~de genollons per terra jo hi portaré ma creu. ~