Poesia

 1 ComteG|            i et donga més sort que a mi!— ~Se senten fortes petjades ~
 2 ComteG|         del jardí: ~lo comte truca a la reixa ~amb la creu de
 3 ComteG|           Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~
 4 ComteG|         meva, ~que també m’ho jurà a mi!— ~.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . ~
 5 ComteG|                   Ell se n’ha anat a la guerra, ~ningú n’ha sabut
 6 Confes|      desterrat desitja tornar-se’n a sa terra; ~la nau, mig feta
 7 Confes|          feta trossos, vol arribar a port. ~Com àliga valenta,
 8 Confes| aclaparant-me: la càndida alegria ~a mon impur contacte se desvaneix
 9 Confes|             Donau-me dols i penes. A dins del cementiri ~d’aqueixa
10 Confes|         mentres m’obriu los braços a l’hora de la mort.~