Poesia
1 Confes| voltat me miri ~de feres i d’abismes: la fe ja em farà fort. ~
2 Confes| queda encara el cor! ~I ací humil vos el porto: cobert
3 Confes| cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me: la càndida alegria ~a mon
4 Confes| àliga valenta, pels llaços agafada, ~que amb sos lligams batega,
5 Confes| de cendra, davant Vós m’agenollo. Mirau-me amb ulls d’amor! ~
6 Confes| los dies plens de llum. ~I això ha de durar sempre? Després
7 Confes| vol arribar a port. ~Com àliga valenta, pels llaços agafada, ~
8 ComteG| paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~ell li fa un petó molt
9 Confes| mes culpes, i enmig d’eixa amargura ~ma vida és corcat arbre
10 Confes| agenollo. Mirau-me amb ulls d’amor! ~Jo faré penitència. D’
11 ComteG| Ell se n’ha anat a la guerra, ~ningú n’ha
12 ComteG| Tot plegat, un crit d’angúnia ~retruny per tot lo jardí: —
13 Confes| cementiri ~d’aqueixa vall d’angúnies, feu que voltat me miri ~
14 Confes| dissort batuda, davant l’ànima mia ~se tornen nits de fosca
15 Confes| voluntat, locura; ~volcà apagat ma pensa; mon cor, sepulcre
16 Confes| CONFESSIÓ GENERAL ~ ~Cansat d’aquest bullici que fins la fe soterra, ~
17 Confes| nau, mig feta trossos, vol arribar a port. ~Com àliga valenta,
18 Confes| fang nodrida que pel fang s’arrossega, ~pel fang d’aqueixa vida,
19 Confes| aqueixa vida, Senyor, m’he arrossegat! ~I defallir me sento. De
20 Confes| lleuger d’eixes culpes que avui me perdoneu, ~tot nu de
21 Confes| sempre lo cos, sòpit pel baf de les orgies, ~pesant son
22 Confes| agafada, ~que amb sos lligams batega, ferida, esparverada, ~mossegant
23 Confes| com fum; ~per la dissort batuda, davant l’ànima mia ~se
24 ComteG| dues germanes filen ~al bell recó del jardí; si l’una
25 ComteG| guard, ma dolça vida. ~—Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que
26 Confes| martiri ~mentres m’obriu los braços a l’hora de la mort.~
27 Confes| impura, ~amb negres jorns per branques que mai donaran fruit; ~
28 Confes| escup follies, ~com llot i brossa escupen les ones dels torrents. ~
29 Confes| pensa; mon cor, sepulcre buit. ~De mi mateix despresa,
30 Confes| GENERAL ~ ~Cansat d’aquest bullici que fins la fe soterra, ~
31 Confes| vau encendre ~dins d’eixa caixa d’ossos; lo món no em pogué
32 Confes| peus i testa jo pujaré el calvari, ~de genollons per terra
33 Confes| glop va aclaparant-me: la càndida alegria ~a mon impur contacte
34 Confes| CONFESSIÓ GENERAL ~ ~Cansat d’aquest bullici que fins
35 Confes| la fe ja em farà fort. ~Cantant la vostra glòria jo passaré
36 ComteG| jo t’ho juro, si al meu castell vols venir.— ~Tot plegat,
37 Confes| despresa, la pols los ulls me cega, ~lo fum de les tenebres
38 Confes| dols i penes. A dins del cementiri ~d’aqueixa vall d’angúnies,
39 Confes| porto: cobert lo front de cendra, davant Vós m’agenollo.
40 Confes| cobertes mes entranyes, per cinturó un rosari, ~i lleuger d’
41 Confes| ací humil vos el porto: cobert lo front de cendra, davant
42 Confes| penitència. D’un sant escapulari ~cobertes mes entranyes, per cinturó
43 ComteG| gessamí. ~L’una diu: —Si el coneguesses, ~el meu bon comte Garí...!— ~
44 Confes| CONFESSIÓ GENERAL ~ ~Cansat d’aquest
45 Confes| càndida alegria ~a mon impur contacte se desvaneix com fum; ~per
46 ComteG| preguen dues monges al convent de Sant Martí. ~ ~ ~
47 Confes| eixa amargura ~ma vida és corcat arbre nodrit de saba impura, ~
48 ComteG| per tot lo jardí: —No el cregues, germana meva, ~que també
49 Confes| lo meu respir ofega ~i em cremen les entranyes les flames
50 ComteG| venir.— ~Tot plegat, un crit d’angúnia ~retruny per tot
51 Confes| I defallir me sento. De cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me:
52 Confes| Senyor, m’he arrossegat! ~I defallir me sento. De cruel melancolia ~
53 Confes| brossa escupen les ones dels torrents. ~I així lluito
54 Confes| de la mort: ~lo desterrat desitja tornar-se’n a sa terra; ~
55 Confes| això ha de durar sempre? Després de l’hivernada ~vindrà la
56 Confes| sepulcre buit. ~De mi mateix despresa, la pols los ulls me cega, ~
57 Confes| platges de la mort: ~lo desterrat desitja tornar-se’n a sa
58 Confes| a mon impur contacte se desvaneix com fum; ~per la dissort
59 Confes| orgies, ~pesant son vol detura; passen així mos dies, ~
60 Confes| desvaneix com fum; ~per la dissort batuda, davant l’ànima mia ~
61 ComteG| espasí. ~—Déu te guard, ma dolça vida. ~—Benvingut, mon paladí.— ~
62 Confes| portaré ma creu. ~Donau-me dols i penes. A dins del cementiri ~
63 Confes| jorns per branques que mai donaran fruit; ~mon cos és només
64 Confes| prendre del tot lo que em donàreu: me queda encara el cor! ~
65 Confes| jo hi portaré ma creu. ~Donau-me dols i penes. A dins del
66 ComteG| respon: —Déu t’empare ~i et donga més sort que a mi!— ~Se
67 Confes| plens de llum. ~I això ha de durar sempre? Després de l’hivernada ~
68 Confes| un rosari, ~i lleuger d’eixes culpes que avui me perdoneu, ~
69 ComteG| mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~ell li fa un
70 ComteG| L’altra respon: —Déu t’empare ~i et donga més sort que
71 Confes| guspireja lo foc que hi vau encendre ~dins d’eixa caixa d’ossos;
72 ComteG| senten fortes petjades ~part enfora del jardí: ~lo comte truca
73 Confes| faré penitència. D’un sant escapulari ~cobertes mes entranyes,
74 Confes| sec per la febra, només escup follies, ~com llot i brossa
75 Confes| follies, ~com llot i brossa escupen les ones dels torrents. ~
76 Confes| enmig d’aqueixa lluita d’esforços impotents, ~mon seny, sec
77 Confes| lligams batega, ferida, esparverada, ~mossegant fusta i ferros,
78 ComteG| reixa ~amb la creu de l’espasí. ~—Déu te guard, ma dolça
79 Confes| provant si pot fugir, ~mon esperit forceja per prendre sa volada ~
80 ComteG| Quan me prendreu per esposa, lo meu bon comte Garí? ~—
81 Confes| ventada, ~no vullau que m’estellen. Tingau pietat de mi! ~Encara
82 ComteG| respon: —Déu t’empare ~i et donga més sort que a mi!— ~
83 Confes| matinada ~d’aqueixa nit eterna? Quelcom me diu que sí.
84 Confes| i d’abismes: la fe ja em farà fort. ~Cantant la vostra
85 Confes| Mirau-me amb ulls d’amor! ~Jo faré penitència. D’un sant escapulari ~
86 Confes| impotents, ~mon seny, sec per la febra, només escup follies, ~com
87 Confes| feu que voltat me miri ~de feres i d’abismes: la fe ja em
88 Confes| amb sos lligams batega, ferida, esparverada, ~mossegant
89 Confes| esparverada, ~mossegant fusta i ferros, provant si pot fugir, ~
90 Confes| a sa terra; ~la nau, mig feta trossos, vol arribar a port. ~
91 Confes| aqueixa vall d’angúnies, feu que voltat me miri ~de feres
92 ComteG| GARÍ ~Les dues germanes filen ~al bell recó del jardí;
93 Confes| Cansat d’aquest bullici que fins la fe soterra, ~fugint per
94 Confes| cremen les entranyes les flames del pecat; ~com serp de
95 Confes| mi! ~Encara guspireja lo foc que hi vau encendre ~dins
96 Confes| per la febra, només escup follies, ~com llot i brossa escupen
97 Confes| pot fugir, ~mon esperit forceja per prendre sa volada ~i
98 Confes| abismes: la fe ja em farà fort. ~Cantant la vostra glòria
99 ComteG| sort que a mi!— ~Se senten fortes petjades ~part enfora del
100 Confes| ànima mia ~se tornen nits de fosca los dies plens de llum. ~
101 Confes| vos el porto: cobert lo front de cendra, davant Vós m’
102 Confes| branques que mai donaran fruit; ~mon cos és només terra;
103 Confes| que fins la fe soterra, ~fugint per mig de roques del món
104 Confes| i ferros, provant si pot fugir, ~mon esperit forceja per
105 Confes| esparverada, ~mossegant fusta i ferros, provant si pot
106 Confes| CONFESSIÓ GENERAL ~ ~Cansat d’aquest bullici
107 Confes| jo pujaré el calvari, ~de genollons per terra jo hi portaré
108 ComteG| jardí: —No el cregues, germana meva, ~que també m’ho jurà
109 ComteG| COMTE GARÍ ~Les dues germanes filen ~al bell recó del
110 ComteG| rosa, ~l’altra sembla un gessamí. ~L’una diu: —Si el coneguesses, ~
111 Confes| De cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me: la càndida
112 Confes| fort. ~Cantant la vostra glòria jo passaré el martiri ~mentres
113 ComteG| creu de l’espasí. ~—Déu te guard, ma dolça vida. ~—Benvingut,
114 Confes| Tingau pietat de mi! ~Encara guspireja lo foc que hi vau encendre ~
115 Confes| aqueixa vida, Senyor, m’he arrossegat! ~I defallir
116 Confes| durar sempre? Després de l’hivernada ~vindrà la primavera? Veuré
117 Confes| mentres m’obriu los braços a l’hora de la mort.~
118 Confes| solcar terres noves d’un horitzó sens fi. ~Mes sempre lo
119 Confes| queda encara el cor! ~I ací humil vos el porto: cobert lo
120 Confes| aqueixa lluita d’esforços impotents, ~mon seny, sec per la febra,
121 Confes| la càndida alegria ~a mon impur contacte se desvaneix com
122 Confes| corcat arbre nodrit de saba impura, ~amb negres jorns per branques
123 Confes| feres i d’abismes: la fe ja em farà fort. ~Cantant la
124 Confes| saba impura, ~amb negres jorns per branques que mai donaran
125 ComteG| germana meva, ~que també m’ho jurà a mi!— ~. . . . . . . . . . . . . . . ~
126 ComteG| Quan tu vulgues, jo t’ho juro, si al meu castell vols
127 Confes| Com àliga valenta, pels llaços agafada, ~que amb sos lligams
128 Confes| per cinturó un rosari, ~i lleuger d’eixes culpes que avui
129 Confes| llaços agafada, ~que amb sos lligams batega, ferida, esparverada, ~
130 Confes| només escup follies, ~com llot i brossa escupen les ones
131 Confes| dies, ~i, enmig d’aqueixa lluita d’esforços impotents, ~mon
132 Confes| ones dels torrents. ~I així lluito amb mes culpes, i enmig
133 Confes| fosca los dies plens de llum. ~I això ha de durar sempre?
134 Confes| només terra; ma voluntat, locura; ~volcà apagat ma pensa;
135 ComteG| Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~ell
136 Confes| negres jorns per branques que mai donaran fruit; ~mon cos
137 ComteG| monges al convent de Sant Martí. ~ ~ ~
138 Confes| vostra glòria jo passaré el martiri ~mentres m’obriu los braços
139 Confes| cor, sepulcre buit. ~De mi mateix despresa, la pols los ulls
140 Confes| vindrà la primavera? Veuré la matinada ~d’aqueixa nit eterna? Quelcom
141 Confes| defallir me sento. De cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me:
142 Confes| glòria jo passaré el martiri ~mentres m’obriu los braços a l’hora
143 ComteG| Déu t’empare ~i et donga més sort que a mi!— ~Se senten
144 ComteG| No el cregues, germana meva, ~que també m’ho jurà a
145 Confes| dissort batuda, davant l’ànima mia ~se tornen nits de fosca
146 Confes| davant Vós m’agenollo. Mirau-me amb ulls d’amor! ~Jo faré
147 Confes| angúnies, feu que voltat me miri ~de feres i d’abismes: la
148 ComteG| allarga, ~ell li fa un petó molt fi. ~—¿Quan me prendreu
149 ComteG| fi. ~Per ell preguen dues monges al convent de Sant Martí. ~ ~ ~
150 Confes| vol detura; passen així mos dies, ~i, enmig d’aqueixa
151 Confes| batega, ferida, esparverada, ~mossegant fusta i ferros, provant
152 Confes| tornar-se’n a sa terra; ~la nau, mig feta trossos, vol arribar
153 Confes| nodrit de saba impura, ~amb negres jorns per branques que mai
154 ComteG| n’ha anat a la guerra, ~ningú n’ha sabut la fi. ~Per ell
155 Confes| Veuré la matinada ~d’aqueixa nit eterna? Quelcom me diu que
156 Confes| davant l’ànima mia ~se tornen nits de fosca los dies plens
157 Confes| pecat; ~com serp de fang nodrida que pel fang s’arrossega, ~
158 Confes| ma vida és corcat arbre nodrit de saba impura, ~amb negres
159 Confes| volada ~i solcar terres noves d’un horitzó sens fi. ~Mes
160 Confes| que avui me perdoneu, ~tot nu de peus i testa jo pujaré
161 Confes| món que em fa la guerra, ~obiro amb alegria les platges
162 Confes| passaré el martiri ~mentres m’obriu los braços a l’hora de la
163 Confes| les tenebres lo meu respir ofega ~i em cremen les entranyes
164 Confes| llot i brossa escupen les ones dels torrents. ~I així lluito
165 Confes| cos, sòpit pel baf de les orgies, ~pesant son vol detura;
166 Confes| encendre ~dins d’eixa caixa d’ossos; lo món no em pogué prendre
167 ComteG| dolça vida. ~—Benvingut, mon paladí.— ~A la mà que ella li allarga, ~
168 ComteG| senten fortes petjades ~part enfora del jardí: ~lo comte
169 Confes| Cantant la vostra glòria jo passaré el martiri ~mentres m’obriu
170 Confes| pesant son vol detura; passen així mos dies, ~i, enmig
171 Confes| entranyes les flames del pecat; ~com serp de fang nodrida
172 Confes| port. ~Com àliga valenta, pels llaços agafada, ~que amb
173 Confes| ma creu. ~Donau-me dols i penes. A dins del cementiri ~d’
174 Confes| amb ulls d’amor! ~Jo faré penitència. D’un sant escapulari ~cobertes
175 Confes| locura; ~volcà apagat ma pensa; mon cor, sepulcre buit. ~
176 Confes| eixes culpes que avui me perdoneu, ~tot nu de peus i testa
177 Confes| pel baf de les orgies, ~pesant son vol detura; passen així
178 ComteG| a mi!— ~Se senten fortes petjades ~part enfora del jardí: ~
179 ComteG| li allarga, ~ell li fa un petó molt fi. ~—¿Quan me prendreu
180 Confes| me perdoneu, ~tot nu de peus i testa jo pujaré el calvari, ~
181 Confes| vullau que m’estellen. Tingau pietat de mi! ~Encara guspireja
182 Confes| obiro amb alegria les platges de la mort: ~lo desterrat
183 ComteG| castell vols venir.— ~Tot plegat, un crit d’angúnia ~retruny
184 Confes| tornen nits de fosca los dies plens de llum. ~I això ha de durar
185 Confes| caixa d’ossos; lo món no em pogué prendre del tot lo que
186 Confes| De mi mateix despresa, la pols los ulls me cega, ~lo fum
187 Confes| feta trossos, vol arribar a port. ~Com àliga valenta, pels
188 Confes| genollons per terra jo hi portaré ma creu. ~Donau-me dols
189 Confes| cor! ~I ací humil vos el porto: cobert lo front de cendra,
190 Confes| fusta i ferros, provant si pot fugir, ~mon esperit forceja
191 ComteG| ha sabut la fi. ~Per ell preguen dues monges al convent
192 ComteG| petó molt fi. ~—¿Quan me prendreu per esposa, lo meu bon
193 Confes| de l’hivernada ~vindrà la primavera? Veuré la matinada ~d’aqueixa
194 Confes| mossegant fusta i ferros, provant si pot fugir, ~mon esperit
195 Confes| tot nu de peus i testa jo pujaré el calvari, ~de genollons
196 Confes| tot lo que em donàreu: me queda encara el cor! ~I ací humil
197 Confes| matinada ~d’aqueixa nit eterna? Quelcom me diu que sí. Senyor,
198 ComteG| germanes filen ~al bell recó del jardí; si l’una sembla
199 ComteG| jardí: ~lo comte truca a la reixa ~amb la creu de l’espasí. ~—
200 Confes| fum de les tenebres lo meu respir ofega ~i em cremen les entranyes
201 ComteG| comte Garí...!— ~L’altra respon: —Déu t’empare ~i et donga
202 ComteG| plegat, un crit d’angúnia ~retruny per tot lo jardí: —No el
203 Confes| soterra, ~fugint per mig de roques del món que em fa la guerra, ~
204 ComteG| jardí; si l’una sembla una rosa, ~l’altra sembla un gessamí. ~
205 Confes| entranyes, per cinturó un rosari, ~i lleuger d’eixes culpes
206 Confes| fang nodrida que pel fang s’arrossega, ~pel fang d’aqueixa
207 Confes| és corcat arbre nodrit de saba impura, ~amb negres jorns
208 ComteG| a la guerra, ~ningú n’ha sabut la fi. ~Per ell preguen
209 Confes| esforços impotents, ~mon seny, sec per la febra, només escup
210 Confes| terres noves d’un horitzó sens fi. ~Mes sempre lo cos,
211 ComteG| més sort que a mi!— ~Se senten fortes petjades ~part enfora
212 Confes| arrossegat! ~I defallir me sento. De cruel melancolia ~lo
213 Confes| esforços impotents, ~mon seny, sec per la febra, només
214 Confes| apagat ma pensa; mon cor, sepulcre buit. ~De mi mateix despresa,
215 Confes| les flames del pecat; ~com serp de fang nodrida que pel
216 Confes| eterna? Quelcom me diu que sí. Senyor, si só un vell
217 Confes| diu que sí. Senyor, si só un vell arbre vinclat per
218 Confes| per prendre sa volada ~i solcar terres noves d’un horitzó
219 Confes| baf de les orgies, ~pesant son vol detura; passen així
220 Confes| fi. ~Mes sempre lo cos, sòpit pel baf de les orgies, ~
221 ComteG| t’empare ~i et donga més sort que a mi!— ~Se senten fortes
222 Confes| llaços agafada, ~que amb sos lligams batega, ferida,
223 Confes| aquest bullici que fins la fe soterra, ~fugint per mig de roques
224 ComteG| cregues, germana meva, ~que també m’ho jurà a mi!— ~. . . . . . . . . . . . . . . ~
225 ComteG| creu de l’espasí. ~—Déu te guard, ma dolça vida. ~—
226 Confes| me cega, ~lo fum de les tenebres lo meu respir ofega ~i em
227 Confes| prendre sa volada ~i solcar terres noves d’un horitzó sens
228 Confes| perdoneu, ~tot nu de peus i testa jo pujaré el calvari, ~de
229 Confes| no vullau que m’estellen. Tingau pietat de mi! ~Encara guspireja
230 Confes| mort: ~lo desterrat desitja tornar-se’n a sa terra; ~la nau, mig
231 Confes| davant l’ànima mia ~se tornen nits de fosca los dies plens
232 Confes| brossa escupen les ones dels torrents. ~I així lluito amb mes
233 Confes| terra; ~la nau, mig feta trossos, vol arribar a port. ~Com
234 ComteG| enfora del jardí: ~lo comte truca a la reixa ~amb la creu
235 ComteG| meu bon comte Garí? ~—Quan tu vulgues, jo t’ho juro,
236 Confes| cruel melancolia ~lo glop va aclaparant-me: la càndida
237 Confes| arribar a port. ~Com àliga valenta, pels llaços agafada, ~que
238 Confes| del cementiri ~d’aqueixa vall d’angúnies, feu que voltat
239 Confes| guspireja lo foc que hi vau encendre ~dins d’eixa caixa
240 Confes| que sí. Senyor, si só un vell arbre vinclat per la ventada, ~
241 ComteG| si al meu castell vols venir.— ~Tot plegat, un crit d’
242 Confes| vell arbre vinclat per la ventada, ~no vullau que m’estellen.
243 Confes| hivernada ~vindrà la primavera? Veuré la matinada ~d’aqueixa nit
244 Confes| Senyor, si só un vell arbre vinclat per la ventada, ~no vullau
245 Confes| Després de l’hivernada ~vindrà la primavera? Veuré la matinada ~
246 Confes| esperit forceja per prendre sa volada ~i solcar terres noves d’
247 Confes| terra; ma voluntat, locura; ~volcà apagat ma pensa; mon cor,
248 ComteG| juro, si al meu castell vols venir.— ~Tot plegat, un
249 Confes| vall d’angúnies, feu que voltat me miri ~de feres i d’abismes:
250 Confes| mon cos és només terra; ma voluntat, locura; ~volcà apagat ma
251 Confes| encara el cor! ~I ací humil vos el porto: cobert lo front
252 Confes| front de cendra, davant Vós m’agenollo. Mirau-me amb
253 Confes| em farà fort. ~Cantant la vostra glòria jo passaré el martiri ~
254 ComteG| bon comte Garí? ~—Quan tu vulgues, jo t’ho juro, si al meu
255 Confes| vinclat per la ventada, ~no vullau que m’estellen. Tingau pietat
|