Poesia
1 Emigr | I ~Hermosa vall, bressol de
2 Emigr | blanc Pirineu, ~marges i rius, ermita al cel suspesa, ~
3 Emigr | Arpes del bosc, pinsans i caderneres, ~
4 Emigr | jo dic plorant a boscos i riberes: ~
5 Nit | lo teu dia s’és fet nit, ~i si ton present és negre ~
6 Nit | esdevenir. ~Lo blat de tos plans i rostos ~i els arbres de
7 Nit | blat de tos plans i rostos ~i els arbres de tos camins, ~
8 Nit | només un que aidar-te puga ~i és ton més dolent botxí. ~
9 Nit | llamps caiguen en terra ~i que, de tants, cap te fir! ~
10 Nit | de ta mare los sospirs ~i podent bé deslligar-la ~
11 Nit | que sa creu és feixuga ~i altres creus li has afegit; ~
12 Nit | creus li has afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~cremes
13 Nit | afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~cremes sos llavis
14 Nit | les nafres, ~gires la cara i te’n rius, ~si ab unglots
15 Nit | engrillonares, ~en Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’
16 Nit | en Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’hi vist ab coratge, ~
17 Nit | Ja la branden verinosos ~i al seu tan feréstec dring ~
18 Nit | racons de les botigues ~dents i queixals fent cruixir. ~«
19 Nit | los tallants garfint, ~i cercant per esmolar-los ~
20 Nit | cercant per esmolar-los ~colls i braços enemics. ~«Via fora!
21 Nit | per terra, ~sagnen cadires i llits; ~qui dorm, mai més
22 Nit | ja el fan dormir. ~Precs i llàgrimes no hi valen, ~
23 Nit | de les pletes van al mig ~i al seu davant, dalt de perxes, ~
24 Nit | via-endins ~rues d’homes i de feres ~en infernal remolí. ~
25 Nit | per terra van a bocins, ~i escala amunt se rebaten ~
26 Nit | havent desbotat la gàbia ~i essent el pardal fugit. ~
27 Nit | essent el pardal fugit. ~I encenent ab la greu nova ~
28 Nit | a cents se n’hi aboquen ~i ja hi són a cents i mils ~
29 Nit | aboquen ~i ja hi són a cents i mils ~brandant altres tantes
30 Llit | lo mantell de viuda, ~i ab ses mans cruels ~m’han
31 Llit | cridant-me expira, ~clavats peus i mans, ~lo cap entre espines. ~
32 Llit | vos l’he fet de flors ~i el voleu d’espines; ~si
33 Llit | dormiria, ~clavats peus i mans, ~lo cap entre espines, ~
34 Llit | lo cap entre espines, ~i una llança al cor ~que em
35 CantAm| li parla cada nit, ~i no hi batrà ses ales d’alegria ~
36 CantAm| dintre sos ulls me veig, ~i místiques paraules van i
37 CantAm| i místiques paraules van i vénen ~ en celestial
38 CantAm| l’aire de maig i abril. ~Ja l’he trobat,
39 CantAm| ja el tinc lligat i pres; ~Ell ab mi s’estarà
40 CantAm| Ell ab mi s’estarà de nit i dia, ~ jo ab Ell
41 CantAm| dolça llengua d’or; ~verges i flors del camp, per encensar-lo, ~
42 CantAm| endolciu vostra música i cantúries ~ perquè
43 Esper | I ~Lo jonc més humil, quan
44 Esper | març carregat de fulla ~i els troncs despullats tornarà
45 Vermis| despullat de tot bé, malalt i pobre, ~de mon no-res perdut
46 Vermis| bressol un gra de polsinera, ~i un altre gra serà lo meu
47 Vermis| però Vós me voleu petit i inútil, ~de glòria despullat
48 Vermis| inútil, ~de glòria despullat i de prestigi. ~Feu de mi
49 Vermis| vostre; ~vostre és, Senyor, i us ama i vos estima. ~Feu
50 Vermis| vostre és, Senyor, i us ama i vos estima. ~Feu de mi lo
51 Vermis| veniu, oh creus, mon or i ma fortuna, ~orneu mon front,
52 Vermis| braços. ~Veniu, llorers i palmes del Calvari; ~si
53 Vermis| més alta ~cima a l’afrau, i de l’afrau al córrec. ~Escombreu
54 Vermis| colliré los vilipendis ~i llengoteigs com perles i
55 Vermis| i llengoteigs com perles i topazis ~per la corona que
56 Vor | no-res; ~contemplo el mar i el cel, i llur grandesa ~
57 Vor | contemplo el mar i el cel, i llur grandesa ~
58 Vor | lo vent, ~ab ses torres i cúpules altives ~
59 Vor | de vori, d’or i argent: ~poemes, ai!, que
60 Vor | vaixells que ab veles i aparell s’ensorren ~
61 Vor | illetes d’or que naixen i s’esborren ~ del
|