Poesia
1 Emigr | la corona ~ que et posà Déu. ~
2 Emigr | tingués! ~Oh mariners, el vent que me’n desterra, ~
3 Emigr | desterra, ~ que em fa sofrir! ~Estic malalt,
4 Emigr | a terra, ~ que hi vull morir! ~ ~ ~ ~
5 Nit | ha de ben vist, ~només un que aidar-te puga ~i és ton
6 Nit | malviatge qui et parí!, ~que tants llamps caiguen en
7 Nit | llamps caiguen en terra ~i que, de tants, cap te fir! ~
8 Nit | tants, cap te fir! ~Lo dia que vares nàixer ~fou un dia
9 Nit | li valdria a ta pàtria ~que hagués nat un escorpí; ~
10 Nit | enviant-te al paradís, ~que no hagués avui de fer-ho ~
11 Nit | avui de fer-ho ~la terra que t’engrandí ~no creient que
12 Nit | que t’engrandí ~no creient que per la paga ~l’endogalasses
13 Nit | ceptre d’or una canya ~ab que la vas percudint. ~Veus
14 Nit | la vas percudint. ~Veus que sa creu és feixuga ~i altres
15 Nit | avui arribes al cim: ~la que temps ha botxineges ~vol
16 Nit | salvatge alarit ~la trompa que als muntanyesos ~fa posar
17 Nit | la sang és tan ardenta ~que embriaga com lo vi, ~als
18 Nit | valen gemecs ni crits, ~que allà van més quimerosos ~
19 Nit | Roc Guinart ací; ~menys que sos ulls guspireja ~la tela
20 Nit | ulls guspireja ~la tela que lluu en sos dits. ~Los diputats
21 Nit | barcelonins, ~massa forta que és estada ~puix de blat
22 Nit | dolent del Comte, ~mes cal que estiga amanit; ~per beure
23 Nit | infernal remolí. ~Les portes que eren barrades ~per terra
24 Nit | verinosos escorpins, ~que rallarien lo ferro ~si de
25 Nit | se rebaten ~per on diuen que ha sortit. ~A cents, a cents
26 Nit | pels camps s’esgarrien ~que forquegen com los llims. ~
27 Llit | estima; ~no l’estima, no, ~que sols ho somia. ~Si l’amor
28 Llit | ho, si us plau, ~si voleu que vinga. ~No té son mon ull ~
29 Llit | cercar-vos ~com cerva ferida ~que cerca la font, ~la font
30 Llit | Ja troba els armats ~que vetllen la vila: ~«Me l’
31 Llit | cops ~ja no me’n sentia, ~que em lleva el dolor ~més suau
32 Llit | entre espines. ~Gemegor que fa, ~jo prou l’entenia. ~
33 Llit | ja no em plau ~lo llit que em plaïa: ~vos l’he fet
34 Llit | espines, ~i una llança al cor ~que em lleve la vida.» ~ ~ ~
35 CantAm| Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ~ ja
36 CantAm| estimat; ~oh, quan serà que jo torrents hi bega ~
37 CantAm| hermosura del cel!, des que us he vista, ~
38 CantAm| dosser; ~deixa’m l’aroma que als matins exhales, ~
39 CantAm| deixeu-me vostre cor. ~Àngels que al món baixau, com voladúries ~
40 Esper | II ~Ara ve l’hivern que els arbres despulla; ~l’
41 Vermis| prestigi. ~Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca ~de
42 Vermis| plàcia, fulla seca ~de les que el vent s’emporta, o gota
43 Vermis| o gota d’aigua ~de les que el sol sobre l’herbei eixuga, ~
44 Vermis| vos estima. ~Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne, ~
45 Vermis| i topazis ~per la corona que en lo cel espero. ~Muira
46 Vermis| pas la industriosa eruga ~que entre el fullam de la morera
47 Vor | Al cim d’un promontori que domina ~ les ones
48 Vor | guarden tants records, ~que em plau reveure tot sovint
49 Vor | elles ~ mos somnis que són morts. ~Aixequí tants
50 Vor | eixes ribes, ~ que m’ha aterrat lo vent, ~ab
51 Vor | i argent: ~poemes, ai!, que foren una estona ~
52 Vor | joguina d’infantons, ~petxines que un instant surten de l’ona ~
53 Vor | retornar al fons: ~vaixells que ab veles i aparell s’ensorren ~
54 Vor | matí de maig, ~illetes d’or que naixen i s’esborren ~
55 Vor | sol al primer raig: ~idees que m’acurcen l’existència ~
56 Vor | escalfor, ~com rufagada que s’endú ab l’essència ~
57 Vor | prenen ~ les ones que se’n van; ~si no tinc res,
58 Vor | si no tinc res, les ones que ara vénen, ~ digueu-me:
59 Vor | mar dels cels, ~quan serà que en ta pàgina serena ~
|