Poesia
1 Emigr | eixos turons, joiells de la corona ~ que
2 Nit | hagués nat un escorpí; ~a la pobra de ta dida ~devies
3 Nit | verí, ~perquè al veure’t a la terra ~no te’n tragué de
4 Nit | no hagués avui de fer-ho ~la terra que t’engrandí ~no
5 Nit | engrandí ~no creient que per la paga ~l’endogalasses així. ~
6 Nit | ceptre d’or una canya ~ab que la vas percudint. ~Veus que
7 Nit | ensenya les nafres, ~gires la cara i te’n rius, ~si ab
8 Nit | avui arribes al cim: ~la que temps ha botxineges ~
9 Nit | com un salvatge alarit ~la trompa que als muntanyesos ~
10 Nit | als muntanyesos ~fa posar la falç als dits. ~Ja la branden
11 Nit | posar la falç als dits. ~Ja la branden verinosos ~i al
12 Nit | o dos a cada pic. ~Ai!, la sang és tan ardenta ~que
13 Nit | a on ouen més sospirs. ~La raó és la de l’espasa, ~
14 Nit | més sospirs. ~La raó és la de l’espasa, ~la llei és
15 Nit | raó és la de l’espasa, ~la llei és la del desig; ~si
16 Nit | de l’espasa, ~la llei és la del desig; ~si aixís ho
17 Nit | que sos ulls guspireja ~la tela que lluu en sos dits. ~
18 Nit | enemics. ~Massa forta és la revenja, ~segadors barcelonins, ~
19 Nit | amanit; ~per beure sang de la seva ~avui se deixarà el
20 Nit | ni moble per migpartir; ~la destral feixuga arriba ~
21 Nit | sovint ~havent desbotat la gàbia ~i essent el pardal
22 Nit | pardal fugit. ~I encenent ab la greu nova ~les pletes del
23 Llit | cerva ferida ~que cerca la font, ~la font d’aigua viva.» ~
24 Llit | ferida ~que cerca la font, ~la font d’aigua viva.» ~Ja
25 Llit | els armats ~que vetllen la vila: ~«Me l’heu vist, o
26 Llit | gemegar oïa. ~Lo veig en la Creu ~on cridant-me expira, ~
27 Llit | cor sospira; ~m’abraço a la Creu ~com un cep de vinya. ~«
28 Llit | llança al cor ~que em lleve la vida.» ~ ~ ~
29 CantAm| diligit anima mea~~Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; ~
30 CantAm| Com cantaria els núvols de la terra, ~ si tinc
31 CantAm| ja alegre em semblarà la terra trista, ~
32 CantAm| festejar-lo, ~ la dolça llengua d’or; ~verges
33 Esper | jonc més humil, quan ve la riuada, ~diu als altres
34 Esper | és aquesta vida; ~a qui la perdrà, jo l’hi tornaré; ~
35 Esper | tornaré; ~quan baixe del cel la Pasqua florida, ~a qui mòria
36 Vermis| dintre l’abisme. ~Cuc de la terra vil, per una estona ~
37 Vermis| una estona ~he vingut a la cendra a arrossegar-me. ~
38 Vermis| soca a arrel traieu-me de la terra; ~morfoneu-me, atuïu-me,
39 Vermis| Vull ser volva de pols de la rodera ~a on tots los qui
40 Vermis| del palau al carrer, de la més alta ~cima a l’afrau,
41 Vermis| ja no hi faré més nosa, la pobresa ~serà lo meu tresor,
42 Vermis| com perles i topazis ~per la corona que en lo cel espero. ~
43 Vermis| devore’l lo fossar, torne a la cendra ~d’on ha sortit,
44 Vermis| non homo. ~Jo no só pas la industriosa eruga ~que entre
45 Vermis| que entre el fullam de la morera es fila ~de finíssima
46 Vor | VORA LA MAR ~ ~ ~Al cim d’un promontori
47 Vor | domina ~ les ones de la mar, ~quan l’astre rei cap
48 Vor | me’n pujo a meditar. ~Ab la claror d’aqueixa llàntia
49 Vor | l’emmusteïda flor. ~A la vida o al cor quelcom li
|