Poesia

 1 Emigr |          cantau; ~jo dic plorant a boscos i riberes: ~              
 2 Emigr |       malalt, mes ai!, torneu-me a terra, ~               que
 3 Nit   |          maleït, ~més li valdria a ta pàtria ~que hagués nat
 4 Nit   |          hagués nat un escorpí; ~a la pobra de ta dida ~devies
 5 Nit   |         verí, ~perquè al veure’t a la terra ~no te’n tragué
 6 Nit   |         Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’hi vist ab coratge, ~
 7 Nit   |        ab coratge, ~hauries mort a en Clarís. ~Mes prou ja
 8 Nit   |      rodolen per terra ~un o dos a cada pic. ~Ai!, la sang
 9 Nit   |         allà van més quimerosos ~a on ouen més sospirs. ~La
10 Nit   |          barrades ~per terra van a bocins, ~i escala amunt
11 Nit   |         escala amunt se rebaten ~a tall de mals esperits. ~
12 Nit   |        les pletes del passadís, ~a fora el mur se rebaten ~
13 Nit   |         on diuen que ha sortit. ~A cents, a cents se n’hi aboquen ~
14 Nit   |         que ha sortit. ~A cents, a cents se n’hi aboquen ~i
15 Nit   |          hi aboquen ~i ja hi són a cents i mils ~brandant altres
16 Nit   |          s’esgarrien ~lo cerquen a l’endeví; ~mes, com llambreguen
17 Nit   |     enllanet ja l’han vist. ~Sis a prop se n’hi ensopeguen, ~
18 Nit   |           anau-hi, barcelonins, ~a resar un Parenostre ~a qui
19 Nit   |           a resar un Parenostre ~a qui fou nostre botxí. ~  ~  ~ ~
20 Llit  |        lluny l’alegria. ~Sortiré a cercar-vos ~com cerva ferida ~
21 Llit  |       meu cor sospira; ~m’abraço a la Creu ~com un cep de vinya. ~«
22 CantAm|          arbre gentil ~bressades a petons pel mateix aire, ~         
23 CantAm|          sempre més. ~Se’m fonen a sos braços les entranyes, ~         
24 CantAm|        quan, caient son vel d’or a les muntanyes, ~         
25 CantAm|                 perquè hi estiga a pler! ~ ~ ~
26 Esper |          nostre capciró tornarem a alçar.» ~                            
27 Esper |        troncs despullats tornarà a vestir.» ~                           
28 Esper |         hivern és aquesta vida; ~a qui la perdrà, jo l’hi tornaré; ~
29 Esper |          cel la Pasqua florida, ~a qui mòria ab mi ressuscitaré.» ~  ~ ~
30 Vermis|           Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, ~despullat
31 Vermis|        per una estona ~he vingut a la cendra a arrossegar-me. ~
32 Vermis|    estona ~he vingut a la cendra a arrossegar-me. ~Fou mon
33 Vermis|          no en só digne, ~d’anar a vostres peus; com arbre
34 Vermis|          arbre estèril, ~de soca a arrel traieu-me de la terra; ~
35 Vermis|    atuïu-me, anihileu-me. ~Veniu a mi, congoixes del martiri, ~
36 Vermis|     aspres avui, abans de gaire ~a vostre ombriu me serà dolç
37 Vermis|           Espina del dolor, vine a punyir-me; ~cuita a abrigar-me
38 Vermis|         vine a punyir-me; ~cuita a abrigar-me ab ton mantell,
39 Vermis|          apila; ~misèria, vine’m a portar lo ròssec. ~Vull
40 Vermis|      volva de pols de la rodera ~a on tots los qui passen me
41 Vermis|     carrer, de la més alta ~cima a l’afrau, i de l’afrau al
42 Vermis|        devore’l lo fossar, torne a la cendra ~d’on ha sortit,
43 Vermis|          com Vós, Jesús, de mort a vida, ~jo hi trobaré unes
44 Vermis| crisàlide ~per volar-me’n ab Vós a vostra glòria. ~  ~  ~ ~
45 Vor   |    declina, ~          me’n pujo a meditar. ~Ab la claror d’
46 Vor   |              l’emmusteïda flor. ~A la vida o al cor quelcom