Poesia
1 Emigr | L’EMIGRANT ~ ~ ~ Dolça
2 Nit | present és negre ~bé n’és més l’esdevenir. ~Lo blat de tos
3 Nit | creient que per la paga ~l’endogalasses així. ~Tu de
4 Nit | gemecs has sentit, ~prou l’has vista emmanillada ~com
5 Nit | nang, lo coure s’alça ~en l’alt campanar del Pi. ~Les
6 Nit | sospirs. ~La raó és la de l’espasa, ~la llei és la del
7 Nit | arriba ~allà on no arriba l’enginy. ~Mes si entrant-hi
8 Nit | esgarrien ~lo cerquen a l’endeví; ~mes, com llambreguen
9 Nit | de gana, ~més enllanet ja l’han vist. ~Sis a prop se
10 Llit | llit de flors ~mon llavi l’estima; ~no l’estima, no, ~
11 Llit | mon llavi l’estima; ~no l’estima, no, ~que sols ho
12 Llit | que sols ho somia. ~Si l’amor no hi ve, ~jo m’hi
13 Llit | ve, ~jo m’hi moriria. ~Si l’amor no hi ve, ~jo m’hi
14 Llit | mon gemec lo crida; ~«L’Aimador, on sou, ~manadet
15 Llit | Vós ne fugiu ~ja és lluny l’alegria. ~Sortiré a cercar-vos ~
16 Llit | que vetllen la vila: ~«Me l’heu vist, o no, ~l’Amor
17 Llit | Me l’heu vist, o no, ~l’Amor de ma vida?» ~M’han
18 Llit | Gemegor que fa, ~jo prou l’entenia. ~Si l’Amor no hi
19 Llit | jo prou l’entenia. ~Si l’Amor no hi ve, ~jo m’hi
20 Llit | ve, ~jo m’hi moriria. ~Si l’Amor no hi ve, ~jo m’hi
21 Llit | llit que em plaïa: ~vos l’he fet de flors ~i el voleu
22 CantAm| ales d’alegria ~ l’ocell d’amor ferit? ~Sos
23 CantAm| mateix aire, ~ l’aire de maig i abril. ~Ja
24 CantAm| aire de maig i abril. ~Ja l’he trobat, Aquell que tant
25 CantAm| fer-li de dosser; ~deixa’m l’aroma que als matins exhales, ~
26 Esper | II ~Ara ve l’hivern que els arbres despulla; ~
27 Esper | que els arbres despulla; ~l’olivera diu: «Deixem-lo
28 Esper | III ~Jesús diu: «L’hivern és aquesta vida; ~
29 Esper | vida; ~a qui la perdrà, jo l’hi tornaré; ~quan baixe
30 Vermis| mon no-res perdut dintre l’abisme. ~Cuc de la terra
31 Vermis| de les que el sol sobre l’herbei eixuga, ~o, si voleu,
32 Vermis| o, si voleu, baboia de l’escarni. ~Jo só un no-res,
33 Vermis| vostre ombriu me serà dolç l’asseure’m. ~Espina del dolor,
34 Vermis| de la més alta ~cima a l’afrau, i de l’afrau al córrec. ~
35 Vermis| alta ~cima a l’afrau, i de l’afrau al córrec. ~Escombreu
36 Vermis| Escombreu mes petjades en l’altura; ~ja no hi faré més
37 Vermis| serà lo meu tresor, serà l’oprobi ~lo meu orgull, les
38 Vermis| feixuga càrrega; ~devore’l lo fossar, torne a la cendra ~
39 Vermis| finíssima seda lo sudari. ~Jo me’l filo del cànem de mes penes; ~
40 Vor | les ones de la mar, ~quan l’astre rei cap al ponent
41 Vor | que un instant surten de l’ona ~ per retornar
42 Vor | raig: ~idees que m’acurcen l’existència ~ duent-se’
43 Vor | com rufagada que s’endú ab l’essència ~ l’emmusteïda
44 Vor | ab l’essència ~ l’emmusteïda flor. ~A la vida
45 Vor | què escriure més versos en l’arena? ~ Platja
|