Poesia

 1 Nit   |          Catalunya, Catalunya, ~lo teu dia s’és fet nit, ~i
 2 Nit   |       bé n’és més l’esdevenir. ~Lo blat de tos plans i rostos ~
 3 Nit   |       si ser de ta nissaga ~fos lo més negre dels crims. ~De
 4 Nit   |          de tants, cap te fir! ~Lo dia que vares nàixer ~fou
 5 Nit   |    deslligar-la ~vas estrenyent lo cordill. ~Tu has vist formar
 6 Nit   |        los botxins. ~Ja s’ou en lo carrer Ample ~com un salvatge
 7 Nit   |       ardenta ~que embriaga com lo vi, ~als qui en beuen una
 8 Nit   |       ho diu, ~puix, nang nang, lo coure s’alça ~en l’alt campanar
 9 Nit   |  esperits. ~Per tots los racons lo cerquen, ~verinosos escorpins, ~
10 Nit   |       escorpins, ~que rallarien lo ferro ~si de ferro se cobrís. ~
11 Nit   |         pels camps s’esgarrien ~lo cerquen a l’endeví; ~mes,
12 Llit  |                                 LO LLIT D’ESPINES ~  ~  ~In
13 Llit  |        hi ve, ~jo m’hi moriré. ~Lo cerquen mos braços, ~mon
14 Llit  |  cerquen mos braços, ~mon gemec lo crida; ~«L’Aimador, on sou, ~
15 Llit  |         No té son mon ull ~quan lo braç no us lliga, ~quan
16 Llit  |        de ma vida?» ~M’han pres lo mantell, ~lo mantell de
17 Llit  |         M’han pres lo mantell, ~lo mantell de viuda, ~i ab
18 Llit  |       més enllà, ~gemegar oïa. ~Lo veig en la Creu ~on cridant-me
19 Llit  |           clavats peus i mans, ~lo cap entre espines. ~Gemegor
20 Llit  |           jo m’hi moriré. ~Quan lo veig morir, ~lo meu cor
21 Llit  |   moriré. ~Quan lo veig morir, ~lo meu cor sospira; ~m’abraço
22 Llit  |           Jesús, ja no em plau ~lo llit que em plaïa: ~vos
23 Llit  |           clavats peus i mans, ~lo cap entre espines, ~i una
24 CantAm|                   aixeca al cel lo vol. ~Jesús, Jesús, oh sol
25 Esper |                              I ~Lo jonc més humil, quan ve
26 Vermis| polsinera, ~i un altre gra serà lo meu sepulcre. ~Voldria ser
27 Vermis|         de prestigi. ~Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca ~
28 Vermis|        i vos estima. ~Feu de mi lo que us plàcia; no en só
29 Vermis|        misèria, vine’m a portar lo ròssec. ~Vull ser volva
30 Vermis|      més nosa, la pobresa ~serà lo meu tresor, serà l’oprobi ~
31 Vermis|      meu tresor, serà l’oprobi ~lo meu orgull, les penes ma
32 Vermis|   topazis ~per la corona que en lo cel espero. ~Muira aquest
33 Vermis|      feixuga càrrega; ~devore’l lo fossar, torne a la cendra ~
34 Vermis|         fila ~de finíssima seda lo sudari. ~Jo me’l filo del
35 Vor   |                que m’ha aterrat lo vent, ~ab ses torres i cúpules