Poesia
1 Emigr | quan de tu s’allunya ~ d’enyorança es mor.~~
2 Nit | feien niu, ~fent serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos
3 Nit | serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos camps cementirs. ~
4 Nit | joncs marins, ~son ceptre d’or una canya ~ab que la
5 Nit | cuca fera ~no les hi acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~
6 Nit | ensenyaren així. ~Allà hi ha els d’en Sancta Cília, ~los d’
7 Nit | d’en Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~menys
8 Nit | crit de via-endins ~rues d’homes i de feres ~en infernal
9 Nit | Bertran en les hortes, ~part d’avall de Montjuïc, ~damunt
10 Nit | avall de Montjuïc, ~damunt d’un pilot de pedres ~s’aixeca
11 Llit | LO LLIT D’ESPINES ~ ~ ~In lectulo
12 Llit | cerca la font, ~la font d’aigua viva.» ~Ja troba els
13 Llit | fet de flors ~i el voleu d’espines; ~si al vostre em
14 CantAm| CANT D’AMOR ~ ~ ~Inveni quem
15 CantAm| brolleu, himnes d’amor. ~Com cantaria els
16 CantAm| i no hi batrà ses ales d’alegria ~ l’ocell
17 CantAm| alegria ~ l’ocell d’amor ferit? ~Sos braços
18 CantAm| flaire, ~ com flors d’arbre gentil ~bressades
19 CantAm| sol ~quan, caient son vel d’or a les muntanyes, ~
20 CantAm| la dolça llengua d’or; ~verges i flors del
21 CantAm| com voladúries ~ d’abelles al roser, ~endolciu
22 Vermis| el vent s’emporta, o gota d’aigua ~de les que el sol
23 Vermis| plàcia; no en só digne, ~d’anar a vostres peus; com
24 Vermis| les penes ma delícia. ~Des d’avui colliré los vilipendis ~
25 Vermis| fossar, torne a la cendra ~d’on ha sortit, sum vermis
26 Vor | VORA LA MAR ~ ~ ~Al cim d’un promontori que domina ~
27 Vor | a meditar. ~Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa ~
28 Vor | altives ~ de vori, d’or i argent: ~poemes, ai!,
29 Vor | estona ~ joguina d’infantons, ~petxines que
30 Vor | un matí de maig, ~illetes d’or que naixen i s’esborren ~
|