Poesia
1 Emigr | marges i rius, ermita al cel suspesa, ~
2 Emigr | no us veuré més! ~Oh, si al fossar on jau ma dolça mare ~
3 Nit | en lloc de verí, ~perquè al veure’t a la terra ~no te’
4 Nit | dels àngels ~enviant-te al paradís, ~que no hagués
5 Nit | malifetes, ~avui arribes al cim: ~la que temps ha botxineges ~
6 Nit | la branden verinosos ~i al seu tan feréstec dring ~
7 Nit | els sadolla pas un riu. ~Al crit de mata-degolla ~respostegen
8 Nit | lliteres ~de les pletes van al mig ~i al seu davant, dalt
9 Nit | les pletes van al mig ~i al seu davant, dalt de perxes, ~
10 Nit | avui se deixarà el vi. ~Ja al bell davant de sa casa ~
11 Nit | colgar-les en son pit. ~Los uns al portal se queden ~per visurar
12 Nit | portal se queden ~per visurar al qui n’ix, ~altres pels camps
13 Nit | hi ensopeguen, ~plegats al punt són allí; ~sis eines
14 Llit | el voleu d’espines; ~si al vostre em voleu, ~també
15 Llit | entre espines, ~i una llança al cor ~que em lleve la vida.» ~ ~ ~
16 CantAm| si tinc un cel al cor? ~Jesús hi pren posada
17 CantAm| entranyes, ~ com neu al raig del sol ~quan, caient
18 CantAm| muntanyes, ~ aixeca al cel lo vol. ~Jesús, Jesús,
19 CantAm| vostre cor. ~Àngels que al món baixau, com voladúries ~
20 CantAm| voladúries ~ d’abelles al roser, ~endolciu vostra
21 Vermis| oh injúria; ~calúmnia, al meu voltant tos llots apila; ~
22 Vermis| una escombraria ~del palau al carrer, de la més alta ~
23 Vermis| a l’afrau, i de l’afrau al córrec. ~Escombreu mes petjades
24 Vor | VORA LA MAR ~ ~ ~Al cim d’un promontori que
25 Vor | mar, ~quan l’astre rei cap al ponent declina, ~
26 Vor | per retornar al fons: ~vaixells que ab veles
27 Vor | esborren ~ del sol al primer raig: ~idees que
28 Vor | emmusteïda flor. ~A la vida o al cor quelcom li prenen ~
29 Vor | tinc de rodar al fons; ~per què, per què,
|