Poesia
1 Nit | puix pertot arreu ne maten ~los soldats del rei Felip, ~
2 Nit | no coneixes ~de ta mare los sospirs ~i podent bé deslligar-la ~
3 Nit | donar-li càstig ~no seran tants los botxins. ~Ja s’ou en lo
4 Nit | seu tan feréstec dring ~los caps rodolen per terra ~
5 Nit | mata-degolla ~respostegen los veïns, ~pels racons de les
6 Nit | fora! Via fora!» ~criden, los tallants garfint, ~i cercant
7 Nit | Via fora!», ~veu més alta los ho diu, ~puix, nang nang,
8 Nit | desig; ~si aixís ho fan, los qui moren ~los ho ensenyaren
9 Nit | aixís ho fan, los qui moren ~los ho ensenyaren així. ~Allà
10 Nit | els d’en Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~menys
11 Nit | tela que lluu en sos dits. ~Los diputats en lliteres ~de
12 Nit | davant, dalt de perxes, ~los caps de sos enemics. ~Massa
13 Nit | mals esperits. ~Per tots los racons lo cerquen, ~verinosos
14 Nit | colgar-les en son pit. ~Los uns al portal se queden ~
15 Nit | esgarrien ~que forquegen com los llims. ~Los qui pels camps
16 Nit | forquegen com los llims. ~Los qui pels camps s’esgarrien ~
17 Vermis| de la rodera ~a on tots los qui passen me trepitgen; ~
18 Vermis| delícia. ~Des d’avui colliré los vilipendis ~i llengoteigs
19 Vor | pàgina serena ~ los escriuré ab estels?~
|