Poesia
1 Emigr | mare ~ jo el llit tingués! ~Oh mariners,
2 Emigr | llit tingués! ~Oh mariners, el vent que me’n desterra, ~
3 Nit | ta dida ~devies rosegar el pit, ~perquè llet malaguanyada ~
4 Nit | càstig, poc se li’n dóna, ~ja el rep així com així; ~almenys
5 Nit | deixonda; ~qui no dorm, ja el fan dormir. ~Precs i llàgrimes
6 Nit | queda un bri. ~Sols queda el dolent del Comte, ~mes cal
7 Nit | la seva ~avui se deixarà el vi. ~Ja al bell davant de
8 Nit | desbotat la gàbia ~i essent el pardal fugit. ~I encenent
9 Nit | pletes del passadís, ~a fora el mur se rebaten ~per on diuen
10 Llit | n sentia, ~que em lleva el dolor ~més suau ferida. ~
11 Llit | vos l’he fet de flors ~i el voleu d’espines; ~si al
12 CantAm| tant volia, ~ ja el tinc lligat i pres; ~Ell
13 CantAm| ma alegria, ~ si el món vos conegués, ~com gira-sol
14 Esper | Deixem-lo venir; ~darrere ve el març carregat de fulla ~
15 Vermis| fulla seca ~de les que el vent s’emporta, o gota d’
16 Vermis| gota d’aigua ~de les que el sol sobre l’herbei eixuga, ~
17 Vermis| industriosa eruga ~que entre el fullam de la morera es fila ~
18 Vor | contemplo mon no-res; ~contemplo el mar i el cel, i llur grandesa ~
19 Vor | no-res; ~contemplo el mar i el cel, i llur grandesa ~
|