Poesia

 1 Emigr |                 no us veuré més! ~Oh, si al fossar on jau
 2 Nit   |   present és negre ~bé n’és més l’esdevenir. ~Lo blat de
 3 Nit   |   ser de ta nissaga ~fos lo més negre dels crims. ~De tants
 4 Nit   |     aidar-te puga ~i és ton més dolent botxí. ~Comte de
 5 Nit   | nàixer ~fou un dia maleït, ~més li valdria a ta pàtria ~
 6 Nit   |  Via fora! Via fora!», ~veu més alta los ho diu, ~puix,
 7 Nit   |     i llits; ~qui dorm, mai més es deixonda; ~qui no dorm,
 8 Nit   |     ni crits, ~que allà van més quimerosos ~a on ouen més
 9 Nit   |   més quimerosos ~a on ouen més sospirs. ~La raó és la de
10 Nit   |     renegaven, ~bé reneguen més sovint ~havent desbotat
11 Nit   |   com llambreguen de gana, ~més enllanet ja l’han vist. ~
12 Llit  |      que em lleva el dolor ~més suau ferida. ~Un xic més
13 Llit  |    més suau ferida. ~Un xic més enllà, ~gemegar oïa. ~Lo
14 CantAm|        jo ab Ell per sempre més. ~Se’m fonen a sos braços
15 Esper |                  I ~Lo jonc més humil, quan ve la riuada, ~
16 Vermis|  del palau al carrer, de la més alta ~cima a l’afrau, i
17 Vermis|    l’altura; ~ja no hi faré més nosa, la pobresa ~serà lo
18 Vor   |     mons? ~Per què escriure més versos en l’arena? ~