15-petja | peton-xic
Poesia
1 Vermis| 1a Cor., 15, 36) ~
2 Vermis| 1a Cor., 15, 36) ~
3 Esper | Judit, 8, 20~~
4 Vermis| 1a Cor., 15, 36) ~ E
5 Esper | Judit, 8, 20~~
6 Vermis| si em sou aspres avui, abans de gaire ~a vostre ombriu
7 CantAm| voladúries ~ d’abelles al roser, ~endolciu vostra
8 Vermis| mon no-res perdut dintre l’abisme. ~Cuc de la terra vil, per
9 Nit | A cents, a cents se n’hi aboquen ~i ja hi són a cents i mils ~
10 Llit | lo meu cor sospira; ~m’abraço a la Creu ~com un cep de
11 Vermis| vine a punyir-me; ~cuita a abrigar-me ab ton mantell, oh injúria; ~
12 CantAm| l’aire de maig i abril. ~Ja l’he trobat, Aquell
13 Nit | temps ha botxineges ~vol acabar esta nit. ~Del càstig, poc
14 Nit | de cuca fera ~no les hi acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~
15 Nit | Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~menys que sos ulls guspireja ~
16 Vor | primer raig: ~idees que m’acurcen l’existència ~
17 Vermis| E carcere ad ætere ~
18 Vermis| E carcere ad ætere ~ Dant
19 Nit | feixuga ~i altres creus li has afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~
20 Nit | ben vist, ~només un que aidar-te puga ~i és ton més dolent
21 Llit | mon gemec lo crida; ~«L’Aimador, on sou, ~manadet de mirra? ~
22 Vor | llur grandesa ~ m’aixafa com un pes. ~Eixes ones,
23 Vor | mos somnis que són morts. ~Aixequí tants castells, en eixes
24 Nit | llei és la del desig; ~si aixís ho fan, los qui moren ~los
25 Esper | joncs: «Deixem-la passar; ~ajupim-nos tots; quan serà passada, ~
26 Nit | carrer Ample ~com un salvatge alarit ~la trompa que als muntanyesos ~
27 Nit | puix, nang nang, lo coure s’alça ~en l’alt campanar del Pi. ~
28 Esper | nostre capciró tornarem a alçar.» ~
29 CantAm| no trobo res hermós; ~ja alegre em semblarà la terra trista, ~
30 Nit | crims. ~De tants fills com alletares, ~un sol n’hi ha de ben
31 Nit | ensopeguen, ~plegats al punt són allí; ~sis eines de tall portaven, ~
32 Emigr | cor, ~ quan de tu s’allunya ~ d’enyorança es mor.~~
33 Nit | ja el rep així com així; ~almenys per donar-li càstig ~no
34 Nit | nang, lo coure s’alça ~en l’alt campanar del Pi. ~Les portes
35 Vor | ab ses torres i cúpules altives ~ de vori, d’or
36 Vermis| Escombreu mes petjades en l’altura; ~ja no hi faré més nosa,
37 Vermis| vostre és, Senyor, i us ama i vos estima. ~Feu de mi
38 Nit | Comte, ~mes cal que estiga amanit; ~per beure sang de la seva ~
39 CantAm| conegués, ~com gira-sol amant vos voltaria, ~
40 Nit | es reguen ~ab sang de tos amats fills, ~puix pertot arreu
41 CantAm| amor ferit? ~Sos braços amorosos me sostenen, ~
42 Nit | botxins. ~Ja s’ou en lo carrer Ample ~com un salvatge alarit ~
43 Nit | van a bocins, ~i escala amunt se rebaten ~a tall de mals
44 Vermis| plàcia; no en só digne, ~d’anar a vostres peus; com arbre
45 Vermis| morfoneu-me, atuïu-me, anihileu-me. ~Veniu a mi, congoixes
46 Vor | vaixells que ab veles i aparell s’ensorren ~ en
47 Vermis| al meu voltant tos llots apila; ~misèria, vine’m a portar
48 Nit | feien niu, ~fent serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos camps
49 Nit | serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos camps cementirs. ~Prou sentires
50 CantAm| abril. ~Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ~
51 Vermis| en lo cel espero. ~Muira aquest cos insuportable, muira; ~
52 Esper | Jesús diu: «L’hivern és aquesta vida; ~a qui la perdrà,
53 Vermis| vincula pennas.~~Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, ~
54 Nit | pic. ~Ai!, la sang és tan ardenta ~que embriaga com lo vi, ~
55 Vor | escriure més versos en l’arena? ~ Platja del mar
56 Vor | de vori, d’or i argent: ~poemes, ai!, que foren
57 Llit | aigua viva.» ~Ja troba els armats ~que vetllen la vila: ~«
58 CantAm| fer-li de dosser; ~deixa’m l’aroma que als matins exhales, ~
59 CantAm| anima mea~~Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; ~
60 Emigr | per sempre adéu! ~Arpes del bosc, pinsans i caderneres, ~
61 Vermis| arbre estèril, ~de soca a arrel traieu-me de la terra; ~
62 Nit | braços de mare ~n’has vist arrencar sos fills, ~empenyent-los
63 Nit | amats fills, ~puix pertot arreu ne maten ~los soldats del
64 Nit | prou ja de malifetes, ~avui arribes al cim: ~la que temps ha
65 Vermis| he vingut a la cendra a arrossegar-me. ~Fou mon bressol un gra
66 Vermis| del Calvari; ~si em sou aspres avui, abans de gaire ~a
67 CantAm| beu en vostre pit mai s’assedega, ~ Jesús sempre
68 Vermis| vostre ombriu me serà dolç l’asseure’m. ~Espina del dolor, vine
69 Vor | ones de la mar, ~quan l’astre rei cap al ponent declina, ~
70 Vor | ribes, ~ que m’ha aterrat lo vent, ~ab ses torres
71 Vermis| la terra; ~morfoneu-me, atuïu-me, anihileu-me. ~Veniu a mi,
72 Nit | Bertran en les hortes, ~part d’avall de Montjuïc, ~damunt d’un
73 Vermis| herbei eixuga, ~o, si voleu, baboia de l’escarni. ~Jo só un
74 CantAm| cor. ~Àngels que al món baixau, com voladúries ~
75 Esper | jo l’hi tornaré; ~quan baixe del cel la Pasqua florida, ~
76 CantAm| suspés. ~Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, ~
77 Emigr | Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ~ ta hermosa
78 Nit | remolí. ~Les portes que eren barrades ~per terra van a bocins, ~
79 CantAm| en celestial festeig. ~Barregen nostres cors sa dolça flaire, ~
80 CantAm| parla cada nit, ~i no hi batrà ses ales d’alegria ~
81 CantAm| serà que jo torrents hi bega ~ per una eternitat! ~
82 Nit | alletares, ~un sol n’hi ha de ben vist, ~només un que aidar-te
83 Nit | enfonsen totes sis... ~De Sant Bertran en les hortes, ~part d’avall
84 CantAm| eix cor mon paradís. ~Qui beu en vostre pit mai s’assedega, ~
85 Nit | embriaga com lo vi, ~als qui en beuen una gota ~no els sadolla
86 Nit | que estiga amanit; ~per beure sang de la seva ~avui se
87 Emigr | infantesa, ~ blanc Pirineu, ~marges i rius,
88 Nit | barrades ~per terra van a bocins, ~i escala amunt se rebaten ~
89 Nit | de camins; ~mes, com un bord, no coneixes ~de ta mare
90 Emigr | sempre adéu! ~Arpes del bosc, pinsans i caderneres, ~
91 Emigr | cantau; ~jo dic plorant a boscos i riberes: ~
92 Nit | veïns, ~pels racons de les botigues ~dents i queixals fent cruixir. ~«
93 Nit | al cim: ~la que temps ha botxineges ~vol acabar esta nit. ~Del
94 Nit | càstig ~no seran tants los botxins. ~Ja s’ou en lo carrer Ample ~
95 Llit | té son mon ull ~quan lo braç no us lliga, ~quan Vós ne
96 Nit | ja hi són a cents i mils ~brandant altres tantes eines ~per
97 Nit | la falç als dits. ~Ja la branden verinosos ~i al seu tan
98 CantAm| com flors d’arbre gentil ~bressades a petons pel mateix aire, ~
99 Nit | puix de blat no en queda un bri. ~Sols queda el dolent del
100 CantAm| himnes de guerra; ~ brolleu, himnes d’amor. ~Com cantaria
101 CantAm| sempre eixos braços mes cadenes, ~ eix cor mon
102 Emigr | Arpes del bosc, pinsans i caderneres, ~ cantau,
103 Nit | cauen per terra, ~sagnen cadires i llits; ~qui dorm, mai
104 CantAm| neu al raig del sol ~quan, caient son vel d’or a les muntanyes, ~
105 Nit | parí!, ~que tants llamps caiguen en terra ~i que, de tants,
106 Nit | el dolent del Comte, ~mes cal que estiga amanit; ~per
107 Vermis| ton mantell, oh injúria; ~calúmnia, al meu voltant tos llots
108 Vermis| Veniu, llorers i palmes del Calvari; ~si em sou aspres avui,
109 Nit | n tragué de seguit ~pel camí mateix dels àngels ~enviant-te
110 CantAm| or; ~verges i flors del camp, per encensar-lo, ~
111 Nit | lo coure s’alça ~en l’alt campanar del Pi. ~Les portes cauen
112 Vermis| sudari. ~Jo me’l filo del cànem de mes penes; ~mes, dintre
113 Vermis| cos insuportable, muira; ~cansat estic de tan feixuga càrrega; ~
114 CantAm| CANT D’AMOR ~ ~ ~Inveni quem
115 CantAm| brolleu, himnes d’amor. ~Com cantaria els núvols de la terra, ~
116 CantAm| endolciu vostra música i cantúries ~ perquè hi estiga
117 Nit | marins, ~son ceptre d’or una canya ~ab que la vas percudint. ~
118 Esper | quan serà passada, ~nostre capciró tornarem a alçar.» ~
119 Nit | ensenya les nafres, ~gires la cara i te’n rius, ~si ab unglots
120 Vermis| E carcere ad ætere ~
121 Vermis| cansat estic de tan feixuga càrrega; ~devore’l lo fossar, torne
122 Esper | venir; ~darrere ve el març carregat de fulla ~i els troncs despullats
123 Nit | Ja al bell davant de sa casa ~fan un crit de via-endins ~
124 Vor | són morts. ~Aixequí tants castells, en eixes ribes, ~
125 Nit | campanar del Pi. ~Les portes cauen per terra, ~sagnen cadires
126 CantAm| van i vénen ~ en celestial festeig. ~Barregen nostres
127 Vor | Platja del mar dels cels, ~quan serà que en ta pàgina
128 Nit | viles, ~d’aqueixos camps cementirs. ~Prou sentires tu ses queixes, ~
129 Llit | abraço a la Creu ~com un cep de vinya. ~«Jesús, ja no
130 Nit | corona de joncs marins, ~son ceptre d’or una canya ~ab que la
131 Llit | cercar-vos ~com cerva ferida ~que cerca la font, ~la font d’aigua
132 Nit | los tallants garfint, ~i cercant per esmolar-los ~colls i
133 Llit | lluny l’alegria. ~Sortiré a cercar-vos ~com cerva ferida ~que cerca
134 Llit | Sortiré a cercar-vos ~com cerva ferida ~que cerca la font, ~
135 Nit | Allà hi ha els d’en Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~
136 Vermis| carrer, de la més alta ~cima a l’afrau, i de l’afrau
137 Emigr | mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, ~ bell Montserrat? ~
138 Emigr | Montserrat? ~Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ~
139 Nit | coratge, ~hauries mort a en Clarís. ~Mes prou ja de malifetes, ~
140 Vor | n pujo a meditar. ~Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa ~
141 Emigr | On trobaré tos sanitosos climes, ~ ton cel
142 Nit | lo ferro ~si de ferro se cobrís. ~No deixen pedra per moure ~
143 Nit | altres tantes eines ~per colgar-les en son pit. ~Los uns al
144 Vermis| ma delícia. ~Des d’avui colliré los vilipendis ~i llengoteigs
145 Nit | cercant per esmolar-los ~colls i braços enemics. ~«Via
146 Nit | dolent botxí. ~Comte de Santa Coloma, ~malviatge qui et parí!, ~
147 CantAm| si el món vos conegués, ~com gira-sol amant vos
148 Nit | camins; ~mes, com un bord, no coneixes ~de ta mare los sospirs ~
149 Vermis| anihileu-me. ~Veniu a mi, congoixes del martiri, ~veniu, oh
150 Esper | Expectemus, humiles, consolationem eius. ~
151 Llit | esmortuïda; ~mes, ai!, de sos cops ~ja no me’n sentia, ~que
152 Nit | i, a haver-t’hi vist ab coratge, ~hauries mort a en Clarís. ~
153 Nit | deslligar-la ~vas estrenyent lo cordill. ~Tu has vist formar sa
154 Vermis| l’afrau, i de l’afrau al córrec. ~Escombreu mes petjades
155 CantAm| festeig. ~Barregen nostres cors sa dolça flaire, ~
156 Vermis| cel espero. ~Muira aquest cos insuportable, muira; ~cansat
157 Nit | diu, ~puix, nang nang, lo coure s’alça ~en l’alt campanar
158 Nit | terra que t’engrandí ~no creient que per la paga ~l’endogalasses
159 Nit | set i ab fel i vinagre ~cremes sos llavis sovint. ~Si mai
160 Llit | mos braços, ~mon gemec lo crida; ~«L’Aimador, on sou, ~manadet
161 Llit | Lo veig en la Creu ~on cridant-me expira, ~clavats peus i
162 Nit | Via fora! Via fora!» ~criden, los tallants garfint, ~
163 Nit | nissaga ~fos lo més negre dels crims. ~De tants fills com alletares, ~
164 Vermis| hi trobaré unes ales de crisàlide ~per volar-me’n ab Vós a
165 Nit | no hi valen gemecs ni crits, ~que allà van més quimerosos ~
166 Llit | de viuda, ~i ab ses mans cruels ~m’han esmortuïda; ~mes,
167 Nit | botigues ~dents i queixals fent cruixir. ~«Via fora! Via fora!» ~
168 Vermis| perdut dintre l’abisme. ~Cuc de la terra vil, per una
169 Nit | rius, ~si ab unglots de cuca fera ~no les hi acabes d’
170 Vermis| dolor, vine a punyir-me; ~cuita a abrigar-me ab ton mantell,
171 Vor | lo vent, ~ab ses torres i cúpules altives ~ de vori,
172 Nit | al mig ~i al seu davant, dalt de perxes, ~los caps de
173 Nit | part d’avall de Montjuïc, ~damunt d’un pilot de pedres ~s’
174 Vermis| ætere ~ Dant vincula pennas.~~Veieu-me
175 Esper | diu: «Deixem-lo venir; ~darrere ve el març carregat de fulla ~
176 Emigr | ton cel daurat?, ~mes ai, mes ai!, ¿on
177 Vor | astre rei cap al ponent declina, ~ me’n pujo a
178 CantAm| per fer-li de dosser; ~deixa’m l’aroma que als matins
179 Nit | sang de la seva ~avui se deixarà el vi. ~Ja al bell davant
180 Esper | diu als altres joncs: «Deixem-la passar; ~ajupim-nos tots;
181 Esper | despulla; ~l’olivera diu: «Deixem-lo venir; ~darrere ve el març
182 Nit | de ferro se cobrís. ~No deixen pedra per moure ~ni moble
183 Nit | llits; ~qui dorm, mai més es deixonda; ~qui no dorm, ja el fan
184 Vermis| meu orgull, les penes ma delícia. ~Des d’avui colliré los
185 Nit | racons de les botigues ~dents i queixals fent cruixir. ~«
186 Nit | reneguen més sovint ~havent desbotat la gàbia ~i essent el pardal
187 Nit | espasa, ~la llei és la del desig; ~si aixís ho fan, los qui
188 Nit | los sospirs ~i podent bé deslligar-la ~vas estrenyent lo cordill. ~
189 Esper | l’hivern que els arbres despulla; ~l’olivera diu: «Deixem-lo
190 Esper | carregat de fulla ~i els troncs despullats tornarà a vestir.» ~
191 Emigr | mariners, el vent que me’n desterra, ~ que em
192 Nit | moble per migpartir; ~la destral feixuga arriba ~allà on
193 Emigr | que et posà Déu. ~
194 Nit | a la pobra de ta dida ~devies rosegar el pit, ~perquè
195 Vermis| de tan feixuga càrrega; ~devore’l lo fossar, torne a la
196 Emigr | cantau, cantau; ~jo dic plorant a boscos i riberes: ~
197 Nit | escorpí; ~a la pobra de ta dida ~devies rosegar el pit, ~
198 Llit | sou, ~manadet de mirra? ~Digau-m’ho, si us plau, ~si voleu
199 Vermis| que us plàcia; no en só digne, ~d’anar a vostres peus;
200 Vor | que ara vénen, ~ digueu-me: què voldran? ~Ab les del
201 Llit | per noctes quæsivi quem diliget ~anima mea; quæsivi illum,
202 CantAm| AMOR ~ ~ ~Inveni quem diligit anima mea~~Dormiu en la
203 Nit | que lluu en sos dits. ~Los diputats en lliteres ~de les pletes
204 Nit | el mur se rebaten ~per on diuen que ha sortit. ~A cents,
205 Vermis| a vostre ombriu me serà dolç l’asseure’m. ~Espina del
206 Vor | cim d’un promontori que domina ~ les ones de la
207 Nit | perquè llet malaguanyada ~te donà en lloc de verí, ~perquè
208 Nit | Del càstig, poc se li’n dóna, ~ja el rep així com així; ~
209 Nit | així com així; ~almenys per donar-li càstig ~no seran tants los
210 Nit | qui no dorm, ja el fan dormir. ~Precs i llàgrimes no hi
211 Llit | vostre em voleu, ~també hi dormiria, ~clavats peus i mans, ~
212 CantAm| quem diligit anima mea~~Dormiu en la meva arpa, himnes
213 Nit | rodolen per terra ~un o dos a cada pic. ~Ai!, la sang
214 CantAm| per fer-li de dosser; ~deixa’m l’aroma que als
215 Nit | verinosos ~i al seu tan feréstec dring ~los caps rodolen per terra ~
216 Vor | l’existència ~ duent-se’n ma escalfor, ~com rufagada
217 Vermis| 36) ~ E carcere ad ætere ~
218 Esper | humiles, consolationem eius. ~
219 CantAm| mes cadenes, ~ eix cor mon paradís. ~Qui beu
220 Vermis| que el sol sobre l’herbei eixuga, ~o, si voleu, baboia de
221 Vor | plau reveure tot sovint en elles ~ mos somnis que
222 Nit | sang és tan ardenta ~que embriaga com lo vi, ~als qui en beuen
223 Emigr | L’EMIGRANT ~ ~ ~ Dolça Catalunya, ~
224 Nit | sentit, ~prou l’has vista emmanillada ~com un lladre de camins; ~
225 Vor | l’essència ~ l’emmusteïda flor. ~A la vida o al cor
226 Nit | vist arrencar sos fills, ~empenyent-los terra enfora ~pel gust de
227 Vermis| seca ~de les que el vent s’emporta, o gota d’aigua ~de les
228 Nit | essent el pardal fugit. ~I encenent ab la greu nova ~les pletes
229 CantAm| verges i flors del camp, per encensar-lo, ~ deixeu-me vostre
230 Vor | claror d’aqueixa llàntia encesa ~ contemplo mon
231 CantAm| mirall del meu encís, ~sien sempre eixos braços
232 Nit | esgarrien ~lo cerquen a l’endeví; ~mes, com llambreguen de
233 Nit | creient que per la paga ~l’endogalasses així. ~Tu de sos braços
234 CantAm| d’abelles al roser, ~endolciu vostra música i cantúries ~
235 Vor | escalfor, ~com rufagada que s’endú ab l’essència ~
236 Nit | de tall portaven, ~les hi enfonsen totes sis... ~De Sant Bertran
237 Nit | fills, ~empenyent-los terra enfora ~pel gust de veure’ls morir, ~
238 Vermis| fortuna, ~orneu mon front, engaloneu mos braços. ~Veniu, llorers
239 Vor | fons; ~per què, per què, enganyosa poesia, ~ m’ensenyes
240 Nit | arriba ~allà on no arriba l’enginy. ~Mes si entrant-hi renegaven, ~
241 Nit | de fer-ho ~la terra que t’engrandí ~no creient que per la paga ~
242 Nit | acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~en Vergós i en Tamarit, ~
243 Llit | suau ferida. ~Un xic més enllà, ~gemegar oïa. ~Lo veig
244 Nit | llambreguen de gana, ~més enllanet ja l’han vist. ~Sis a prop
245 Emigr | bell Montserrat? ~Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ~
246 Nit | acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~en Vergós
247 Nit | llavis sovint. ~Si mai t’ensenya les nafres, ~gires la cara
248 Nit | fan, los qui moren ~los ho ensenyaren així. ~Allà hi ha els d’
249 Vor | enganyosa poesia, ~ m’ensenyes de fer mons? ~Per què escriure
250 Nit | vist. ~Sis a prop se n’hi ensopeguen, ~plegats al punt són allí; ~
251 Vor | que ab veles i aparell s’ensorren ~ en un matí de
252 Llit | Gemegor que fa, ~jo prou l’entenia. ~Si l’Amor no hi ve, ~jo
253 Nit | arriba l’enginy. ~Mes si entrant-hi renegaven, ~bé reneguen
254 CantAm| m fonen a sos braços les entranyes, ~ com neu al raig
255 Nit | camí mateix dels àngels ~enviant-te al paradís, ~que no hagués
256 Emigr | de tu s’allunya ~ d’enyorança es mor.~~
257 Nit | remolí. ~Les portes que eren barrades ~per terra van
258 Emigr | Pirineu, ~marges i rius, ermita al cel suspesa, ~
259 Vermis| no só pas la industriosa eruga ~que entre el fullam de
260 Vor | illetes d’or que naixen i s’esborren ~ del sol al primer
261 Nit | per terra van a bocins, ~i escala amunt se rebaten ~a tall
262 Vor | duent-se’n ma escalfor, ~com rufagada que s’endú
263 Vermis| o, si voleu, baboia de l’escarni. ~Jo só un no-res, mes mon
264 Vermis| vull ser llençat com una escombraria ~del palau al carrer, de
265 Vermis| i de l’afrau al córrec. ~Escombreu mes petjades en l’altura; ~
266 Nit | pàtria ~que hagués nat un escorpí; ~a la pobra de ta dida ~
267 Nit | racons lo cerquen, ~verinosos escorpins, ~que rallarien lo ferro ~
268 Vor | ensenyes de fer mons? ~Per què escriure més versos en l’arena? ~
269 Vor | pàgina serena ~ los escriuré ab estels?~
270 Nit | és negre ~bé n’és més l’esdevenir. ~Lo blat de tos plans i
271 Nit | garfint, ~i cercant per esmolar-los ~colls i braços enemics. ~«
272 Llit | ab ses mans cruels ~m’han esmortuïda; ~mes, ai!, de sos cops ~
273 Nit | sospirs. ~La raó és la de l’espasa, ~la llei és la del desig; ~
274 Esper | ESPERANÇA ~ ~ ~Expectemus, humiles,
275 Nit | rebaten ~a tall de mals esperits. ~Per tots los racons lo
276 Vermis| la corona que en lo cel espero. ~Muira aquest cos insuportable,
277 Vermis| serà dolç l’asseure’m. ~Espina del dolor, vine a punyir-me; ~
278 Vor | rufagada que s’endú ab l’essència ~ l’emmusteïda
279 Nit | havent desbotat la gàbia ~i essent el pardal fugit. ~I encenent
280 Nit | ha botxineges ~vol acabar esta nit. ~Del càstig, poc se
281 Nit | barcelonins, ~massa forta que és estada ~puix de blat no en queda
282 CantAm| lligat i pres; ~Ell ab mi s’estarà de nit i dia, ~
283 Vor | los escriuré ab estels?~
284 Vermis| vostres peus; com arbre estèril, ~de soca a arrel traieu-me
285 CantAm| Jesús sempre estimat; ~oh, quan serà que jo torrents
286 Vor | Eixes ones, mirall de les estrelles, ~ me guarden tants
287 Nit | podent bé deslligar-la ~vas estrenyent lo cordill. ~Tu has vist
288 CantAm| bega ~ per una eternitat! ~Oh hermosura del cel!,
289 CantAm| m l’aroma que als matins exhales, ~ oh flor del
290 Vor | idees que m’acurcen l’existència ~ duent-se’n ma
291 Esper | ESPERANÇA ~ ~ ~Expectemus, humiles, consolationem
292 Llit | en la Creu ~on cridant-me expira, ~clavats peus i mans, ~
293 Nit | muntanyesos ~fa posar la falç als dits. ~Ja la branden
294 Vermis| petjades en l’altura; ~ja no hi faré més nosa, la pobresa ~serà
295 Nit | forasteres ~en sos braços feien niu, ~fent serralls d’aqueixes
296 Nit | has afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~cremes sos llavis
297 Nit | maten ~los soldats del rei Felip, ~com si ser de ta nissaga ~
298 Vor | m’ensenyes de fer mons? ~Per què escriure
299 Nit | que no hagués avui de fer-ho ~la terra que t’engrandí ~
300 CantAm| vostres ales ~ per fer-li de dosser; ~deixa’m l’aroma
301 Nit | si ab unglots de cuca fera ~no les hi acabes d’obrir. ~
302 Nit | via-endins ~rues d’homes i de feres ~en infernal remolí. ~Les
303 Nit | verinosos ~i al seu tan feréstec dring ~los caps rodolen
304 CantAm| l’ocell d’amor ferit? ~Sos braços amorosos me
305 CantAm| en celestial festeig. ~Barregen nostres cors
306 CantAm| Deixeu-me, rossinyols, per festejar-lo, ~ la dolça llengua
307 Vermis| el fullam de la morera es fila ~de finíssima seda lo sudari. ~
308 Vermis| seda lo sudari. ~Jo me’l filo del cànem de mes penes; ~
309 Vermis| de la morera es fila ~de finíssima seda lo sudari. ~Jo me’l
310 Nit | i que, de tants, cap te fir! ~Lo dia que vares nàixer ~
311 CantAm| Barregen nostres cors sa dolça flaire, ~ com flors d’
312 Esper | baixe del cel la Pasqua florida, ~a qui mòria ab mi ressuscitaré.» ~ ~ ~
313 CantAm| Ell per sempre més. ~Se’m fonen a sos braços les entranyes, ~
314 Nit | ls morir, ~mentre tropes forasteres ~en sos braços feien niu, ~
315 Vor | argent: ~poemes, ai!, que foren una estona ~ joguina
316 Nit | lo cordill. ~Tu has vist formar sa corona, ~corona de joncs
317 Nit | pels camps s’esgarrien ~que forquegen com los llims. ~Los qui
318 Vermis| veniu, oh creus, mon or i ma fortuna, ~orneu mon front, engaloneu
319 Nit | com si ser de ta nissaga ~fos lo més negre dels crims. ~
320 Vermis| penes; ~mes, dintre aqueixa fosca sepultura, ~tornat com Vós,
321 Vermis| i ma fortuna, ~orneu mon front, engaloneu mos braços. ~
322 Nit | gàbia ~i essent el pardal fugit. ~I encenent ab la greu
323 Llit | no us lliga, ~quan Vós ne fugiu ~ja és lluny l’alegria. ~
324 Vermis| industriosa eruga ~que entre el fullam de la morera es fila ~de
325 Nit | sovint ~havent desbotat la gàbia ~i essent el pardal fugit. ~
326 Vermis| sou aspres avui, abans de gaire ~a vostre ombriu me serà
327 Nit | mes, com llambreguen de gana, ~més enllanet ja l’han
328 Nit | criden, los tallants garfint, ~i cercant per esmolar-los ~
329 Llit | cerquen mos braços, ~mon gemec lo crida; ~«L’Aimador, on
330 Llit | ferida. ~Un xic més enllà, ~gemegar oïa. ~Lo veig en la Creu ~
331 Llit | lo cap entre espines. ~Gemegor que fa, ~jo prou l’entenia. ~
332 CantAm| com flors d’arbre gentil ~bressades a petons pel
333 Emigr | III ~Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, ~
334 CantAm| el món vos conegués, ~com gira-sol amant vos voltaria, ~
335 Nit | mai t’ensenya les nafres, ~gires la cara i te’n rius, ~si
336 Vor | el mar i el cel, i llur grandesa ~ m’aixafa com
337 Nit | fugit. ~I encenent ab la greu nova ~les pletes del passadís, ~
338 Vor | estrelles, ~ me guarden tants records, ~que em plau
339 CantAm| la meva arpa, himnes de guerra; ~ brolleu, himnes
340 Nit | Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~menys que sos ulls
341 Nit | ací; ~menys que sos ulls guspireja ~la tela que lluu en sos
342 Nit | empenyent-los terra enfora ~pel gust de veure’ls morir, ~mentre
343 Nit | haver-t’hi vist ab coratge, ~hauries mort a en Clarís. ~Mes prou
344 Nit | bé reneguen més sovint ~havent desbotat la gàbia ~i essent
345 Nit | Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’hi vist ab coratge, ~hauries
346 Vermis| de les que el sol sobre l’herbei eixuga, ~o, si voleu, baboia
347 CantAm| no trobo res hermós; ~ja alegre em semblarà
348 CantAm| per una eternitat! ~Oh hermosura del cel!, des que us he
349 Llit | vetllen la vila: ~«Me l’heu vist, o no, ~l’Amor de ma
350 Nit | crit de via-endins ~rues d’homes i de feres ~en infernal
351 Vermis| sortit, sum vermis et non homo. ~Jo no só pas la industriosa
352 Nit | De Sant Bertran en les hortes, ~part d’avall de Montjuïc, ~
353 Esper | I ~Lo jonc més humil, quan ve la riuada, ~diu
354 Esper | ESPERANÇA ~ ~ ~Expectemus, humiles, consolationem eius. ~
355 Vor | del sol al primer raig: ~idees que m’acurcen l’existència ~
356 Nit | Dies irae, dies illa ~ ~Catalunya, Catalunya, ~
357 Vor | en un matí de maig, ~illetes d’or que naixen i s’esborren ~
358 Llit | diliget ~anima mea; quæsivi illum, et non inveni~~En mon llit
359 Llit | LO LLIT D’ESPINES ~ ~ ~In lectulo meo per noctes quæsivi
360 Vermis| non homo. ~Jo no só pas la industriosa eruga ~que entre el fullam
361 Emigr | Hermosa vall, bressol de ma infantesa, ~ blanc Pirineu, ~
362 Vor | estona ~ joguina d’infantons, ~petxines que un instant
363 Nit | d’homes i de feres ~en infernal remolí. ~Les portes que
364 Vermis| abrigar-me ab ton mantell, oh injúria; ~calúmnia, al meu voltant
365 Vor | infantons, ~petxines que un instant surten de l’ona ~
366 Vermis| espero. ~Muira aquest cos insuportable, muira; ~cansat estic de
367 Vermis| però Vós me voleu petit i inútil, ~de glòria despullat i
368 Nit | Dies irae, dies illa ~ ~Catalunya,
369 Nit | queden ~per visurar al qui n’ix, ~altres pels camps s’esgarrien ~
370 Emigr | més! ~Oh, si al fossar on jau ma dolça mare ~
371 Vor | foren una estona ~ joguina d’infantons, ~petxines que
372 Emigr | hermosa Seu, ~ni eixos turons, joiells de la corona ~
373 Esper | I ~Lo jonc més humil, quan ve la riuada, ~
374 Esper | Judit, 8, 20~~
375 Llit | LLIT D’ESPINES ~ ~ ~In lectulo meo per noctes quæsivi quem
376 Nit | vista emmanillada ~com un lladre de camins; ~mes, com un
377 Nit | el fan dormir. ~Precs i llàgrimes no hi valen, ~no hi valen
378 Nit | cerquen a l’endeví; ~mes, com llambreguen de gana, ~més enllanet ja
379 Nit | qui et parí!, ~que tants llamps caiguen en terra ~i que,
380 Llit | cap entre espines, ~i una llança al cor ~que em lleve la
381 Vor | Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa ~ contemplo
382 Llit | En mon llit de flors ~mon llavi l’estima; ~no l’estima,
383 Nit | fel i vinagre ~cremes sos llavis sovint. ~Si mai t’ensenya
384 Nit | raó és la de l’espasa, ~la llei és la del desig; ~si aixís
385 Vermis| me trepitgen; ~vull ser llençat com una escombraria ~del
386 Vermis| colliré los vilipendis ~i llengoteigs com perles i topazis ~per
387 CantAm| festejar-lo, ~ la dolça llengua d’or; ~verges i flors del
388 Nit | rosegar el pit, ~perquè llet malaguanyada ~te donà en
389 Llit | no me’n sentia, ~que em lleva el dolor ~més suau ferida. ~
390 Llit | una llança al cor ~que em lleve la vida.» ~ ~ ~
391 Llit | ull ~quan lo braç no us lliga, ~quan Vós ne fugiu ~ja
392 CantAm| volia, ~ ja el tinc lligat i pres; ~Ell ab mi s’estarà
393 Nit | esgarrien ~que forquegen com los llims. ~Los qui pels camps s’esgarrien ~
394 Nit | sos dits. ~Los diputats en lliteres ~de les pletes van al mig ~
395 Nit | terra, ~sagnen cadires i llits; ~qui dorm, mai més es deixonda; ~
396 Nit | malaguanyada ~te donà en lloc de verí, ~perquè al veure’
397 Vermis| engaloneu mos braços. ~Veniu, llorers i palmes del Calvari; ~si
398 Vermis| calúmnia, al meu voltant tos llots apila; ~misèria, vine’m
399 Llit | quan Vós ne fugiu ~ja és lluny l’alegria. ~Sortiré a cercar-vos ~
400 Vor | contemplo el mar i el cel, i llur grandesa ~ m’aixafa
401 Nit | ulls guspireja ~la tela que lluu en sos dits. ~Los diputats
402 Nit | enfora ~pel gust de veure’ls morir, ~mentre tropes forasteres ~
403 Nit | rosegar el pit, ~perquè llet malaguanyada ~te donà en lloc de verí, ~
404 Nit | vares nàixer ~fou un dia maleït, ~més li valdria a ta pàtria ~
405 Nit | Clarís. ~Mes prou ja de malifetes, ~avui arribes al cim: ~
406 Nit | amunt se rebaten ~a tall de mals esperits. ~Per tots los
407 Nit | Comte de Santa Coloma, ~malviatge qui et parí!, ~que tants
408 Llit | crida; ~«L’Aimador, on sou, ~manadet de mirra? ~Digau-m’ho, si
409 Esper | Deixem-lo venir; ~darrere ve el març carregat de fulla ~i els
410 Emigr | blanc Pirineu, ~marges i rius, ermita al cel suspesa, ~
411 Emigr | jo el llit tingués! ~Oh mariners, el vent que me’n desterra, ~
412 Nit | corona, ~corona de joncs marins, ~son ceptre d’or una canya ~
413 Vermis| Veniu a mi, congoixes del martiri, ~veniu, oh creus, mon or
414 Nit | pas un riu. ~Al crit de mata-degolla ~respostegen los veïns, ~
415 Nit | fills, ~puix pertot arreu ne maten ~los soldats del rei Felip, ~
416 Vor | ensorren ~ en un matí de maig, ~illetes d’or que
417 CantAm| deixa’m l’aroma que als matins exhales, ~ oh flor
418 Vor | me’n pujo a meditar. ~Ab la claror d’aqueixa
419 Nit | gust de veure’ls morir, ~mentre tropes forasteres ~en sos
420 Nit | los d’en Roc Guinart ací; ~menys que sos ulls guspireja ~
421 Llit | ESPINES ~ ~ ~In lectulo meo per noctes quæsivi quem
422 CantAm| anima mea~~Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; ~
423 Nit | lliteres ~de les pletes van al mig ~i al seu davant, dalt de
424 Nit | per moure ~ni moble per migpartir; ~la destral feixuga arriba ~
425 Nit | aboquen ~i ja hi són a cents i mils ~brandant altres tantes
426 Llit | Aimador, on sou, ~manadet de mirra? ~Digau-m’ho, si us plau, ~
427 Vermis| voltant tos llots apila; ~misèria, vine’m a portar lo ròssec. ~
428 CantAm| dintre sos ulls me veig, ~i místiques paraules van i vénen ~
429 Nit | deixen pedra per moure ~ni moble per migpartir; ~la destral
430 Vor | m’ensenyes de fer mons? ~Per què escriure més versos
431 Nit | hortes, ~part d’avall de Montjuïc, ~damunt d’un pilot de pedres ~
432 Emigr | cimes, ~ bell Montserrat? ~Enlloc veuré, ciutat de
433 Emigr | allunya ~ d’enyorança es mor.~~
434 Nit | si aixís ho fan, los qui moren ~los ho ensenyaren així. ~
435 Vermis| que entre el fullam de la morera es fila ~de finíssima seda
436 Vermis| traieu-me de la terra; ~morfoneu-me, atuïu-me, anihileu-me. ~
437 Esper | la Pasqua florida, ~a qui mòria ab mi ressuscitaré.» ~ ~ ~
438 Vermis| Non vivificatur nisi prius moriatur ~ (
439 Vor | mos somnis que són morts. ~Aixequí tants castells,
440 Nit | cobrís. ~No deixen pedra per moure ~ni moble per migpartir; ~
441 Nit | de pi. ~Anau-hi, fills de muntanya, ~anau-hi, barcelonins, ~
442 CantAm| caient son vel d’or a les muntanyes, ~ aixeca al cel
443 Nit | alarit ~la trompa que als muntanyesos ~fa posar la falç als dits. ~
444 Nit | del passadís, ~a fora el mur se rebaten ~per on diuen
445 CantAm| roser, ~endolciu vostra música i cantúries ~ perquè
446 Nit | sovint. ~Si mai t’ensenya les nafres, ~gires la cara i te’n rius, ~
447 Vor | maig, ~illetes d’or que naixen i s’esborren ~
448 Nit | te fir! ~Lo dia que vares nàixer ~fou un dia maleït, ~més
449 Nit | a ta pàtria ~que hagués nat un escorpí; ~a la pobra
450 CantAm| entranyes, ~ com neu al raig del sol ~quan, caient
451 Vermis| VERMIS ~ ~ ~Non vivificatur nisi prius moriatur ~ (
452 Nit | Felip, ~com si ser de ta nissaga ~fos lo més negre dels crims. ~
453 Nit | forasteres ~en sos braços feien niu, ~fent serralls d’aqueixes
454 Llit | In lectulo meo per noctes quæsivi quem diliget ~anima
455 Nit | sol n’hi ha de ben vist, ~només un que aidar-te puga ~i
456 Vermis| altura; ~ja no hi faré més nosa, la pobresa ~serà lo meu
457 CantAm| celestial festeig. ~Barregen nostres cors sa dolça flaire, ~
458 Nit | I encenent ab la greu nova ~les pletes del passadís, ~
459 CantAm| amor. ~Com cantaria els núvols de la terra, ~
460 Nit | fera ~no les hi acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~
461 CantAm| ales d’alegria ~ l’ocell d’amor ferit? ~Sos braços
462 Vermis| Voldria ser quelcom per oferir-vos, ~però Vós me voleu petit
463 Llit | xic més enllà, ~gemegar oïa. ~Lo veig en la Creu ~on
464 Esper | els arbres despulla; ~l’olivera diu: «Deixem-lo venir; ~
465 Vermis| abans de gaire ~a vostre ombriu me serà dolç l’asseure’m. ~
466 Vor | que un instant surten de l’ona ~ per retornar
467 Vermis| serà lo meu tresor, serà l’oprobi ~lo meu orgull, les penes
468 Vermis| tresor, serà l’oprobi ~lo meu orgull, les penes ma delícia. ~
469 Vermis| creus, mon or i ma fortuna, ~orneu mon front, engaloneu mos
470 Nit | tants los botxins. ~Ja s’ou en lo carrer Ample ~com
471 Nit | van més quimerosos ~a on ouen més sospirs. ~La raó és
472 Nit | engrandí ~no creient que per la paga ~l’endogalasses així. ~Tu
473 Vor | cels, ~quan serà que en ta pàgina serena ~ los escriuré
474 Vermis| com una escombraria ~del palau al carrer, de la més alta ~
475 Vermis| braços. ~Veniu, llorers i palmes del Calvari; ~si em sou
476 CantAm| ulls me veig, ~i místiques paraules van i vénen ~ en
477 Nit | desbotat la gàbia ~i essent el pardal fugit. ~I encenent ab la
478 Emigr | germans; adéu-siau, mon pare, ~ no us veuré
479 Nit | barcelonins, ~a resar un Parenostre ~a qui fou nostre botxí. ~ ~ ~ ~
480 Nit | Coloma, ~malviatge qui et parí!, ~que tants llamps caiguen
481 CantAm| cada dia, ~ li parla cada nit, ~i no hi batrà
482 Nit | Bertran en les hortes, ~part d’avall de Montjuïc, ~damunt
483 Esper | quan baixe del cel la Pasqua florida, ~a qui mòria ab
484 Esper | ajupim-nos tots; quan serà passada, ~nostre capciró tornarem
485 Nit | greu nova ~les pletes del passadís, ~a fora el mur se rebaten ~
486 Esper | altres joncs: «Deixem-la passar; ~ajupim-nos tots; quan
487 Vermis| rodera ~a on tots los qui passen me trepitgen; ~vull ser
488 Nit | ferro se cobrís. ~No deixen pedra per moure ~ni moble per
489 Nit | Montjuïc, ~damunt d’un pilot de pedres ~s’aixeca una creu de pi. ~
490 Vermis| Dant vincula pennas.~~Veieu-me aquí, Senyor,
491 Nit | una canya ~ab que la vas percudint. ~Veus que sa creu és feixuga ~
492 Esper | aquesta vida; ~a qui la perdrà, jo l’hi tornaré; ~quan
493 Vermis| i pobre, ~de mon no-res perdut dintre l’abisme. ~Cuc de
494 Vermis| vilipendis ~i llengoteigs com perles i topazis ~per la corona
495 Vermis| quelcom per oferir-vos, ~però Vós me voleu petit i inútil, ~
496 Nit | de tos amats fills, ~puix pertot arreu ne maten ~los soldats
497 Nit | i al seu davant, dalt de perxes, ~los caps de sos enemics. ~
498 Vor | m’aixafa com un pes. ~Eixes ones, mirall de
499 Vermis| oferir-vos, ~però Vós me voleu petit i inútil, ~de glòria despullat
500 Vermis| al córrec. ~Escombreu mes petjades en l’altura; ~ja no hi faré
|