Poesia

501 CantAm|         arbre gentil ~bressades a petons pel mateix aire, ~         
502 Vor   |             joguina d’infantons, ~petxines que un instant surten de
503 Nit   |        per terra ~un o dos a cada pic. ~Ai!, la sang és tan ardenta ~
504 Nit   |         de Montjuïc, ~damunt d’un pilot de pedres ~s’aixeca una
505 Emigr |     sempre adéu! ~Arpes del bosc, pinsans i caderneres, ~              
506 Emigr |  infantesa, ~               blanc Pirineu, ~marges i rius, ermita
507 Llit  |           em plau ~lo llit que em plaïa: ~vos l’he fet de flors ~
508 Nit   |        esdevenir. ~Lo blat de tos plans i rostos ~i els arbres de
509 Vermis|           aquí, Senyor, a vostres plantes, ~despullat de tot bé, malalt
510 Vor   |     versos en l’arena? ~          Platja del mar dels cels, ~quan
511 Nit   |         prop se n’hi ensopeguen, ~plegats al punt són allí; ~sis eines
512 CantAm|                perquè hi estiga a pler! ~ ~ ~
513 Emigr |           cantau, cantau; ~jo dic plorant a boscos i riberes: ~              
514 Nit   |      hagués nat un escorpí; ~a la pobra de ta dida ~devies rosegar
515 Vermis|     despullat de tot bé, malalt i pobre, ~de mon no-res perdut dintre
516 Vermis|           no hi faré més nosa, la pobresa ~serà lo meu tresor, serà
517 Nit   |     acabar esta nit. ~Del càstig, poc se li’n dóna, ~ja el rep
518 Nit   |         de ta mare los sospirs ~i podent bé deslligar-la ~vas estrenyent
519 Vor   |          de vori, d’or i argent: ~poemes, ai!, que foren una estona ~         
520 Vor   |           què, per què, enganyosa poesia, ~          m’ensenyes de
521 Vermis|        ròssec. ~Vull ser volva de pols de la rodera ~a on tots
522 Vermis|         Fou mon bressol un gra de polsinera, ~i un altre gra serà lo
523 Vor   |           quan l’astre rei cap al ponent declina, ~          me’n
524 Nit   |           en son pit. ~Los uns al portal se queden ~per visurar al
525 Vermis|         apila; ~misèria, vine’m a portar lo ròssec. ~Vull ser volva
526 Nit   |          allí; ~sis eines de tall portaven, ~les hi enfonsen totes
527 Emigr |     corona ~               que et posà Déu. ~                          
528 CantAm|        cel al cor? ~Jesús hi pren posada cada dia, ~          li
529 Nit   |           que als muntanyesos ~fa posar la falç als dits. ~Ja la
530 Nit   |          dorm, ja el fan dormir. ~Precs i llàgrimes no hi valen, ~
531 CantAm|          un cel al cor? ~Jesús hi pren posada cada dia, ~         
532 Vor   |          vida o al cor quelcom li prenen ~          les ones que
533 Nit   |           s’és fet nit, ~i si ton present és negre ~bé n’és més l’
534 Vermis|          de glòria despullat i de prestigi. ~Feu de mi lo que us plàcia,
535 Vor   |    esborren ~          del sol al primer raig: ~idees que m’acurcen
536 Vermis|              Non vivificatur nisi prius moriatur ~                          (
537 Vor   |         LA MAR ~  ~  ~Al cim d’un promontori que domina ~          les
538 Nit   |    enllanet ja l’han vist. ~Sis a prop se n’hi ensopeguen, ~plegats
539 Nit   |             només un que aidar-te puga ~i és ton més dolent botxí. ~
540 Vor   |          declina, ~          me’n pujo a meditar. ~Ab la claror
541 Nit   |           ensopeguen, ~plegats al punt són allí; ~sis eines de
542 Vermis|          Espina del dolor, vine a punyir-me; ~cuita a abrigar-me ab
543 Nit   |        pit. ~Los uns al portal se queden ~per visurar al qui n’ix, ~
544 Nit   |          de les botigues ~dents i queixals fent cruixir. ~«Via fora!
545 Nit   |  cementirs. ~Prou sentires tu ses queixes, ~prou sos gemecs has sentit, ~
546 Nit   |          crits, ~que allà van més quimerosos ~a on ouen més sospirs. ~
547 Nit   |         verinosos escorpins, ~que rallarien lo ferro ~si de ferro se
548 Nit   |          on ouen més sospirs. ~La raó és la de l’espasa, ~la llei
549 Vor   |                  me guarden tants records, ~que em plau reveure tot
550 Nit   |      camins, ~un dia per altre es reguen ~ab sang de tos amats fills, ~
551 Nit   |           i de feres ~en infernal remolí. ~Les portes que eren barrades ~
552 Nit   |        enginy. ~Mes si entrant-hi renegaven, ~bé reneguen més sovint ~
553 Nit   |         entrant-hi renegaven, ~bé reneguen més sovint ~havent desbotat
554 Nit   |          poc se li’n dóna, ~ja el rep així com així; ~almenys
555 Nit   |          anau-hi, barcelonins, ~a resar un Parenostre ~a qui fou
556 Nit   |          Al crit de mata-degolla ~respostegen los veïns, ~pels racons
557 Esper |       florida, ~a qui mòria ab mi ressuscitaré.» ~  ~ ~
558 Vor   |           de l’ona ~          per retornar al fons: ~vaixells que ab
559 Nit   |       enemics. ~Massa forta és la revenja, ~segadors barcelonins, ~
560 Vor   |       tants records, ~que em plau reveure tot sovint en elles ~         
561 Emigr |         jo dic plorant a boscos i riberes: ~               adéu-siau! ~                          
562 Vor   |          tants castells, en eixes ribes, ~          que m’ha aterrat
563 Nit   |       gota ~no els sadolla pas un riu. ~Al crit de mata-degolla ~
564 Esper |        jonc més humil, quan ve la riuada, ~diu als altres joncs: «
565 Nit   |           Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart ací; ~menys que
566 Vor   |         un dia ~          tinc de rodar al fons; ~per què, per què,
567 Vermis|           ser volva de pols de la rodera ~a on tots los qui passen
568 Nit   |          feréstec dring ~los caps rodolen per terra ~un o dos a cada
569 Nit   |          pobra de ta dida ~devies rosegar el pit, ~perquè llet malaguanyada ~
570 CantAm|                      d’abelles al roser, ~endolciu vostra música
571 Vermis|       misèria, vine’m a portar lo ròssec. ~Vull ser volva de pols
572 CantAm|         del taronger. ~Deixeu-me, rossinyols, per festejar-lo, ~         
573 Nit   |            Lo blat de tos plans i rostos ~i els arbres de tos camins, ~
574 Nit   |        fan un crit de via-endins ~rues  d’homes i de feres ~en
575 Vor   |      duent-se’n ma escalfor, ~com rufagada que s’endú ab l’essència ~         
576 Nit   |         en beuen una gota ~no els sadolla pas un riu. ~Al crit de
577 Nit   |          portes cauen per terra, ~sagnen cadires i llits; ~qui dorm,
578 Nit   |           lo carrer Ample ~com un salvatge alarit ~la trompa que als
579 Nit   |        així. ~Allà hi ha els d’en Sancta Cília, ~los d’en Roc Guinart
580 Emigr |               II ~¿On trobaré tos sanitosos climes, ~              
581 Nit   |         enfonsen totes sis... ~De Sant Bertran en les hortes, ~
582 Nit   |           dolent botxí. ~Comte de Santa Coloma, ~malviatge qui et
583 Vermis|           lo que us plàcia, fulla seca ~de les que el vent s’emporta,
584 Vermis|      morera es fila ~de finíssima seda lo sudari. ~Jo me’l filo
585 Nit   |       Massa forta és la revenja, ~segadors barcelonins, ~massa forta
586 Nit   |          terra ~no te’n tragué de seguit ~pel camí mateix dels àngels ~
587 CantAm|         res hermós; ~ja alegre em semblarà la terra trista, ~         
588 Llit  |           de sos cops ~ja no me’n sentia, ~que em lleva el dolor ~
589 Nit   |   aqueixos camps cementirs. ~Prou sentires tu ses queixes, ~prou sos
590 Nit   |     queixes, ~prou sos gemecs has sentit, ~prou l’has vista emmanillada ~
591 Vermis|          un altre gra serà lo meu sepulcre. ~Voldria ser quelcom per
592 Vermis|         mes, dintre aqueixa fosca sepultura, ~tornat com Vós, Jesús,
593 CantAm|          visc ab Vós. ~Deixeu-me, Serafins, les vostres ales ~         
594 Nit   |           per donar-li càstig ~no seran tants los botxins. ~Ja s’
595 Vor   |        quan serà que en ta pàgina serena ~          los escriuré
596 Nit   |        les hi acabes d’obrir. ~En Serra ens engrillonares, ~en Vergós
597 Nit   |           braços feien niu, ~fent serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos
598 Nit   |          creus li has afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~cremes
599 Nit   |     amanit; ~per beure sang de la seva ~avui se deixarà el vi. ~
600 CantAm|            mirall del meu encís, ~sien sempre eixos braços mes
601 Vermis|          aigua ~de les que el sol sobre l’herbei eixuga, ~o, si
602 Vermis|            com arbre estèril, ~de soca a arrel traieu-me de la
603 Emigr |                         que em fa sofrir! ~Estic malalt, mes ai!,
604 Nit   |        pertot arreu ne maten ~los soldats del rei Felip, ~com si ser
605 Llit  |          estima, no, ~que sols ho somia. ~Si l’amor no hi ve, ~jo
606 Vor   |           en elles ~          mos somnis que són morts. ~Aixequí
607 Llit  |           ja és lluny l’alegria. ~Sortiré a cercar-vos ~com cerva
608 Llit  |           veig morir, ~lo meu cor sospira; ~m’abraço a la Creu ~com
609 CantAm|            Sos braços amorosos me sostenen, ~          dintre sos ulls
610 Llit  |        que em lleva el dolor ~més suau ferida. ~Un xic més enllà, ~
611 Vermis|        fila ~de finíssima seda lo sudari. ~Jo me’l filo del cànem
612 Vor   |           petxines que un instant surten de l’ona ~          per
613 CantAm|                   de vostres ulls suspés. ~Jesús, Jesús, oh bàlsam
614 Emigr |      marges i rius, ermita al cel suspesa, ~               per sempre
615 Nit   |           Via fora!» ~criden, los tallants garfint, ~i cercant per
616 Nit   |    engrillonares, ~en Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’hi vist ab
617 Llit  |           si al vostre em voleu, ~també hi dormiria, ~clavats peus
618 CantAm|           l’he trobat, Aquell que tant volia, ~          ja el
619 Nit   |           i mils ~brandant altres tantes eines ~per colgar-les en
620 CantAm|                       oh flor del taronger. ~Deixeu-me, rossinyols,
621 Nit   |        que sos ulls guspireja ~la tela que lluu en sos dits. ~Los
622 Emigr |          ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, ~               bell
623 Nit   |         Catalunya, Catalunya, ~lo teu dia s’és fet nit, ~i si
624 Emigr |                        jo el llit tingués! ~Oh mariners, el vent que
625 Vermis|          llengoteigs com perles i topazis ~per la corona que en lo
626 Esper |           i els troncs despullats tornarà a vestir.» ~                           
627 Esper |          a qui la perdrà, jo l’hi tornaré; ~quan baixe del cel la
628 Esper |          passada, ~nostre capciró tornarem a alçar.» ~                            
629 Vermis|         aqueixa fosca sepultura, ~tornat com Vós, Jesús, de mort
630 Vermis|     càrrega; ~devore’l lo fossar, torne a la cendra ~d’on ha sortit,
631 Emigr |            Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra, ~              
632 CantAm|    estimat; ~oh, quan serà que jo torrents hi bega ~          per una
633 Vor   |          aterrat lo vent, ~ab ses torres i cúpules altives ~         
634 Nit   |        portaven, ~les hi enfonsen totes sis... ~De Sant Bertran
635 Nit   |       veure’t a la terra ~no te’n tragué de seguit ~pel camí mateix
636 Vermis|         estèril, ~de soca a arrel traieu-me de la terra; ~morfoneu-me,
637 Vermis|         on tots los qui passen me trepitgen; ~vull ser llençat com una
638 Vermis|           la pobresa ~serà lo meu tresor, serà l’oprobi ~lo meu orgull,
639 CantAm|       alegre em semblarà la terra trista, ~          Jesús, si hi
640 Llit  |           font d’aigua viva.» ~Ja troba els armats ~que vetllen
641 CantAm|         de maig i abril. ~Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ~         
642 CantAm|           he vista, ~          no trobo res hermós; ~ja alegre em
643 Nit   |        com un salvatge alarit ~la trompa que als muntanyesos ~fa
644 Esper |          carregat de fulla ~i els troncs despullats tornarà a vestir.» ~                           
645 Nit   |           veure’ls morir, ~mentre tropes forasteres ~en sos braços
646 Emigr |         ta hermosa Seu, ~ni eixos turons, joiells de la corona ~              
647 Llit  |         que vinga. ~No té son mon ull ~quan lo braç no us lliga, ~
648 Vermis|       mort a vida, ~jo hi trobaré unes ales de crisàlide ~per volar-me’
649 Nit   |          cara i te’n rius, ~si ab unglots de cuca fera ~no les hi
650 Nit   |       colgar-les en son pit. ~Los uns al portal se queden ~per
651 Vor   |            per retornar al fons: ~vaixells que ab veles i aparell s’
652 Nit   |        fou un dia maleït, ~més li valdria a ta pàtria ~que hagués
653 Emigr |                        I ~Hermosa vall, bressol de ma infantesa, ~              
654 Nit   |           cap te fir! ~Lo dia que vares nàixer ~fou un dia maleït, ~
655 Vermis|             Dant vincula pennas.~~Veieu-me aquí, Senyor, a vostres
656 Nit   |     mata-degolla ~respostegen los veïns, ~pels racons de les botigues ~
657 CantAm|         del sol ~quan, caient son vel d’or a les muntanyes, ~         
658 Vor   |         al fons: ~vaixells que ab veles i aparell s’ensorren ~         
659 Esper |           olivera diu: «Deixem-lo venir; ~darrere ve el març carregat
660 CantAm|           la dolça llengua d’or; ~verges i flors del camp, per encensar-lo, ~         
661 Nit   |      Serra ens engrillonares, ~en Vergós i en Tamarit, ~i, a haver-t’
662 Nit   |  malaguanyada ~te donà en lloc de verí, ~perquè al veure’t a la
663 Vor   |       mons? ~Per què escriure més versos en l’arena? ~          Platja
664 Esper |       troncs despullats tornarà a vestir.» ~                           
665 Llit  |          Ja troba els armats ~que vetllen la vila: ~«Me l’heu vist,
666 Nit   |            Via fora! Via fora!», ~veu més alta los ho diu, ~puix,
667 Nit   |         ab que la vas percudint. ~Veus que sa creu és feixuga ~
668 Nit   |           sa casa ~fan un crit de via-endins ~rues  d’homes i de feres ~
669 Vermis|          abisme. ~Cuc de la terra vil, per una estona ~he vingut
670 Llit  |        els armats ~que vetllen la vila: ~«Me l’heu vist, o no, ~
671 Nit   |          fent serralls d’aqueixes viles, ~d’aqueixos camps cementirs. ~
672 Vermis|            Des d’avui colliré los vilipendis ~i llengoteigs com perles
673 Nit   |        afegit; ~té set i ab fel i vinagre ~cremes sos llavis sovint. ~
674 Vermis|                              Dant vincula pennas.~~Veieu-me aquí,
675 Llit  |         si us plau, ~si voleu que vinga. ~No té son mon ull ~quan
676 Vermis|           vil, per una estona ~he vingut a la cendra a arrossegar-me. ~
677 Llit  |          a la Creu ~com un cep de vinya. ~«Jesús, ja no em plau ~
678 CantAm|                      Jesús, si hi visc ab Vós. ~Deixeu-me, Serafins,
679 Nit   |          al portal se queden ~per visurar al qui n’ix, ~altres pels
680 Llit  |           mantell, ~lo mantell de viuda, ~i ab ses mans cruels ~
681 Llit  |         la font, ~la font d’aigua viva.» ~Ja troba els armats ~
682 Vermis|             SUM VERMIS ~  ~  ~Non vivificatur nisi prius moriatur ~                          (
683 CantAm|     Àngels que al món baixau, com voladúries ~          d’abelles al
684 Vermis|       unes ales de crisàlide ~per volar-me’n ab Vós a vostra glòria. ~  ~  ~ ~
685 Vor   |                    digueu-me: què voldran? ~Ab les del mar o ab les
686 Vermis|        gra serà lo meu sepulcre. ~Voldria ser quelcom per oferir-vos, ~
687 CantAm|           trobat, Aquell que tant volia, ~          ja el tinc lligat
688 Vermis|        injúria; ~calúmnia, al meu voltant tos llots apila; ~misèria,
689 CantAm|            com gira-sol amant vos voltaria, ~          de vostres ulls
690 Vermis|       portar lo ròssec. ~Vull ser volva de pols de la rodera ~a
691 Vor   |                                   VORA LA MAR ~  ~  ~Al cim d’un
692 Vor   |     cúpules altives ~          de vori, d’or i argent: ~poemes,
693 Llit  |       dolor ~més suau ferida. ~Un xic més enllà, ~gemegar oïa. ~