|
CANT D’AMOR
Inveni quem diligit anima mea
Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra;
brolleu, himnes
d’amor.
Com cantaria
els núvols de la terra,
si tinc un cel al cor?
Jesús hi pren
posada cada dia,
li parla cada nit,
i no hi batrà ses ales
d’alegria
l’ocell d’amor ferit?
Sos
braços amorosos me sostenen,
dintre sos ulls me
veig,
i místiques paraules van i vénen
en celestial
festeig.
Barregen
nostres cors sa dolça flaire,
com flors d’arbre
gentil
bressades a petons pel mateix aire,
l’aire de maig i
abril.
Ja
l’he trobat, Aquell que tant volia,
ja el tinc lligat i
pres;
Ell ab mi s’estarà de nit i dia,
jo ab Ell per sempre
més.
Se’m
fonen a sos braços les entranyes,
com neu al raig del
sol
quan, caient son vel d’or a les muntanyes,
aixeca al cel lo
vol.
Jesús,
Jesús, oh sol de ma alegria,
si el món vos
conegués,
com gira-sol amant vos voltaria,
de vostres ulls
suspés.
Jesús,
Jesús, oh bàlsam de mes penes,
mirall del meu
encís,
sien sempre eixos braços mes cadenes,
eix cor mon paradís.
Qui
beu en vostre pit mai s’assedega,
Jesús sempre
estimat;
oh, quan serà que jo torrents hi bega
per una eternitat!
Oh hermosura
del cel!, des que us
he vista,
no trobo res hermós;
ja alegre
em semblarà la terra
trista,
Jesús, si hi visc ab Vós.
Deixeu-me,
Serafins, les vostres ales
per fer-li de
dosser;
deixa’m l’aroma que als matins exhales,
oh flor del
taronger.
Deixeu-me, rossinyols,
per festejar-lo,
la dolça llengua d’or;
verges i flors
del camp, per encensar-lo,
deixeu-me vostre cor.
Àngels que
al món baixau, com voladúries
d’abelles al roser,
endolciu vostra música
i cantúries
perquè hi estiga a pler!
|