CANT D’AMOR
 
 

Inveni quem diligit anima mea

Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra;
          brolleu, himnes d’amor.
Com cantaria els núvols de la terra,
          si tinc un cel al cor?

Jesús hi pren posada cada dia,
          li parla cada nit,
i no hi batrà ses ales d’alegria
          l’ocell d’amor ferit?

Sos braços amorosos me sostenen,
          dintre sos ulls me veig,
i místiques paraules van i vénen
          en celestial festeig.

Barregen nostres cors sa dolça flaire,
          com flors d’arbre gentil
bressades a petons pel mateix aire,
          l’aire de maig i abril.

Ja l’he trobat, Aquell que tant volia,
          ja el tinc lligat i pres;
Ell ab mi s’estarà de nit i dia,
          jo ab Ell per sempre més.

Se’m fonen a sos braços les entranyes,
          com neu al raig del sol
quan, caient son vel d’or a les muntanyes,
          aixeca al cel lo vol.

Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria,
          si el món vos conegués,
com gira-sol amant vos voltaria,
          de vostres ulls suspés.

Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes,
          mirall del meu encís,
sien sempre eixos braços mes cadenes,
          eix cor mon paradís.

Qui beu en vostre pit mai s’assedega,
          Jesús sempre estimat;
oh, quan serà que jo torrents hi bega
          per una eternitat!

Oh hermosura del cel!, des que us he vista,
          no trobo res hermós;
ja alegre em semblarà la terra trista,
          Jesús, si hi visc ab Vós.

Deixeu-me, Serafins, les vostres ales
          per fer-li de dosser;
deixa’m l’aroma que als matins exhales,
          oh flor del taronger.

Deixeu-me, rossinyols, per festejar-lo,
          la dolça llengua d’or;
verges i flors del camp, per encensar-lo,
          deixeu-me vostre cor.

Àngels que al món baixau, com voladúries
          d’abelles al roser,
endolciu vostra música i cantúries
          perquè hi estiga a pler!