Poesia
1 Welp | I ~Judith de Welp hi du el
2 Welp | ses galtes de nina: ~d’or i d’argent té el bressol, ~
3 Welp | trobadors polsen llaüts, ~i li donen la mamella ~dames
4 Welp | anys ha fet ta hermosura ~i Ludovic vol muller: ~sols
5 Welp | lligaràs a ton voler...» ~I ja la pols los amaga: ~i
6 Welp | I ja la pols los amaga: ~i callat a rerassaga ~lo diable
7 Welp | després la nit obscura; ~i envolt en negra armadura ~
8 Welp | ha mort d’un cop d’ala; ~i brilla al fons de la sala ~
9 Welp | té a l’enfront ~la cort i la clerecia; ~groc Ludovic
10 Welp | boca jura, ~sa destra no, i tanca els ulls. ~Que un
11 Welp | braç resolt l’ha apartada, ~i ha vist ab horror posada ~
12 Welp | àngel s’acota ab desfici ~i pels monts sa veu retruny: ~«
13 Welp | ja és tamps, ma esposa!» ~I en va al marbre de la llosa ~
14 AnyMil| faldes dels turons baixaven; ~i en amples colles, voleiant
15 AnyMil| el mar passaven. ~Monjos i frares en tropell seguien ~
16 AnyMil| barbotejant absoltes, ~i els nins porucs los veien
17 AnyMil| negrenques voltes. ~Jorns i més jorns que en núvols
18 AnyMil| en los sagrats retaules; ~i als vells abats tota la
19 AnyMil| magnats los monestirs omplia; ~i el trist vassall vora la
20 AnyMil| veia entre la nit obscura, ~i al peu mateix de la ciutat
21 AnyMil| sobre els camins perdudes, ~i als camps pairals indiferents
22 AnyMil| trobaven ~ja els fruits ressecs i les agrams crescudes. ~Roba
23 AnyMil| els trofeus de guerra; ~i el vi de mel i l’hipocràs
24 AnyMil| guerra; ~i el vi de mel i l’hipocràs dormien ~al fons
25 AnyMil| pesanta gerra. ~Ciutats i viles solituds semblaven; ~
26 AnyMil| de les mans dels homes, ~i en va els jueus en sos porxats
27 AnyMil| porxats mostraven ~joiells i erminis i brocats i plomes. ~
28 AnyMil| mostraven ~joiells i erminis i brocats i plomes. ~A port,
29 AnyMil| joiells i erminis i brocats i plomes. ~A port, les naus
30 AnyMil| girant de lluna ~sens pa i sens llenya ben a prop miraven, ~
31 AnyMil| totes en la llar cremaven. ~I el jorn vingué que els esperits
32 AnyMil| esporuguides. ~Tocà a Occident, i al cim de les muntanyes, ~
33 AnyMil| ombres los espais vestiren, ~i eixams d’estels entre els
34 AnyMil| vapors brillaven; ~palaus i masos i castells s’obriren ~
35 AnyMil| brillaven; ~palaus i masos i castells s’obriren ~traient
36 AnyMil| pertot confosos los vassalls i els nobles, ~portant, de
37 AnyMil| malalts cridaven anguniosos, ~i al coll dels fills los jais
38 AnyMil| caminant incertes, ~caient i alçant-se, als temples s’
39 AnyMil| en les llars desertes, ~i els vents xiulaven i els
40 AnyMil| desertes, ~i els vents xiulaven i els portals batien. ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
41 AnyMil| vista que la llum refusa; ~i senten tots los polsos que
42 AnyMil| dels cirials tremolen, ~i en l’arc cintrat, ab clamoreigs
43 AnyMil| adreça com la mar revolta: ~i corre i’s para, i torna
44 AnyMil| la mar revolta: ~i corre i’s para, i torna a córrer,
45 AnyMil| revolta: ~i corre i’s para, i torna a córrer, i crida, ~
46 AnyMil| para, i torna a córrer, i crida, ~i calla aprés, i
47 AnyMil| torna a córrer, i crida, ~i calla aprés, i tremolant
48 AnyMil| i crida, ~i calla aprés, i tremolant escolta... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
49 AnyMil| callada; ~pau en lo món i en la celest esfera; ~ja
50 AnyMil| sols la veritat divina, ~i escala de Jacob sobre la
51 Mort | senyor rei. ~Era guerxo i ranquejava ~geperut i tremolenc, ~
52 Mort | guerxo i ranquejava ~geperut i tremolenc, ~camatort ab
53 Mort | dues atxes li han encès ~i una monja compassiva ~d’
54 Mort | van les dames, ~els patges i els cavallers; ~vora el
55 Mort | monja té els ulls en terra, ~i les pregàries segueix. ~
56 Mort | sembla un mort que respiri ~i mogui els ulls sota el vel. ~
57 Mort | Quin brandar de flocs i plomes! ~El trespol com
58 Mort | m veure un cop només.» ~I ab la punta de la daga ~
59 Mort | tothom fa un pas enrera ~i ha parat el riure en sec: ~
60 Mort | a fit el rei se’l mira ~i en la gola té un gemec: ~
61 Mort | dret igual féu a Judas ~i a sa imatge el Llucifer. ~
62 Mort | va pagar l’haver-te fet, ~i pel ventre d’un cadavre ~
63 Mort | has sentit calor de dona; ~i, ai trist, t’ha estimat
64 Mort | que no sàpiguen on ets. ~I quan soni en les altures ~
65 Mort | encongeix-te en les tenebres ~i la llosa aguanta ferm. ~
66 Mort | llosa aguanta ferm. ~Grans i xics deixa’ls que passin, ~
67 Poblet| primera embranzida ~salta pany i forrellat; ~a la segona,
68 Poblet| esclaten balandrejant. ~I com cap de torrentada, ~
69 Poblet| altar, ~rebuig de viles i pobles ~a tomballons se
70 Poblet| entrat, ~calada la barretina ~i a la boca el renegar ~com
71 Poblet| reboten d’ací d’allà; ~sants i santes com si enrera ~se
72 Poblet| fessen per los altars, ~i el guerrer palpés les armes, ~
73 Poblet| guerrer palpés les armes, ~i a sos peus grunyís lo ca, ~
74 Poblet| sos peus grunyís lo ca, ~i en la creu el Fill de l’
75 Poblet| bordelleres ~canten absoltes i salms; ~van les dones per
76 Poblet| una llàntia ha tombat, ~i com boges les campanes ~
77 Poblet| campanes ~barregen festes i planys. ~Un vailet a cops
78 Poblet| Jesús agonitzant! ~De tions i de feixines ~les trones
79 Poblet| escabellen sota els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~
80 Poblet| sota els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~sobre els murs
81 Poblet| ressonen ~los cops d’escodes i malls; ~ja s’esquerden les
82 Poblet| un gabiot que es desfà, ~i dalmàtica i corona, ~tot
83 Poblet| que es desfà, ~i dalmàtica i corona, ~tot florit i rovellat. ~
84 Poblet| dalmàtica i corona, ~tot florit i rovellat. ~Va pels aires
85 Poblet| aires Joana Enríquez, ~toca i mantell voleiant; ~ses urpes
86 Poblet| en mort s’han d’abraçar ~i, ai, que pels segles dels
87 Poblet| espasa, ~los ulls oberts i emboirats. ~Ja l’arramben
88 Poblet| caps. ~Tots porten brandons i ciris, ~i s’acosten i se’
89 Poblet| porten brandons i ciris, ~i s’acosten i se’n van ~pels
90 Poblet| brandons i ciris, ~i s’acosten i se’n van ~pels corredors
91 Poblet| se’n van ~pels corredors i les cel·les ~escarnint los
92 Poblet| camp. ~La nit, que hermosa i serena!... ~L’aire, que
93 Poblet| serena!... ~L’aire, que dolç i embaumat!... ~La lluna,
94 Poblet| tranquil·la ~daura muntanyes i plans; ~se sent belar una
95 Poblet| li omplia ~dels Pirineus i el Montsant; ~és la lluna
96 Poblet| per l’incendi és l’espai; ~i el rei sempre a la finestra
97 Poblet| justícia, feu vostre ~mon prec i el de mos germans! ~Que
98 Poblet| germans! ~Que tinguen fam, i en sa boca ~lo pa i tot
99 Poblet| fam, i en sa boca ~lo pa i tot se’ls torni fang: ~que
100 Poblet| fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~fonts i rius
101 Poblet| set, i s’eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que
102 Poblet| davant: ~que tinguen fred, i ses robes ~se’ls hi tornen
103 Poblet| flam: ~que tinguen son, i s’ajeguin ~sobre escurçons
104 Poblet| Mes ai, que demà feliços ~i riallers tornaran!~
|