Poesia
1 Welp | JUDITH DE WELP ~ ~
2 Welp | I ~Judith de Welp hi du el sol ~damunt
3 Welp | el sol ~damunt ses galtes de nina: ~d’or i d’argent té
4 Welp | el bressol, ~los bolquers de seda fina. ~En sent jorn,
5 Welp | donen la mamella ~dames de nobles escuts; ~mes sent
6 Welp | II ~Judith de Welp ha somiat ~que al front
7 Welp | Ludovic vol muller: ~sols de veure’t, sa ventura ~lligaràs
8 Welp | III ~Judith de Welp és la flor ~que al
9 Welp | IV ~Judith de Welp a un galant ~dóna un
10 Welp | d’ala; ~i brilla al fons de la sala ~l’esguard del diable
11 Welp | V ~Judith de Welp té a l’enfront ~la
12 Welp | clerecia; ~groc Ludovic de l’afront ~los Evangelis
13 Welp | VI ~Judith de Welp ja és al clos. ~No
14 Welp | sols la vetlla en repòs, ~de dia, un àngel de marbre. ~
15 Welp | repòs, ~de dia, un àngel de marbre. ~Mes de nit, quan
16 Welp | un àngel de marbre. ~Mes de nit, quan lo judici ~ja
17 Welp | esposa!» ~I en va al marbre de la llosa ~lo diable hi truca
18 AnyMil| comptats ab un carbó escrivia. ~De dalt del mur la forca abandonada ~
19 AnyMil| obscura, ~i al peu mateix de la ciutat murada ~l’isard
20 AnyMil| l’isard baixava en cerca de pastura. ~La trista verge
21 AnyMil| queixa ~del patge hermós, lo de la veu melosa, ~que amor
22 AnyMil| agrams crescudes. ~Roba de sac los cavallers vestien; ~
23 AnyMil| jeia la pols en els trofeus de guerra; ~i el vi de mel
24 AnyMil| trofeus de guerra; ~i el vi de mel i l’hipocràs dormien ~
25 AnyMil| dormien ~al fons ventrut de la pesanta gerra. ~Ciutats
26 AnyMil| semblaven; ~les eines queien de les mans dels homes, ~i
27 AnyMil| A port, les naus dintre de llacs fangosos ~los jorns
28 AnyMil| folls burgesos que el girant de lluna ~sens pa i sens llenya
29 AnyMil| esperits aterra: ~voltat paorós de boires ennegrides, ~l’astre
30 AnyMil| boires ennegrides, ~l’astre de foc passà sobre la terra ~
31 AnyMil| Tocà a Occident, i al cim de les muntanyes, ~guaitant
32 AnyMil| i els nobles, ~portant, de vius, la roba dels cadavres. ~
33 AnyMil| vidres enriquits d’imatges. ~De sobte, a l’una, esperançant
34 AnyMil| lleugera ~torba el misteri de la nit callada; ~pau en
35 AnyMil| alzina que verdeja, ~trau de la pols tes soques jovençanes: ~
36 AnyMil| veja, ~quan res no saps de llamps ni tramuntanes! ~
37 AnyMil| la ignorància és càstig de ta pena; ~Déu no ha manat
38 AnyMil| vivint s’esmena. ~Lluny de ton cor l’esdevenir que
39 AnyMil| veritat divina, ~i escala de Jacob sobre la terra ~los
40 Mort | tremolenc, ~camatort ab peus de pinya: ~tant de bé com li
41 Mort | ab peus de pinya: ~tant de bé com li ha fet Déu! ~Sobre
42 Mort | fet Déu! ~Sobre el llit de quatre fustes ~com s’ha
43 Mort | robes virolades ~guarnides de cascavells. ~Li han dut
44 Mort | mogui els ulls sota el vel. ~De cop truquen a la porta: ~
45 Mort | senyor rei!» ~Quin brandar de flocs i plomes! ~El trespol
46 Mort | llebrer! ~Ton rostre ab aire de xupa ~deixa’m veure un cop
47 Mort | cop només.» ~I ab la punta de la daga ~el drap de sarja
48 Mort | punta de la daga ~el drap de sarja li ha tret. ~Mes tothom
49 Mort | parat el riure en sec: ~de la mort ab les besades ~
50 Mort | llanguiment; ~sembla ab cara de martiri ~Jesús baixat de
51 Mort | de martiri ~Jesús baixat de la creu. ~Fit a fit el rei
52 Mort | gatzara dels torneigs, ~la nit de ses esposalles, ~dels seus
53 Mort | trista, ~rebuig d’home eixit de Déu, ~qui dret igual féu
54 Mort | ser la vida ~llarg rosari de turments. ~Si ha durat la
55 Mort | cel. ~Ni has gaudit un bes de mare; ~ni hi ha hagut qui
56 Mort | dés; ~ni has sentit calor de dona; ~i, ai trist, t’ha
57 Poblet| balandrejant. ~I com cap de torrentada, ~fins la mesa
58 Poblet| torrentada, ~fins la mesa de l’altar, ~rebuig de viles
59 Poblet| mesa de l’altar, ~rebuig de viles i pobles ~a tomballons
60 Poblet| ca, ~i en la creu el Fill de l’Home ~los ulls obrís admirat. ~
61 Poblet| com taca d’oli ~l’escamot de condemnats. ~Uns sermonen
62 Poblet| claustre, ~uns altres piquen de mans; ~ençà ab cobles bordelleres ~
63 Poblet| planys. ~Un vailet a cops de pedra ~les imatges va escapçant; ~
64 Poblet| d’un Jesús agonitzant! ~De tions i de feixines ~les
65 Poblet| agonitzant! ~De tions i de feixines ~les trones han
66 Poblet| despulles ~a dintre manyoc de draps: ~los ossos com joc
67 Poblet| draps: ~los ossos com joc de bitlles ~topen damunt del
68 Poblet| s’esgarria ~batent ab so de cascall. ~Damunt lo cos
69 Poblet| cascall. ~Damunt lo cos de la reina ~el trist Carles
70 Poblet| enrampat; ~vestit ab l’hàbit de monjo, ~los cabells rossos
71 Poblet| los braços pengim-penjam: ~de gairell com l’arrambaren ~
72 Poblet| arrambaren ~a tots passa de dos pams. ~Les flames damunt
73 Poblet| vermellejant, ~com si a dintre de ses venes ~tornés a córrer
74 Poblet| dona escabellada ~a pes de braços l’ha alçat: ~cap
75 Poblet| dreçat, ~com si per dalt de les cimes ~volgués veure
76 Poblet| frec al rei se troba ~tot de cop s’ha esborronat, ~que
77 Poblet| estranya ~caure a sobre de ses mans. ~Fins al rei los
78 Poblet| baixat! ~Ja els ho ha dit als de la vora; ~la nova corre
79 Poblet| avança el cos encisat. ~Déu de justícia, feu vostre ~mon
80 Poblet| feu vostre ~mon prec i el de mos germans! ~Que tinguen
81 Poblet| robes ~se’ls hi tornen mar de flam: ~que tinguen son,
|