Poesia
1 Welp | Judith de Welp ha somiat ~que al front garlanda cenyia; ~
2 Welp | Judith de Welp és la flor ~que al vell emperant agrada: ~
3 Welp | a un galant ~dóna un bes que l’encadena: ~a la guerra
4 Welp | pit!...» ~S’ou en lo flam que reposa ~d’un brumerot lo
5 Welp | Evangelis obria: ~«Jureu aquí que sou pura; ~que són crims
6 Welp | Jureu aquí que sou pura; ~que són crims eixos murmulls!» ~
7 Welp | destra no, i tanca els ulls. ~Que un braç resolt l’ha apartada, ~
8 AnyMil| els nins porucs los veien que es perdien ~dels alts castells
9 AnyMil| voltes. ~Jorns i més jorns que en núvols es desfeia ~l’
10 AnyMil| hermós, lo de la veu melosa, ~que amor glossava vora l’alta
11 AnyMil| esteles, ~sentint los corcs que furguen perfidiosos, ~veient
12 AnyMil| veles. ~Los folls burgesos que el girant de lluna ~sens
13 AnyMil| cremaven. ~I el jorn vingué que els esperits aterra: ~voltat
14 AnyMil| pestanyes, ~d’esguard boirós que eternament va a cloure’s. ~
15 AnyMil| obriren ~traient els homes que astorats ploraven. ~A munts
16 AnyMil| cobreixen ~les gents sa vista que la llum refusa; ~i senten
17 AnyMil| i senten tots los polsos que els glateixen ~com dos martells
18 AnyMil| Occident s’ajunta; ~als galls que canten altres galls responen; ~
19 AnyMil| ab la creu, avergonyida, ~que és lluny, ben lluny, la
20 AnyMil| Migrat plançó d’alzina que verdeja, ~trau de la pols
21 AnyMil| jovençanes: ~com tems avui que el destraler te veja, ~quan
22 AnyMil| Déu no ha manat al pecador que mora; ~Déu vol que visca,
23 AnyMil| pecador que mora; ~Déu vol que visca, que vivint s’esmena. ~
24 AnyMil| mora; ~Déu vol que visca, que vivint s’esmena. ~Lluny
25 AnyMil| Lluny de ton cor l’esdevenir que aterra, ~que amor és sols
26 AnyMil| l’esdevenir que aterra, ~que amor és sols la veritat
27 Mort | cap gosa moure un plec, ~que sembla un mort que respiri ~
28 Mort | plec, ~que sembla un mort que respiri ~i mogui els ulls
29 Mort | cascavells. ~«Au, mon joglar, que ja és hora!» ~Com riuen
30 Mort | dels temps ditxosos, ~ai, que tristos que ara els veu! ~
31 Mort | ditxosos, ~ai, que tristos que ara els veu! ~La diada en
32 Mort | un cadavre, ~ja al lluny, que trist li apareix! ~Poc a
33 Mort | Si ha durat la riallada ~que sentires en el bres! ~Ton
34 Mort | t fort a dintre d’ell, ~que no tornin pas els homes, ~
35 Mort | no tornin pas els homes, ~que no sàpiguen on ets. ~I quan
36 Mort | Grans i xics deixa’ls que passin, ~que sonin els trompeters: ~
37 Mort | xics deixa’ls que passin, ~que sonin els trompeters: ~puix
38 Mort | trompeters: ~puix Déu manarà que prengui ~cada ànima el cos
39 Poblet| les trones han curullat; ~que la nit los cau a sobre... ~
40 Poblet| carcanada: ~sembla un gabiot que es desfà, ~i dalmàtica i
41 Poblet| Carles han llançat. ~Los que en vida s’avorrien, ~ara
42 Poblet| s’han d’abraçar ~i, ai, que pels segles dels segles ~
43 Poblet| toqueu el rei En Jaume, ~que la terra s’entrarà! ~Per
44 Poblet| fures les mans: ~la primera que el tocava ~ab l’espasa es
45 Poblet| va tallar. ~Per lo cap ve que l’estiren; ~ja segueix tot
46 Poblet| finestra dóna al camp. ~La nit, que hermosa i serena!... ~L’
47 Poblet| hermosa i serena!... ~L’aire, que dolç i embaumat!... ~La
48 Poblet| És la terra catalana ~que el gran rei va trepitjar;
49 Poblet| va trepitjar; és l’aire que el pit li omplia ~dels Pirineus
50 Poblet| el Montsant; ~és la lluna que brillava ~sobre l’armeig
51 Poblet| rei En Jaume ~fins sembla que s’ha dreçat, ~com si per
52 Poblet| enllà!... ~La colla canta que canta; ~l’incendi enrera
53 Poblet| incendi enrera es fa gran. ~Un que frec al rei se troba ~tot
54 Poblet| de cop s’ha esborronat, ~que ha sentit calor estranya ~
55 Poblet| prec i el de mos germans! ~Que tinguen fam, i en sa boca ~
56 Poblet| i tot se’ls torni fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~
57 Poblet| fonts i rius al seu davant: ~que tinguen fred, i ses robes ~
58 Poblet| hi tornen mar de flam: ~que tinguen son, i s’ajeguin ~
59 Poblet| escurçons bavejants!... ~Mes ai, que demà feliços ~i riallers
|