Poesia

 1 Welp  | Traieu-me est amor del pit!...» ~S’ou en lo flam que reposa ~
 2 Welp  |      tempesta al lluny, ~l’àngel s’acota ab desfici ~i pels
 3 AnyMil|       que eternament va a cloure’s. ~Després les ombres los
 4 AnyMil|        palaus i masos i castells s’obriren ~traient els homes
 5 AnyMil|         i alçant-se, als temples s’empenyien!... ~Ni un llum
 6 AnyMil|           Ni un llum va encendre’s en les llars desertes, ~
 7 AnyMil|    esperançant la vida, ~la gent s’adreça com la mar revolta: ~
 8 AnyMil|          mar revolta: ~i corre i’s para, i torna a córrer,
 9 AnyMil|       mansa la boira en Occident s’ajunta; ~als galls que canten
10 AnyMil|        vol que visca, que vivint s’esmena. ~Lluny de ton cor
11 Mort  |       llit de quatre fustes ~com s’ha pogut se l’ha estès ~
12 Mort  |          plomes! ~El trespol com s’estremeix! ~Quan el rei
13 Mort  |        ab les besades ~el joglar s’ha tornat bell. ~Rulls d’
14 Mort  |          diada en què va asseure’s ~en la cima del poder, ~
15 Mort  |          a poc com una serp; ~ja s’enfonsen, ja s’allunyen, ~
16 Mort  |         serp; ~ja s’enfonsen, ja s’allunyen, ~ja la fosca els
17 Poblet|         abans d’hora ~sota terra s’ha amagat. ~Fugen les aus
18 Poblet|          ulls obrís admirat. ~Ja s’estén com taca d’oli ~l’
19 Poblet|        cau a sobre... ~Ja el foc s’emparra cap dalt. ~Quin
20 Poblet|          brogit! Les dues atxes ~s’escabellen sota els arcs ~
21 Poblet|      escabellen sota els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~sobre
22 Poblet|      llengotejant! ~Ja una colla s’arreplega ~vora els sepulcres
23 Poblet|      cops d’escodes i malls; ~ja s’esquerden les llosanes; ~
24 Poblet|   malaguanyat; ~per terra el cap s’esgarria ~batent ab so de
25 Poblet|        llançat. ~Los que en vida s’avorrien, ~ara en mort s’
26 Poblet|         s’avorrien, ~ara en mort s’han d’abraçar ~i, ai, que
27 Poblet|          En Jaume, ~que la terra s’entrarà! ~Per l’esvoranc
28 Poblet|      porten brandons i ciris, ~i s’acosten i se’n van ~pels
29 Poblet|        En Jaume ~fins sembla que s’ha dreçat, ~com si per dalt
30 Poblet|         rei se troba ~tot de cop s’ha esborronat, ~que ha sentit
31 Poblet|        nova corre com llamp; ~ja s’apaguen les cantúries; ~
32 Poblet|       apaguen les cantúries; ~ja s’aparten esglaiats. ~La mòmia
33 Poblet|        plorant! ~Per les escales s’aboquen ~com a corbs esperitats; ~
34 Poblet|       fumejant. ~En lo temple ni s’aturen; ~passen d’un bot
35 Poblet|        fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~fonts i rius al
36 Poblet|        flam: ~que tinguen son, i s’ajeguin ~sobre escurçons