Poesia

 1 Welp  |     Judith de Welp ha somiat ~que al front garlanda cenyia; ~
 2 Welp  |           de Welp és la flor ~que al vell emperant agrada: ~avui,
 3 Welp  |           emperant agrada: ~avui, al donar-li el cor, ~la garlanda
 4 Welp  |        armadura ~lo diable vetlla al portal. ~  ~                            
 5 Welp  |           un cop d’ala; ~i brilla al fons de la sala ~l’esguard
 6 Welp  |          VI ~Judith de Welp ja és al clos. ~No hi ha en sa llosa
 7 Welp  |       judici ~ja apar la tempesta al lluny, ~l’àngel s’acota
 8 Welp  |       tamps, ma esposa!» ~I en va al marbre de la llosa ~lo diable
 9 AnyMil|          entre la nit obscura, ~i al peu mateix de la ciutat
10 AnyMil|         mel i l’hipocràs dormien ~al fons ventrut de la pesanta
11 AnyMil|          prop miraven, ~per coure al fi la miserable engruna ~
12 AnyMil| esporuguides. ~Tocà a Occident, i al cim de les muntanyes, ~guaitant
13 AnyMil|           cridaven anguniosos, ~i al coll dels fills los jais
14 AnyMil|                         L’hora és al fi. Les trompes del judici ~
15 AnyMil|         ta pena; ~Déu no ha manat al pecador que mora; ~Déu vol
16 Mort  |         les escales: ~«Feu-li pas al senyor rei!» ~Quin brandar
17 Mort  |           sobre d’un cadavre, ~ja al lluny, que trist li apareix! ~
18 Mort  |         el rei! ~Vés, joglar, vés al sepulcre; ~tanca’t fort
19 Poblet|           no crides ~la teva raça al costat?... ~La raça del
20 Poblet|          dona l’ha aixecat: ~fins al cos lo rei En Jaume ~torna
21 Poblet|        trossos; ~la finestra dóna al camp. ~La nit, que hermosa
22 Poblet|          es fa gran. ~Un que frec al rei se troba ~tot de cop
23 Poblet|          sobre de ses mans. ~Fins al rei los ulls aixeca: ~fred
24 Poblet|          s’eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que tinguen