Poesia

 1 Welp  |             III ~Judith de Welp és la flor ~que al vell emperant
 2 Welp  |        l’encadena: ~a la guerra és l’emperant; ~una llàntia
 3 Welp  |           VI ~Judith de Welp ja és al clos. ~No hi ha en sa
 4 Welp  |       retruny: ~«Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!» ~I en
 5 AnyMil|                          L’hora és al fi. Les trompes del judici ~
 6 AnyMil|        en la celest esfera; ~ja és l’any novell, ja ve la matinada. ~
 7 AnyMil|       galls responen; ~l’Orient és or; és foc; ja el sol despunta! ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
 8 AnyMil|      responen; ~l’Orient és or; és foc; ja el sol despunta! ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
 9 AnyMil|         creu, avergonyida, ~que és lluny, ben lluny, la cima
10 AnyMil|   traidora, ~prou la ignorància és càstig de ta pena; ~Déu
11 AnyMil| esdevenir que aterra, ~que amor és sols la veritat divina, ~
12 Mort  |          Au, mon joglar, que ja és hora!» ~Com riuen els palauers! ~«
13 Poblet|      quin espurnar!; ~lo bolitx és, ai, la testa ~d’un Jesús
14 Poblet|        un rossinyol ha cantat. ~És la terra catalana ~que el
15 Poblet|         gran rei va trepitjar;  és l’aire que el pit li omplia ~
16 Poblet|        Pirineus i el Montsant; ~és la lluna que brillava ~sobre
17 Poblet|       cara; ~roig per l’incendi és l’espai; ~i el rei sempre