aband-mugro | mulle-xupa
Poesia
1 AnyMil| De dalt del mur la forca abandonada ~ja els corbs no veia entre
2 Poblet| finestral: ~per no veure’ls, abans d’hora ~sota terra s’ha
3 AnyMil| sagrats retaules; ~i als vells abats tota la nit se`ls veia ~
4 Poblet| Guaitava el sol a l’església ~abocat a un finestral: ~per no
5 Poblet| plorant! ~Per les escales s’aboquen ~com a corbs esperitats; ~
6 Poblet| avorrien, ~ara en mort s’han d’abraçar ~i, ai, que pels segles
7 Welp | tempesta al lluny, ~l’àngel s’acota ab desfici ~i pels monts
8 Poblet| de l’Home ~los ulls obrís admirat. ~Ja s’estén com taca d’
9 AnyMil| esperançant la vida, ~la gent s’adreça com la mar revolta: ~i corre
10 Welp | clerecia; ~groc Ludovic de l’afront ~los Evangelis obria: ~«
11 Poblet| ai, la testa ~d’un Jesús agonitzant! ~De tions i de feixines ~
12 Welp | flor ~que al vell emperant agrada: ~avui, al donar-li el cor, ~
13 AnyMil| els fruits ressecs i les agrams crescudes. ~Roba de sac
14 Mort | les tenebres ~i la llosa aguanta ferm. ~Grans i xics deixa’
15 Poblet| florit i rovellat. ~Va pels aires Joana Enríquez, ~toca i
16 Poblet| mans. ~Fins al rei los ulls aixeca: ~fred d’espant ja els ha
17 Poblet| escala; ~ja altra dona l’ha aixecat: ~fins al cos lo rei En
18 AnyMil| als nins volguts les mares aixecaven; ~d’enllà els malalts cridaven
19 AnyMil| creu del sacrifici ~lo Just aixequen emboirat d’aromes. ~Repòs
20 Mort | m Déu quin xerroteig! ~«Aixequeu-li el vel, germana; ~volem
21 Poblet| flam: ~que tinguen son, i s’ajeguin ~sobre escurçons bavejants!... ~
22 AnyMil| mansa la boira en Occident s’ajunta; ~als galls que canten altres
23 Welp | llum ha mort d’un cop d’ala; ~i brilla al fons de la
24 Poblet| brillava ~sobre l’armeig dels alarbs! ~La mòmia del rei En Jaume ~
25 Mort | JOGLAR ~ ~Avui a l’eixir l’albada ~en la golfa del castell ~
26 Mort | segueix. ~Totes les mans van a alçar-lo, ~mes cap gosa moure un
27 AnyMil| tramuntanes! ~Si un jorn t’alçares contra Déu traidora, ~prou
28 Poblet| escabellada ~a pes de braços l’ha alçat: ~cap a les cel·les se’n
29 AnyMil| salvatges, ~les negres aus aletejant revolen ~topant pels vidres
30 Poblet| cimbori, ~reboten d’ací d’allà; ~sants i santes com si
31 Mort | serp; ~ja s’enfonsen, ja s’allunyen, ~ja la fosca els engoleix... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
32 AnyMil| que amor glossava vora l’alta reixa. ~Llançant les armes,
33 Poblet| torrentada, ~fins la mesa de l’altar, ~rebuig de viles i pobles ~
34 Poblet| enrera ~se fessen per los altars, ~i el guerrer palpés les
35 Poblet| cau a mitja escala; ~ja altra dona l’ha aixecat: ~fins
36 AnyMil| veien que es perdien ~dels alts castells per les negrenques
37 Mort | ets. ~I quan soni en les altures ~per a tots el jorn darrer, ~
38 AnyMil| Calvari. ~Migrat plançó d’alzina que verdeja, ~trau de la
39 Welp | voler...» ~I ja la pols los amaga: ~i callat a rerassaga ~
40 Poblet| d’hora ~sota terra s’ha amagat. ~Fugen les aus pel cimbori, ~
41 AnyMil| Damunt sos caps ab braços amorosos ~als nins volguts les mares
42 AnyMil| dels turons baixaven; ~i en amples colles, voleiant lleugeres, ~
43 Mort | sarja l’ha cobert. ~Escala amunt van les dames, ~els patges
44 Welp | enllumena. ~Diu ella a un Crist anguniosa: ~«Traieu-me est amor del
45 AnyMil| enllà els malalts cridaven anguniosos, ~i al coll dels fills los
46 Poblet| llosat. ~En Ferran, lo d’Antequera, ~ara ets franc del vectigal! ~
47 Welp | vavall, filla mia. ~Quinze anys ha fet ta hermosura ~i Ludovic
48 Poblet| nova corre com llamp; ~ja s’apaguen les cantúries; ~ja s’aparten
49 Welp | nit, quan lo judici ~ja apar la tempesta al lluny, ~l’
50 Mort | ja al lluny, que trist li apareix! ~Poc a poc el rei se’n
51 Welp | Que un braç resolt l’ha apartada, ~i ha vist ab horror posada ~
52 Poblet| apaguen les cantúries; ~ja s’aparten esglaiats. ~La mòmia del
53 AnyMil| córrer, i crida, ~i calla aprés, i tremolant escolta... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
54 Welp | Evangelis obria: ~«Jureu aquí que sou pura; ~que són crims
55 Welp | hi ha en sa llosa el sant arbre: ~tan sols la vetlla en
56 AnyMil| cirials tremolen, ~i en l’arc cintrat, ab clamoreigs salvatges, ~
57 Poblet| atxes ~s’escabellen sota els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~
58 Welp | crims eixos murmulls!» ~Si ardida sa boca jura, ~sa destra
59 Welp | galtes de nina: ~d’or i d’argent té el bressol, ~los bolquers
60 Welp | obscura; ~i envolt en negra armadura ~lo diable vetlla al portal. ~ ~
61 Poblet| lluna que brillava ~sobre l’armeig dels alarbs! ~La mòmia del
62 AnyMil| Just aixequen emboirat d’aromes. ~Repòs glaçat. Ab los mantells
63 Poblet| sepulcres reials: ~ja l’un hi arramba l’espatlla; ~tres o quatre
64 Poblet| pengim-penjam: ~de gairell com l’arrambaren ~a tots passa de dos pams. ~
65 Poblet| oberts i emboirats. ~Ja l’arramben a un sepulcre, ~los braços
66 Poblet| llengotejant! ~Ja una colla s’arreplega ~vora els sepulcres reials: ~
67 Mort | veu! ~La diada en què va asseure’s ~en la cima del poder, ~
68 AnyMil| obriren ~traient els homes que astorats ploraven. ~A munts se’ls
69 AnyMil| de boires ennegrides, ~l’astre de foc passà sobre la terra ~
70 Poblet| escabellen sota els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~sobre els
71 Poblet| fumejant. ~En lo temple ni s’aturen; ~passen d’un bot lo portal: ~
72 Mort | dringuen tots els cascavells. ~«Au, mon joglar, que ja és hora!» ~
73 Poblet| rei sempre a la finestra avança el cos encisat. ~Déu de
74 AnyMil| carrega’t ab la creu, avergonyida, ~que és lluny, ben lluny,
75 Poblet| llançat. ~Los que en vida s’avorrien, ~ara en mort s’han d’abraçar ~
76 Mort | rei se’n torna, ~el cap baix, com un ullprès; ~com fantasmes
77 AnyMil| la ciutat murada ~l’isard baixava en cerca de pastura. ~La
78 Poblet| segona, les portes ~esclaten balandrejant. ~I com cap de torrentada, ~
79 Poblet| La raça del rei En Jaume ~balla entorn dant-se les mans!... ~
80 AnyMil| seguien ~los burgs tranquils, barbotejant absoltes, ~i els nins porucs
81 Poblet| ja bramulen, ~a Jesús o a Barrabàs? ~Los vidres salten a trossos; ~
82 Poblet| com boges les campanes ~barregen festes i planys. ~Un vailet
83 Poblet| dels segles ~les cendres barrejaran. ~No toqueu el rei En Jaume, ~
84 Poblet| n’ha entrat, ~calada la barretina ~i a la boca el renegar ~
85 Poblet| els bergants; ~més enllà bat una porta, ~ací una llàntia
86 AnyMil| vents xiulaven i els portals batien. ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
87 Poblet| ajeguin ~sobre escurçons bavejants!... ~Mes ai, que demà feliços ~
88 Mort | peus de pinya: ~tant de bé com li ha fet Déu! ~Sobre
89 Poblet| muntanyes i plans; ~se sent belar una ovella; ~un rossinyol
90 Mort | besades ~el joglar s’ha tornat bell. ~Rulls d’or ses galtes
91 Poblet| les ~corrent darrera els bergants; ~més enllà bat una porta, ~
92 Mort | sec: ~de la mort ab les besades ~el joglar s’ha tornat bell. ~
93 Poblet| draps: ~los ossos com joc de bitlles ~topen damunt del llosat. ~
94 AnyMil| ve la matinada. ~L’espai blaveja; los estels se fonen; ~mansa
95 Poblet| llàntia ha tombat, ~i com boges les campanes ~barregen festes
96 AnyMil| estels se fonen; ~mansa la boira en Occident s’ajunta; ~als
97 AnyMil| aterra: ~voltat paorós de boires ennegrides, ~l’astre de
98 AnyMil| les pestanyes, ~d’esguard boirós que eternament va a cloure’
99 Poblet| topen, quin espurnar!; ~lo bolitx és, ai, la testa ~d’un Jesús
100 Welp | argent té el bressol, ~los bolquers de seda fina. ~En sent jorn,
101 Poblet| de mans; ~ençà ab cobles bordelleres ~canten absoltes i salms; ~
102 Poblet| ni s’aturen; ~passen d’un bot lo portal: ~a tomballons
103 Poblet| davantal. ~Ab los caps juguen a botxes; ~quan topen, quin espurnar!; ~
104 Welp | tanca els ulls. ~Que un braç resolt l’ha apartada, ~i
105 Poblet| Poble, a qui vols, ja bramulen, ~a Jesús o a Barrabàs? ~
106 Mort | pas al senyor rei!» ~Quin brandar de flocs i plomes! ~El trespol
107 AnyMil| escorcollant paraules. ~Los senys brandaven ab la veu plorosa; ~l’or
108 Poblet| dels caps. ~Tots porten brandons i ciris, ~i s’acosten i
109 Mort | riallada ~que sentires en el bres! ~Ton pare ab una moneda ~
110 Welp | d’or i d’argent té el bressol, ~los bolquers de seda fina. ~
111 Welp | mort d’un cop d’ala; ~i brilla al fons de la sala ~l’esguard
112 Poblet| Montsant; ~és la lluna que brillava ~sobre l’armeig dels alarbs! ~
113 AnyMil| estels entre els vapors brillaven; ~palaus i masos i castells
114 AnyMil| mostraven ~joiells i erminis i brocats i plomes. ~A port, les naus
115 Poblet| emparra cap dalt. ~Quin brogit! Les dues atxes ~s’escabellen
116 Welp | lo flam que reposa ~d’un brumerot lo brunzit. ~Ja el llum
117 Welp | reposa ~d’un brumerot lo brunzit. ~Ja el llum ha mort d’un
118 AnyMil| filagarsar ses veles. ~Los folls burgesos que el girant de lluna ~
119 AnyMil| en tropell seguien ~los burgs tranquils, barbotejant absoltes, ~
120 Poblet| i a sos peus grunyís lo ca, ~i en la creu el Fill de
121 Poblet| ab l’hàbit de monjo, ~los cabells rossos penjant, ~la destra
122 Mort | Déu manarà que prengui ~cada ànima el cos mateix. ~ ~ ~
123 AnyMil| portant, de vius, la roba dels cadavres. ~Damunt sos caps ab braços
124 AnyMil| totes, caminant incertes, ~caient i alçant-se, als temples
125 Poblet| tomballons se n’ha entrat, ~calada la barretina ~i a la boca
126 AnyMil| torna a córrer, i crida, ~i calla aprés, i tremolant escolta... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
127 AnyMil| torba el misteri de la nit callada; ~pau en lo món i en la
128 Welp | ja la pols los amaga: ~i callat a rerassaga ~lo diable hi
129 AnyMil| ben lluny, la cima del Calvari. ~Migrat plançó d’alzina
130 Mort | ranquejava ~geperut i tremolenc, ~camatort ab peus de pinya: ~tant
131 AnyMil| los segles són. Humanitat: camina. ~ ~ ~
132 AnyMil| repenjaven!... ~Les turbes totes, caminant incertes, ~caient i alçant-se,
133 AnyMil| les gents a sou, sobre els camins perdudes, ~i als camps pairals
134 Poblet| trossos; ~la finestra dóna al camp. ~La nit, que hermosa i
135 Poblet| tombat, ~i com boges les campanes ~barregen festes i planys. ~
136 AnyMil| camins perdudes, ~i als camps pairals indiferents trobaven ~
137 Poblet| ovella; ~un rossinyol ha cantat. ~És la terra catalana ~
138 Poblet| les cel·les ~escarnint los cants sagrats. ~La mòmia del rei
139 Poblet| llamp; ~ja s’apaguen les cantúries; ~ja s’aparten esglaiats. ~
140 AnyMil| los jorns passaven sens canviants esteles, ~sentint los corcs
141 AnyMil| los jorns comptats ab un carbó escrivia. ~De dalt del mur
142 Poblet| del vectigal! ~Enllà va la carcanada: ~sembla un gabiot que es
143 Poblet| els arcs ~i s’atufen i es cargolen ~sobre els murs llengotejant! ~
144 Poblet| cos de la reina ~el trist Carles han llançat. ~Los que en
145 AnyMil| fantasmes del desvari; ~carrega’t ab la creu, avergonyida, ~
146 AnyMil| A munts se’ls veia pels carrers dels pobles ~ab rostre sec,
147 AnyMil| La trista verge en lo casal reclosa ~ja no es delia
148 Poblet| esgarria ~batent ab so de cascall. ~Damunt lo cos de la reina ~
149 Mort | albada ~en la golfa del castell ~ha passat a millor vida ~
150 AnyMil| prou la ignorància és càstig de ta pena; ~Déu no ha manat
151 Poblet| ha cantat. ~És la terra catalana ~que el gran rei va trepitjar;
152 Poblet| ha sentit calor estranya ~caure a sobre de ses mans. ~Fins
153 AnyMil| pau en lo món i en la celest esfera; ~ja és l’any novell,
154 Poblet| segles dels segles ~les cendres barrejaran. ~No toqueu el
155 Welp | somiat ~que al front garlanda cenyia; ~lo comte l’ha despertat: ~«
156 AnyMil| murada ~l’isard baixava en cerca de pastura. ~La trista verge
157 AnyMil| Tocà a Occident, i al cim de les muntanyes, ~guaitant
158 Poblet| amagat. ~Fugen les aus pel cimbori, ~reboten d’ací d’allà; ~
159 Poblet| com si per dalt de les cimes ~volgués veure més enllà!... ~
160 AnyMil| cirials tremolen, ~i en l’arc cintrat, ab clamoreigs salvatges, ~
161 AnyMil| Les llums rogenques dels cirials tremolen, ~i en l’arc cintrat,
162 AnyMil| i al peu mateix de la ciutat murada ~l’isard baixava
163 AnyMil| ventrut de la pesanta gerra. ~Ciutats i viles solituds semblaven; ~
164 AnyMil| i en l’arc cintrat, ab clamoreigs salvatges, ~les negres aus
165 Poblet| condemnats. ~Uns sermonen des del claustre, ~uns altres piquen de mans; ~
166 Welp | l’enfront ~la cort i la clerecia; ~groc Ludovic de l’afront ~
167 Welp | Judith de Welp ja és al clos. ~No hi ha en sa llosa el
168 AnyMil| boirós que eternament va a cloure’s. ~Després les ombres los
169 Mort | compassiva ~d’una sarja l’ha cobert. ~Escala amunt van les dames, ~
170 Poblet| piquen de mans; ~ençà ab cobles bordelleres ~canten absoltes
171 AnyMil| glaçat. Ab los mantells cobreixen ~les gents sa vista que
172 AnyMil| cridaven anguniosos, ~i al coll dels fills los jais se repenjaven!... ~
173 AnyMil| turons baixaven; ~i en amples colles, voleiant lleugeres, ~les
174 Mort | li han encès ~i una monja compassiva ~d’una sarja l’ha cobert. ~
175 AnyMil| la llar fumosa ~los jorns comptats ab un carbó escrivia. ~De
176 Welp | front garlanda cenyia; ~lo comte l’ha despertat: ~«Munta
177 Poblet| taca d’oli ~l’escamot de condemnats. ~Uns sermonen des del claustre, ~
178 Welp | ha donada. ~Per la mà la conduïa ~dintre el palau imperial; ~
179 AnyMil| esblanqueïts com marbres; ~pertot confosos los vassalls i els nobles, ~
180 AnyMil| tramuntanes! ~Si un jorn t’alçares contra Déu traidora, ~prou la ignorància
181 AnyMil| canviants esteles, ~sentint los corcs que furguen perfidiosos, ~
182 Poblet| es desfà, ~i dalmàtica i corona, ~tot florit i rovellat. ~
183 Poblet| acosten i se’n van ~pels corredors i les cel·les ~escarnint
184 Poblet| les dones per les cel·les ~corrent darrera els bergants; ~més
185 Poblet| crides ~la teva raça al costat?... ~La raça del rei En
186 Mort | galtes enronden; ~té els ulls cots ab llanguiment; ~sembla
187 AnyMil| ben a prop miraven, ~per coure al fi la miserable engruna ~
188 AnyMil| les eines totes en la llar cremaven. ~I el jorn vingué que els
189 AnyMil| fruits ressecs i les agrams crescudes. ~Roba de sac los cavallers
190 AnyMil| para, i torna a córrer, i crida, ~i calla aprés, i tremolant
191 AnyMil| aixecaven; ~d’enllà els malalts cridaven anguniosos, ~i al coll dels
192 Poblet| sang. ~Rei En Jaume, com no crides ~la teva raça al costat?... ~
193 Welp | aquí que sou pura; ~que són crims eixos murmulls!» ~Si ardida
194 Poblet| feixines ~les trones han curullat; ~que la nit los cau a sobre... ~
195 Mort | només.» ~I ab la punta de la daga ~el drap de sarja li ha
196 Poblet| gabiot que es desfà, ~i dalmàtica i corona, ~tot florit i
197 Poblet| llosanes; ~ja rellisquen daltabaix. ~Rei En Pere, Déu te valga: ~
198 Poblet| rei En Jaume ~balla entorn dant-se les mans!... ~Una dona escabellada ~
199 Mort | altures ~per a tots el jorn darrer, ~encongeix-te en les tenebres ~
200 Poblet| alçant-se tranquil·la ~daura muntanyes i plans; ~se sent
201 Mort | la cort el segueix. ~Ja davallen les escales ~poc a poc com
202 Poblet| eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que tinguen fred, i ses
203 Poblet| espitregades ~hi paren lo davantal. ~Ab los caps juguen a botxes; ~
204 AnyMil| foc passà sobre la terra ~deixant pertot les gents esporuguides. ~
205 Welp | monts sa veu retruny: ~«Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!» ~
206 AnyMil| casal reclosa ~ja no es delia per sentir la queixa ~del
207 Poblet| bavejants!... ~Mes ai, que demà feliços ~i riallers tornaran!~
208 Poblet| condemnats. ~Uns sermonen des del claustre, ~uns altres
209 Mort | hi ha hagut qui la mà et dés; ~ni has sentit calor de
210 AnyMil| encendre’s en les llars desertes, ~i els vents xiulaven i
211 Poblet| Déu te valga: ~per quan deses lo punyal?... ~Ja han tret
212 Poblet| sembla un gabiot que es desfà, ~i dalmàtica i corona, ~
213 AnyMil| més jorns que en núvols es desfeia ~l’encens més pur en los
214 Welp | lluny, ~l’àngel s’acota ab desfici ~i pels monts sa veu retruny: ~«
215 Mort | palauers! ~«Sóc ton rei; desperta, vine; ~ventre a terra com
216 Welp | garlanda cenyia; ~lo comte l’ha despertat: ~«Munta a vavall, filla
217 Poblet| Ja han tret a feix ses despulles ~a dintre manyoc de draps: ~
218 AnyMil| és or; és foc; ja el sol despunta! ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
219 AnyMil| jovençanes: ~com tems avui que el destraler te veja, ~quan res no saps
220 AnyMil| vist només fantasmes del desvari; ~carrega’t ab la creu,
221 Mort | tristos que ara els veu! ~La diada en què va asseure’s ~en
222 Poblet| ha baixat! ~Ja els ho ha dit als de la vora; ~la nova
223 Mort | els records dels temps ditxosos, ~ai, que tristos que ara
224 Welp | llàntia els enllumena. ~Diu ella a un Crist anguniosa: ~«
225 AnyMil| amor és sols la veritat divina, ~i escala de Jacob sobre
226 Poblet| serena!... ~L’aire, que dolç i embaumat!... ~La lluna,
227 Welp | cor, ~la garlanda li ha donada. ~Per la mà la conduïa ~
228 Welp | emperant agrada: ~avui, al donar-li el cor, ~la garlanda li
229 Welp | trobadors polsen llaüts, ~i li donen la mamella ~dames de nobles
230 Mort | Dorm en pau, ànima trista, ~rebuig
231 AnyMil| el vi de mel i l’hipocràs dormien ~al fons ventrut de la pesanta
232 Mort | la punta de la daga ~el drap de sarja li ha tret. ~Mes
233 Poblet| despulles ~a dintre manyoc de draps: ~los ossos com joc de bitlles ~
234 Poblet| Jaume ~fins sembla que s’ha dreçat, ~com si per dalt de les
235 Mort | home eixit de Déu, ~qui dret igual féu a Judas ~i a sa
236 Mort | el rei petja la cambra ~dringuen tots els cascavells. ~«Au,
237 Welp | I ~Judith de Welp hi du el sol ~damunt ses galtes
238 Mort | rosari de turments. ~Si ha durat la riallada ~que sentires
239 Mort | guarnides de cascavells. ~Li han dut als peus la viola; ~dues
240 AnyMil| los espais vestiren, ~i eixams d’estels entre els vapors
241 Mort | ànima trista, ~rebuig d’home eixit de Déu, ~qui dret igual
242 Welp | sou pura; ~que són crims eixos murmulls!» ~Si ardida sa
243 Poblet| fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~
244 Mort | tanca’t fort a dintre d’ell, ~que no tornin pas els
245 Poblet| L’aire, que dolç i embaumat!... ~La lluna, alçant-se
246 AnyMil| sacrifici ~lo Just aixequen emboirat d’aromes. ~Repòs glaçat.
247 Poblet| espasa, ~los ulls oberts i emboirats. ~Ja l’arramben a un sepulcre, ~
248 Poblet| POBLET ~ ~A la primera embranzida ~salta pany i forrellat; ~
249 Poblet| a sobre... ~Ja el foc s’emparra cap dalt. ~Quin brogit!
250 AnyMil| alçant-se, als temples s’empenyien!... ~Ni un llum va encendre’
251 Poblet| altres piquen de mans; ~ençà ab cobles bordelleres ~canten
252 Welp | galant ~dóna un bes que l’encadena: ~a la guerra és l’emperant; ~
253 Poblet| mantell voleiant; ~ses urpes encara estrenyen ~un Sant Crist
254 AnyMil| empenyien!... ~Ni un llum va encendre’s en les llars desertes, ~
255 AnyMil| en núvols es desfeia ~l’encens més pur en los sagrats retaules; ~
256 Mort | viola; ~dues atxes li han encès ~i una monja compassiva ~
257 Poblet| finestra avança el cos encisat. ~Déu de justícia, feu vostre ~
258 AnyMil| martells batent sobre l’enclusa. ~Les llums rogenques dels
259 Mort | a tots el jorn darrer, ~encongeix-te en les tenebres ~i la llosa
260 Mort | poc com una serp; ~ja s’enfonsen, ja s’allunyen, ~ja la fosca
261 Welp | V ~Judith de Welp té a l’enfront ~la cort i la clerecia; ~
262 Mort | allunyen, ~ja la fosca els engoleix... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
263 AnyMil| coure al fi la miserable engruna ~les eines totes en la llar
264 Welp | emperant; ~una llàntia els enllumena. ~Diu ella a un Crist anguniosa: ~«
265 AnyMil| voltat paorós de boires ennegrides, ~l’astre de foc passà sobre
266 Poblet| estiren; ~ja segueix tot enrampat; ~vestit ab l’hàbit de monjo, ~
267 Poblet| rovellat. ~Va pels aires Joana Enríquez, ~toca i mantell voleiant; ~
268 AnyMil| revolen ~topant pels vidres enriquits d’imatges. ~De sobte, a
269 Welp | sala ~l’esguard del diable enrogit. ~ ~
270 Mort | Rulls d’or ses galtes enronden; ~té els ulls cots ab llanguiment; ~
271 Poblet| del rei En Jaume ~balla entorn dant-se les mans!... ~Una
272 AnyMil| Humanitat, entorna’t a la vida; ~tu has vist
273 Poblet| En Jaume, ~que la terra s’entrarà! ~Per l’esvoranc del sepulcre ~
274 Poblet| pobles ~a tomballons se n’ha entrat, ~calada la barretina ~i
275 Welp | després la nit obscura; ~i envolt en negra armadura ~lo diable
276 AnyMil| porxats mostraven ~joiells i erminis i brocats i plomes. ~A port,
277 AnyMil| dels pobles ~ab rostre sec, esblanqueïts com marbres; ~pertot confosos
278 Poblet| se troba ~tot de cop s’ha esborronat, ~que ha sentit calor estranya ~
279 Poblet| dant-se les mans!... ~Una dona escabellada ~a pes de braços l’ha alçat: ~
280 Poblet| brogit! Les dues atxes ~s’escabellen sota els arcs ~i s’atufen
281 Poblet| estén com taca d’oli ~l’escamot de condemnats. ~Uns sermonen
282 Poblet| de pedra ~les imatges va escapçant; ~les dones espitregades ~
283 Poblet| corredors i les cel·les ~escarnint los cants sagrats. ~La mòmia
284 Poblet| a la segona, les portes ~esclaten balandrejant. ~I com cap
285 Poblet| ja ressonen ~los cops d’escodes i malls; ~ja s’esquerden
286 AnyMil| calla aprés, i tremolant escolta... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
287 AnyMil| veia ~dels salms eterns escorcollant paraules. ~Los senys brandaven
288 Welp | llavis li posa ~sos mugrons escorreguts. ~ ~
289 AnyMil| jorns comptats ab un carbó escrivia. ~De dalt del mur la forca
290 Welp | rerassaga ~lo diable hi va d’escuder. ~ ~
291 Poblet| son, i s’ajeguin ~sobre escurçons bavejants!... ~Mes ai, que
292 Welp | mamella ~dames de nobles escuts; ~mes sent nit, quan tot
293 AnyMil| esmena. ~Lluny de ton cor l’esdevenir que aterra, ~que amor és
294 AnyMil| en lo món i en la celest esfera; ~ja és l’any novell, ja
295 Poblet| malaguanyat; ~per terra el cap s’esgarria ~batent ab so de cascall. ~
296 Poblet| cantúries; ~ja s’aparten esglaiats. ~La mòmia del rei En Jaume ~
297 Poblet| Satanàs. ~Guaitava el sol a l’església ~abocat a un finestral: ~
298 AnyMil| que visca, que vivint s’esmena. ~Lluny de ton cor l’esdevenir
299 AnyMil| Després les ombres los espais vestiren, ~i eixams d’estels
300 Poblet| los ulls aixeca: ~fred d’espant ja els ha baixat! ~Ja els
301 Poblet| reials: ~ja l’un hi arramba l’espatlla; ~tres o quatre ja són dalt. ~
302 AnyMil| imatges. ~De sobte, a l’una, esperançant la vida, ~la gent s’adreça
303 Poblet| escales s’aboquen ~com a corbs esperitats; ~salten los ciris enrera ~
304 AnyMil| I el jorn vingué que els esperits aterra: ~voltat paorós de
305 AnyMil| muntanyes, ~guaitant pels troncs espesseïts dels roures, ~semblava un
306 Poblet| va escapçant; ~les dones espitregades ~hi paren lo davantal. ~
307 AnyMil| deixant pertot les gents esporuguides. ~Tocà a Occident, i al
308 Welp | Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!» ~I en va al marbre de
309 Mort | torneigs, ~la nit de ses esposalles, ~dels seus fills el naixement, ~
310 Poblet| botxes; ~quan topen, quin espurnar!; ~lo bolitx és, ai, la
311 Poblet| d’escodes i malls; ~ja s’esquerden les llosanes; ~ja rellisquen
312 Welp | Crist anguniosa: ~«Traieu-me est amor del pit!...» ~S’ou
313 Poblet| rei En Jaume ~fil a fil està plorant! ~Per les escales
314 AnyMil| passaven sens canviants esteles, ~sentint los corcs que
315 Poblet| ulls obrís admirat. ~Ja s’estén com taca d’oli ~l’escamot
316 Mort | com s’ha pogut se l’ha estès ~ab ses robes virolades ~
317 Mort | dona; ~i, ai trist, t’ha estimat el rei! ~Vés, joglar, vés
318 Poblet| tallar. ~Per lo cap ve que l’estiren; ~ja segueix tot enrampat; ~
319 Mort | germana; ~volem veure l’estrafet.» ~La monja té els ulls
320 Poblet| esborronat, ~que ha sentit calor estranya ~caure a sobre de ses mans. ~
321 Mort | plomes! ~El trespol com s’estremeix! ~Quan el rei petja la cambra ~
322 Poblet| voleiant; ~ses urpes encara estrenyen ~un Sant Crist malaguanyat; ~
323 Poblet| terra s’entrarà! ~Per l’esvoranc del sepulcre ~passen com
324 Mort | ni hi ha hagut qui la mà et dés; ~ni has sentit calor
325 AnyMil| pestanyes, ~d’esguard boirós que eternament va a cloure’s. ~Després
326 AnyMil| nit se`ls veia ~dels salms eterns escorcollant paraules. ~
327 Welp | Ludovic de l’afront ~los Evangelis obria: ~«Jureu aquí que
328 AnyMil| neus primeres ~les grogues faldes dels turons baixaven; ~i
329 Poblet| mos germans! ~Que tinguen fam, i en sa boca ~lo pa i tot
330 Poblet| lo pa i tot se’ls torni fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~
331 AnyMil| les naus dintre de llacs fangosos ~los jorns passaven sens
332 Poblet| punyal?... ~Ja han tret a feix ses despulles ~a dintre
333 Poblet| agonitzant! ~De tions i de feixines ~les trones han curullat; ~
334 Poblet| bavejants!... ~Mes ai, que demà feliços ~i riallers tornaran!~
335 Poblet| com si fos a la taverna ~fent la morra ab Satanàs. ~Guaitava
336 Mort | tenebres ~i la llosa aguanta ferm. ~Grans i xics deixa’ls
337 Poblet| topen damunt del llosat. ~En Ferran, lo d’Antequera, ~ara ets
338 Poblet| santes com si enrera ~se fessen per los altars, ~i el guerrer
339 Poblet| boges les campanes ~barregen festes i planys. ~Un vailet a cops
340 Poblet| encisat. ~Déu de justícia, feu vostre ~mon prec i el de
341 Mort | de Déu, ~qui dret igual féu a Judas ~i a sa imatge el
342 Mort | remor per les escales: ~«Feu-li pas al senyor rei!» ~Quin
343 AnyMil| perfidiosos, ~veient les aus filagarsar ses veles. ~Los folls burgesos
344 Poblet| lo ca, ~i en la creu el Fill de l’Home ~los ulls obrís
345 Welp | despertat: ~«Munta a vavall, filla mia. ~Quinze anys ha fet
346 Welp | bressol, ~los bolquers de seda fina. ~En sent jorn, a vora d’
347 Poblet| passa de dos pams. ~Les flames damunt son rostre ~se mouen
348 Mort | senyor rei!» ~Quin brandar de flocs i plomes! ~El trespol com
349 Welp | III ~Judith de Welp és la flor ~que al vell emperant agrada: ~
350 Poblet| dalmàtica i corona, ~tot florit i rovellat. ~Va pels aires
351 AnyMil| filagarsar ses veles. ~Los folls burgesos que el girant de
352 AnyMil| espai blaveja; los estels se fonen; ~mansa la boira en Occident
353 Poblet| tinguen set, i s’eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que
354 AnyMil| escrivia. ~De dalt del mur la forca abandonada ~ja els corbs
355 Poblet| embranzida ~salta pany i forrellat; ~a la segona, les portes ~
356 Mort | vés al sepulcre; ~tanca’t fort a dintre d’ell, ~que no
357 Poblet| boca el renegar ~com si fos a la taverna ~fent la morra
358 Mort | enfonsen, ja s’allunyen, ~ja la fosca els engoleix... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
359 Poblet| lo d’Antequera, ~ara ets franc del vectigal! ~Enllà va
360 Poblet| enrera es fa gran. ~Un que frec al rei se troba ~tot de
361 Welp | de Welp ha somiat ~que al front garlanda cenyia; ~lo comte
362 AnyMil| indiferents trobaven ~ja els fruits ressecs i les agrams crescudes. ~
363 Poblet| sota terra s’ha amagat. ~Fugen les aus pel cimbori, ~reboten
364 Welp | l’urpa del diable en sos fulls. ~ ~
365 Poblet| ciris enrera ~per los graons fumejant. ~En lo temple ni s’aturen; ~
366 AnyMil| trist vassall vora la llar fumosa ~los jorns comptats ab un
367 Poblet| del sepulcre ~passen com fures les mans: ~la primera que
368 AnyMil| sentint los corcs que furguen perfidiosos, ~veient les
369 Mort | Sobre el llit de quatre fustes ~com s’ha pogut se l’ha
370 Poblet| la carcanada: ~sembla un gabiot que es desfà, ~i dalmàtica
371 Poblet| braços pengim-penjam: ~de gairell com l’arrambaren ~a tots
372 Welp | IV ~Judith de Welp a un galant ~dóna un bes que l’encadena: ~
373 Mort | per viles caigudes, ~la gatzara dels torneigs, ~la nit de
374 Mort | a veure el cel. ~Ni has gaudit un bes de mare; ~ni hi ha
375 Mort | mira ~i en la gola té un gemec: ~els records dels temps
376 AnyMil| esperançant la vida, ~la gent s’adreça com la mar revolta: ~
377 Mort | Era guerxo i ranquejava ~geperut i tremolenc, ~camatort ab
378 Mort | xerroteig! ~«Aixequeu-li el vel, germana; ~volem veure l’estrafet.» ~
379 Poblet| vostre ~mon prec i el de mos germans! ~Que tinguen fam, i en
380 AnyMil| fons ventrut de la pesanta gerra. ~Ciutats i viles solituds
381 AnyMil| Los folls burgesos que el girant de lluna ~sens pa i sens
382 Poblet| han ’nat. ~Quan són lluny giren la cara; ~roig per l’incendi
383 AnyMil| emboirat d’aromes. ~Repòs glaçat. Ab los mantells cobreixen ~
384 AnyMil| tots los polsos que els glateixen ~com dos martells batent
385 AnyMil| la veu melosa, ~que amor glossava vora l’alta reixa. ~Llançant
386 Mort | el rei se’l mira ~i en la gola té un gemec: ~els records
387 Mort | l’eixir l’albada ~en la golfa del castell ~ha passat a
388 Mort | van a alçar-lo, ~mes cap gosa moure un plec, ~que sembla
389 Mort | la llosa aguanta ferm. ~Grans i xics deixa’ls que passin, ~
390 Poblet| los ciris enrera ~per los graons fumejant. ~En lo temple
391 Welp | la cort i la clerecia; ~groc Ludovic de l’afront ~los
392 AnyMil| què les neus primeres ~les grogues faldes dels turons baixaven; ~
393 Poblet| les armes, ~i a sos peus grunyís lo ca, ~i en la creu el
394 AnyMil| al cim de les muntanyes, ~guaitant pels troncs espesseïts dels
395 Poblet| fent la morra ab Satanàs. ~Guaitava el sol a l’església ~abocat
396 Mort | ab ses robes virolades ~guarnides de cascavells. ~Li han dut
397 Poblet| fessen per los altars, ~i el guerrer palpés les armes, ~i a sos
398 Mort | joglar del senyor rei. ~Era guerxo i ranquejava ~geperut i
399 Poblet| tot enrampat; ~vestit ab l’hàbit de monjo, ~los cabells rossos
400 Mort | un bes de mare; ~ni hi ha hagut qui la mà et dés; ~ni has
401 Mort | ab una moneda ~va pagar l’haver-te fet, ~i pel ventre d’un
402 AnyMil| sentir la queixa ~del patge hermós, lo de la veu melosa, ~que
403 Poblet| dóna al camp. ~La nit, que hermosa i serena!... ~L’aire, que
404 Welp | Quinze anys ha fet ta hermosura ~i Ludovic vol muller: ~
405 AnyMil| guerra; ~i el vi de mel i l’hipocràs dormien ~al fons ventrut
406 Poblet| ja els ha baixat! ~Ja els ho ha dit als de la vora; ~
407 Welp | apartada, ~i ha vist ab horror posada ~l’urpa del diable
408 AnyMil| contra Déu traidora, ~prou la ignorància és càstig de ta pena; ~Déu
409 Mort | eixit de Déu, ~qui dret igual féu a Judas ~i a sa imatge
410 Welp | II ~Judith de Welp ha somiat ~
411 Welp | III ~Judith de Welp és la flor ~
412 Mort | igual féu a Judas ~i a sa imatge el Llucifer. ~Per a tu va
413 Welp | conduïa ~dintre el palau imperial; ~los cavallers obren via ~
414 AnyMil| Les turbes totes, caminant incertes, ~caient i alçant-se, als
415 AnyMil| perdudes, ~i als camps pairals indiferents trobaven ~ja els fruits
416 AnyMil| mateix de la ciutat murada ~l’isard baixava en cerca de pastura. ~
417 Welp | IV ~Judith de Welp a un galant ~
418 AnyMil| veritat divina, ~i escala de Jacob sobre la terra ~los segles
419 AnyMil| i al coll dels fills los jais se repenjaven!... ~Les turbes
420 AnyMil| los cavallers vestien; ~jeia la pols en els trofeus de
421 Poblet| rovellat. ~Va pels aires Joana Enríquez, ~toca i mantell
422 Poblet| de draps: ~los ossos com joc de bitlles ~topen damunt
423 AnyMil| en sos porxats mostraven ~joiells i erminis i brocats i plomes. ~
424 AnyMil| trau de la pols tes soques jovençanes: ~com tems avui que el destraler
425 Mort | Déu, ~qui dret igual féu a Judas ~i a sa imatge el Llucifer. ~
426 AnyMil| dels homes, ~i en va els jueus en sos porxats mostraven ~
427 Poblet| lo davantal. ~Ab los caps juguen a botxes; ~quan topen, quin
428 Welp | murmulls!» ~Si ardida sa boca jura, ~sa destra no, i tanca
429 Welp | los Evangelis obria: ~«Jureu aquí que sou pura; ~que
430 AnyMil| la creu del sacrifici ~lo Just aixequen emboirat d’aromes. ~
431 Poblet| el cos encisat. ~Déu de justícia, feu vostre ~mon prec i
432 AnyMil| port, les naus dintre de llacs fangosos ~los jorns passaven
433 Poblet| vora; ~la nova corre com llamp; ~ja s’apaguen les cantúries; ~
434 AnyMil| veja, ~quan res no saps de llamps ni tramuntanes! ~Si un jorn
435 AnyMil| glossava vora l’alta reixa. ~Llançant les armes, dels castells
436 Poblet| reina ~el trist Carles han llançat. ~Los que en vida s’avorrien, ~
437 Mort | enronden; ~té els ulls cots ab llanguiment; ~sembla ab cara de martiri ~
438 Mort | Per a tu va ser la vida ~llarg rosari de turments. ~Si
439 AnyMil| llum va encendre’s en les llars desertes, ~i els vents xiulaven
440 Welp | d’ella ~trobadors polsen llaüts, ~i li donen la mamella ~
441 Welp | tot reposa, ~lo diable als llavis li posa ~sos mugrons escorreguts. ~ ~
442 Mort | vine; ~ventre a terra com llebrer! ~Ton rostre ab aire de
443 Poblet| cargolen ~sobre els murs llengotejant! ~Ja una colla s’arreplega ~
444 AnyMil| de lluna ~sens pa i sens llenya ben a prop miraven, ~per
445 AnyMil| ha passat. Tan sols ratxa lleugera ~torba el misteri de la
446 AnyMil| amples colles, voleiant lleugeres, ~les aus sens pàtria sobre
447 Welp | de veure’t, sa ventura ~lligaràs a ton voler...» ~I ja la
448 Mort | li ha fet Déu! ~Sobre el llit de quatre fustes ~com s’
449 Poblet| malls; ~ja s’esquerden les llosanes; ~ja rellisquen daltabaix. ~
450 Poblet| bitlles ~topen damunt del llosat. ~En Ferran, lo d’Antequera, ~
451 Mort | Judas ~i a sa imatge el Llucifer. ~Per a tu va ser la vida ~
452 AnyMil| batent sobre l’enclusa. ~Les llums rogenques dels cirials tremolen, ~
453 Welp | Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!» ~I en va al marbre
454 Mort | hi ha ab ses maces dos macers; ~gran remor per les escales: ~«
455 Mort | la porta: ~hi ha ab ses maces dos macers; ~gran remor
456 AnyMil| veu plorosa; ~l’or dels magnats los monestirs omplia; ~i
457 Poblet| estrenyen ~un Sant Crist malaguanyat; ~per terra el cap s’esgarria ~
458 AnyMil| aixecaven; ~d’enllà els malalts cridaven anguniosos, ~i
459 Poblet| ressonen ~los cops d’escodes i malls; ~ja s’esquerden les llosanes; ~
460 Welp | polsen llaüts, ~i li donen la mamella ~dames de nobles escuts; ~
461 Mort | els trompeters: ~puix Déu manarà que prengui ~cada ànima
462 AnyMil| càstig de ta pena; ~Déu no ha manat al pecador que mora; ~Déu
463 AnyMil| blaveja; los estels se fonen; ~mansa la boira en Occident s’ajunta; ~
464 Poblet| Joana Enríquez, ~toca i mantell voleiant; ~ses urpes encara
465 AnyMil| aromes. ~Repòs glaçat. Ab los mantells cobreixen ~les gents sa
466 Poblet| ses despulles ~a dintre manyoc de draps: ~los ossos com
467 AnyMil| rostre sec, esblanqueïts com marbres; ~pertot confosos los vassalls
468 Mort | Ni has gaudit un bes de mare; ~ni hi ha hagut qui la
469 AnyMil| amorosos ~als nins volguts les mares aixecaven; ~d’enllà els
470 AnyMil| que els glateixen ~com dos martells batent sobre l’enclusa. ~
471 Mort | llanguiment; ~sembla ab cara de martiri ~Jesús baixat de la creu. ~
472 AnyMil| vapors brillaven; ~palaus i masos i castells s’obriren ~traient
473 AnyMil| és l’any novell, ja ve la matinada. ~L’espai blaveja; los estels
474 AnyMil| trofeus de guerra; ~i el vi de mel i l’hipocràs dormien ~al
475 AnyMil| patge hermós, lo de la veu melosa, ~que amor glossava vora
476 Poblet| de torrentada, ~fins la mesa de l’altar, ~rebuig de viles
477 Welp | Munta a vavall, filla mia. ~Quinze anys ha fet ta
478 AnyMil| lluny, la cima del Calvari. ~Migrat plançó d’alzina que verdeja, ~
479 AnyMil| L’ANY MIL ~ ~Era en lo temps en què
480 Mort | del castell ~ha passat a millor vida ~el joglar del senyor
481 Mort | Fit a fit el rei se’l mira ~i en la gola té un gemec: ~
482 AnyMil| i sens llenya ben a prop miraven, ~per coure al fi la miserable
483 AnyMil| miraven, ~per coure al fi la miserable engruna ~les eines totes
484 AnyMil| ratxa lleugera ~torba el misteri de la nit callada; ~pau
485 Poblet| se n’hi van: ~ja li cau a mitja escala; ~ja altra dona l’
486 Mort | sembla un mort que respiri ~i mogui els ulls sota el vel. ~De
487 AnyMil| nit callada; ~pau en lo món i en la celest esfera; ~
488 Mort | el bres! ~Ton pare ab una moneda ~va pagar l’haver-te fet, ~
489 AnyMil| l’or dels magnats los monestirs omplia; ~i el trist vassall
490 Poblet| enrampat; ~vestit ab l’hàbit de monjo, ~los cabells rossos penjant, ~
491 AnyMil| sobre el mar passaven. ~Monjos i frares en tropell seguien ~
492 Welp | acota ab desfici ~i pels monts sa veu retruny: ~«Deixonda’
493 Poblet| omplia ~dels Pirineus i el Montsant; ~és la lluna que brillava ~
494 AnyMil| ha manat al pecador que mora; ~Déu vol que visca, que
495 Poblet| fos a la taverna ~fent la morra ab Satanàs. ~Guaitava el
496 Poblet| vostre ~mon prec i el de mos germans! ~Que tinguen fam,
497 AnyMil| els jueus en sos porxats mostraven ~joiells i erminis i brocats
498 Poblet| flames damunt son rostre ~se mouen vermellejant, ~com si a
499 Mort | alçar-lo, ~mes cap gosa moure un plec, ~que sembla un
500 Welp | als llavis li posa ~sos mugrons escorreguts. ~ ~
|