Poesia

501 Welp  |           hermosura ~i Ludovic vol muller: ~sols de veure’t, sa ventura ~
502 Welp  |            comte l’ha despertat: ~«Munta a vavall, filla mia. ~Quinze
503 AnyMil|          que astorats ploraven. ~A munts se’ls veia pels carrers
504 AnyMil|       carbó escrivia. ~De dalt del mur la forca abandonada ~ja
505 AnyMil|            peu mateix de la ciutat murada ~l’isard baixava en cerca
506 Welp  |         pura; ~que són crims eixos murmulls!» ~Si ardida sa boca jura, ~
507 Poblet|           i es cargolen ~sobre els murs llengotejant! ~Ja una colla
508 Mort  |    esposalles, ~dels seus fills el naixement, ~tot per sobre d’un cadavre, ~
509 Poblet|             a tomballons se n’han ’nat. ~Quan són lluny giren la
510 AnyMil|     brocats i plomes. ~A port, les naus dintre de llacs fangosos ~
511 Welp  |          nit obscura; ~i envolt en negra armadura ~lo diable vetlla
512 AnyMil|         dels alts castells per les negrenques voltes. ~Jorns i més jorns
513 AnyMil|         clamoreigs salvatges, ~les negres aus aletejant revolen ~topant
514 AnyMil|         Era en lo temps en què les neus primeres ~les grogues faldes
515 Welp  |          sol ~damunt ses galtes de nina: ~d’or i d’argent té el
516 Poblet|            dit als de la vora; ~la nova corre com llamp; ~ja s’apaguen
517 AnyMil|        celest esfera; ~ja és l’any novell, ja ve la matinada. ~L’espai
518 Welp  |        obren via ~fins a la cambra nupcial. ~Cau després la nit obscura; ~
519 AnyMil|           Jorns i més jorns que en núvols es desfeia ~l’encens més
520 Poblet|          sobre l’espasa, ~los ulls oberts i emboirats. ~Ja l’arramben
521 Welp  |           imperial; ~los cavallers obren via ~fins a la cambra nupcial. ~
522 Welp  |            l’afront ~los Evangelis obria: ~«Jureu aquí que sou pura; ~
523 AnyMil|        palaus i masos i castells s’obriren ~traient els homes que astorats
524 Poblet|           Fill de l’Home ~los ulls obrís admirat. ~Ja s’estén com
525 Poblet|              Ja s’estén com taca d’oli ~l’escamot de condemnats. ~
526 AnyMil|           a cloure’s. ~Després les ombres los espais vestiren, ~i
527 Mort  |            homes, ~que no sàpiguen on ets. ~I quan soni en les
528 AnyMil|          altres galls responen; ~l’Orient és or; és foc; ja el sol
529 Poblet|       dintre manyoc de draps: ~los ossos com joc de bitlles ~topen
530 Welp  |           est amor del pit!...» ~S’ou en lo flam que reposa ~d’
531 Poblet|          plans; ~se sent belar una ovella; ~un rossinyol ha cantat. ~
532 Mort  |         Ton pare ab una moneda ~va pagar l’haver-te fet, ~i pel ventre
533 AnyMil|      camins perdudes, ~i als camps pairals indiferents trobaven ~ja
534 Welp  |           mà la conduïa ~dintre el palau imperial; ~los cavallers
535 Mort  |           és hora!» ~Com riuen els palauers! ~«Sóc ton rei; desperta,
536 AnyMil|       entre els vapors brillaven; ~palaus i masos i castells s’obriren ~
537 Poblet|          los altars, ~i el guerrer palpés les armes, ~i a sos peus
538 Poblet|    arrambaren ~a tots passa de dos pams. ~Les flames damunt son
539 Poblet|          primera embranzida ~salta pany i forrellat; ~a la segona,
540 AnyMil|           esperits aterra: ~voltat paorós de boires ennegrides, ~l’
541 AnyMil|          mar revolta: ~i corre i’s para, i torna a córrer, i crida, ~
542 Mort  |      tothom fa un pas enrera ~i ha parat el riure en sec: ~de la
543 AnyMil|          salms eterns escorcollant paraules. ~Los senys brandaven ab
544 Mort  |          sentires en el bres! ~Ton pare ab una moneda ~va pagar
545 Poblet|         les dones espitregades ~hi paren lo davantal. ~Ab los caps
546 Poblet|           com l’arrambaren ~a tots passa de dos pams. ~Les flames
547 AnyMil|        ennegrides, ~l’astre de foc passà sobre la terra ~deixant
548 Mort  |          Grans i xics deixa’ls que passin, ~que sonin els trompeters: ~
549 AnyMil|          isard baixava en cerca de pastura. ~La trista verge en lo
550 AnyMil|          per sentir la queixa ~del patge hermós, lo de la veu melosa, ~
551 Mort  |          amunt van les dames, ~els patges i els cavallers; ~vora el
552 AnyMil|           lleugeres, ~les aus sens pàtria sobre el mar passaven. ~
553 AnyMil|          pena; ~Déu no ha manat al pecador que mora; ~Déu vol que visca,
554 Poblet|       planys. ~Un vailet a cops de pedra ~les imatges va escapçant; ~
555 AnyMil|         ignorància és càstig de ta pena; ~Déu no ha manat al pecador
556 Poblet|           un sepulcre, ~los braços pengim-penjam: ~de gairell com l’arrambaren ~
557 Poblet|         monjo, ~los cabells rossos penjant, ~la destra sobre l’espasa, ~
558 AnyMil|            porucs los veien que es perdien ~dels alts castells per
559 AnyMil|            a sou, sobre els camins perdudes, ~i als camps pairals indiferents
560 Poblet|      rellisquen daltabaix. ~Rei En Pere, Déu te valga: ~per quan
561 AnyMil|      sentint los corcs que furguen perfidiosos, ~veient les aus filagarsar
562 Poblet|            Una dona escabellada ~a pes de braços l’ha alçat: ~cap
563 AnyMil|     dormien ~al fons ventrut de la pesanta gerra. ~Ciutats i viles
564 AnyMil|      semblava un ull, caigudes les pestanyes, ~d’esguard boirós que eternament
565 Mort  |            estremeix! ~Quan el rei petja la cambra ~dringuen tots
566 AnyMil|        entre la nit obscura, ~i al peu mateix de la ciutat murada ~
567 Mort  |    tremolenc, ~camatort ab peus de pinya: ~tant de bé com li ha fet
568 Poblet|          del claustre, ~uns altres piquen de mans; ~ençà ab cobles
569 Poblet|         que el pit li omplia ~dels Pirineus i el Montsant; ~és la lluna
570 AnyMil|          cima del Calvari. ~Migrat plançó d’alzina que verdeja, ~trau
571 Poblet|     tranquil·la ~daura muntanyes i plans; ~se sent belar una ovella; ~
572 Poblet|        campanes ~barregen festes i planys. ~Un vailet a cops de pedra ~
573 Mort  |              mes cap gosa moure un plec, ~que sembla un mort que
574 Poblet|           En Jaume ~fil a fil està plorant! ~Per les escales s’aboquen ~
575 AnyMil|     traient els homes que astorats ploraven. ~A munts se’ls veia pels
576 AnyMil|          senys brandaven ab la veu plorosa; ~l’or dels magnats los
577 Poblet|           acosten a un finestral. ~Poble, a qui vols, ja bramulen, ~
578 Poblet|                                    POBLET ~  ~A la primera embranzida ~
579 Mort  |          asseure’s ~en la cima del poder, ~el pas per viles caigudes, ~
580 Mort  |            quatre fustes ~com s’ha pogut se l’ha estès ~ab ses robes
581 Welp  |           a vora d’ella ~trobadors polsen llaüts, ~i li donen la mamella ~
582 AnyMil|         refusa; ~i senten tots los polsos que els glateixen ~com dos
583 AnyMil|     erminis i brocats i plomes. ~A port, les naus dintre de llacs
584 AnyMil|           els vents xiulaven i els portals batien. ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
585 AnyMil|            vassalls i els nobles, ~portant, de vius, la roba dels cadavres. ~
586 Poblet|       eixir sobre dels caps. ~Tots porten brandons i ciris, ~i s’acosten
587 Poblet|       forrellat; ~a la segona, les portes ~esclaten balandrejant. ~
588 AnyMil|  barbotejant absoltes, ~i els nins porucs los veien que es perdien ~
589 AnyMil|           i en va els jueus en sos porxats mostraven ~joiells i erminis
590 Welp  |            lo diable als llavis li posa ~sos mugrons escorreguts. ~  ~                            
591 Welp  |     apartada, ~i ha vist ab horror posada ~l’urpa del diable en sos
592 Poblet|          justícia, feu vostre ~mon prec i el de mos germans! ~Que
593 Mort  |          els ulls en terra, ~i les pregàries segueix. ~Totes les mans
594 Mort  |   trompeters: ~puix Déu manarà que prengui ~cada ànima el cos mateix. ~  ~ ~
595 AnyMil|           lo temps en què les neus primeres ~les grogues faldes dels
596 AnyMil|        sens pa i sens llenya ben a prop miraven, ~per coure al fi
597 AnyMil|      alçares contra Déu traidora, ~prou la ignorància és càstig
598 Mort  |         que sonin els trompeters: ~puix Déu manarà que prengui ~
599 Poblet|             cap a les cel·les se’n puja; ~darrera tots se n’hi van: ~
600 Mort  |            un cop només.» ~I ab la punta de la daga ~el drap de sarja
601 Welp  |           lo diable hi truca ab lo puny. ~  ~ ~
602 Poblet|          valga: ~per quan deses lo punyal?... ~Ja han tret a feix
603 AnyMil|           es desfeia ~l’encens més pur en los sagrats retaules; ~
604 Welp  |        obria: ~«Jureu aquí que sou pura; ~que són crims eixos murmulls!» ~
605 AnyMil|     solituds semblaven; ~les eines queien de les mans dels homes, ~
606 AnyMil|          no es delia per sentir la queixa ~del patge hermós, lo de
607 Welp  |        Munta a vavall, filla mia. ~Quinze anys ha fet ta hermosura ~
608 Mort  |          senyor rei. ~Era guerxo i ranquejava ~geperut i tremolenc, ~camatort
609 AnyMil|           hora ha passat. Tan sols ratxa lleugera ~torba el misteri
610 Poblet|        Fugen les aus pel cimbori, ~reboten d’ací d’allà; ~sants i santes
611 AnyMil|           trista verge en lo casal reclosa ~ja no es delia per sentir
612 Mort  |          la gola té un gemec: ~els records dels temps ditxosos, ~ai,
613 AnyMil|         gents sa vista que la llum refusa; ~i senten tots los polsos
614 Poblet|      arreplega ~vora els sepulcres reials: ~ja l’un hi arramba l’espatlla; ~
615 Poblet|      cascall. ~Damunt lo cos de la reina ~el trist Carles han llançat. ~
616 AnyMil|          amor glossava vora l’alta reixa. ~Llançant les armes, dels
617 Poblet|        esquerden les llosanes; ~ja rellisquen daltabaix. ~Rei En Pere,
618 Mort  |            maces dos macers; ~gran remor per les escales: ~«Feu-li
619 Poblet|          barretina ~i a la boca el renegar ~com si fos a la taverna ~
620 AnyMil|        coll dels fills los jais se repenjaven!... ~Les turbes totes, caminant
621 Welp  |        pols los amaga: ~i callat a rerassaga ~lo diable hi va d’escuder. ~  ~                            
622 AnyMil|           destraler te veja, ~quan res no saps de llamps ni tramuntanes! ~
623 Welp  |       tanca els ulls. ~Que un braç resolt l’ha apartada, ~i ha vist
624 Mort  |             que sembla un mort que respiri ~i mogui els ulls sota el
625 AnyMil|            que canten altres galls responen; ~l’Orient és or; és foc;
626 AnyMil|            trobaven ~ja els fruits ressecs i les agrams crescudes. ~
627 Poblet|           dalt. ~Per les voltes ja ressonen ~los cops d’escodes i malls; ~
628 AnyMil|      encens més pur en los sagrats retaules; ~i als vells abats tota
629 Welp  |       desfici ~i pels monts sa veu retruny: ~«Deixonda’t: ja és tamps,
630 AnyMil|           les negres aus aletejant revolen ~topant pels vidres enriquits
631 AnyMil|           gent s’adreça com la mar revolta: ~i corre i’s para, i torna
632 Mort  |          turments. ~Si ha durat la riallada ~que sentires en el bres! ~
633 Poblet|            ai, que demà feliços ~i riallers tornaran!~
634 Mort  |      joglar, que ja és hora!» ~Com riuen els palauers! ~«Sóc ton
635 Mort  |          pas enrera ~i ha parat el riure en sec: ~de la mort ab les
636 Poblet|         set, i s’eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que tinguen
637 AnyMil|        sobre l’enclusa. ~Les llums rogenques dels cirials tremolen, ~
638 Poblet|          són lluny giren la cara; ~roig per l’incendi és l’espai; ~
639 Mort  |           tu va ser la vida ~llarg rosari de turments. ~Si ha durat
640 Poblet|         sent belar una ovella; ~un rossinyol ha cantat. ~És la terra
641 Poblet|       hàbit de monjo, ~los cabells rossos penjant, ~la destra sobre
642 AnyMil|        pels troncs espesseïts dels roures, ~semblava un ull, caigudes
643 Poblet|            i corona, ~tot florit i rovellat. ~Va pels aires Joana Enríquez, ~
644 Mort  |          joglar s’ha tornat bell. ~Rulls d’or ses galtes enronden; ~
645 AnyMil|         agrams crescudes. ~Roba de sac los cavallers vestien; ~
646 AnyMil|          los frares en la creu del sacrifici ~lo Just aixequen emboirat
647 Welp  |             i brilla al fons de la sala ~l’esguard del diable enrogit. ~  ~                             
648 Poblet|           A la primera embranzida ~salta pany i forrellat; ~a la
649 AnyMil|         arc cintrat, ab clamoreigs salvatges, ~les negres aus aletejant
650 Poblet|          venes ~tornés a córrer la sang. ~Rei En Jaume, com no crides ~
651 Poblet|     reboten d’ací d’allà; ~sants i santes com si enrera ~se fessen
652 Poblet|             reboten d’ací d’allà; ~sants i santes com si enrera ~
653 Mort  |      tornin pas els homes, ~que no sàpiguen on ets. ~I quan soni en
654 AnyMil|    destraler te veja, ~quan res no saps de llamps ni tramuntanes! ~
655 Poblet|          taverna ~fent la morra ab Satanàs. ~Guaitava el sol a l’església ~
656 Welp  |          bressol, ~los bolquers de seda fina. ~En sent jorn, a vora
657 Poblet|            pany i forrellat; ~a la segona, les portes ~esclaten balandrejant. ~
658 AnyMil|         Monjos i frares en tropell seguien ~los burgs tranquils, barbotejant
659 AnyMil|           espesseïts dels roures, ~semblava un ull, caigudes les pestanyes, ~
660 AnyMil|           Ciutats i viles solituds semblaven; ~les eines queien de les
661 Poblet|      incendi és l’espai; ~i el rei sempre a la finestra  avança el
662 AnyMil|       vista que la llum refusa; ~i senten tots los polsos que els
663 AnyMil|           sens canviants esteles, ~sentint los corcs que furguen perfidiosos, ~
664 AnyMil|        reclosa ~ja no es delia per sentir la queixa ~del patge hermós,
665 Mort  |          ha durat la riallada ~que sentires en el bres! ~Ton pare ab
666 AnyMil|        escorcollant paraules. ~Los senys brandaven ab la veu plorosa; ~
667 Poblet|        colla s’arreplega ~vora els sepulcres reials: ~ja l’un hi arramba
668 Mort  |          el Llucifer. ~Per a tu va ser la vida ~llarg rosari de
669 Poblet|              La nit, que hermosa i serena!... ~L’aire, que dolç i
670 Poblet|        escamot de condemnats. ~Uns sermonen des del claustre, ~uns altres
671 Mort  |         escales ~poc a poc com una serp; ~ja s’enfonsen, ja s’allunyen, ~
672 Poblet|           torni fang: ~que tinguen set, i s’eixuguin ~fonts i rius
673 Poblet|          eixuguin ~fonts i rius al seu davant: ~que tinguen fred,
674 Mort  |           de ses esposalles, ~dels seus fills el naixement, ~tot
675 Mort  |         ullprès; ~com fantasmes en silenci... ~tota la cort el segueix. ~
676 Poblet|          cap s’esgarria ~batent ab so de cascall. ~Damunt lo cos
677 AnyMil|           enriquits d’imatges. ~De sobte, a l’una, esperançant la
678 Mort  |          Com riuen els palauers! ~«Sóc ton rei; desperta, vine; ~
679 AnyMil|            gerra. ~Ciutats i viles solituds semblaven; ~les eines queien
680 Welp  |              II ~Judith de Welp ha somiat ~que al front garlanda cenyia; ~
681 AnyMil|            judici ~tres voltes ara sonaran pels homes; ~los frares
682 Mort  |           sàpiguen on ets. ~I quan soni en les altures ~per a tots
683 Mort  |          deixa’ls que passin, ~que sonin els trompeters: ~puix Déu
684 AnyMil|      verdeja, ~trau de la pols tes soques jovençanes: ~com tems avui
685 Poblet|           admirat. ~Ja s’estén com taca d’oli ~l’escamot de condemnats. ~
686 Poblet|          tocava ~ab l’espasa es va tallar. ~Per lo cap ve que l’estiren; ~
687 Welp  |       retruny: ~«Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!» ~I en va al
688 Mort  |        camatort ab peus de pinya: ~tant de bé com li ha fet Déu! ~
689 Poblet|           renegar ~com si fos a la taverna ~fent la morra ab Satanàs. ~
690 Welp  |         quan lo judici ~ja apar la tempesta al lluny, ~l’àngel s’acota
691 Poblet|            graons fumejant. ~En lo temple ni s’aturen; ~passen d’un
692 AnyMil|            caient i alçant-se, als temples s’empenyien!... ~Ni un llum
693 AnyMil|            soques jovençanes: ~com tems avui que el destraler te
694 Mort  |       darrer, ~encongeix-te en les tenebres ~i la llosa aguanta ferm. ~
695 AnyMil|          verdeja, ~trau de la pols tes soques jovençanes: ~com
696 Poblet|               lo bolitx és, ai, la testa ~d’un Jesús agonitzant! ~
697 Poblet|           Jaume, com no crides ~la teva raça al costat?... ~La raça
698 Poblet|           un Jesús agonitzant! ~De tions i de feixines ~les trones
699 Poblet|        pels aires Joana Enríquez, ~toca i mantell voleiant; ~ses
700 AnyMil|           les gents esporuguides. ~Tocà a Occident, i al cim de
701 Poblet|           mans: ~la primera que el tocava ~ab l’espasa es va tallar. ~
702 Poblet|         porta, ~ací una llàntia ha tombat, ~i com boges les campanes ~
703 AnyMil|      negres aus aletejant revolen ~topant pels vidres enriquits d’
704 Poblet|            cendres barrejaran. ~No toqueu el rei En Jaume, ~que la
705 AnyMil|           Tan sols ratxa lleugera ~torba el misteri de la nit callada; ~
706 Poblet|           demà feliços ~i riallers tornaran!~
707 Mort  |            besades ~el joglar s’ha tornat bell. ~Rulls d’or ses galtes
708 Mort  |         caigudes, ~la gatzara dels torneigs, ~la nit de ses esposalles, ~
709 Poblet|        fred, i ses robes ~se’ls hi tornen mar de flam: ~que tinguen
710 Poblet|          si a dintre de ses venes ~tornés a córrer la sang. ~Rei En
711 Poblet|            boca ~lo pa i tot se’ls torni fang: ~que tinguen set,
712 Mort  |            a dintre d’ell, ~que no tornin pas els homes, ~que no sàpiguen
713 Poblet|        balandrejant. ~I com cap de torrentada, ~fins la mesa de l’altar, ~
714 Mort  |          de sarja li ha tret. ~Mes tothom fa un pas enrera ~i ha parat
715 AnyMil|          jorn t’alçares contra Déu traidora, ~prou la ignorància és
716 AnyMil|        masos i castells s’obriren ~traient els homes que astorats ploraven. ~
717 Welp  |            a un Crist anguniosa: ~«Traieu-me est amor del pit!...» ~S’
718 AnyMil|           res no saps de llamps ni tramuntanes! ~Si un jorn t’alçares contra
719 Poblet|                La lluna, alçant-se tranquil·la ~daura muntanyes i plans; ~
720 AnyMil|         tropell seguien ~los burgs tranquils, barbotejant absoltes, ~
721 AnyMil|      plançó d’alzina que verdeja, ~trau de la pols tes soques jovençanes: ~
722 AnyMil|           crida, ~i calla aprés, i tremolant escolta... ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
723 AnyMil|       llums rogenques dels cirials tremolen, ~i en l’arc cintrat, ab
724 Mort  |            i ranquejava ~geperut i tremolenc, ~camatort ab peus de pinya: ~
725 Poblet|       catalana ~que el gran rei va trepitjar;  és l’aire que el pit li
726 Mort  |     brandar de flocs i plomes! ~El trespol com s’estremeix! ~Quan el
727 Mort  |           temps ditxosos, ~ai, que tristos que ara els veu! ~La diada
728 Poblet|              Un que frec al rei se troba ~tot de cop s’ha esborronat, ~
729 Welp  |          sent jorn, a vora d’ella ~trobadors polsen llaüts, ~i li donen
730 AnyMil|          camps pairals indiferents trobaven ~ja els fruits ressecs i
731 AnyMil|      vestien; ~jeia la pols en els trofeus de guerra; ~i el vi de mel
732 AnyMil|               L’hora és al fi. Les trompes del judici ~tres voltes
733 Mort  |         que passin, ~que sonin els trompeters: ~puix Déu manarà que prengui ~
734 AnyMil|          muntanyes, ~guaitant pels troncs espesseïts dels roures, ~
735 Poblet|           tions i de feixines ~les trones han curullat; ~que la nit
736 AnyMil|      passaven. ~Monjos i frares en tropell seguien ~los burgs tranquils,
737 Poblet|     Barrabàs? ~Los vidres salten a trossos; ~la finestra dóna al camp. ~
738 Welp  |          de la llosa ~lo diable hi truca ab lo puny. ~  ~ ~
739 Mort  |          ulls sota el vel. ~De cop truquen a la porta: ~hi ha ab ses
740 AnyMil|        jais se repenjaven!... ~Les turbes totes, caminant incertes, ~
741 Mort  |           la vida ~llarg rosari de turments. ~Si ha durat la riallada ~
742 AnyMil|            les grogues faldes dels turons baixaven; ~i en amples colles,
743 AnyMil|          dels roures, ~semblava un ull, caigudes les pestanyes, ~
744 Mort  |        torna, ~el cap baix, com un ullprès; ~com fantasmes en silenci... ~
745 Welp  |           vist ab horror posada ~l’urpa del diable en sos fulls. ~  ~                            
746 Poblet|           i mantell voleiant; ~ses urpes encara estrenyen ~un Sant
747 Welp  |                                    V ~Judith de Welp té a l’enfront ~
748 Poblet|      barregen festes i planys. ~Un vailet a cops de pedra ~les imatges
749 AnyMil|          eixams d’estels entre els vapors brillaven; ~palaus i masos
750 Mort  |           pel ventre d’un cadavre ~vas eixir a veure el cel. ~Ni
751 AnyMil|      monestirs omplia; ~i el trist vassall vora la llar fumosa ~los
752 AnyMil|      marbres; ~pertot confosos los vassalls i els nobles, ~portant,
753 Welp  |            ha despertat: ~«Munta a vavall, filla mia. ~Quinze anys
754 Poblet|      Antequera, ~ara ets franc del vectigal! ~Enllà va la carcanada: ~
755 AnyMil|              i els nins porucs los veien que es perdien ~dels alts
756 AnyMil|          que furguen perfidiosos, ~veient les aus filagarsar ses veles. ~
757 AnyMil|           avui que el destraler te veja, ~quan res no saps de llamps
758 AnyMil|      veient les aus filagarsar ses veles. ~Los folls burgesos que
759 Welp  |            Welp és la flor ~que al vell emperant agrada: ~avui,
760 AnyMil|           sagrats retaules; ~i als vells abats tota la nit se`ls
761 Poblet|             com si a dintre de ses venes ~tornés a córrer la sang. ~
762 AnyMil|          hipocràs dormien ~al fons ventrut de la pesanta gerra. ~Ciutats
763 AnyMil|         les llars desertes, ~i els vents xiulaven i els portals batien. ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
764 Welp  |       muller: ~sols de veure’t, sa ventura ~lligaràs a ton voler...» ~
765 AnyMil|         Migrat plançó d’alzina que verdeja, ~trau de la pols tes soques
766 AnyMil|       cerca de pastura. ~La trista verge en lo casal reclosa ~ja
767 AnyMil|       aterra, ~que amor és sols la veritat divina, ~i escala de Jacob
768 Poblet|        damunt son rostre ~se mouen vermellejant, ~com si a dintre de ses
769 AnyMil|          Roba de sac los cavallers vestien; ~jeia la pols en els trofeus
770 AnyMil|      Després les ombres los espais vestiren, ~i eixams d’estels entre
771 Poblet|          ja segueix tot enrampat; ~vestit ab l’hàbit de monjo, ~los
772 Welp  |     imperial; ~los cavallers obren via ~fins a la cambra nupcial. ~
773 Mort  |             Sóc ton rei; desperta, vine; ~ventre a terra com llebrer! ~
774 AnyMil|          llar cremaven. ~I el jorn vingué que els esperits aterra: ~
775 Poblet|          portal: ~a tomballons com vingueren, ~a tomballons se n’han ’
776 Mort  |             Li han dut als peus la viola; ~dues atxes li han encès ~
777 Mort  |           l’ha estès ~ab ses robes virolades ~guarnides de cascavells. ~
778 AnyMil|     pecador que mora; ~Déu vol que visca, que vivint s’esmena. ~Lluny
779 AnyMil|            cobreixen ~les gents sa vista que la llum refusa; ~i senten
780 AnyMil|           els nobles, ~portant, de vius, la roba dels cadavres. ~
781 AnyMil|             Déu vol que visca, que vivint s’esmena. ~Lluny de ton
782 Mort  |      Aixequeu-li el vel, germana; ~volem veure l’estrafet.» ~La monja
783 Welp  |            ventura ~lligaràs a ton voler...» ~I ja la pols los amaga: ~
784 Poblet|          si per dalt de les cimes ~volgués veure més enllà!... ~La
785 AnyMil|          braços amorosos ~als nins volguts les mares aixecaven; ~d’
786 Poblet|           finestral. ~Poble, a qui vols, ja bramulen, ~a Jesús o
787 AnyMil|          que els esperits aterra: ~voltat paorós de boires ennegrides, ~
788 Poblet|     encisat. ~Déu de justícia, feu vostre ~mon prec i el de mos germans! ~
789 Mort  |         sant dia ~valga’m Déu quin xerroteig! ~«Aixequeu-li el vel, germana; ~
790 Mort  |       llosa aguanta ferm. ~Grans i xics deixa’ls que passin, ~que
791 AnyMil|       llars desertes, ~i els vents xiulaven i els portals batien. ~· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ~
792 Mort  |              Ton rostre ab aire de xupa ~deixa’m veure un cop només.» ~