negrita = Texto principal
Poesia gris = Texto de comentario
1 Prof | cants que m’afalaguen i adormen l’esperit, ~puix semblen
2 Prof | belles ~dels cants que m’afalaguen i adormen l’esperit, ~puix
3 Verema | està farnit. ~Lo cup ja nos aguarda, ~i esperen grans i xics ~
4 Verema | i li diu ensems: ~ «Ai!, si la verema ~ se
5 Verema | verema ~ballar en lo trapig. ~Allò serà una gorja, ~xafant
6 Prof | condolen ~baix l’arbre sant m’ampare de pàtria, fe i amor. ~Vullc
7 Prof | i embaumen los rosers; ~anar tots los diumenges tranquil
8 Prof | tants de dubtes que a l’ànima condolen ~baix l’arbre sant
9 Prof | donant perfums a l’arbre que aniua mon amor. ~Jamai podrà ma
10 Verema | nobles gestes ~glorioses de l’any huit, ~del Palleter i d’
11 Verema | nos conte entre sospirs ~aquelles nobles gestes ~glorioses
12 Prof | cor vole, com volen los aucells! ~ ~
13 Verema | esperit! ~I en casa, quan el avi ~voltat de néts i fills, ~
14 Prof | que a l’ànima condolen ~baix l’arbre sant m’ampare de
15 Verema | xics ~damunt de la verema ~ballar en lo trapig. ~Allò serà
16 Verema | i fills, ~tremolejant la barba ~nos conte entre sospirs ~
17 Prof | en la barraca voltada de bardissa ~que guarde de mos pares
18 Prof | castellà. ~Vullc viure en la barraca voltada de bardissa ~que
19 Prof | llira somniar les notes belles ~dels cants que m’afalaguen
20 Verema | està la vinya, ~granat i bo el raïm, ~nodrida està la
21 Verema | les xiques ~ més boniques, ~que verema van tallant, ~
22 Verema | Palleter i d’altres ~valents i braus cabdillls, ~saborejant la
23 Verema | altres ~valents i braus cabdillls, ~saborejant la coca, ~que
24 Verema | xicalla ~ que no calla ~va collint los eixarments; ~
25 Verema | dóna vida ~ i al jove calor; ~ dels vells i dels
26 Prof | demprés, a recrear-me dels camps en los quefers. ~No vullc
27 Prof | si fóra de Castella, cantara en castellà. ~Vullc viure
28 Prof | harmonia, ~les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer. ~
29 Prof | somniar les notes belles ~dels cants que m’afalaguen i adormen
30 Verema | de most i de garnatxa ~lo carro està farnit. ~Lo cup ja
31 Verema | alegra l’esperit! ~I en casa, quan el avi ~voltat de
32 Verema | diré a ton pare i nos casarem!» ~ ~ III ~
33 Prof | desterra...; ~si fóra de Castella, cantara en castellà. ~Vullc
34 Prof | de Castella, cantara en castellà. ~Vullc viure en la barraca
35 Prof | semblen cors dolcíssims de citres i donzelles ~que em pugen
36 Verema | cabdillls, ~saborejant la coca, ~que ens fa xuplar los
37 Verema | que no calla ~va collint los eixarments; ~
38 Verema | fadrins. ~Brindem per la collita! ~Brindem per lo raïm, ~
39 Prof | de dubtes que a l’ànima condolen ~baix l’arbre sant m’ampare
40 Verema | tremolejant la barba ~nos conte entre sospirs ~aquelles
41 Verema | van tallant, ~ les coronen ~ i pregonen ~per
42 Prof | les gestes de la terra, ~costums, estils i faules del poble
43 Verema | Dugau les portadores; ~los còvens s’han d’omplir; ~de most
44 Verema | lo carro està farnit. ~Lo cup ja nos aguarda, ~i esperen
45 Verema | i esperen grans i xics ~damunt de la verema ~ballar en
46 Prof | em pugen fins la glòria deixant-me embadalit. ~Jo cante sense
47 Prof | follies, ja tot me dóna nosa; ~deixeu-me que el cor vole, com volen
48 Prof | volen: ~los uns la llum demanen, los altres la foscor; ~
49 Prof | tranquil al poble a missa; ~demprés, a recrear-me dels camps
50 Verema | una gorja, ~xafant tot a despitx ~xanglots, entre rialles ~
51 Prof | esta parla, que hui tothom desterra...; ~si fóra de Castella,
52 Prof | sense gales sentí mon cor un dia ~la musa dolça i tendra
53 Verema | a bon preu, ~ li ho diré a ton pare i nos casarem!» ~ ~
54 Verema | que ens fa xuplar los dits ~de fina i ensucrada, ~farem
55 Verema | xicot la mira ~ i li diu ensems: ~ «Ai!, si la
56 Prof | los rosers; ~anar tots los diumenges tranquil al poble a missa; ~
57 Verema | los eixarments; ~ doblegant-los ~ i xafant-los, ~
58 Verema | vells i dels jóvens ~ és dolç eixarop; ~ si lo vi
59 Prof | mon cor un dia ~la musa dolça i tendra del valencià verger: ~
60 Prof | esperit, ~puix semblen cors dolcíssims de citres i donzelles ~que
61 Prof | pobre, com viu la violeta, ~donant perfums a l’arbre que aniua
62 Prof | ritmes del gran mestre* donaren-li harmonia, ~les Illes d’or
63 Prof | cors dolcíssims de citres i donzelles ~que em pugen fins la glòria
64 Prof | foscor; ~jo enmig de tants de dubtes que a l’ànima condolen ~
65 Verema | raspa; ~eixut serà lo vi. ~Dugau les portadores; ~los còvens
66 Verema | no calla ~va collint los eixarments; ~ doblegant-los ~
67 Verema | dels jóvens ~ és dolç eixarop; ~ si lo vi nos manca, ~
68 Verema | nodrida està la raspa; ~eixut serà lo vi. ~Dugau les portadores; ~
69 Prof | ab ma volguda esposa; ~ab ella me pareixen los jorns sempre
70 Prof | fins la glòria deixant-me embadalit. ~Jo cante sense notes les
71 Prof | que guarde de mos pares i embaumen los rosers; ~anar tots los
72 Verema | saborejant la coca, ~que ens fa xuplar los dits ~de fina
73 Verema | xicot la mira ~ i li diu ensems: ~ «Ai!, si la verema ~
74 Verema | xuplar los dits ~de fina i ensucrada, ~farem lo tast del vi. ~ ~
75 Prof | faules del poble valencià, ~i escric en esta parla, que hui tothom
76 Verema | Lo cup ja nos aguarda, ~i esperen grans i xics ~damunt de
77 Prof | a soletes, ab ma volguda esposa; ~ab ella me pareixen los
78 Prof | poble valencià, ~i escric en esta parla, que hui tothom desterra...; ~
79 Prof | gestes de la terra, ~costums, estils i faules del poble valencià, ~
80 Prof(*)| L’eximi poeta D. Teodor Llorente.
81 Verema | saborejant la coca, ~que ens fa xuplar los dits ~de fina
82 Verema | entre rialles ~de vells i de fadrins. ~Brindem per la collita! ~
83 Verema | i xafant-los, ~fan garlandes i ramells. ~
84 Verema | dits ~de fina i ensucrada, ~farem lo tast del vi. ~ ~
85 Verema | garnatxa ~lo carro està farnit. ~Lo cup ja nos aguarda, ~
86 Prof | terra, ~costums, estils i faules del poble valencià, ~i escric
87 Prof | PROFESSIÓ DE FE ~ ~Feixuga i sense gales sentí mon
88 Verema | del secà. ~ I la que festeja ~ mira el seu promés; ~
89 Verema | el avi ~voltat de néts i fills, ~tremolejant la barba ~
90 Verema | ens fa xuplar los dits ~de fina i ensucrada, ~farem lo tast
91 Prof | donzelles ~que em pugen fins la glòria deixant-me embadalit. ~
92 Prof | novells; ~del món i ses follies, ja tot me dóna nosa; ~deixeu-me
93 Prof | tothom desterra...; ~si fóra de Castella, cantara en
94 Prof | llum demanen, los altres la foscor; ~jo enmig de tants de dubtes
95 Prof | DE FE ~ ~Feixuga i sense gales sentí mon cor un dia ~la
96 Verema | i xafant-los, ~fan garlandes i ramells. ~ I a
97 Verema | d’omplir; ~de most i de garnatxa ~lo carro està farnit. ~
98 Prof | donzelles ~que em pugen fins la glòria deixant-me embadalit. ~Jo
99 Verema | aquelles nobles gestes ~glorioses de l’any huit, ~del Palleter
100 Verema | lo trapig. ~Allò serà una gorja, ~xafant tot a despitx ~
101 Prof | verger: ~los ritmes del gran mestre* donaren-li harmonia, ~
102 Verema | Pomposa està la vinya, ~granat i bo el raïm, ~nodrida està
103 Verema | nos aguarda, ~i esperen grans i xics ~damunt de la verema ~
104 Prof | voltada de bardissa ~que guarde de mos pares i embaumen
105 Verema | lo vi nos manca, ~ s’ha perdut ja tot. ~ Brindem
106 Verema | portadores; ~los còvens s’han d’omplir; ~de most i de
107 Prof | gran mestre* donaren-li harmonia, ~les Illes d’or sos càntics,
108 Verema | paga a bon preu, ~ li ho diré a ton pare i
109 Prof | quefers. ~No vullc saber dels hòmens com pensen ni què volen: ~
110 Prof | escric en esta parla, que hui tothom desterra...; ~si
111 Verema | gestes ~glorioses de l’any huit, ~del Palleter i d’altres ~
112 Prof | lo meu bon cor, ~i vixc humil i pobre, com viu la violeta, ~
113 Verema | del vi. ~ ~ II ~ La xicalla ~
114 Verema | casarem!» ~ ~ III ~ Lo vi nos alegra, ~
115 Prof | donaren-li harmonia, ~les Illes d’or sos càntics, ses trobes
116 Prof | arbre que aniua mon amor. ~Jamai podrà ma llira somniar les
117 Prof | ab ella me pareixen los jorns sempre novells; ~del món
118 Verema | vell dóna vida ~ i al jove calor; ~ dels vells
119 Verema | dels vells i dels jóvens ~ és dolç eixarop; ~
120 Prof | mon amor. ~Jamai podrà ma llira somniar les notes belles ~
121 Prof(*)| L’eximi poeta D. Teodor Llorente.
122 Prof | ni què volen: ~los uns la llum demanen, los altres la foscor; ~
123 Verema | eixarop; ~ si lo vi nos manca, ~ s’ha perdut ja tot. ~
124 Verema | I a les xiques ~ més boniques, ~que verema van
125 Prof | verger: ~los ritmes del gran mestre* donaren-li harmonia, ~les
126 Prof | cante segons pensa i sent lo meu bon cor, ~i vixc humil i
127 Prof | diumenges tranquil al poble a missa; ~demprés, a recrear-me
128 Prof | jorns sempre novells; ~del món i ses follies, ja tot me
129 Prof | bardissa ~que guarde de mos pares i embaumen los rosers; ~
130 Prof | sentí mon cor un dia ~la musa dolça i tendra del valencià
131 Verema | quan el avi ~voltat de néts i fills, ~tremolejant la
132 Verema | entre sospirs ~aquelles nobles gestes ~glorioses de l’any
133 Verema | granat i bo el raïm, ~nodrida està la raspa; ~eixut serà
134 Prof | follies, ja tot me dóna nosa; ~deixeu-me que el cor vole,
135 Verema | per lo raïm, ~que enmig de nostres penes ~alegra l’esperit! ~
136 Prof | pareixen los jorns sempre novells; ~del món i ses follies,
137 Prof | ni vull saber-ho, si sóc o no poeta; ~jo cante segons
138 Verema | portadores; ~los còvens s’han d’omplir; ~de most i de garnatxa ~
139 Prof | donaren-li harmonia, ~les Illes d’or sos càntics, ses trobes
140 Verema | si la verema ~ se paga a bon preu, ~ li ho
141 Verema | glorioses de l’any huit, ~del Palleter i d’altres ~valents i braus
142 Verema | li ho diré a ton pare i nos casarem!» ~ ~
143 Prof | volguda esposa; ~ab ella me pareixen los jorns sempre novells; ~
144 Prof | bardissa ~que guarde de mos pares i embaumen los rosers; ~
145 Prof | valencià, ~i escric en esta parla, que hui tothom desterra...; ~
146 Prof | l’arbre sant m’ampare de pàtria, fe i amor. ~Vullc víurer
147 Verema | raïm, ~que enmig de nostres penes ~alegra l’esperit! ~I en
148 Prof | poeta; ~jo cante segons pensa i sent lo meu bon cor, ~
149 Prof | vullc saber dels hòmens com pensen ni què volen: ~los uns la
150 Verema | vi nos manca, ~ s’ha perdut ja tot. ~ Brindem per
151 Prof | viu la violeta, ~donant perfums a l’arbre que aniua mon
152 Prof | trobes Verdaguer. ~Ni em plau, ni vull saber-ho, si sóc
153 Prof | bon cor, ~i vixc humil i pobre, com viu la violeta, ~donant
154 Prof | que aniua mon amor. ~Jamai podrà ma llira somniar les notes
155 Verema | VEREMA ~ ~ I ~Pomposa està la vinya, ~granat i
156 Verema | eixut serà lo vi. ~Dugau les portadores; ~los còvens s’han d’omplir; ~
157 Verema | les coronen ~ i pregonen ~per regines del secà. ~
158 Verema | verema ~ se paga a bon preu, ~ li ho diré a ton
159 Prof | PROFESSIÓ DE FE ~ ~Feixuga i sense
160 Verema | festeja ~ mira el seu promés; ~ el xicot la mira ~
161 Prof | citres i donzelles ~que em pugen fins la glòria deixant-me
162 Prof | afalaguen i adormen l’esperit, ~puix semblen cors dolcíssims
163 Verema | alegra l’esperit! ~I en casa, quan el avi ~voltat de néts i
164 Prof | dels hòmens com pensen ni què volen: ~los uns la llum
165 Prof | recrear-me dels camps en los quefers. ~No vullc saber dels hòmens
166 Verema | xafant-los, ~fan garlandes i ramells. ~ I a les xiques ~
167 Verema | el raïm, ~nodrida està la raspa; ~eixut serà lo vi. ~Dugau
168 Prof | poble a missa; ~demprés, a recrear-me dels camps en los quefers. ~
169 Verema | i pregonen ~per regines del secà. ~ I la que
170 Verema | despitx ~xanglots, entre rialles ~de vells i de fadrins. ~
171 Prof | del valencià verger: ~los ritmes del gran mestre* donaren-li
172 Prof | mos pares i embaumen los rosers; ~anar tots los diumenges
173 Prof | en los quefers. ~No vullc saber dels hòmens com pensen ni
174 Prof | Verdaguer. ~Ni em plau, ni vull saber-ho, si sóc o no poeta; ~jo
175 Verema | valents i braus cabdillls, ~saborejant la coca, ~que ens fa xuplar
176 Prof | ànima condolen ~baix l’arbre sant m’ampare de pàtria, fe i
177 Verema | Ai!, si la verema ~ se paga a bon preu, ~ li
178 Verema | pregonen ~per regines del secà. ~ I la que festeja ~
179 Prof | sóc o no poeta; ~jo cante segons pensa i sent lo meu bon
180 Prof | adormen l’esperit, ~puix semblen cors dolcíssims de citres
181 Prof | ella me pareixen los jorns sempre novells; ~del món i ses
182 Prof | jo cante segons pensa i sent lo meu bon cor, ~i vixc
183 Prof | Feixuga i sense gales sentí mon cor un dia ~la musa
184 Verema | que festeja ~ mira el seu promés; ~ el xicot la
185 Prof | plau, ni vull saber-ho, si sóc o no poeta; ~jo cante segons
186 Prof | i amor. ~Vullc víurer a soletes, ab ma volguda esposa; ~
187 Prof | amor. ~Jamai podrà ma llira somniar les notes belles ~dels cants
188 Prof | harmonia, ~les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer. ~
189 Verema | la barba ~nos conte entre sospirs ~aquelles nobles gestes ~
190 Verema | boniques, ~que verema van tallant, ~ les coronen ~
191 Prof | la foscor; ~jo enmig de tants de dubtes que a l’ànima
192 Verema | fina i ensucrada, ~farem lo tast del vi. ~ ~
193 Prof | un dia ~la musa dolça i tendra del valencià verger: ~los
194 Prof(*)| L’eximi poeta D. Teodor Llorente.
195 Prof | sense notes les gestes de la terra, ~costums, estils i faules
196 Verema | preu, ~ li ho diré a ton pare i nos casarem!» ~ ~
197 Prof | escric en esta parla, que hui tothom desterra...; ~si fóra de
198 Prof | embaumen los rosers; ~anar tots los diumenges tranquil al
199 Prof | anar tots los diumenges tranquil al poble a missa; ~demprés,
200 Verema | la verema ~ballar en lo trapig. ~Allò serà una gorja, ~
201 Verema | voltat de néts i fills, ~tremolejant la barba ~nos conte entre
202 Prof | Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer. ~Ni em plau,
203 Prof | sense gales sentí mon cor un dia ~la musa dolça i tendra
204 Verema | en lo trapig. ~Allò serà una gorja, ~xafant tot a despitx ~
205 Prof | pensen ni què volen: ~los uns la llum demanen, los altres
206 Verema | xicalla ~ que no calla ~va collint los eixarments; ~
207 Verema | del Palleter i d’altres ~valents i braus cabdillls, ~saborejant
208 Verema | més boniques, ~que verema van tallant, ~ les coronen ~
209 Verema | alegra los cors; ~ al vell dóna vida ~ i al jove
210 Prof | sos càntics, ses trobes Verdaguer. ~Ni em plau, ni vull saber-ho,
211 Prof | dolça i tendra del valencià verger: ~los ritmes del gran mestre*
212 Verema | I ~Pomposa està la vinya, ~granat i bo el raïm, ~
213 Verema | tot. ~ Brindem per les vinyes! ~ Brindem per lo most! ~
214 Prof | humil i pobre, com viu la violeta, ~donant perfums a l’arbre
215 Prof | vixc humil i pobre, com viu la violeta, ~donant perfums
216 Prof | cantara en castellà. ~Vullc viure en la barraca voltada de
217 Prof | pàtria, fe i amor. ~Vullc víurer a soletes, ab ma volguda
218 Prof | sent lo meu bon cor, ~i vixc humil i pobre, com viu la
219 Prof | nosa; ~deixeu-me que el cor vole, com volen los aucells! ~ ~
220 Prof | víurer a soletes, ab ma volguda esposa; ~ab ella me pareixen
221 Prof | Vullc viure en la barraca voltada de bardissa ~que guarde
222 Verema | I en casa, quan el avi ~voltat de néts i fills, ~tremolejant
223 Prof | Verdaguer. ~Ni em plau, ni vull saber-ho, si sóc o no poeta; ~
224 Verema | Allò serà una gorja, ~xafant tot a despitx ~xanglots,
225 Verema | doblegant-los ~ i xafant-los, ~fan garlandes i ramells. ~
226 Verema | xafant tot a despitx ~xanglots, entre rialles ~de vells
227 Verema | II ~ La xicalla ~ que no calla ~va
228 Verema | el seu promés; ~ el xicot la mira ~ i li diu ensems: ~ «
229 Verema | aguarda, ~i esperen grans i xics ~damunt de la verema ~ballar
230 Verema | ramells. ~ I a les xiques ~ més boniques, ~
231 Verema | saborejant la coca, ~que ens fa xuplar los dits ~de fina i ensucrada, ~
|