LA VEREMA
 

               I

Pomposa està la vinya,
granat i bo el raïm,
nodrida està la raspa;
eixut serà lo vi.

Dugau les portadores;
los còvens s’han d’omplir;
de most i de garnatxa
lo carro està farnit.

Lo cup ja nos aguarda,
i esperen grans i xics
damunt de la verema
ballar en lo trapig.

Allò serà una gorja,
xafant tot a despitx
xanglots, entre rialles
de vells i de fadrins.

Brindem per la collita!
Brindem per lo raïm,
que enmig de nostres penes
alegra l’esperit!

I en casa, quan el avi
voltat de néts i fills,
tremolejant la barba
nos conte entre sospirs

aquelles nobles gestes
glorioses de l’any huit,
del Palleter i d’altres
valents i braus cabdillls,

saborejant la coca,
que ens fa xuplar los dits
de fina i ensucrada,
farem lo tast del vi.
 

               II

        La xicalla
        que no calla
va collint los eixarments;
        doblegant-los
        i xafant-los,
fan garlandes i ramells.
        I a les xiques
        més boniques,
que verema van tallant,
        les coronen
        i pregonen
per regines del secà.

     I la que festeja
     mira el seu promés;
     el xicot la mira
     i li diu ensems:
     «Ai!, si la verema
     se paga a bon preu,
     li ho diré a ton pare
     i nos casarem!»
 

               III

     Lo vi nos alegra,
     i alegra los cors;
     al vell dóna vida
     i al jove calor;
     dels vells i dels jóvens
     és dolç eixarop;
     si lo vi nos manca,
     s’ha perdut ja tot.

     Brindem per les vinyes!
     Brindem per lo most!
     Lo vi és la vida!...
     La vida és amor!