ARA FA UN ANY
 

Ara fa un any que ma esperança és morta
i aquell dia el veig lluny i a prop de mi:
quan penso en lo demà, sembla hi ha un segle;
quan penso en lo d’abans, me sembla ahir.

Me sembla ahir que el foc de ses mirades
feia fondre’s en llàgrimes mon cor,
i encar mos llavis l’expressió recorden
de l’últim bes de mon primer amor.

Sembla hi ha un segle que la sola estrella
que hi havia en mon cel deixà de lluir,
i en fosca nit mon cor sense esperança
de l’abim del dolor no sap sortir.