Poesia

  1 Aires |         torneu, ~que la flor que abans gronxàveu ~s’ha marcit per
  2 Patria|    pàtria malferida! ~Pobra mare adolorida! ~On hi ha mal com lo teu
  3 Patria|          més sords hi sentiran! ~Ah, llavors, tothom alhora, ~
  4 Gotes |         cop t’he mirat ~que, a l’aixecar los ulls, tu també alhora ~         
  5 Gotes |                     no els hages aixecat. ~Per ço, quan sol en ma
  6 Patria|        muda, ~i la mà no pot dar ajuda, ~i ab la ràbia continguda ~
  7 Gotes |     aigua, ~          veuràs com al moment ~correran l’una a
  8 Patria|     sonar l’hora, ~de la tomba s’alçaran! ~          Beguem, beguem, ~    
  9 Gotes |           Qui sap, en sa aromada alcova, ~          qui sap si pensa
 10 Gotes |       moment ~correran l’una a l’altra, alhora empeses ~         
 11 Gotes |    cambra ~          pens en tu, amor diví, ~me dic: Qui sap,
 12 Patria|          gran; ~ni els tresors d’antiga herència, ~ni els esplets
 13 Patria|         desesperada, ~què espera ara ta fillada? ~Quina sang
 14 Gotes |           me dic: Qui sap, en sa aromada alcova, ~          qui sap
 15 Patria|          sentirem. ~Nostres naus arraconades, ~empobrides i corcades, ~
 16 Patria| esbranquen, ~de la pàtria ens en arranquen ~tot lo noble i fort i gran; ~
 17 Patria|         continguda ~nostres cors assadollem. ~          Beguem, beguem, ~    
 18 Mort  |     Senyor, prou he estimat ~els avis de primer, després els pares, ~
 19 Patria|          i sabrejada, ~catalans, avui veiem; ~i la llengua ha
 20 Gotes |           quan sol en ma deserta cambra ~          pens en tu, amor
 21 Patria|          escarnida i sabrejada, ~catalans, avui veiem; ~i la llengua
 22 Aires |         marina, ~pel jardí no la cerqueu, ~que el dolor de l’enyorança ~
 23 Patria|           ni els esplets de nova ciència, ~ni el treball, ni la consciència, ~
 24 Gotes |          els hages aixecat. ~Per ço, quan sol en ma deserta
 25 Mort  |          ha estat la raó del meu combat. ~          Prou he lluitat: ~
 26 Patria|       vell espera l’hora ~com un condemnat a mort... ~          Beguem,
 27 Patria|   ciència, ~ni el treball, ni la consciència, ~res per viure ens deixaran. ~         
 28 Patria|        dar ajuda, ~i ab la ràbia continguda ~nostres cors assadollem. ~         
 29 Gotes |     mirada, ~          ni un sol cop t’he mirat ~que, a l’aixecar
 30 Patria|       arraconades, ~empobrides i corcades, ~van podrint-se dintre
 31 Gotes |            veuràs com al moment ~correran l’una a l’altra, alhora
 32 Patria|        ràbia continguda ~nostres cors assadollem. ~          Beguem,
 33 Aires |        dolços de marina, ~per la costa no torneu, ~que la flor
 34 Patria|        ser muda, ~i la mà no pot dar ajuda, ~i ab la ràbia continguda ~
 35 Mort  |   exemple; ~la llengua que m’heu dat ~sempre ha estat la raó
 36 Patria|  consciència, ~res per viure ens deixaran. ~          Beguem, beguem, ~    
 37 Mort  |      vostra voluntat. ~Que m’heu deixat entrar en la vuitantena; ~
 38 Mort  |           sempre ha estat la raó del meu combat. ~          Prou
 39 Gotes |           Per ço, quan sol en ma deserta cambra ~          pens en
 40 Patria|          lo teu mal! ~En ta sort desesperada, ~què espera ara ta fillada? ~
 41 Patria|       vindrà el gran dia ~que es desperte qui dormia, ~i els més sords
 42 Mort  |     estimat ~els avis de primer, després els pares, ~la dona que
 43 Patria|           vindrà, vindrà el gran dia ~que es desperte qui dormia, ~
 44 Gotes |       pens en tu, amor diví, ~me dic: Qui sap, en sa aromada
 45 Patria|        corcades, ~van podrint-se dintre el port; ~nostra indústria
 46 Gotes |                 pens en tu, amor diví, ~me dic: Qui sap, en sa
 47 Patria|         que no et sap trencar el dogal! ~          Beguem, beguem, ~    
 48 Aires |     jardí no la cerqueu, ~que el dolor de l’enyorança ~per mi el
 49 Mort  |           després els pares, ~la dona que he triat ~i les filles
 50 Patria|         dia ~que es desperte qui dormia, ~i els més sords hi sentiran! ~
 51 Patria|       ferida ab mà traïdora; ~lo Dret vell espera l’hora ~com
 52 Mort  |      judicat. ~          Prou he durat: ~faci’s, Senyor, la vostra
 53 Gotes |          l’una a l’altra, alhora empeses ~          pel mateix moviment. ~
 54 Patria|       Nostres naus arraconades, ~empobrides i corcades, ~van podrint-se
 55 Patria|      fillada? ~Quina sang li has enconada, ~que no et sap trencar
 56 Patria|        PÀTRIA! ~  ~Nostra pàtria endogalada ~i escarnida i sabrejada, ~
 57 Mort  |      voluntat. ~Que m’heu deixat entrar en la vuitantena; ~de mon
 58 Aires |      cerqueu, ~que el dolor de l’enyorança ~per mi el vull i ningú
 59 Patria|          vindrà el gran dia ~que es desperte qui dormia, ~i
 60 Patria|    sentirem. ~Com un roure que l’esbranquen, ~de la pàtria ens en arranquen ~
 61 Patria|      Nostra pàtria endogalada ~i escarnida i sabrejada, ~catalans,
 62 Patria|    llavors, tothom alhora, ~quin esclat de «via fora»! ~Fins los
 63 Patria|         antiga herència, ~ni els esplets de nova ciència, ~ni el
 64 Mort  |    passat, ~de mon present, vull ésser judicat. ~          Prou
 65 Mort  |         que m’heu dat ~sempre ha estat la raó del meu combat. ~         
 66 Patria|         li has enconada, ~que no et sap trencar el dogal! ~         
 67 Mort  |          veu, ab la ploma i ab l’exemple; ~la llengua que m’heu dat ~
 68 Patria|          port; ~nostra indústria feinadora, ~l’han ferida ab mà traïdora; ~
 69 Patria|      indústria feinadora, ~l’han ferida ab mà traïdora; ~lo Dret
 70 Patria|  desesperada, ~què espera ara ta fillada? ~Quina sang li has enconada, ~
 71 Mort  |         dona que he triat ~i les filles i els néts que m’ha fruitat. ~         
 72 Patria|      quin esclat de «via fora»! ~Fins los morts, en sonar l’hora, ~
 73 Aires |         costa no torneu, ~que la flor que abans gronxàveu ~s’ha
 74 Patria|     alhora, ~quin esclat de «via fora»! ~Fins los morts, en sonar
 75 Patria|        arranquen ~tot lo noble i fort i gran; ~ni els tresors
 76 Mort  |       filles i els néts que m’ha fruitat. ~          Prou he estimat: ~
 77 Gotes |        mateix moviment. ~Si vull gosar-me en ta radiant mirada, ~         
 78 Aires |            que la flor que abans gronxàveu ~s’ha marcit per sempre
 79 Gotes |         alhora ~          no els hages aixecat. ~Per ço, quan sol
 80 Patria|          indústria feinadora, ~l’han ferida ab mà traïdora; ~
 81 Patria|          fillada? ~Quina sang li has enconada, ~que no et sap
 82 Patria|          ni els tresors d’antiga herència, ~ni els esplets de nova
 83 Patria|          dintre el port; ~nostra indústria feinadora, ~l’han ferida
 84 Aires |     Aires dolços de marina, ~pel jardí no la cerqueu, ~que el dolor
 85 Mort  |          mon present, vull ésser judicat. ~          Prou he durat: ~
 86 Mort  |          la dona que he triat ~i les filles i els néts que m’
 87 Patria|          ta fillada? ~Quina sang li has enconada, ~que no et
 88 Patria|          sords hi sentiran! ~Ah, llavors, tothom alhora, ~quin esclat
 89 Gotes |    aixecat. ~Per ço, quan sol en ma deserta cambra ~         
 90 Patria|          sentirem. ~Pobra pàtria malferida! ~Pobra mare adolorida! ~
 91 Aires |        que abans gronxàveu ~s’ha marcit per sempre més. ~Aires dolços
 92 Patria|         pàtria malferida! ~Pobra mare adolorida! ~On hi ha mal
 93 Gotes |    alhora empeses ~          pel mateix moviment. ~Si vull gosar-me
 94 Gotes |          pens en tu, amor diví, ~me dic: Qui sap, en sa aromada
 95 Mort  |        en la vuitantena; ~de mon mesquí passat, ~de mon present,
 96 Mort  |       sempre ha estat la raó del meu combat. ~          Prou
 97 Gotes |      vull gosar-me en ta radiant mirada, ~          ni un sol cop
 98 Gotes |               ni un sol cop t’he mirat ~que, a l’aixecar los ulls,
 99 Gotes |                    veuràs com al moment ~correran l’una a l’altra,
100 Patria|         de «via fora»! ~Fins los morts, en sonar l’hora, ~de la
101 Gotes |    empeses ~          pel mateix moviment. ~Si vull gosar-me en ta
102 Patria|           i la llengua ha de ser muda, ~i la mà no pot dar ajuda, ~
103 Patria|       prou la sentirem. ~Nostres naus arraconades, ~empobrides
104 Mort  |        triat ~i les filles i els néts que m’ha fruitat. ~         
105 Aires |      enyorança ~per mi el vull i ningú més.~
106 Patria|         ens en arranquen ~tot lo noble i fort i gran; ~ni els tresors
107 Patria|     herència, ~ni els esplets de nova ciència, ~ni el treball,
108 Patria|           que prou la sentirem. ~Oh, vindrà, vindrà el gran
109 Patria|           Pobra mare adolorida! ~On hi ha mal com lo teu mal! ~
110 Mort  |      avis de primer, després els pares, ~la dona que he triat ~
111 Mort  |       vuitantena; ~de mon mesquí passat, ~de mon present, vull ésser
112 Gotes |        deserta cambra ~          pens en tu, amor diví, ~me dic:
113 Gotes |    alcova, ~          qui sap si pensa en mi!... ~ ~
114 Mort  |       lluitat, ~ab la veu, ab la ploma i ab l’exemple; ~la llengua
115 Patria|      empobrides i corcades, ~van podrint-se dintre el port; ~nostra
116 Patria|         van podrint-se dintre el port; ~nostra indústria feinadora, ~
117 Patria|         de ser muda, ~i la mà no pot dar ajuda, ~i ab la ràbia
118 Mort  |       mon mesquí passat, ~de mon present, vull ésser judicat. ~         
119 Mort  |          he estimat ~els avis de primer, després els pares, ~la
120 Gotes |          hages aixecat. ~Per ço, quan sol en ma deserta cambra ~         
121 Patria|         En ta sort desesperada, ~què espera ara ta fillada? ~
122 Patria|         llavors, tothom alhora, ~quin esclat de «via fora»! ~Fins
123 Patria|          espera ara ta fillada? ~Quina sang li has enconada, ~que
124 Patria|          pot dar ajuda, ~i ab la ràbia continguda ~nostres cors
125 Gotes |           Si vull gosar-me en ta radiant mirada, ~          ni un
126 Mort  |          dat ~sempre ha estat la raó del meu combat. ~         
127 Patria|     treball, ni la consciència, ~res per viure ens deixaran. ~         
128 Patria|        prou la sentirem. ~Com un roure que l’esbranquen, ~de la
129 Gotes |       diví, ~me dic: Qui sap, en sa aromada alcova, ~         
130 Patria|        endogalada ~i escarnida i sabrejada, ~catalans, avui veiem; ~
131 Patria|    espera ara ta fillada? ~Quina sang li has enconada, ~que no
132 Patria|      dormia, ~i els més sords hi sentiran! ~Ah, llavors, tothom alhora, ~
133 Patria|       veiem; ~i la llengua ha de ser muda, ~i la mà no pot dar
134 Patria|       fora»! ~Fins los morts, en sonar l’hora, ~de la tomba s’alçaran! ~         
135 Patria|  desperte qui dormia, ~i els més sords hi sentiran! ~Ah, llavors,
136 Patria|       mal com lo teu mal! ~En ta sort desesperada, ~què espera
137 Gotes |                    ni un sol cop t’he mirat ~que, a l’aixecar
138 Gotes |         a l’aixecar los ulls, tu també alhora ~          no els
139 Patria|  adolorida! ~On hi ha mal com lo teu mal! ~En ta sort desesperada, ~
140 Patria|          en sonar l’hora, ~de la tomba s’alçaran! ~          Beguem,
141 Aires |         marina, ~per la costa no torneu, ~que la flor que abans
142 Patria|         pàtria ens en arranquen ~tot lo noble i fort i gran; ~
143 Patria|          sentiran! ~Ah, llavors, tothom alhora, ~quin esclat de «
144 Patria|   feinadora, ~l’han ferida ab mà traïdora; ~lo Dret vell espera l’
145 Patria|          de nova ciència, ~ni el treball, ni la consciència, ~res
146 Patria|         enconada, ~que no et sap trencar el dogal! ~          Beguem,
147 Patria|     noble i fort i gran; ~ni els tresors d’antiga herència, ~ni els
148 Mort  |       els pares, ~la dona que he triat ~i les filles i els néts
149 Gotes |      mirat ~que, a l’aixecar los ulls, tu també alhora ~         
150 Gotes |        com al moment ~correran l’una a l’altra, alhora empeses ~         
151 Patria|          empobrides i corcades, ~van podrint-se dintre el port; ~
152 Patria|       sabrejada, ~catalans, avui veiem; ~i la llengua ha de ser
153 Patria|         ab mà traïdora; ~lo Dret vell espera l’hora ~com un condemnat
154 Mort  |          prou he lluitat, ~ab la veu, ab la ploma i ab l’exemple; ~
155 Gotes |        gotes d’aigua, ~          veuràs com al moment ~correran
156 Patria|         alhora, ~quin esclat de «via fora»! ~Fins los morts,
157 Patria|         la consciència, ~res per viure ens deixaran. ~         
158 Mort  |          heu deixat entrar en la vuitantena; ~de mon mesquí passat, ~