Poesia
1 Cami | la ciutat dels que ploren aconhorta, ~tot guaitant somniós la
2 Cami | ciutat morta ~que a dalt s’adorm en la gran pau sagrada. ~
3 Exil | paisatges plens de sol. ~Mes ai!... Al jorn de l’estrident
4 Birbad| alegria ~ne tinc l’ànima alegra i encisada. ~Al cap i al
5 Cami | CAMÍ DEL CEMENTIRI ~ ~Alegre, ombrívol, d’atraient amplada ~
6 Birbad| del tendre llampec de sa alegria ~ne tinc l’ànima alegra
7 Birbad| birbadores ~fossin el fris d’algun palau de fades. ~ ~ ~
8 Cami | Alegre, ombrívol, d’atraient amplada ~i engarlandat amb els tresors
9 Cami | encisera; ~ves seguint-la i amunt: que allà t’espera ~besant
10 Cami | verd negrós ombratge, ~l’àngel que diu amb misteriós llenguatge: ~«
11 Birbad| de sa alegria ~ne tinc l’ànima alegra i encisada. ~Al cap
12 Cami | Si et deleix l’infinit... aquí hi és tot.» ~ ~ ~
13 Exil | princesa hi dorm sa pau. ~Lotus ardents que vora el Nil floreixen, ~
14 Exil | la princeseta ~guaitant arreu amb sos grans ulls oberts. ~
15 Cami | Alegre, ombrívol, d’atraient amplada ~i engarlandat amb
16 Cami | de la darrera estada. ~A baix, el riu, amb ses cançons
17 Exil | floreixen, ~i els ibis llargs de bec i pesat vol, ~direu que
18 Exil | ocells de blanc i blau, ~ben cenyida amb cent tombs d’
19 Cami | amunt: que allà t’espera ~besant les creus, volant de brot
20 Exil | caixa ~virolada d’ocells de blanc i blau, ~ben cenyida amb
21 Exil | virolada d’ocells de blanc i blau, ~ben cenyida amb cent tombs
22 Birbad| cisellades ~sobre marbre boirós, les birbadores ~fossin
23 Exil | Al British Museum ~N’he restat somniós.
24 Exil | restat somniós. Dins una caixa ~virolada d’ocells de blanc
25 Cami | A baix, el riu, amb ses cançons de fada, ~la ciutat dels
26 Birbad| passar com voleiada ~de cantaires ocells quan trenca el dia, ~
27 Birbad| flamarada. ~Passaren tot cantant...! La tarda queia... ~i
28 Birbad| ànima alegra i encisada. ~Al cap i al pit, roselles; la faldada, ~
29 Birbad| encisadores... ~com si amb llum de capvespre cisellades ~sobre marbre
30 Birbad| se’ls sobreixia, ~i en cares i ulls i en tot el seu lluïa ~
31 Cami | CAMÍ DEL CEMENTIRI ~ ~Alegre, ombrívol, d’
32 Exil | i blau, ~ben cenyida amb cent tombs d’estreta faixa, ~
33 Exil | ocells de blanc i blau, ~ben cenyida amb cent tombs d’estreta
34 Birbad| si amb llum de capvespre cisellades ~sobre marbre boirós, les
35 Cami | a la porta ~que tanca el clos de la darrera estada. ~A
36 Exil | Thames i el Nil no, els ulls clou, ~i a Phta li diu que es
37 Cami | allà t’espera ~besant les creus, volant de brot en brot ~
38 Cami | somniós la ciutat morta ~que a dalt s’adorm en la gran pau sagrada. ~
39 Cami | que tanca el clos de la darrera estada. ~A baix, el riu,
40 Cami | misteriós llenguatge: ~«Si et deleix l’infinit... aquí hi és
41 Cami | cançons de fada, ~la ciutat dels que ploren aconhorta, ~tot
42 Exil | amb màgic surt esverarà després ~els verms humans, ja em
43 Birbad| cantaires ocells quan trenca el dia, ~i del tendre llampec de
44 Exil | Museum ~N’he restat somniós. Dins una caixa ~virolada d’ocells
45 Exil | llargs de bec i pesat vol, ~direu que fins i morta li gorneixen ~
46 Birbad| seu lluïa ~del jovent la ditxosa flamarada. ~Passaren tot
47 Exil | una egípcia princesa hi dorm sa pau. ~Lotus ardents que
48 Exil | tombs d’estreta faixa, ~una egípcia princesa hi dorm sa pau. ~
49 Exil | després ~els verms humans, ja em veig la princeseta ~guaitant
50 Birbad| esfumant-se allà llluny, encar les veia, ~lleugeres, jovenils,
51 Birbad| ne tinc l’ànima alegra i encisada. ~Al cap i al pit, roselles;
52 Birbad| veia, ~lleugeres, jovenils, encisadores... ~com si amb llum de capvespre
53 Cami | La via ja la veus: és encisera; ~ves seguint-la i amunt:
54 Cami | ombrívol, d’atraient amplada ~i engarlandat amb els tresors de l’horta, ~
55 Birbad| roselles; la faldada, ~entre herbatges i flors, se’ls
56 Exil | clou, ~i a Phta li diu que es vol morir de nou.~
57 Birbad| La tarda queia... ~i esfumant-se allà llluny, encar les veia, ~
58 Cami | seguint-la i amunt: que allà t’espera ~besant les creus, volant
59 Cami | tanca el clos de la darrera estada. ~A baix, el riu, amb ses
60 Exil | cenyida amb cent tombs d’estreta faixa, ~una egípcia princesa
61 Exil | Mes ai!... Al jorn de l’estrident trompeta, ~que amb màgic
62 Exil | trompeta, ~que amb màgic surt esverarà després ~els verms humans,
63 Cami | misteriós llenguatge: ~«Si et deleix l’infinit... aquí
64 Exil | L’EXILIADA ~ ~
65 Cami | riu, amb ses cançons de fada, ~la ciutat dels que ploren
66 Birbad| el fris d’algun palau de fades. ~ ~ ~
67 Exil | amb cent tombs d’estreta faixa, ~una egípcia princesa hi
68 Birbad| cap i al pit, roselles; la faldada, ~entre herbatges i flors,
69 Birbad| lluïa ~del jovent la ditxosa flamarada. ~Passaren tot cantant...!
70 Exil | ardents que vora el Nil floreixen, ~i els ibis llargs de bec
71 Birbad| faldada, ~entre herbatges i flors, se’ls sobreixia, ~i en
72 Birbad| boirós, les birbadores ~fossin el fris d’algun palau de
73 Birbad| les birbadores ~fossin el fris d’algun palau de fades. ~ ~ ~
74 Exil | direu que fins i morta li gorneixen ~els nadius paisatges plens
75 Cami | que a dalt s’adorm en la gran pau sagrada. ~La via ja
76 Exil | guaitant arreu amb sos grans ulls oberts. ~I en veure
77 Birbad| roselles; la faldada, ~entre herbatges i flors, se’ls sobreixia, ~
78 Cami | engarlandat amb els tresors de l’horta, ~va pujant un camí fins
79 Exil | esverarà després ~els verms humans, ja em veig la princeseta ~
80 Exil | el Nil floreixen, ~i els ibis llargs de bec i pesat vol, ~
81 Cami | llenguatge: ~«Si et deleix l’infinit... aquí hi és tot.» ~ ~ ~
82 Exil | plens de sol. ~Mes ai!... Al jorn de l’estrident trompeta, ~
83 Birbad| encar les veia, ~lleugeres, jovenils, encisadores... ~com si
84 Birbad| en tot el seu lluïa ~del jovent la ditxosa flamarada. ~Passaren
85 Birbad| trenca el dia, ~i del tendre llampec de sa alegria ~ne tinc l’
86 Exil | Nil floreixen, ~i els ibis llargs de bec i pesat vol, ~direu
87 Cami | àngel que diu amb misteriós llenguatge: ~«Si et deleix l’infinit...
88 Birbad| llluny, encar les veia, ~lleugeres, jovenils, encisadores... ~
89 Birbad| queia... ~i esfumant-se allà llluny, encar les veia, ~lleugeres,
90 Birbad| cares i ulls i en tot el seu lluïa ~del jovent la ditxosa flamarada. ~
91 Birbad| encisadores... ~com si amb llum de capvespre cisellades ~
92 Exil | princesa hi dorm sa pau. ~Lotus ardents que vora el Nil
93 Birbad| entre herbatges i flors, se’ls sobreixia, ~i en cares i
94 Exil | estrident trompeta, ~que amb màgic surt esverarà després ~els
95 Birbad| capvespre cisellades ~sobre marbre boirós, les birbadores ~
96 Exil | paisatges plens de sol. ~Mes ai!... Al jorn de l’estrident
97 Cami | ombratge, ~l’àngel que diu amb misteriós llenguatge: ~«Si et deleix
98 Exil | a Phta li diu que es vol morir de nou.~
99 Exil | Al British Museum ~N’he restat somniós. Dins
100 Exil | Al British Museum ~N’he restat somniós. Dins
101 Exil | morta li gorneixen ~els nadius paisatges plens de sol. ~
102 Birbad| tendre llampec de sa alegria ~ne tinc l’ànima alegra i encisada. ~
103 Cami | sota els xiprers de verd negrós ombratge, ~l’àngel que diu
104 Exil | veure el Thames i el Nil no, els ulls clou, ~i a Phta
105 Exil | diu que es vol morir de nou.~
106 Exil | arreu amb sos grans ulls oberts. ~I en veure el Thames i
107 Cami | els xiprers de verd negrós ombratge, ~l’àngel que diu amb misteriós
108 Cami | DEL CEMENTIRI ~ ~Alegre, ombrívol, d’atraient amplada ~i engarlandat
109 Exil | li gorneixen ~els nadius paisatges plens de sol. ~Mes ai!...
110 Birbad| fossin el fris d’algun palau de fades. ~ ~ ~
111 Birbad| BIRBADORES ~ ~Les he vistes passar com voleiada ~de cantaires
112 Birbad| jovent la ditxosa flamarada. ~Passaren tot cantant...! La tarda
113 Exil | els ibis llargs de bec i pesat vol, ~direu que fins i morta
114 Exil | no, els ulls clou, ~i a Phta li diu que es vol morir
115 Birbad| i encisada. ~Al cap i al pit, roselles; la faldada, ~
116 Exil | gorneixen ~els nadius paisatges plens de sol. ~Mes ai!... Al jorn
117 Cami | fada, ~la ciutat dels que ploren aconhorta, ~tot guaitant
118 Cami | pujant un camí fins a la porta ~que tanca el clos de la
119 Exil | estreta faixa, ~una egípcia princesa hi dorm sa pau. ~Lotus ardents
120 Exil | verms humans, ja em veig la princeseta ~guaitant arreu amb sos
121 Cami | tresors de l’horta, ~va pujant un camí fins a la porta ~
122 Birbad| voleiada ~de cantaires ocells quan trenca el dia, ~i del tendre
123 Birbad| tot cantant...! La tarda queia... ~i esfumant-se allà llluny,
124 Exil | Al British Museum ~N’he restat somniós. Dins una caixa ~
125 Cami | darrera estada. ~A baix, el riu, amb ses cançons de fada, ~
126 Birbad| encisada. ~Al cap i al pit, roselles; la faldada, ~entre herbatges
127 Cami | ciutat morta ~que a dalt s’adorm en la gran pau sagrada. ~
128 Cami | dalt s’adorm en la gran pau sagrada. ~La via ja la veus: és
129 Birbad| entre herbatges i flors, se’ls sobreixia, ~i en cares
130 Cami | veus: és encisera; ~ves seguint-la i amunt: que allà t’espera ~
131 Cami | estada. ~A baix, el riu, amb ses cançons de fada, ~la ciutat
132 Birbad| cares i ulls i en tot el seu lluïa ~del jovent la ditxosa
133 Birbad| de capvespre cisellades ~sobre marbre boirós, les birbadores ~
134 Birbad| herbatges i flors, se’ls sobreixia, ~i en cares i ulls i en
135 Exil | nadius paisatges plens de sol. ~Mes ai!... Al jorn de
136 Exil | princeseta ~guaitant arreu amb sos grans ulls oberts. ~I en
137 Cami | volant de brot en brot ~sota els xiprers de verd negrós
138 Exil | trompeta, ~que amb màgic surt esverarà després ~els verms
139 Cami | seguint-la i amunt: que allà t’espera ~besant les creus,
140 Cami | camí fins a la porta ~que tanca el clos de la darrera estada. ~
141 Birbad| Passaren tot cantant...! La tarda queia... ~i esfumant-se
142 Birbad| quan trenca el dia, ~i del tendre llampec de sa alegria ~ne
143 Exil | ulls oberts. ~I en veure el Thames i el Nil no, els ulls clou, ~
144 Birbad| llampec de sa alegria ~ne tinc l’ànima alegra i encisada. ~
145 Exil | blau, ~ben cenyida amb cent tombs d’estreta faixa, ~una egípcia
146 Birbad| de cantaires ocells quan trenca el dia, ~i del tendre llampec
147 Cami | amplada ~i engarlandat amb els tresors de l’horta, ~va pujant un
148 Exil | Al jorn de l’estrident trompeta, ~que amb màgic surt esverarà
149 Cami | tresors de l’horta, ~va pujant un camí fins a la porta ~que
150 Cami | els tresors de l’horta, ~va pujant un camí fins a la
151 Birbad| esfumant-se allà llluny, encar les veia, ~lleugeres, jovenils, encisadores... ~
152 Exil | els verms humans, ja em veig la princeseta ~guaitant
153 Cami | brot ~sota els xiprers de verd negrós ombratge, ~l’àngel
154 Exil | surt esverarà després ~els verms humans, ja em veig la princeseta ~
155 Cami | ja la veus: és encisera; ~ves seguint-la i amunt: que
156 Exil | grans ulls oberts. ~I en veure el Thames i el Nil no, els
157 Cami | pau sagrada. ~La via ja la veus: és encisera; ~ves seguint-la
158 Cami | la gran pau sagrada. ~La via ja la veus: és encisera; ~
159 Exil | somniós. Dins una caixa ~virolada d’ocells de blanc i blau, ~
160 Birbad| LES BIRBADORES ~ ~Les he vistes passar com voleiada ~de
161 Cami | espera ~besant les creus, volant de brot en brot ~sota els
162 Birbad| Les he vistes passar com voleiada ~de cantaires ocells quan
163 Exil | pau. ~Lotus ardents que vora el Nil floreixen, ~i els
164 Cami | de brot en brot ~sota els xiprers de verd negrós ombratge, ~
|