CAMÍ DEL CEMENTIRI
 

Alegre, ombrívol, d’atraient amplada
i engarlandat amb els tresors de l’horta,
va pujant un camí fins a la porta
que tanca el clos de la darrera estada.

A baix, el riu, amb ses cançons de fada,
la ciutat dels que ploren aconhorta,
tot guaitant somniós la ciutat morta
que a dalt s’adorm en la gran pau sagrada.

La via ja la veus: és encisera;
ves seguint-la i amunt: que allà t’espera
besant les creus, volant de brot en brot

sota els xiprers de verd negrós ombratge,
l’àngel que diu amb misteriós llenguatge:
«Si et deleix l’infinit... aquí hi és tot.»