Poesia

 1 PiDeFor|    fulles l’eterna primavera, ~i lluita amb les ventades
 2 PiDeFor|     aroma sa testa consagrada ~i li donà per terra l’esquerpa
 3 PiDeFor|       poderosa rel, ~té pluges i rosades i vents i llum ardenta; ~
 4 PiDeFor|      rel, ~té pluges i rosades i vents i llum ardenta; ~i,
 5 PiDeFor|       pluges i rosades i vents i llum ardenta; ~i, com un
 6 PiDeFor|       i vents i llum ardenta; ~i, com un vell profeta, rep
 7 PiDeFor|      un vell profeta, rep vida i s’alimenta ~          de
 8 PiDeFor|  imatge: ~domina les muntanyes i aguaita l’infinit; ~per
 9 PiDeFor|  ramatge ~lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge ~         
10 PiDeFor|        l’enamora i té el llamp i l’oratge ~          per
11 PiDeFor|   oratge ~          per glòria i per delit. ~Oh! sí: que
12 PiDeFor|  lloure bramulen les ventades ~i sembla entre l’escuma que
13 PiDeFor|       penyal, ~llavors ell riu i canta més fort que les onades, ~
14 PiDeFor|      més fort que les onades, ~i triomfador espolsa damunt
15 PiDeFor|      record. ~Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura ~
16 PiDeFor|         reinar sobre l’altura ~i alimentar-se i viure de
17 PiDeFor|       l’altura ~i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... ~         
18 PiDeFor|    alimentar-se i viure de cel i de llum pura... ~         
19 PiDeFor|   forta! Traspassa la boirada ~i arrela dins l’altura com
20 PiDeFor| plantes la mar del món irada, ~i tes cançons valentes ’niran
21 CalaG  |        dolç estatge de bellesa i pau! ~Un aquí troba la llum
22 CalaG  |   delícia de tot s’hi empara, ~i sol o lluna mostrant la
23 CalaG  |       inefable niu! ~Per puigs i serres s’acaramulla ~frondós
24 CalaG  |     grat... ~Oh, lloc per vida i mort fantasiat! ~És que
25 CalaG  |       tan dolç és viure, veure i sentir, ~i vora l’aigua
26 CalaG  |        viure, veure i sentir, ~i vora l’aigua de purs miratges ~
27 Defall |     perdudes, ~també endolades i mudes, ~          van passant. ~
28 Defall |   vinya espampolada ~          i entre neu. ~Senyor, que
29 Defall |     perdudes, ~també endolades i mudes, ~          van passant. ~  ~
30 Horaci |      de la docta lira, ~mestre i custodi de la forma bella: ~
31 Horaci |      tu qui cenyires de llorer i murta ~          doble corona, ~
32 Horaci |           cítara grega. ~Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes ~
33 Horaci |      la sang, pel geni, ~clara i robusta com sa mare antiga, ~
34 Horaci |       el cavador atònit ~ossos i marbres i joiells hi troba, ~
35 Horaci |        atònit ~ossos i marbres i joiells hi troba, ~armes,
36 Horaci |      hi troba, ~armes, monedes i penons que ostenten ~         
37 Horaci |       Grècia ~brilla puríssim, i d’ardenta saba ~pròdig,
38 Horaci |     evoqui ~clàssiques formes, i l’antiga Musa, ~just amb
39 Horaci |       ungleja ~l’arpa plorosa, i entre fang destil·la ~         
40 Horaci |     antiga ~que omple tes odes i dins elles dura ~com un
41 Horaci |     què el cor s’anima, ~febre i deliris d’embriac no dóna; ~
42 Horaci |        on febrosa turba ~crida i s’empaita disputant la presa ~
43 Horaci |      del nadiu boscatge, ~seny i bellesa agermanar, oh artista!, ~
44 Horaci |  agermanar, oh artista!, ~seny i bellesa que amb la lira
45 Horaci |       nimfes. ~Elles ben àgils i formant corona ~donen al
46 Horaci |    planta: ~riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi ~