Poesia

 1 PiDeFor|      estima un arbre! Més vell que l’olivera, ~més poderós
 2 PiDeFor|        l’olivera, ~més poderós que el roure, més verd que el
 3 PiDeFor| poderós que el roure, més verd que el taronger, ~conserva de
 4 PiDeFor|        lluita amb les ventades que atupen la ribera, ~         
 5 PiDeFor|   atupen la ribera, ~          que cruixen lo terrer. ~No guaita
 6 PiDeFor|      per ses branques l’aucell que encativam; ~lo crit sublim
 7 PiDeFor|   àguila marina, ~o del voltor que puja sent l’ala gegantina ~         
 8 PiDeFor|       besa son ramatge ~lo cel que l’enamora i té el llamp
 9 PiDeFor|   glòria i per delit. ~Oh! sí: que quan a lloure bramulen les
10 PiDeFor|        i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal, ~llavors
11 PiDeFor|       ell riu i canta més fort que les onades, ~i triomfador
12 CalaG  |        cinta de blanca arena, ~que besa l’aigua de cèlic blau, ~
13 CalaG  |       boscatge de verd etern, ~que eixa floresta de vària fulla ~
14 CalaG  |    fred hivern... ~Oh, Paradís que apar al món extern! ~Si
15 CalaG  |       sense alegria ~          que en pau es dol... ~Oh, bon
16 CalaG  |     vida i mort fantasiat! ~És que en la calma de tals paratges ~
17 CalaG  |  gustat, ~mentre ara, a l’hora que el sol declina, ~m’hi sent
18 Defall |        acompanyada ~d’un mort, que passa endolada, ~         
19 Defall |        passant. ~Passen iguals que es confonen; ~dins un abisme
20 Defall |          i entre neu. ~Senyor, que amb mà beneïda ~de la mort
21 Defall |        amor, ~desperta el cor, que ja és hora: ~un cor que
22 Defall |        que ja és hora: ~un cor que canta o que plora, ~         
23 Defall |      hora: ~un cor que canta o que plora, ~          viu, Senyor! ~
24 Defall |        acompanyada ~d’un mort, que passa endolada, ~         
25 Horaci |      doble corona, ~ara tolera que una mà atrevida ~passi a
26 Horaci | atrevida ~passi a mon poble la que amb tal fortuna ~tu transportares
27 Horaci |        armes, monedes i penons que ostenten ~          l’àgila
28 Horaci |   divina Musa ~dins eixa terra que cenyeix la blava ~         
29 Horaci |     oliva. ~Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui ~clàssiques
30 Horaci |            veja somriure. ~Ara que folla la invocada Fúria, ~
31 Horaci |       deixa-m’hi beure. ~Deixa que tasti la sabor antiga ~que
32 Horaci |     que tasti la sabor antiga ~que omple tes odes i dins elles
33 Horaci |      com un vi ranci de Falern que guarden ~          àmfores
34 Horaci |     frèvol: ~l’art és sa vida, que entre goig o penes ~         
35 Horaci |      Ah! Pugin altres a palaus que habiten ~grogues les ànsies
36 Horaci |     hidròpic, ~negres ensomnis que en un llit de plomes ~         
37 Horaci |    empaita disputant la presa ~que la Fortuna dins la pols
38 Horaci |      artista!, ~seny i bellesa que amb la lira formen ~         
39 Horaci |            digna aliança. ~Sí: que a tes obres el bon seny,