Poesia

 1 PiDeFor|        les ventades que atupen la ribera, ~          que cruixen
 2 PiDeFor|       No guaita per ses fulles la flor enamorada; ~no va la
 3 PiDeFor|      la flor enamorada; ~no va la fontanella ses ombres a
 4 PiDeFor| serralada, ~          per font la immensa mar. ~Quan lluny,
 5 PiDeFor|        damunt les ones, renaix la llum divina, ~no canta per
 6 PiDeFor|      sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: ~domina les
 7 PiDeFor|    aguaita l’infinit; ~per ell la terra és dura, mes besa
 8 PiDeFor|        mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,  com una prenda
 9 PiDeFor|         ànima forta! Traspassa la boirada ~i arrela dins l’
10 PiDeFor|     Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, ~i tes
11 PiDeFor|    cançons valentes ’niran per la ventada ~          com l’
12 CalaG  |       CALA GENTIL ~  ~  ~Sobre la cinta de blanca arena, ~
13 CalaG  |  bellesa i pau! ~Un aquí troba la llum més clara, ~les colors
14 CalaG  |         i sol o lluna mostrant la cara, ~          tot hi
15 CalaG  |       floresta de vària fulla ~la tardor trista mai la despulla, ~         
16 CalaG  |    fulla ~la tardor trista mai la despulla, ~          ni
17 CalaG  |     mort fantasiat! ~És que en la calma de tals paratges ~
18 CalaG  |       m’hi sent confondre dins la divina ~          serenitat... ~
19 Defall |         DEFALLIMENT ~  ~  ~Com la llarga acompanyada ~d’un
20 Defall |         que amb mà beneïda ~de la mort fas brollar vida ~         
21 Horaci |              Príncep afable de la docta lira, ~mestre i custodi
22 Horaci |     lira, ~mestre i custodi de la forma bella: ~tu qui cenyires
23 Horaci |    atrevida ~passi a mon poble la que amb tal fortuna ~tu
24 Horaci |    sonarà en ses cordes ~fines la llengua de ma pàtria dura; ~
25 Horaci |       Roma. ~Filla de Roma per la sang, pel geni, ~clara i
26 Horaci |    dins eixa terra que cenyeix la blava ~          mar de
27 Horaci |       somriure. ~Ara que folla la invocada Fúria, ~febre als
28 Horaci |   plorosa, i entre fang destil·la ~          fonts d’amargura, ~
29 Horaci |        beure. ~Deixa que tasti la sabor antiga ~que omple
30 Horaci |       d’embriac no dóna; ~dóna la calma de l’Olimp, la sana ~         
31 Horaci |      dóna la calma de l’Olimp, la sana ~          força tranquil·
32 Horaci |                 força tranquil·la. ~Qui de tal nèctar troba
33 Horaci |    crida i s’empaita disputant la presa ~que la Fortuna dins
34 Horaci |        disputant la presa ~que la Fortuna dins la pols humana ~         
35 Horaci |     presa ~que la Fortuna dins la pols humana ~          llança
36 Horaci |         seny i bellesa que amb la lira formen ~          digna
37 Horaci |        bon seny, Horaci, ~guia la dansa de gentils estrofes, ~
38 Horaci | formant corona ~donen al ritme la lleugera planta: ~riuen