Poesia
1 PiDeFor| l’au dels temporals. ~ ~1875~ ~
2 Defall | van passant. ~ ~1876~
3 Defall | que es confonen; ~dins un abisme s’afonen ~ de tristor: ~
4 CalaG | Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi ~un niu d’humana felicitat; ~
5 CalaG | niu! ~Per puigs i serres s’acaramulla ~frondós boscatge de verd
6 CalaG | al món extern! ~Si aquí s’acosta qualque mal dia ~de nuvolades
7 Horaci | augusta. ~Bella ma pàtria és ademés. Viuria ~sens enyorança
8 Horaci | A HORACI ~ ~ ~Príncep afable de la docta lira, ~mestre
9 Defall | confonen; ~dins un abisme s’afonen ~ de tristor: ~
10 Horaci | boscatge, ~seny i bellesa agermanar, oh artista!, ~seny i bellesa
11 Horaci | que ostenten ~ l’àgila augusta. ~Bella ma pàtria
12 Horaci | dansa de nimfes. ~Elles ben àgils i formant corona ~donen
13 PiDeFor| domina les muntanyes i aguaita l’infinit; ~per ell la terra
14 PiDeFor| crit sublim escolta de l’àguila marina, ~o del voltor que
15 Horaci | guarda segura. ~Ah! Pugin altres a palaus que
16 Defall | viu, Senyor! ~Ai! com llarga acompanyada ~
17 PiDeFor| del voltor que puja sent l’ala gegantina ~ remoure
18 Horaci | pròdig, li dóna amb lo raïm alegre ~ l’àtica oliva. ~
19 CalaG | melancolia, ~com una verge sense alegria ~ que en pau es
20 Horaci | formen ~ digna aliança. ~Sí: que a tes obres el
21 PiDeFor| vell profeta, rep vida i s’alimenta ~ de les amors
22 PiDeFor| reinar sobre l’altura ~i alimentar-se i viure de cel i de llum
23 Defall | de tristor: ~d’allà sortiran un dia ~per mostrar-te,
24 Horaci | la invocada Fúria, ~febre als poetes inspirant, ungleja ~
25 Horaci | sent l’efluvi ~ d’alta ambrosia.~
26 Horaci | guarda segura. ~Ah! Pugin altres a palaus que habiten ~grogues
27 Horaci | destil·la ~ fonts d’amargura, ~oh! com enyora mon afany
28 Horaci | efluvi ~ d’alta ambrosia.~
29 Horaci | Falern que guarden ~ àmfores belles. ~Nèctar poètic amb
30 Defall | brollar vida ~ per amor, ~desperta el cor, que ja
31 PiDeFor| alimenta ~ de les amors del cel. ~Arbre sublim!
32 PiDeFor| Oh vida... noble sort! ~Amunt, ànima forta! Traspassa
33 Horaci | poètic amb què el cor s’anima, ~febre i deliris d’embriac
34 Horaci | que habiten ~grogues les ànsies amb l’afany hidròpic, ~negres
35 CalaG | hivern... ~Oh, Paradís que apar al món extern! ~Si aquí
36 CalaG | miratges ~al ritme eòlic d’aquestes platges ~ tan dolç
37 CalaG | Sobre la cinta de blanca arena, ~que besa l’aigua de cèlic
38 PiDeFor| a besar; ~mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada ~i li
39 Horaci | poetes inspirant, ungleja ~l’arpa plorosa, i entre fang destil·
40 PiDeFor| Traspassa la boirada ~i arrela dins l’altura com l’arbre
41 Horaci | ni el domini frèvol: ~l’art és sa vida, que entre goig
42 Horaci | i bellesa agermanar, oh artista!, ~seny i bellesa que amb
43 Horaci | cítara grega. ~Aspra i ferrenya sonarà en ses
44 Horaci | raïm alegre ~ l’àtica oliva. ~Deixa, doncs, ara,
45 Horaci | dins sa terra el cavador atònit ~ossos i marbres i joiells
46 Horaci | ara tolera que una mà atrevida ~passi a mon poble la que
47 PiDeFor| lluita amb les ventades que atupen la ribera, ~ que
48 PiDeFor| ventada ~ com l’au dels temporals. ~ ~1875~ ~
49 Horaci | ostenten ~ l’àgila augusta. ~Bella ma pàtria és ademés.
50 CalaG | vessen a copa plena ~olor de bàlsam, ombra serena, ~
51 Horaci | guarden ~ àmfores belles. ~Nèctar poètic amb què
52 Defall | neu. ~Senyor, que amb mà beneïda ~de la mort fas brollar
53 PiDeFor| fontanella ses ombres a besar; ~mes Déu ungí d’aroma sa
54 Horaci | copa, ~ deixa-m’hi beure. ~Deixa que tasti la sabor
55 CalaG | Sobre la cinta de blanca arena, ~que besa l’aigua
56 CalaG | que besa l’aigua de cèlic blau, ~grans pins hi vessen a
57 Horaci | eixa terra que cenyeix la blava ~ mar de Sirenes. ~
58 PiDeFor| ànima forta! Traspassa la boirada ~i arrela dins l’altura
59 PiDeFor| Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades ~i sembla entre
60 PiDeFor| divina, ~no canta per ses branques l’aucell que encativam; ~
61 Horaci | galana, on el sol de Grècia ~brilla puríssim, i d’ardenta saba ~
62 Defall | beneïda ~de la mort fas brollar vida ~ per amor, ~
63 Defall | ànima mia, ~ sa buidor. ~Ni un aucell, ni una floreta, ~
64 PiDeFor| nuvolades ~ sa cabellera real. ~Arbre, mon cor t’
65 CalaG | dol... ~Oh, bon refugi de callat consol! ~Aquí, ben jove,
66 PiDeFor| mar del món irada, ~i tes cançons valentes ’niran per la ventada ~
67 CalaG | hi somriu... ~Oh, de mos càntics inefable niu! ~Per puigs
68 CalaG | sol o lluna mostrant la cara, ~ tot hi somriu... ~
69 PiDeFor| arbre dels penyals. ~Veuràs caure a tes plantes la mar del
70 Horaci | romana. ~Sí: dins sa terra el cavador atònit ~ossos i marbres
71 PiDeFor| Electus ut cedri~~Mon cor estima un arbre!
72 CalaG | arena, ~que besa l’aigua de cèlic blau, ~grans pins hi vessen
73 Horaci | llavor de glòria ~ cendra romana. ~Sí: dins sa terra
74 Horaci | Musa ~dins eixa terra que cenyeix la blava ~ mar
75 Horaci | la forma bella: ~tu qui cenyires de llorer i murta ~
76 Horaci | nèctar troba el gust, no cerca ~l’or, ni les armes, ni
77 CalaG | CALA GENTIL ~ ~ ~Sobre la cinta de blanca arena, ~que besa
78 Horaci | Mestre, amb ta bella, cisellada copa, ~ deixa-m’
79 Horaci | solar de Roma ~ cítara grega. ~Aspra i ferrenya
80 Horaci | com enyora mon afany les clares, ~dolces fontanes del Parnàs
81 Horaci | ara, que dins ella evoqui ~clàssiques formes, i l’antiga Musa, ~
82 CalaG | la llum més clara, ~les colors vàries de to més viu; ~pura
83 CalaG | sol declina, ~m’hi sent confondre dins la divina ~
84 Defall | passant. ~Passen iguals que es confonen; ~dins un abisme s’afonen ~
85 PiDeFor| Déu ungí d’aroma sa testa consagrada ~i li donà per terra l’esquerpa
86 PiDeFor| més verd que el taronger, ~conserva de ses fulles l’eterna primavera, ~
87 CalaG | Oh, bon refugi de callat consol! ~Aquí, ben jove, pensí
88 PiDeFor| el teu record. ~Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’
89 Horaci | i ferrenya sonarà en ses cordes ~fines la llengua de ma
90 Horaci | fòrum, on febrosa turba ~crida i s’empaita disputant la
91 PiDeFor| aucell que encativam; ~lo crit sublim escolta de l’àguila
92 PiDeFor| la ribera, ~ que cruixen lo terrer. ~No guaita per
93 Horaci | la docta lira, ~mestre i custodi de la forma bella: ~tu qui
94 CalaG | Mes jo tal sort jamai dec posseir. ~Què hi fa? D’aquesta
95 CalaG | ara, a l’hora que el sol declina, ~m’hi sent confondre dins
96 Defall | DEFALLIMENT ~ ~ ~Com la llarga acompanyada ~
97 Horaci | cisellada copa, ~ deixa-m’hi beure. ~Deixa que tasti
98 CalaG | vàries de to més viu; ~pura delícia de tot s’hi empara, ~i sol
99 Horaci | el cor s’anima, ~febre i deliris d’embriac no dóna; ~dóna
100 PiDeFor| per glòria i per delit. ~Oh! sí: que quan a lloure
101 Defall | hort meu. ~Ma vida està desolada ~com a vinya espampolada ~
102 Defall | vida ~ per amor, ~desperta el cor, que ja és hora: ~
103 CalaG | niu d’humana felicitat; ~després de tomba vaig somiar-hi ~
104 CalaG | la tardor trista mai la despulla, ~ ni el fred hivern... ~
105 Horaci | arpa plorosa, i entre fang destil·la ~ fonts d’amargura, ~
106 PiDeFor| ses ombres a besar; ~mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada ~
107 Horaci | la lira formen ~ digna aliança. ~Sí: que a tes
108 Horaci | turba ~crida i s’empaita disputant la presa ~que la Fortuna
109 Horaci | llorer i murta ~ doble corona, ~ara tolera que
110 Horaci | Príncep afable de la docta lira, ~mestre i custodi
111 CalaG | que en pau es dol... ~Oh, bon refugi de callat
112 Horaci | enyora mon afany les clares, ~dolces fontanes del Parnàs hel·
113 PiDeFor| és ell la viva imatge: ~domina les muntanyes i aguaita
114 Horaci | or, ni les armes, ni el domini frèvol: ~l’art és sa vida,
115 PiDeFor| sa testa consagrada ~i li donà per terra l’esquerpa serralada, ~
116 Horaci | l’àtica oliva. ~Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui ~
117 Horaci | àgils i formant corona ~donen al ritme la lleugera planta: ~
118 CalaG | platges ~ tan dolç dormir! ~Mes jo tal sort jamai
119 PiDeFor| impura, com una prenda santa duré jo el teu record. ~Lluitar
120 CalaG | amb negre estol, ~sols hi duu tendra melancolia, ~com
121 Horaci | les Gràcies, i se sent l’efluvi ~ d’alta ambrosia.~
122 PiDeFor| Electus ut cedri~~Mon cor estima
123 Horaci | Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui ~clàssiques formes,
124 Horaci | anima, ~febre i deliris d’embriac no dóna; ~dóna la calma
125 Horaci | febrosa turba ~crida i s’empaita disputant la presa ~que
126 CalaG | pura delícia de tot s’hi empara, ~i sol o lluna mostrant
127 PiDeFor| son ramatge ~lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge ~
128 PiDeFor| guaita per ses fulles la flor enamorada; ~no va la fontanella ses
129 PiDeFor| ses branques l’aucell que encativam; ~lo crit sublim escolta
130 Horaci | afany hidròpic, ~negres ensomnis que en un llit de plomes ~
131 PiDeFor| real. ~Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
132 Horaci | fonts d’amargura, ~oh! com enyora mon afany les clares, ~dolces
133 Horaci | és ademés. Viuria ~sens enyorança ta divina Musa ~dins eixa
134 CalaG | purs miratges ~al ritme eòlic d’aquestes platges ~
135 PiDeFor| encativam; ~lo crit sublim escolta de l’àguila marina, ~o del
136 PiDeFor| ventades ~i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal, ~llavors
137 Defall | està desolada ~com a vinya espampolada ~ i entre neu. ~
138 Horaci | plomes ~ posen espines. ~Vagen al fòrum, on febrosa
139 PiDeFor| les onades, ~i triomfador espolsa damunt les nuvolades ~
140 PiDeFor| consagrada ~i li donà per terra l’esquerpa serralada, ~ per
141 Defall | dins l’hort meu. ~Ma vida està desolada ~com a vinya espampolada ~
142 CalaG | remor suau... ~Oh, dolç estatge de bellesa i pau! ~Un aquí
143 PiDeFor| Electus ut cedri~~Mon cor estima un arbre! Més vell que l’
144 CalaG | de nuvolades amb negre estol, ~sols hi duu tendra melancolia, ~
145 Horaci | guia la dansa de gentils estrofes, ~tal com Silenus, el vell
146 CalaG | frondós boscatge de verd etern, ~que eixa floresta de vària
147 PiDeFor| conserva de ses fulles l’eterna primavera, ~i lluita amb
148 CalaG | dolç moment; oh, glop d’eternitat! ~ ~ ~
149 Horaci | doncs, ara, que dins ella evoqui ~clàssiques formes, i l’
150 CalaG | Paradís que apar al món extern! ~Si aquí s’acosta qualque
151 CalaG | jamai dec posseir. ~Què hi fa? D’aquesta cala opalina ~
152 Horaci | dura ~com un vi ranci de Falern que guarden ~ àmfores
153 Horaci | l’arpa plorosa, i entre fang destil·la ~ fonts
154 CalaG | Oh, lloc per vida i mort fantasiat! ~És que en la calma de
155 Defall | amb mà beneïda ~de la mort fas brollar vida ~
156 Horaci | espines. ~Vagen al fòrum, on febrosa turba ~crida i s’empaita
157 CalaG | abrigar-hi ~un niu d’humana felicitat; ~després de tomba vaig
158 Horaci | cítara grega. ~Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes ~fines
159 Horaci | ferrenya sonarà en ses cordes ~fines la llengua de ma pàtria
160 PiDeFor| guaita per ses fulles la flor enamorada; ~no va la fontanella
161 CalaG | de verd etern, ~que eixa floresta de vària fulla ~la tardor
162 Defall | buidor. ~Ni un aucell, ni una floreta, ~ni el verdejar d’una herbeta ~
163 Horaci | veja somriure. ~Ara que folla la invocada Fúria, ~febre
164 PiDeFor| serralada, ~ per font la immensa mar. ~Quan lluny,
165 PiDeFor| flor enamorada; ~no va la fontanella ses ombres a besar; ~mes
166 Horaci | afany les clares, ~dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!... ~
167 Horaci | fang destil·la ~ fonts d’amargura, ~oh! com enyora
168 Horaci | Olimp, la sana ~ força tranquil·la. ~Qui de tal
169 Horaci | mestre i custodi de la forma bella: ~tu qui cenyires
170 Horaci | nimfes. ~Elles ben àgils i formant corona ~donen al ritme la
171 Horaci | bellesa que amb la lira formen ~ digna aliança. ~
172 PiDeFor| LO PI DE FORMENTOR ~ ~ ~
173 Horaci | ella evoqui ~clàssiques formes, i l’antiga Musa, ~just
174 PiDeFor| llavors ell riu i canta més fort que les onades, ~i triomfador
175 PiDeFor| noble sort! ~Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada ~i
176 Horaci | posen espines. ~Vagen al fòrum, on febrosa turba ~crida
177 CalaG | despulla, ~ ni el fred hivern... ~Oh, Paradís que
178 Horaci | les armes, ni el domini frèvol: ~l’art és sa vida, que
179 CalaG | puigs i serres s’acaramulla ~frondós boscatge de verd etern, ~
180 CalaG | que eixa floresta de vària fulla ~la tardor trista mai la
181 PiDeFor| gegantina ~ remoure son fullam. ~Del llim d’aquesta terra
182 Horaci | Ara que folla la invocada Fúria, ~febre als poetes inspirant,
183 Horaci | mar de Sirenes. ~Illa és galana, on el sol de Grècia ~brilla
184 PiDeFor| voltor que puja sent l’ala gegantina ~ remoure son fullam. ~
185 CalaG | CALA GENTIL ~ ~ ~Sobre la cinta de
186 Horaci | Horaci, ~guia la dansa de gentils estrofes, ~tal com Silenus,
187 CalaG | Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat! ~ ~ ~
188 Horaci | art és sa vida, que entre goig o penes ~ guarda
189 Horaci | lleugera planta: ~riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi ~
190 CalaG | l’aigua de cèlic blau, ~grans pins hi vessen a copa plena ~
191 CalaG | solitari ~ repòs més grat... ~Oh, lloc per vida i
192 Horaci | és galana, on el sol de Grècia ~brilla puríssim, i d’ardenta
193 Horaci | de Roma ~ cítara grega. ~Aspra i ferrenya sonarà
194 Horaci | tal com Silenus, el vell gris, guiava ~ dansa
195 Horaci | altres a palaus que habiten ~grogues les ànsies amb l’afany hidròpic, ~
196 PiDeFor| que cruixen lo terrer. ~No guaita per ses fulles la flor enamorada; ~
197 Horaci | un vi ranci de Falern que guarden ~ àmfores belles. ~
198 Horaci | obres el bon seny, Horaci, ~guia la dansa de gentils estrofes, ~
199 Horaci | com Silenus, el vell gris, guiava ~ dansa de nimfes. ~
200 Horaci | Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca ~l’or, ni les
201 CalaG | prou el misteri n’hauré gustat, ~mentre ara, a l’hora que
202 Horaci | Pugin altres a palaus que habiten ~grogues les ànsies amb
203 CalaG | opalina ~prou el misteri n’hauré gustat, ~mentre ara, a l’
204 Horaci | dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!... ~Mestre, amb ta
205 Defall | floreta, ~ni el verdejar d’una herbeta ~ dins l’hort meu. ~
206 Horaci | grogues les ànsies amb l’afany hidròpic, ~negres ensomnis que en
207 CalaG | despulla, ~ ni el fred hivern... ~Oh, Paradís que apar
208 Defall | herbeta ~ dins l’hort meu. ~Ma vida està desolada ~
209 Defall | van passant. ~Passen iguals que es confonen; ~dins un
210 Horaci | mar de Sirenes. ~Illa és galana, on el sol de
211 PiDeFor| Del geni n’és ell la viva imatge: ~domina les muntanyes i
212 PiDeFor| per font la immensa mar. ~Quan lluny, damunt
213 PiDeFor| t’enveja. Sobre la terra impura, com una prenda santa duré
214 CalaG | somriu... ~Oh, de mos càntics inefable niu! ~Per puigs i serres
215 PiDeFor| les muntanyes i aguaita l’infinit; ~per ell la terra és dura,
216 Horaci | Fúria, ~febre als poetes inspirant, ungleja ~l’arpa plorosa,
217 Horaci | somriure. ~Ara que folla la invocada Fúria, ~febre als poetes
218 PiDeFor| tes plantes la mar del món irada, ~i tes cançons valentes ’
219 Defall | amor, ~desperta el cor, que ja és hora: ~un cor que canta
220 CalaG | dormir! ~Mes jo tal sort jamai dec posseir. ~Què hi fa?
221 Horaci | atònit ~ossos i marbres i joiells hi troba, ~armes, monedes
222 CalaG | callat consol! ~Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi ~un niu
223 Horaci | formes, i l’antiga Musa, ~just amb sos propis ornaments,
224 Horaci | fontanes del Parnàs hel·lènic!... ~Mestre, amb ta bella,
225 PiDeFor| cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge ~ per
226 Horaci | la pols humana ~ llança per riure. ~Puga jo, a l’
227 Horaci | guarda en ses terres per llavor de glòria ~ cendra
228 PiDeFor| escuma que tombi lo penyal, ~llavors ell riu i canta més fort
229 Horaci | en ses cordes ~fines la llengua de ma pàtria dura; ~mes
230 Horaci | corona ~donen al ritme la lleugera planta: ~riuen les Gràcies,
231 PiDeFor| remoure son fullam. ~Del llim d’aquesta terra sa vida
232 Horaci | negres ensomnis que en un llit de plomes ~ posen
233 CalaG | repòs més grat... ~Oh, lloc per vida i mort fantasiat! ~
234 Horaci | bella: ~tu qui cenyires de llorer i murta ~ doble
235 PiDeFor| delit. ~Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades ~i
236 PiDeFor| fulles l’eterna primavera, ~i lluita amb les ventades que atupen
237 PiDeFor| duré jo el teu record. ~Lluitar constant i vèncer, reinar
238 CalaG | tot s’hi empara, ~i sol o lluna mostrant la cara, ~
239 PiDeFor| font la immensa mar. ~Quan lluny, damunt les ones, renaix
240 CalaG | hora que el sol declina, ~m’hi sent confondre dins la
241 CalaG | fulla ~la tardor trista mai la despulla, ~
242 CalaG | Si aquí s’acosta qualque mal dia ~de nuvolades amb negre
243 Horaci | cavador atònit ~ossos i marbres i joiells hi troba, ~armes,
244 Horaci | clara i robusta com sa mare antiga, ~guarda en ses terres
245 PiDeFor| sublim escolta de l’àguila marina, ~o del voltor que puja
246 CalaG | estol, ~sols hi duu tendra melancolia, ~com una verge sense alegria ~
247 CalaG | misteri n’hauré gustat, ~mentre ara, a l’hora que el sol
248 Defall | herbeta ~ dins l’hort meu. ~Ma vida està desolada ~
249 Defall | dia ~per mostrar-te, ànima mia, ~ sa buidor. ~
250 CalaG | i vora l’aigua de purs miratges ~al ritme eòlic d’aquestes
251 CalaG | aquesta cala opalina ~prou el misteri n’hauré gustat, ~mentre
252 CalaG | serenitat... ~Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat! ~ ~ ~
253 Horaci | joiells hi troba, ~armes, monedes i penons que ostenten ~
254 CalaG | tot hi somriu... ~Oh, de mos càntics inefable niu! ~Per
255 CalaG | hi empara, ~i sol o lluna mostrant la cara, ~ tot
256 Defall | allà sortiran un dia ~per mostrar-te, ànima mia, ~ sa
257 PiDeFor| viva imatge: ~domina les muntanyes i aguaita l’infinit; ~per
258 Horaci | qui cenyires de llorer i murta ~ doble corona, ~
259 Horaci | Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge, ~seny i bellesa
260 CalaG | mal dia ~de nuvolades amb negre estol, ~sols hi duu tendra
261 Horaci | ànsies amb l’afany hidròpic, ~negres ensomnis que en un llit
262 Defall | espampolada ~ i entre neu. ~Senyor, que amb mà beneïda ~
263 Horaci | guiava ~ dansa de nimfes. ~Elles ben àgils i formant
264 PiDeFor| i tes cançons valentes ’niran per la ventada ~
265 Horaci | aliança. ~Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci, ~guia
266 Horaci | sabor antiga ~que omple tes odes i dins elles dura ~com un
267 Horaci | dóna; ~dóna la calma de l’Olimp, la sana ~ força
268 Horaci | alegre ~ l’àtica oliva. ~Deixa, doncs, ara, que
269 PiDeFor| un arbre! Més vell que l’olivera, ~més poderós que el roure,
270 CalaG | hi vessen a copa plena ~olor de bàlsam, ombra serena, ~
271 PiDeFor| no va la fontanella ses ombres a besar; ~mes Déu ungí d’
272 Horaci | tasti la sabor antiga ~que omple tes odes i dins elles dura ~
273 PiDeFor| i canta més fort que les onades, ~i triomfador espolsa damunt
274 PiDeFor| Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, ~
275 CalaG | Què hi fa? D’aquesta cala opalina ~prou el misteri n’hauré
276 Horaci | troba el gust, no cerca ~l’or, ni les armes, ni el domini
277 PiDeFor| enamora i té el llamp i l’oratge ~ per glòria i
278 Horaci | Musa, ~just amb sos propis ornaments, ma pàtria ~ veja
279 Horaci | terra el cavador atònit ~ossos i marbres i joiells hi troba, ~
280 Horaci | armes, monedes i penons que ostenten ~ l’àgila augusta. ~
281 Horaci | segura. ~Ah! Pugin altres a palaus que habiten ~grogues les
282 CalaG | ni el fred hivern... ~Oh, Paradís que apar al món extern! ~
283 CalaG | que en la calma de tals paratges ~tan dolç és viure, veure
284 Horaci | clares, ~dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!... ~Mestre, amb
285 Defall | van passant. ~Passen iguals que es confonen; ~
286 Horaci | tolera que una mà atrevida ~passi a mon poble la que amb tal
287 Horaci | Filla de Roma per la sang, pel geni, ~clara i robusta com
288 Horaci | sa vida, que entre goig o penes ~ guarda segura. ~
289 Horaci | troba, ~armes, monedes i penons que ostenten ~
290 CalaG | consol! ~Aquí, ben jove, pensí abrigar-hi ~un niu d’humana
291 PiDeFor| entre l’escuma que tombi lo penyal, ~llavors ell riu i canta
292 PiDeFor| altura com l’arbre dels penyals. ~Veuràs caure a tes plantes
293 PiDeFor| LO PI DE FORMENTOR ~ ~ ~
294 CalaG | aigua de cèlic blau, ~grans pins hi vessen a copa plena ~
295 Horaci | donen al ritme la lleugera planta: ~riuen les Gràcies, i se
296 PiDeFor| penyals. ~Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, ~i
297 CalaG | al ritme eòlic d’aquestes platges ~ tan dolç dormir! ~
298 CalaG | grans pins hi vessen a copa plena ~olor de bàlsam, ombra serena, ~
299 Horaci | ensomnis que en un llit de plomes ~ posen espines. ~
300 Defall | un cor que canta o que plora, ~ viu, Senyor! ~
301 Horaci | inspirant, ungleja ~l’arpa plorosa, i entre fang destil·la ~
302 PiDeFor| roques sa poderosa rel, ~té pluges i rosades i vents i llum
303 Horaci | mà atrevida ~passi a mon poble la que amb tal fortuna ~
304 PiDeFor| vell que l’olivera, ~més poderós que el roure, més verd que
305 PiDeFor| revincla per les roques sa poderosa rel, ~té pluges i rosades
306 Horaci | invocada Fúria, ~febre als poetes inspirant, ungleja ~l’arpa
307 Horaci | àmfores belles. ~Nèctar poètic amb què el cor s’anima, ~
308 Horaci | que la Fortuna dins la pols humana ~ llança
309 Horaci | llit de plomes ~ posen espines. ~Vagen al fòrum,
310 CalaG | Mes jo tal sort jamai dec posseir. ~Què hi fa? D’aquesta cala
311 PiDeFor| la terra impura, com una prenda santa duré jo el teu record. ~
312 Horaci | i s’empaita disputant la presa ~que la Fortuna dins la
313 PiDeFor| conserva de ses fulles l’eterna primavera, ~i lluita amb les ventades
314 Horaci | A HORACI ~ ~ ~Príncep afable de la docta lira, ~
315 Horaci | puríssim, i d’ardenta saba ~pròdig, li dóna amb lo raïm alegre ~
316 PiDeFor| ardenta; ~i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta ~
317 Horaci | antiga Musa, ~just amb sos propis ornaments, ma pàtria ~
318 CalaG | D’aquesta cala opalina ~prou el misteri n’hauré gustat, ~
319 Horaci | llança per riure. ~Puga jo, a l’ombra del nadiu
320 Horaci | guarda segura. ~Ah! Pugin altres a palaus que habiten ~
321 CalaG | càntics inefable niu! ~Per puigs i serres s’acaramulla ~frondós
322 PiDeFor| marina, ~o del voltor que puja sent l’ala gegantina ~
323 Horaci | el sol de Grècia ~brilla puríssim, i d’ardenta saba ~pròdig,
324 CalaG | sentir, ~i vora l’aigua de purs miratges ~al ritme eòlic
325 CalaG | extern! ~Si aquí s’acosta qualque mal dia ~de nuvolades amb
326 Horaci | pròdig, li dóna amb lo raïm alegre ~ l’àtica
327 PiDeFor| terra és dura, mes besa son ramatge ~lo cel que l’enamora i
328 Horaci | dins elles dura ~com un vi ranci de Falern que guarden ~
329 PiDeFor| sa cabellera real. ~Arbre, mon cor t’enveja.
330 PiDeFor| prenda santa duré jo el teu record. ~Lluitar constant i vèncer,
331 CalaG | en pau es dol... ~Oh, bon refugi de callat consol! ~Aquí,
332 PiDeFor| Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura ~i alimentar-se
333 PiDeFor| per les roques sa poderosa rel, ~té pluges i rosades i
334 CalaG | ombra serena, ~ remor suau... ~Oh, dolç estatge
335 PiDeFor| ala gegantina ~ remoure son fullam. ~Del llim d’
336 PiDeFor| lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, ~no canta
337 PiDeFor| i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta ~
338 CalaG | més solitari ~ repòs més grat... ~Oh, lloc per
339 PiDeFor| terra sa vida no sustenta; ~revincla per les roques sa poderosa
340 PiDeFor| les ventades que atupen la ribera, ~ que cruixen
341 PiDeFor| lo penyal, ~llavors ell riu i canta més fort que les
342 Horaci | ritme la lleugera planta: ~riuen les Gràcies, i se sent l’
343 Horaci | humana ~ llança per riure. ~Puga jo, a l’ombra del
344 Horaci | sang, pel geni, ~clara i robusta com sa mare antiga, ~guarda
345 Horaci | glòria ~ cendra romana. ~Sí: dins sa terra el cavador
346 PiDeFor| sustenta; ~revincla per les roques sa poderosa rel, ~té pluges
347 PiDeFor| poderosa rel, ~té pluges i rosades i vents i llum ardenta; ~
348 PiDeFor| olivera, ~més poderós que el roure, més verd que el taronger, ~
349 Horaci | brilla puríssim, i d’ardenta saba ~pròdig, li dóna amb lo
350 Horaci | beure. ~Deixa que tasti la sabor antiga ~que omple tes odes
351 Horaci | la calma de l’Olimp, la sana ~ força tranquil·
352 Horaci | Roma. ~Filla de Roma per la sang, pel geni, ~clara i robusta
353 PiDeFor| impura, com una prenda santa duré jo el teu record. ~
354 Horaci | planta: ~riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi ~
355 Horaci | penes ~ guarda segura. ~Ah! Pugin altres a palaus
356 PiDeFor| bramulen les ventades ~i sembla entre l’escuma que tombi
357 Horaci | pàtria és ademés. Viuria ~sens enyorança ta divina Musa ~
358 CalaG | melancolia, ~com una verge sense alegria ~ que en
359 CalaG | tan dolç és viure, veure i sentir, ~i vora l’aigua de purs
360 CalaG | plena ~olor de bàlsam, ombra serena, ~ remor suau... ~
361 CalaG | dins la divina ~ serenitat... ~Oh, dolç moment; oh,
362 PiDeFor| donà per terra l’esquerpa serralada, ~ per font la
363 CalaG | inefable niu! ~Per puigs i serres s’acaramulla ~frondós boscatge
364 CalaG | que apar al món extern! ~Si aquí s’acosta qualque mal
365 Horaci | gentils estrofes, ~tal com Silenus, el vell gris, guiava ~
366 Horaci | blava ~ mar de Sirenes. ~Illa és galana, on el
367 Horaci | fortuna ~tu transportares al solar de Roma ~ cítara
368 CalaG | somiar-hi ~a on tindria més solitari ~ repòs més grat... ~
369 CalaG | nuvolades amb negre estol, ~sols hi duu tendra melancolia, ~
370 CalaG | després de tomba vaig somiar-hi ~a on tindria més solitari ~
371 CalaG | cara, ~ tot hi somriu... ~Oh, de mos càntics inefable
372 Horaci | ma pàtria ~ veja somriure. ~Ara que folla la invocada
373 Defall | de tristor: ~d’allà sortiran un dia ~per mostrar-te,
374 Horaci | l’antiga Musa, ~just amb sos propis ornaments, ma pàtria ~
375 CalaG | serena, ~ remor suau... ~Oh, dolç estatge de
376 PiDeFor| aquesta terra sa vida no sustenta; ~revincla per les roques
377 PiDeFor| cabellera real. ~Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
378 CalaG | És que en la calma de tals paratges ~tan dolç és viure,
379 CalaG | floresta de vària fulla ~la tardor trista mai la despulla, ~
380 PiDeFor| el roure, més verd que el taronger, ~conserva de ses fulles
381 Horaci | deixa-m’hi beure. ~Deixa que tasti la sabor antiga ~que omple
382 PiDeFor| com l’au dels temporals. ~ ~1875~ ~
383 CalaG | negre estol, ~sols hi duu tendra melancolia, ~com una verge
384 PiDeFor| que cruixen lo terrer. ~No guaita per ses fulles
385 Horaci | mare antiga, ~guarda en ses terres per llavor de glòria ~
386 PiDeFor| mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada ~i li donà per
387 PiDeFor| prenda santa duré jo el teu record. ~Lluitar constant
388 CalaG | tomba vaig somiar-hi ~a on tindria més solitari ~
389 CalaG | clara, ~les colors vàries de to més viu; ~pura delícia de
390 Horaci | doble corona, ~ara tolera que una mà atrevida ~passi
391 CalaG | humana felicitat; ~després de tomba vaig somiar-hi ~a on tindria
392 PiDeFor| sembla entre l’escuma que tombi lo penyal, ~llavors ell
393 Horaci | la sana ~ força tranquil·la. ~Qui de tal nèctar troba
394 Horaci | que amb tal fortuna ~tu transportares al solar de Roma ~
395 PiDeFor| sort! ~Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada ~i arrela dins
396 PiDeFor| fort que les onades, ~i triomfador espolsa damunt les nuvolades ~
397 CalaG | de vària fulla ~la tardor trista mai la despulla, ~
398 Defall | abisme s’afonen ~ de tristor: ~d’allà sortiran un dia ~
399 Horaci | Vagen al fòrum, on febrosa turba ~crida i s’empaita disputant
400 PiDeFor| ombres a besar; ~mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada ~
401 Horaci | febre als poetes inspirant, ungleja ~l’arpa plorosa, i entre
402 PiDeFor| Electus ut cedri~~Mon cor estima un
403 PiDeFor| fulles la flor enamorada; ~no va la fontanella ses ombres
404 Horaci | posen espines. ~Vagen al fòrum, on febrosa turba ~
405 CalaG | felicitat; ~després de tomba vaig somiar-hi ~a on tindria
406 PiDeFor| món irada, ~i tes cançons valentes ’niran per la ventada ~
407 CalaG | etern, ~que eixa floresta de vària fulla ~la tardor trista
408 CalaG | llum més clara, ~les colors vàries de to més viu; ~pura delícia
409 Horaci | ornaments, ma pàtria ~ veja somriure. ~Ara que folla
410 PiDeFor| record. ~Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura ~
411 PiDeFor| cançons valentes ’niran per la ventada ~ com l’au dels
412 PiDeFor| té pluges i rosades i vents i llum ardenta; ~i, com
413 Defall | ni una floreta, ~ni el verdejar d’una herbeta ~
414 CalaG | tendra melancolia, ~com una verge sense alegria ~
415 CalaG | cèlic blau, ~grans pins hi vessen a copa plena ~olor de bàlsam,
416 PiDeFor| com l’arbre dels penyals. ~Veuràs caure a tes plantes la mar
417 CalaG | paratges ~tan dolç és viure, veure i sentir, ~i vora l’aigua
418 Horaci | dins elles dura ~com un vi ranci de Falern que guarden ~
419 Defall | vida està desolada ~com a vinya espampolada ~ i
420 Horaci | Bella ma pàtria és ademés. Viuria ~sens enyorança ta divina
421 PiDeFor| sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: ~domina les muntanyes
422 PiDeFor| l’àguila marina, ~o del voltor que puja sent l’ala gegantina ~
423 CalaG | viure, veure i sentir, ~i vora l’aigua de purs miratges ~
|