Poesia
1 Baleng| balenguera filarà. ~Girant l’ullada cap enrera ~guaita
2 Baleng| enrera ~guaita les ombres de l’avior, ~i de la nova primavera ~
3 Baleng| balenguera filarà. ~Belllugant l’aspi el fil cabdella, ~i
4 Baleng| nit tranquil·la ~destria l’auba qui vendrà. ~La balenguera
5 Serra | deman perdó...» ~Qui me duu l’estrofa, plena de perfums, ~
6 Serra | mirada per damunt Ciutat, ~i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana, ~
7 Serra | dins la serra immensa que l’illa travessa, que l’illa
8 Serra | que l’illa travessa, que l’illa defensa ~
9 Serra | com un gerricó! ~L’aviram la volta amb gran
10 Serra | dins la salvatge negror de l’estret ~on la coma acaba,
11 Serra | que ella coneix bé. ~És l’euga ensellada del pubill
12 Serra | no brilla ~ l’estel del matí, ~reprèn
13 Serra | dolçor ~de la festejada l’ànima xalesta, ~
14 Serra | de rustiquesa ~que em duu l’enyorança de la jovenesa! ~
15 Serra | sitges que negregen sota l’ausinar, ~soleiada ardenta
16 Serra | revetlla que arriben al mar ~de l’església oberta com un ull
17 Serra | blau ~ que l’ànima atrau ~
18 Serra | de la minyonia... ~sou l’exquisidesa, sou l’encantament ~
19 Serra | sou l’exquisidesa, sou l’encantament ~
20 Serra | encantament ~ on l’ànima hi sent ~
21 Pins | lluny el navegant. ~Quan l’illa va néixer, la mà creadora ~
22 Pins | verdor. ~Som una harmonia de l’illa qui canta; ~de la nostra
23 Pins | escorça degota salut, ~i sota l’espessa verdor onejanta, ~
24 Pins | si la pineda cau, l’illa se’n dol. ~Aquí la
25 Pins | sofrença hi troba col·liris, ~l’insecte s’hi penja de l’
26 Pins | l’insecte s’hi penja de l’or que ha teixit; ~i el
27 Pins | teixit; ~i el pastor, a l’hora que es baden els lliris, ~
28 Pins | lliris, ~ hi consulta l’horari de la nit. ~Atreïm
29 Pins | la boira qui passa; ~som l’aura divina de la llibertat; ~
30 Notes | pontarró ~passar la remor ~de l’aigua corrent. ~El saltant
31 Notes | clavellina ~surt de la foscor ~de l’alt finestró ~que el parral
32 Notes | un home badoca, ~...i l’home sóc jo. ~ ~ ~
33 Desol | DESOLACIÓ ~ ~ ~Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós
34 Desol | als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; ~mes branques
35 Desol | la millor part de mi. ~I l’amargor de viure xucla ma
36 Desol | saba, ~i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort. ~
|