Poesia

 1 Catalun|        València podrà dir-te lo que ma tosca llengua ~no atina
 2 Catalun|     altres en mengua, ~d’altres que no nos guarden tos nobles
 3 Catalun|         fuetejar.  Com navegant que mira den del vaixell la
 4 Catalun|       den del vaixell la terra ~que guarda a sa família, son
 5 Catalun|           Jo t’am com a la nina que dins mon pit fa hostatge, ~
 6 Catalun|  hostatge, ~ab lo mateix afecte que guarda lo cor teu, ~ab la
 7 Catalun|         ab tot lo sant coratge ~que vullc a los meus pares i
 8 Catalun|        a los meus pares i ab lo que adore a Déu. ~Jo t’am, oh
 9 Catalun|           com la salut lo pobre que jau en malaltia, ~com aima
10 Catalun|   lluitaren ab tan potent tesó ~que, al fullejar les gestes
11 Catalun|          al fullejar les gestes que formen nostra història, ~
12 Catalun|    llaços estrets i carinyosos  que mai no deslligaren ni vents
13 Catalun|         llavis, ~lo jorn primer que crema l’antorxa d’Himeneu;
14 Catalun|       jamai trenquem los llaços que amor ha ben lligats. ~~~
15 Vents  |                   vent llevant ~que el progrés llatí pregona, ~
16 Vents  |        crudelment. ~Vent de foc que tot ho arrasa, ~         
17 Monest |       de la Murta. ~Lo trobador que us contempla ~plorant amarg
18 Monest |       inspira sa musa ~tristesa que el cor li apena, ~record
19 Monest |        el cor li apena, ~record que la sang li abrusa. ~Santes
20 Monest |    trocat en la gran runa! ~Més que del temps los estragos, ~
21 Monest | monestir, en runa. ~Lo trobador que gemega ~als peus de tes
22 Monest |      esta centúria, ~a l’ensems que els furs gloriosos, ~la