Poesia
1 Catalun| grans i famosos, ~fem com abans ho feren nostres antepassats: ~
2 Monest | record que la sang li abrusa. ~Santes runes trepitjades ~
3 Catalun| el món lis dóna tribut d’admiració. ~Per conservar aquestos
4 Monest | donaria d’una per a vore’t i admirar-te ~restaurada esta centúria, ~
5 Catalun| los meus pares i ab lo que adore a Déu. ~Jo t’am, oh noble
6 Catalun| Per ço cada diada a vore’t afanyosa ~son cap València aixeca
7 Catalun| hostatge, ~ab lo mateix afecte que guarda lo cor teu, ~
8 Catalun| Catalunya, ma vista a tu s’aferra ~ab encisera joia, ab lo
9 Catalun| seus avis, ~quan estos, agrunsant-los, bressol fan del pit seu. ~
10 Monest | ara dus la testa nua, ~i, ai Déu meu!, també et contemple, ~
11 Catalun| que jau en malaltia, ~com aima la rosada lo càlzer de la
12 Catalun| afanyosa ~son cap València aixeca sobre l’altiu Montgó, mentres
13 Catalun| son més preat tresor, ~aixina, oh Catalunya, ma vista
14 Catalun| ab tan potent tesó ~que, al fullejar les gestes que
15 Monest | tos pobres monjos?, ~¿tes alaixes, qui les usa?; ~buides estan
16 Catalun| la germanor València en alta veu proclama, jamai trenquem
17 Monest | estan les capelles, ~tos altars la terra oculta, ~tos murs
18 Catalun| València aixeca sobre l’altiu Montgó, mentres ne fa de
19 Catalun| ab què l’avaro estima son amagat tresor, ~com la salut lo
20 Monest | que us contempla ~plorant amarg vos saluda. ~No vol polsar
21 Catalun| trenquem los llaços que amor ha ben lligats. ~~~
22 Vents | encant. ~Vent del sur l’Andalusia, ~ vent del sur ~
23 Catalun| com abans ho feren nostres antepassats: ~juntem molt més los llaços
24 Monest | Murta. ~També tes glòries antigues, ~cara València, una a una ~
25 Catalun| jorn primer que crema l’antorxa d’Himeneu; juntem-se com
26 Vents | de foc; ~tot ho crema per aon passa, ~no deixant lliure
27 Monest | tristesa que el cor li apena, ~record que la sang li
28 Catalun| admiració. ~Per conservar aquestos records grans i famosos, ~
29 Monest | han robat ab la corona, ~i ara dus la testa nua, ~i, ai
30 Vents | ponent; ~los fuits i plantes arguella, ~corsecant-los crudelment. ~
31 Vents | Vent de foc que tot ho arrasa, ~ vent de foc; ~
32 Catalun| seu. ~Invicta Catalunya, arxiu d’eterna fama, ~mare de
33 Catalun| que ma tosca llengua ~no atina a expressar clara, mos dèbils
34 Catalun| ab eixa gelosia ~ab què l’avaro estima son amagat tresor, ~
35 Monest | llibertats sacrosantes, ~de l’avior glòria fusa, ~i l’empori
36 Catalun| potser no tinguen força bastant mos pobres llavis, ~però
37 Catalun| trenquem los llaços que amor ha ben lligats. ~~~
38 Catalun| quan estos, agrunsant-los, bressol fan del pit seu. ~Invicta
39 Monest | alaixes, qui les usa?; ~buides estan les capelles, ~tos
40 Monest | primoroses ~no les troba qui les busca. ~Don Diego Vich, tos esforços ~
41 Catalun| nobles sentiments. ~Per ço cada diada a vore’t afanyosa ~
42 Catalun| a cantar tes glòries com cal en ta llaor ~potser no tinguen
43 Catalun| com aima la rosada lo càlzer de la flor. ~Jo t’am perquè
44 Catalun| dels nostres avis, per a cantar tes glòries com cal en ta
45 Catalun| Mentres València vixca, no cantarà victòria ~lo qui es propose,
46 Monest | usa?; ~buides estan les capelles, ~tos altars la terra oculta, ~
47 Monest | També tes glòries antigues, ~cara València, una a una ~t’han
48 Catalun| més los llaços estrets i carinyosos que mai no deslligaren
49 Catalun| CATALUNYA ~ ~Invicta Catalunya, casal dels nostres avis, per
50 Vents | vent mistral ~ve de terra catalana ~i de l’Aragó lleal. Vent
51 Monest | tos murs quartejats se cauen, ~de tes voltes no en veig
52 Monest | admirar-te ~restaurada esta centúria, ~a l’ensems que els furs
53 Catalun| llengua ~no atina a expressar clara, mos dèbils pensaments,
54 Catalun| nobles sentiments. ~Per ço cada diada a vore’t afanyosa ~
55 Catalun| Aragó. ~Lo nostre escut, comtessa, és teu, com nostra història; ~
56 Catalun| València i Catalunya, per conquerir la glòria, un temps juntes
57 Catalun| tribut d’admiració. ~Per conservar aquestos records grans i
58 Monest | Murta. ~Lo trobador que us contempla ~plorant amarg vos saluda. ~
59 Monest | i, ai Déu meu!, també et contemple, ~com lo monestir, en runa. ~
60 Monest | hòmens, ab sanya crua, ~t’han convertit com t’encontres, ~sant monestir
61 Catalun| immensa i ab tot lo sant coratge ~que vullc a los meus pares
62 Monest | a una ~t’han robat ab la corona, ~i ara dus la testa nua, ~
63 Vents | fuits i plantes arguella, ~corsecant-los crudelment. ~Vent de foc
64 Monest | estragos, ~los hòmens, ab sanya crua, ~t’han convertit com t’
65 Vents | arguella, ~corsecant-los crudelment. ~Vent de foc que tot ho
66 Catalun| ab encisera joia, ab lo daler del cor. ~Jo t’am com a
67 Catalun| atina a expressar clara, mos dèbils pensaments, perquè ma dolça
68 Vents | crema per aon passa, ~no deixant lliure cap lloc. ~Vent com
69 Catalun| Com navegant que mira den del vaixell la terra ~que
70 Catalun| i carinyosos que mai no deslligaren ni vents ni tempestats. ~
71 Vents | Quatre vents de nit i dia, ~ quatre vents, ~
72 Catalun| sentiments. ~Per ço cada diada a vore’t afanyosa ~son cap
73 Monest | troba qui les busca. ~Don Diego Vich, tos esforços ~s’han
74 Catalun| Jo t’am com a la nina que dins mon pit fa hostatge, ~ab
75 Catalun| en flor. ~València podrà dir-te lo que ma tosca llengua ~
76 Catalun| dèbils pensaments, perquè ma dolça pàtria te vol d’altres en
77 Monest | les troba qui les busca. ~Don Diego Vich, tos esforços ~
78 Monest | sang de ses venes ~gustós donaria d’una per a vore’t i admirar-te ~
79 Monest | robat ab la corona, ~i ara dus la testa nua, ~i, ai Déu
80 Catalun| am, oh noble terra!, ab eixa gelosia ~ab què l’avaro
81 Monest | centúria, ~a l’ensems que els furs gloriosos, ~la independència
82 Monest | avior glòria fusa, ~i l’empori de la llengua de la pàtria
83 Vents | pregona, ~salobrenc i ple d’encant. ~Vent del sur l’Andalusia, ~
84 Catalun| formen nostra història, ~hui encara el món lis dóna tribut d’
85 Catalun| vista a tu s’aferra ~ab encisera joia, ab lo daler del cor. ~
86 Monest | t’han convertit com t’encontres, ~sant monestir de la Murta. ~
87 Monest | restaurada esta centúria, ~a l’ensems que els furs gloriosos, ~
88 Vents | sur ~de tard en tard nos envia, ~de tard en tard i insegur. ~
89 Catalun| cantarà victòria ~lo qui es propose, indigne, ton rostre
90 Catalun| llavis, ~però mon cor s’esclata com poncelleta en flor. ~
91 Catalun| regne d’Aragó. ~Lo nostre escut, comtessa, és teu, com nostra
92 Monest | busca. ~Don Diego Vich, tos esforços ~s’han trocat en la gran
93 Catalun| Juntem-se com se junten dels esposats los llavis, ~lo jorn primer
94 Monest | i admirar-te ~restaurada esta centúria, ~a l’ensems que
95 Catalun| gelosia ~ab què l’avaro estima son amagat tresor, ~com
96 Catalun| ab los seus avis, ~quan estos, agrunsant-los, bressol
97 Monest | Més que del temps los estragos, ~los hòmens, ab sanya crua, ~
98 Catalun| juntem molt més los llaços estrets i carinyosos que mai no
99 Monest | i, ai Déu meu!, també et contemple, ~com lo monestir,
100 Catalun| Invicta Catalunya, arxiu d’eterna fama, ~mare de mils de pobles
101 Catalun| tosca llengua ~no atina a expressar clara, mos dèbils pensaments,
102 Catalun| Catalunya, arxiu d’eterna fama, ~mare de mils de pobles
103 Catalun| la terra ~que guarda a sa família, son més preat tresor, ~
104 Catalun| aquestos records grans i famosos, ~fem com abans ho feren
105 Catalun| records grans i famosos, ~fem com abans ho feren nostres
106 Catalun| famosos, ~fem com abans ho feren nostres antepassats: ~juntem
107 Catalun| llaor ~potser no tinguen força bastant mos pobres llavis, ~
108 Catalun| fullejar les gestes que formen nostra història, ~hui encara
109 Catalun| propose, indigne, ton rostre fuetejar. Com navegant que mira
110 Vents | vent ponent; ~los fuits i plantes arguella, ~corsecant-los
111 Catalun| tan potent tesó ~que, al fullejar les gestes que formen nostra
112 Vents | fan via, ~bé suaus o bé furients. ~Vent llevant la mar nos
113 Monest | centúria, ~a l’ensems que els furs gloriosos, ~la independència
114 Monest | sacrosantes, ~de l’avior glòria fusa, ~i l’empori de la llengua
115 Catalun| oh noble terra!, ab eixa gelosia ~ab què l’avaro estima son
116 Monest | en runa. ~Lo trobador que gemega ~als peus de tes runes,
117 Catalun| als moros recobrats, ~la germanor València en alta veu proclama,
118 Catalun| tesó ~que, al fullejar les gestes que formen nostra història, ~
119 Monest | a l’ensems que els furs gloriosos, ~la independència perduda, ~
120 Catalun| conservar aquestos records grans i famosos, ~fem com abans
121 Catalun| Montgó, mentres ne fa de guaita lo mont Penyagolosa ~com
122 Catalun| mengua, ~d’altres que no nos guarden tos nobles sentiments. ~
123 Monest | tota la sang de ses venes ~gustós donaria d’una per a vore’
124 Catalun| trenquem los llaços que amor ha ben lligats. ~~~
125 Catalun| primer que crema l’antorxa d’Himeneu; juntem-se com se junten
126 Monest | temps los estragos, ~los hòmens, ab sanya crua, ~t’han convertit
127 Catalun| nina que dins mon pit fa hostatge, ~ab lo mateix afecte que
128 Catalun| cor teu, ~ab la tendrura immensa i ab tot lo sant coratge ~
129 Monest | els furs gloriosos, ~la independència perduda, ~les llibertats
130 Catalun| victòria ~lo qui es propose, indigne, ton rostre fuetejar. Com
131 Vents | envia, ~de tard en tard i insegur. ~Vent mistral i tramuntana, ~
132 Vents | Vent com teu, Castella insigne, ~ vent com teu, ~
133 Monest | sa llira, ~puix sols li inspira sa musa ~tristesa que el
134 Catalun| València en alta veu proclama, jamai trenquem los llaços que
135 Catalun| com la salut lo pobre que jau en malaltia, ~com aima la
136 Monest | benvolguda, ~gran monestir dels Jeronis ~de la Verge de la Murta, ~¿
137 Catalun| feren nostres antepassats: ~juntem molt més los llaços estrets
138 Catalun| conquerir la glòria, un temps juntes lluitaren ab tan potent
139 Catalun| història, ~hui encara el món lis dóna tribut d’admiració. ~
140 Catalun| tes glòries com cal en ta llaor ~potser no tinguen força
141 Vents | llevant ~que el progrés llatí pregona, ~salobrenc i ple
142 Vents | terra catalana ~i de l’Aragó lleal. Vent ponent dóna Castella, ~
143 Catalun| vàrem tindre molt paregudes lleis. ~València i Catalunya,
144 Catalun| de nostres venes; ~lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los
145 Monest | independència perduda, ~les llibertats sacrosantes, ~de l’avior
146 Catalun| los llaços que amor ha ben lligats. ~~~
147 Monest | saluda. ~No vol polsar hui sa llira, ~puix sols li inspira sa
148 Vents | per aon passa, ~no deixant lliure cap lloc. ~Vent com teu,
149 Vents | no deixant lliure cap lloc. ~Vent com teu, Castella
150 Catalun| glòria, un temps juntes lluitaren ab tan potent tesó ~que,
151 Catalun| estrets i carinyosos que mai no deslligaren ni vents
152 Catalun| salut lo pobre que jau en malaltia, ~com aima la rosada lo
153 Vents | pestilent, traïdor, maligne, ~maleït siga de Déu! ~~~
154 Vents | teu, ~pestilent, traïdor, maligne, ~maleït siga de Déu! ~~~
155 Vents | furients. ~Vent llevant la mar nos dóna, ~ vent
156 Catalun| Catalunya, arxiu d’eterna fama, ~mare de mils de pobles als moros
157 Catalun| pit fa hostatge, ~ab lo mateix afecte que guarda lo cor
158 Catalun| pàtria te vol d’altres en mengua, ~d’altres que no nos guarden
159 Monest | la testa nua, ~i, ai Déu meu!, també et contemple, ~com
160 Catalun| coratge ~que vullc a los meus pares i ab lo que adore
161 Catalun| d’eterna fama, ~mare de mils de pobles als moros recobrats, ~
162 Catalun| fuetejar. Com navegant que mira den del vaixell la terra ~
163 Catalun| història, ~hui encara el món lis dóna tribut d’admiració. ~
164 Monest | a on estan tos pobres monjos?, ~¿tes alaixes, qui les
165 Catalun| mentres ne fa de guaita lo mont Penyagolosa ~com vigilant
166 Catalun| València aixeca sobre l’altiu Montgó, mentres ne fa de guaita
167 Catalun| mare de mils de pobles als moros recobrats, ~la germanor
168 Monest | altars la terra oculta, ~tos murs quartejats se cauen, ~de
169 Monest | puix sols li inspira sa musa ~tristesa que el cor li
170 Catalun| ton rostre fuetejar. Com navegant que mira den del vaixell
171 Catalun| l’altiu Montgó, mentres ne fa de guaita lo mont Penyagolosa ~
172 Catalun| juntem-se com se junten los néts ab los seus avis, ~quan
173 Catalun| del cor. ~Jo t’am com a la nina que dins mon pit fa hostatge, ~
174 Vents | VENTS ~ ~Quatre vents de nit i dia, ~ quatre
175 Catalun| adore a Déu. ~Jo t’am, oh noble terra!, ab eixa gelosia ~
176 Catalun| altres que no nos guarden tos nobles sentiments. ~Per ço cada
177 Monest | corona, ~i ara dus la testa nua, ~i, ai Déu meu!, també
178 Vents | regne fan via, ~bé suaus o bé furients. ~Vent llevant
179 Monest | capelles, ~tos altars la terra oculta, ~tos murs quartejats se
180 Monest | la Verge de la Murta, ~¿a on estan tos pobres monjos?, ~¿
181 Catalun| jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis. ~València i Catalunya,
182 Catalun| coratge ~que vullc a los meus pares i ab lo que adore a Déu. ~
183 Vents | foc; ~tot ho crema per aon passa, ~no deixant lliure cap
184 Catalun| expressar clara, mos dèbils pensaments, perquè ma dolça pàtria
185 Catalun| ne fa de guaita lo mont Penyagolosa ~com vigilant les glòries
186 Monest | gloriosos, ~la independència perduda, ~les llibertats sacrosantes, ~
187 Catalun| bastant mos pobres llavis, ~però mon cor s’esclata com poncelleta
188 Vents | vent com teu, ~pestilent, traïdor, maligne, ~maleït
189 Monest | trobador que gemega ~als peus de tes runes, Murta, tota
190 Monest | voltes no en veig una, ~tes pintures primoroses ~no les troba
191 Vents | vent ponent; ~los fuits i plantes arguella, ~corsecant-los
192 Vents | llatí pregona, ~salobrenc i ple d’encant. ~Vent del sur
193 Monest | trobador que us contempla ~plorant amarg vos saluda. ~No vol
194 Catalun| eterna fama, ~mare de mils de pobles als moros recobrats, ~la
195 Catalun| tresor, ~com la salut lo pobre que jau en malaltia, ~com
196 Catalun| poncelleta en flor. ~València podrà dir-te lo que ma tosca llengua ~
197 Monest | amarg vos saluda. ~No vol polsar hui sa llira, ~puix sols
198 Catalun| però mon cor s’esclata com poncelleta en flor. ~València podrà
199 Catalun| juntes lluitaren ab tan potent tesó ~que, al fullejar les
200 Catalun| glòries com cal en ta llaor ~potser no tinguen força bastant
201 Catalun| guarda a sa família, son més preat tresor, ~aixina, oh Catalunya,
202 Vents | llevant ~que el progrés llatí pregona, ~salobrenc i ple d’encant. ~
203 Catalun| esposats los llavis, ~lo jorn primer que crema l’antorxa d’Himeneu;
204 Monest | veig una, ~tes pintures primoroses ~no les troba qui les busca. ~
205 Catalun| germanor València en alta veu proclama, jamai trenquem los llaços
206 Vents | vent llevant ~que el progrés llatí pregona, ~salobrenc
207 Catalun| cantarà victòria ~lo qui es propose, indigne, ton rostre fuetejar.
208 Monest | vol polsar hui sa llira, ~puix sols li inspira sa musa ~
209 Catalun| néts ab los seus avis, ~quan estos, agrunsant-los, bressol
210 Monest | terra oculta, ~tos murs quartejats se cauen, ~de tes voltes
211 Catalun| terra!, ab eixa gelosia ~ab què l’avaro estima son amagat
212 Catalun| mils de pobles als moros recobrats, ~la germanor València en
213 Monest | tristesa que el cor li apena, ~record que la sang li abrusa. ~
214 Catalun| Per conservar aquestos records grans i famosos, ~fem com
215 Monest | per a vore’t i admirar-te ~restaurada esta centúria, ~a l’ensems
216 Monest | València, una a una ~t’han robat ab la corona, ~i ara dus
217 Catalun| en malaltia, ~com aima la rosada lo càlzer de la flor. ~Jo
218 Catalun| es propose, indigne, ton rostre fuetejar. Com navegant
219 Monest | perduda, ~les llibertats sacrosantes, ~de l’avior glòria fusa, ~
220 Vents | progrés llatí pregona, ~salobrenc i ple d’encant. ~Vent del
221 Monest | contempla ~plorant amarg vos saluda. ~No vol polsar hui sa llira, ~
222 Catalun| son amagat tresor, ~com la salut lo pobre que jau en malaltia, ~
223 Monest | MONESTIR DE LA MURTA ~ ~Salve, runes venerandes ~del monestir
224 Monest | que la sang li abrusa. ~Santes runes trepitjades ~de la
225 Monest | estragos, ~los hòmens, ab sanya crua, ~t’han convertit com
226 Catalun| no nos guarden tos nobles sentiments. ~Per ço cada diada a vore’
227 Monest | Murta, tota la sang de ses venes ~gustós donaria d’
228 Catalun| agrunsant-los, bressol fan del pit seu. ~Invicta Catalunya, arxiu
229 Catalun| se junten los néts ab los seus avis, ~quan estos, agrunsant-los,
230 Vents | traïdor, maligne, ~maleït siga de Déu! ~~~
231 Catalun| son cap València aixeca sobre l’altiu Montgó, mentres
232 Monest | polsar hui sa llira, ~puix sols li inspira sa musa ~tristesa
233 Vents | nostre regne fan via, ~bé suaus o bé furients. ~Vent llevant
234 Catalun| temps juntes lluitaren ab tan potent tesó ~que, al fullejar
235 Catalun| perquè ma dolça pàtria te vol d’altres en mengua, ~
236 Catalun| deslligaren ni vents ni tempestats. ~Juntem-se com se junten
237 Catalun| guarda lo cor teu, ~ab la tendrura immensa i ab tot lo sant
238 Catalun| lluitaren ab tan potent tesó ~que, al fullejar les gestes
239 Monest | la corona, ~i ara dus la testa nua, ~i, ai Déu meu!, també
240 Catalun| penes, ~i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis. ~València
241 Catalun| cal en ta llaor ~potser no tinguen força bastant mos pobres
242 Catalun| qui es propose, indigne, ton rostre fuetejar. Com navegant
243 Catalun| València podrà dir-te lo que ma tosca llengua ~no atina a expressar
244 Monest | peus de tes runes, Murta, tota la sang de ses venes ~gustós
245 Catalun| nostres penes, ~i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes
246 Vents | vent com teu, ~pestilent, traïdor, maligne, ~maleït siga de
247 Vents | insegur. ~Vent mistral i tramuntana, ~ vent mistral ~
248 Catalun| alta veu proclama, jamai trenquem los llaços que amor ha ben
249 Monest | li abrusa. ~Santes runes trepitjades ~de la pàtria benvolguda, ~
250 Catalun| hui encara el món lis dóna tribut d’admiració. ~Per conservar
251 Monest | sols li inspira sa musa ~tristesa que el cor li apena, ~record
252 Monest | pintures primoroses ~no les troba qui les busca. ~Don Diego
253 Monest | Vich, tos esforços ~s’han trocat en la gran runa! ~Més que
254 Catalun| oh Catalunya, ma vista a tu s’aferra ~ab encisera joia,
255 Monest | Murta. ~Lo trobador que us contempla ~plorant amarg
256 Monest | tes alaixes, qui les usa?; ~buides estan les capelles, ~
257 Catalun| navegant que mira den del vaixell la terra ~que guarda a sa
258 Catalun| nostres penes, ~i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis. ~
259 Vents | vent mistral ~ve de terra catalana ~i de
260 Monest | cauen, ~de tes voltes no en veig una, ~tes pintures primoroses ~
261 Monest | LA MURTA ~ ~Salve, runes venerandes ~del monestir de la Murta. ~
262 Monest | monestir dels Jeronis ~de la Verge de la Murta, ~¿a on estan
263 Catalun| germanor València en alta veu proclama, jamai trenquem
264 Vents | vents, ~per nostre regne fan via, ~bé suaus o bé furients. ~
265 Monest | qui les busca. ~Don Diego Vich, tos esforços ~s’han trocat
266 Catalun| València vixca, no cantarà victòria ~lo qui es propose, indigne,
267 Catalun| lo mont Penyagolosa ~com vigilant les glòries del regne d’
268 Catalun| aixina, oh Catalunya, ma vista a tu s’aferra ~ab encisera
269 Catalun| llar. ~Mentres València vixca, no cantarà victòria ~lo
270 Monest | quartejats se cauen, ~de tes voltes no en veig una, ~tes pintures
271 Monest | contempla ~plorant amarg vos saluda. ~No vol polsar hui
272 Catalun| tot lo sant coratge ~que vullc a los meus pares i ab lo
|