Poesia

 1 OdaInf |         no puc acabar mai: ~dia i nit me l’ha dictada ~tot
 2 OdaInf | ensomnis d’amor pur; ~decaiguda i mig malmesa, ~joventut me
 3 OdaInf |        una altra esparsa morta ~i perduts els consonants. ~
 4 OdaInf |      dictant-me-la sens parar.  I aixís sempre a la ventura, ~
 5 OdaInf |        aparella ~el teixit ferm i subtil. ~I sabré si en lo
 6 OdaInf |       el teixit ferm i subtil. ~I sabré si en lo que penses  —
 7 Flors  |   ENVIANT FLORS ~  ~Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les ~
 8 Flors  |       del teu pit la clavaràs, ~i, amb moviment de cígnia
 9 Flors  |      adreçarà totes ses fulles ~i es badarà desesperadament. ~
10 Flors  |        badarà desesperadament. ~I encara em mig riuràs; mes
11 VacaCeg|            Topant de cap en una i altra soca, ~avançant d’
12 VacaCeg|     vailet va buidar-li un ull, i en l’altre ~se li ha posat
13 VacaCeg|          pel silenci dels prats i en la ribera, ~fan dringar
14 VacaCeg|       morro en l’esmolada pica ~i recula afrontada... Però
15 VacaCeg|       afrontada... Però torna, ~i baixa el cap a l’aigua i
16 VacaCeg|        i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.  Beu poc, sens
17 VacaCeg|        damunt les mortes nines, i se’n torna ~orfe de llum
18 Muntan |          a regalar-me la boca, ~i m’entrava pit endins... ~
19 Muntan |        m’entrava pit endins... ~I amb els seus clars regalims ~
20 Muntan |       dolça. ~Quan m’he adreçat i he mirat, ~la muntanya,
21 Muntan |    mirat, ~la muntanya, el bosc i el prat ~me semblaven altrament: ~
22 Muntan |        semblava un món en flor ~i l’ànima n’era jo. ~Jo l’
23 Muntan |          que es delia en florir i ser dallada. ~Jo l’ànima
24 Muntan |        tan lluny en l’horitzó. ~I l’ànima del saule jo era
25 Muntan |  profonda ~on la boira s’aixeca i es deixonda. ~I l’ànima
26 Muntan |        s’aixeca i es deixonda. ~I l’ànima inquietaa del torrent ~
27 Muntan |        del vent que tot ho mou ~i la humil de la flor quan
28 Muntan |         estimavaen llargament,  i al llarg amor de l’ennuvolament ~
29 Muntan |        regal de les congestes; ~i en l’ampla quietud dels
30 Muntan |        repòs de les tempestes. ~I quan el cel s’obria al meu
31 Muntan |      cel s’obria al meu entorn ~i reia el sol en ma verdosa
32 Muntan |         anhel ~agitador del mar i les muntanyes, ~fortament
33 Muntan |      cel ~tot lo de mos costats i mes entranyes. ~·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     · ~         
34 OdaEsp |         massa – dels saguntins ~i dels que per la pàtria moren: ~
35 OdaEsp |     moren: ~les teves glòries – i els teus records, ~records
36 OdaEsp |      els teus records, ~records i glòries – només de morts: ~
37 OdaEsp |        sang, ~vida pels d’ara – i pels que vindran: ~vessada
38 OdaEsp |        pensaves – en ton honor ~i massa poc en el teu viure: ~
39 OdaEsp | satisfeies – d’honres mortals, ~i eren tes festes – els funerals, ~
40 OdaEsp |      marxaven – cap a l’atzar; ~i tu cantaves – vora del mar ~
41 OdaEsp |           Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho perderes, –
42 OdaEsp |        et torni feconda, alegre i viva; ~pensa en la vida
43 Himne  |                                 I ~Cantàbria! som tos braus
44 Himne  |        gran, el mar ho és més, ~i terra i mar són encrespats. ~
45 Himne  |         mar ho és més, ~i terra i mar són encrespats. ~La
46 Himne  |        les ones veu com vénen – i els astres com se’n van; ~
47 Himne  |       somnia mons que brollen – i mons que ja han fugit. ~
48 Himne  |         vingut la gran cremor, ~i els jardins d’Andalusia ~         
49 Himne  |                     ulls de foc i cos suau, ~ets la terra
50 Himne  |        teu gran esllanguiment, ~i en el vi de tes collites ~         
51 Himne  |        acudir ~a punt per viure i per morir, ~per greu sofrir...
52 Himne  |     endins, ampla és Castella. ~I està trista, que sols ella ~
53 Himne  |              VI ~El mar és gran i es mou i brilla i canta, ~
54 Himne  |         El mar és gran i es mou i brilla i canta, ~dessota
55 Himne  |       és gran i es mou i brilla i canta, ~dessota els vents
56 Himne  |         l’altre a amor convida ~i es va tornant un cant de
57 CantEsp|      estic tan gelós dels ulls, i el rostre, ~i el cos que
58 CantEsp|        dels ulls, i el rostre, ~i el cos que m’heu donat,
59 CantEsp|        que m’heu donat, Senyor, i el cor ~que s’hi mou sempre...
60 CantEsp|          que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!  Amb
61 CantEsp|       damunt de les muntanyes, ~i el mar immens, i el sol
62 CantEsp|    muntanyes, ~i el mar immens, i el sol que pertot brilla? ~
63 CantEsp|   aquests sentits l’eterna pau ~i no voldré més cel que aquest
64 CantEsp|           la il·lusió del lluny i de l’a prop, ~i el compte
65 CantEsp|       del lluny i de l’a prop, ~i el compte de lo molt, i
66 CantEsp|         i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, ~enganyador,
67 CantEsp|    compte de lo molt, i el poc, i el massa, ~enganyador, perquè
68 CantEsp|           és ma pàtria, Senyor; i no podria ~ésser també una
69 CantEsp|      pàtria celestial?  Home só i és humana ma mesura  per
70 CantEsp|       per tot quant puga creure i esperar: ~si ma fe i ma
71 CantEsp|     creure i esperar: ~si ma fe i ma esperança aquí s’atura, ~
72 CantEsp|           Més enllà veig el cel i les estrelles ~i encara
73 CantEsp|         el cel i les estrelles ~i encara allí voldria ser-hi
74 CantEsp|    belles, ~si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, ~
75 CantEsp|   creure, doncs, que sou aquí. ~I quan vinga aquella hora