Poesia

 1 OdaInf |    dictada ~tot quant canta en la ventada, ~tot quant brilla
 2 OdaInf |      com acabarà, ~perquè tinc la pensa esclava ~d’una força
 3 OdaInf |       parar.  I aixís sempre a la ventura, ~sens saber si
 4 OdaInf |      lliga o no, ~va enllaçant la mà insegura ~crits de goig,
 5 OdaInf |    moment en què jo mòria, ~me la digui de memòria ~mot per
 6 OdaInf |     per mot, de cap a cap. ~Me la digui a cau d’orella, ~esbrinant-me,
 7 OdaInf | esbrinant-me, fil per fil, ~de la ignota meravella ~que a
 8 OdaInf |        ignota meravella ~que a la vida ens aparella ~el teixit
 9 Flors  |     omplin d’aromes davant meu la via, ~després a vora teu
10 Flors  |          al damunt del teu pit la clavaràs, ~i, amb moviment
11 Flors  |      sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~al frec constant
12 Flors  |       teu bell rostre ardent,  la rosa adreçarà totes ses
13 Flors  |     mes quan me veges ~de tu a la flor, mentres jugueu aixís, ~
14 VacaCeg|                                LA VACA CEGA    ~Topant de
15 VacaCeg|      camí de l’aigua, ~se’n ve la vaca tota sola. És cega. ~
16 VacaCeg|         se li ha posat un tel: la vaca és cega. ~Ve a abeurar-se
17 VacaCeg|       cega. ~Ve a abeurar-se a la font com ans solia, ~mes
18 VacaCeg|        silenci dels prats i en la ribera, ~fan dringar l’esquellot,
19 VacaCeg|         brandant llànguidament la llarga cua. ~  ~1893~ ~
20 Muntan |        pon, ~bevent al raig de la font, ~he assaborit els
21 Muntan |      assaborit els secrets ~de la terra misteriosa. ~Part
22 Muntan |   misteriosa. ~Part de dins de la canal ~he vist l’aigua virginal ~
23 Muntan |        naixement ~a regalar-me la boca, ~i m’entrava pit endins... ~
24 Muntan |        he adreçat i he mirat, ~la muntanya, el bosc i el prat ~
25 Muntan |         Jo l’ànima flairosa de la prada ~que es delia en florir
26 Muntan |        son ombra clara. ~Jo de la timba l’ànima profonda ~
27 Muntan |     timba l’ànima profonda ~on la boira s’aixeca i es deixonda. ~
28 Muntan |      del torrent ~que crida en la cascada resplendent. ~Jo
29 Muntan |     del vent que tot ho mou ~i la humil de la flor quan se
30 Muntan |      tot ho mou ~i la humil de la flor quan se desclou. ~Jo
31 Muntan |  desclou. ~Jo era l’altitud de la carena... ~Els núvols m’
32 Muntan |      mon ànima serena. ~Sentia la delícia de les fonts ~naixe’
33 Muntan |              bevent al raig de la font, ~          he assaborit
34 Muntan |      els secrets ~          de la terra misteriosa. ~  ~Camprodon,
35 Excels |      nord, ~no et deixis du’ a la tranquil·la ~aigua mansa
36 Excels |       deixis du’ a la tranquil·la ~aigua mansa de cap port. ~
37 Excels |       eternament. ~Fuig-ne, de la terra innoble, ~fuig dels
38 OdaEsp |            Escolta, Espanya, – la veu d’un fill ~que et parla
39 OdaEsp |       no castellana: ~parlo en la llengua – que m’ha donat ~
40 OdaEsp |      llengua – que m’ha donat ~la terra aspra: ~en’questa
41 OdaEsp |      saguntins ~i dels que per la pàtria moren: ~les teves
42 OdaEsp |     altrament. ~Per què vessar la sang inútil?  Dins de les
43 OdaEsp |    Dins de les venes – vida és la sang, ~vida pels d’ara –
44 OdaEsp |       alegre i viva; ~pensa en la vida que tens entorn: ~aixeca
45 OdaEsp |      et veig enlloc. ~No sents la meva veu atronadora? ~No
46 Himne  | cantant enmig les tempestats: ~la terra és gran, el mar ho
47 Himne  |   terra i mar són encrespats. ~La nostra vida és lluita, ~
48 Himne  |        tos fills domar: ~només la mort, només la mort, ~la
49 Himne  |   domar: ~només la mort, només la mort, ~la neu dels cims,
50 Himne  |       la mort, només la mort, ~la neu dels cims, el fons del
51 Himne  |                            II ~La dolça Lusitània – a vora
52 Himne  | africanes ~          ha vingut la gran cremor, ~i els jardins
53 Himne  |        de foc i cos suau, ~ets la terra de les danses ~         
54 Himne  |                 IV ~Al crit de la tramuntana, – ballem la
55 Himne  |        la tramuntana, – ballem la sardana ~a vora el mar blau: ~
56 Himne  |      vora el mar blau: ~davant la neu del Pirineu ~sentint
57 Himne  |     tots els teus fills te fem la gran cançó. ~En cada platja
58 Himne  |        Ibèria! et ve dels mars la vida, ~Ibèria! Ibèria! dóna
59 CantEsp|        Senyor, si es mira ~amb la pau vostra a dintre de l’
60 CantEsp|      mou sempre... i temo tant la mort!  Amb quins altres
61 CantEsp|    sinó al mateix que li dugué la mort, ~jo no l’entenc, Senyor;
62 CantEsp|       aquest «fe’ etern» és ja la mort? ~Mes llavores, la
63 CantEsp|        la mort? ~Mes llavores, la vida, què seria? ~Fóra l’
64 CantEsp|    només del temps que passa, ~la il·lusió del lluny i de
65 CantEsp|      més grans ~per contemplar la vostra faç immensa. ~Sia’
66 CantEsp|     vostra faç immensa. ~Sia’m la mort una major naixença! ~  ~