Poesia
1 OdaInf | compàs molt més segur. De seguida amb veu més forta ~
2 OdaInf | enllaçant la mà insegura ~crits de goig, planys d’amargura, ~
3 OdaInf | què jo mòria, ~me la digui de memòria ~mot per mot, de
4 OdaInf | de memòria ~mot per mot, de cap a cap. ~Me la digui
5 OdaInf | esbrinant-me, fil per fil, ~de la ignota meravella ~que
6 OdaInf | extasiat!— hi ha un ressò de les cadences ~de l’ocell
7 OdaInf | un ressò de les cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~
8 Flors | portar-les ~a tu pel dolç camí de cada dia; ~que omplin d’
9 Flors | davant nostre, ~a l’hora de parlar de l’amor meu: ~vers
10 Flors | nostre, ~a l’hora de parlar de l’amor meu: ~vers el gerro
11 Flors | clavaràs, ~i, amb moviment de cígnia bellesa, ~arquejant
12 Flors | riuràs; mes quan me veges ~de tu a la flor, mentres jugueu
13 VacaCeg| LA VACA CEGA ~Topant de cap en una i altra soca, ~
14 VacaCeg| avançant d’esma pel camí de l’aigua, ~se’n ve la vaca
15 VacaCeg| sola. És cega. ~D’un cop de roc llançat amb massa traça, ~
16 VacaCeg| atzar... Ella cauria. ~Topa de morro en l’esmolada pica ~
17 VacaCeg| nines, i se’n torna ~orfe de llum sota del sol que crema, ~
18 Muntan | se pon, ~bevent al raig de la font, ~he assaborit els
19 Muntan | he assaborit els secrets ~de la terra misteriosa. ~Part
20 Muntan | terra misteriosa. ~Part de dins de la canal ~he vist
21 Muntan | misteriosa. ~Part de dins de la canal ~he vist l’aigua
22 Muntan | carminencs ~el blanc quart de lluna nova. ~Tot semblava
23 Muntan | jo. ~Jo l’ànima flairosa de la prada ~que es delia en
24 Muntan | font son ombra clara. ~Jo de la timba l’ànima profonda ~
25 Muntan | resplendent. ~Jo era l’ànima blava de l’estany ~que guaita al
26 Muntan | que tot ho mou ~i la humil de la flor quan se desclou. ~
27 Muntan | desclou. ~Jo era l’altitud de la carena... ~Els núvols
28 Muntan | llargament, i al llarg amor de l’ennuvolament ~congriava’
29 Muntan | serena. ~Sentia la delícia de les fonts ~naixe’ en mon
30 Muntan | naixe’ en mon si, regal de les congestes; ~i en l’ampla
31 Muntan | horitzons ~hi sentia el repòs de les tempestes. ~I quan el
32 Muntan | sobirana. ~Però jo, tota plena de l’anhel ~agitador del mar
33 Muntan | adreçava per dû al cel ~tot lo de mos costats i mes entranyes. ~· · · · · · · · · · · ~
34 Muntan | bevent al raig de la font, ~ he assaborit
35 Muntan | assaborit els secrets ~ de la terra misteriosa. ~ ~
36 Excels | tranquil·la ~aigua mansa de cap port. ~Gira, gira els
37 Excels | moguin eternament. ~Fuig-ne, de la terra innoble, ~fuig
38 Excels | terres, fora platja, ~oblidat de tot regrés: ~no s’acaba
39 OdaEsp | records i glòries – només de morts: ~has viscut trista. ~
40 OdaEsp | vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, ~
41 OdaEsp | en tu, ~arrenca el plor de mare! ~Salva’t, oh!, salva’
42 OdaEsp | Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; ~que el plo’
43 OdaEsp | oh!, salva’t – de tant de mal; ~que el plo’ et torni
44 Himne | van naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~Per’xò
45 Himne | III ~De les platges africanes ~
46 Himne | cabell negre, ~ ulls de foc i cos suau, ~ets la
47 Himne | cos suau, ~ets la terra de les danses ~ perfilant-se
48 Himne | esllanguiment, ~i en el vi de tes collites ~
49 Himne | IV ~Al crit de la tramuntana, – ballem
50 Himne | ressonanta, ~és un etern deler de llibertat. ~Guaitant al
51 Himne | sent un sol ressò, ~que de l’un cap a l’altre a amor
52 Himne | i es va tornant un cant de germanor; ~Ibèria! Ibèria!
53 CantEsp| amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, ~què més ens
54 CantEsp| aquest cel blau damunt de les muntanyes, ~i el mar
55 CantEsp| voldria ~aturar tants moments de cada dia, ~per fe’ls eterns
56 CantEsp| la il·lusió del lluny i de l’a prop, ~i el compte de
57 CantEsp| de l’a prop, ~i el compte de lo molt, i el poc, i el
58 CantEsp| quan vinga aquella hora de temença ~en què s’acluquin
59 CantEsp| obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans ~per contemplar
|