Poesia

 1 OdaInf |                                 L’ODA INFINITA ~  ~Tinc una
 2 OdaInf |       acabar mai: ~dia i nit me l’ha dictada ~tot quant canta
 3 OdaInf |  ventada, ~tot quant brilla per l’espai. ~Va entonar-la ma
 4 OdaInf |       mig malmesa, ~joventut me l’ha represa  amb compàs molt
 5 OdaInf |       ressò de les cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~que
 6 OdaInf |       ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~  ~1888~ ~
 7 Flors  |     tenir-les davant nostre, ~a l’hora de parlar de l’amor
 8 Flors  |           a l’hora de parlar de l’amor meu: ~vers el gerro
 9 Flors  |           arquejant el teu coll l’oloraràs.  Al sentir l’alè
10 Flors  |     coll l’oloraràs.  Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~
11 Flors  |    mentres jugueu aixís, ~moure l’esguard, guspirejant d’enveges, ~
12 VacaCeg|     avançant d’esma pel camí de l’aigua, ~se’n ve la vaca
13 VacaCeg|       va buidar-li un ull, i en l’altre ~se li ha posat un
14 VacaCeg|         la ribera, ~fan dringar l’esquellot, mentres pasturen ~
15 VacaCeg|    esquellot, mentres pasturen ~l’herba fresca a l’atzar...
16 VacaCeg|      pasturen ~l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. ~Topa
17 VacaCeg|       cauria. ~Topa de morro en l’esmolada pica ~i recula
18 VacaCeg|        torna, ~i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.  Beu
19 VacaCeg|         aixeca ~al cel, enorme, l’embanyada testa ~amb un
20 Muntan |             LES MUNTANYES ~  ~A l’hora que el sol se pon, ~
21 Muntan |       dins de la canal ~he vist l’aigua virginal ~venir del
22 Muntan |      semblava un món en flor ~i l’ànima n’era jo. ~Jo l’ànima
23 Muntan |         i l’ànima n’era jo. ~Jo l’ànima flairosa de la prada ~
24 Muntan |       florir i ser dallada. ~Jo l’ànima pacífica del ramat, ~
25 Muntan |         pel bac mig amagat. ~Jo l’ànima del bosc que fa remor ~
26 Muntan |        mar, que és tan lluny en l’horitzó. ~I l’ànima del
27 Muntan |      tan lluny en l’horitzó. ~I l’ànima del saule jo era encara ~
28 Muntan |    ombra clara. ~Jo de la timba l’ànima profonda ~on la boira
29 Muntan |        aixeca i es deixonda. ~I l’ànima inquietaa del torrent ~
30 Muntan |    cascada resplendent. ~Jo era l’ànima blava de l’estany ~
31 Muntan |         Jo era l’ànima blava de l’estany ~que guaita al viatger
32 Muntan |    viatger amb ull estrany.  Jo l’ànima del vent que tot ho
33 Muntan |        quan se desclou. ~Jo era l’altitud de la carena... ~
34 Muntan | llargament,  i al llarg amor de l’ennuvolament ~congriava’
35 Muntan |         de les congestes; ~i en l’ampla quietud dels horitzons ~
36 Muntan |          Però jo, tota plena de l’anhel ~agitador del mar
37 Muntan |                               A l’hora que el sol se pon, ~         
38 Excels |          Gira, gira els ulls en l’aire, ~no miris les platges
39 OdaEsp |          pocs t’han parlat;  en l’altra, massa. ~T’han parlat
40 OdaEsp |      somrients marxaven – cap a l’atzar; ~i tu cantaves –
41 OdaEsp |       Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho perderes, –
42 Himne  |  naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~Per’xò està trista –
43 Himne  |         cada platja fa son cant l’onada, ~mes terra endins
44 Himne  |      sent un sol ressò, ~que de l’un cap a l’altre a amor
45 Himne  |       ressò, ~que de l’un cap a l’altre a amor convida ~i
46 Himne  |   Ibèria! Ibèria! dóna als mars l’amor. ~  ~1906 ~ ~
47 CantEsp|       la pau vostra a dintre de l’ull nostre, ~què més ens
48 CantEsp|         quins altres sentits me’l fareu veure, ~aquest cel
49 CantEsp|       Deu-me en aquests sentits l’eterna pau ~i no voldré
50 CantEsp|        li dugué la mort, ~jo no l’entenc, Senyor; jo, que
51 CantEsp|       la vida, què seria? ~Fóra l’ombra només del temps que
52 CantEsp|         il·lusió del lluny i de l’a prop, ~i el compte de