Poesia

 1 OdaInf |       Tinc una oda començada  que no puc acabar mai: ~dia
 2 OdaInf |     nous cants;  pro cada any que el temps s’emporta ~veig
 3 OdaInf |    pensa esclava ~d’una força que s’esbrava ~dictant-me-la
 4 OdaInf |   Sols desitjo per ma glòria ~que, si algú aquesta oda sap, ~
 5 OdaInf |       de la ignota meravella ~que a la vida ens aparella ~
 6 OdaInf |     subtil. ~I sabré si en lo que penses  —oh poeta extasiat!—
 7 OdaInf |      l’ocell d’ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~  ~
 8 Flors  |       dolç camí de cada dia; ~que omplin d’aromes davant meu
 9 VacaCeg|     orfe de llum sota del sol que crema, ~vacil·lant pels
10 Muntan |    LES MUNTANYES ~  ~A l’hora que el sol se pon, ~bevent al
11 Muntan |   ànima flairosa de la prada ~que es delia en florir i ser
12 Muntan |  amagat. ~Jo l’ànima del bosc que fa remor ~com el mar, que
13 Muntan |     que fa remor ~com el mar, que és tan lluny en l’horitzó. ~
14 Muntan |      del saule jo era encara ~que dóna a tota font son ombra
15 Muntan |  ànima inquietaa del torrent ~que crida en la cascada resplendent. ~
16 Muntan |      ànima blava de l’estany ~que guaita al viatger amb ull
17 Muntan | estrany.  Jo l’ànima del vent que tot ho mou ~i la humil de
18 Muntan |                      A l’hora que el sol se pon, ~         
19 Excels | sempre entorn aigües esteses ~que es moguin eternament. ~Fuig-ne,
20 OdaEsp |  Espanya, – la veu d’un fill ~que et parla en llengua – no
21 OdaEsp |         parlo en la llengua – que m’ha donat ~la terra aspra: ~
22 OdaEsp |        dels saguntins ~i dels que per la pàtria moren: ~les
23 OdaEsp |      vida pels d’ara – i pels que vindran: ~vessada és morta. ~
24 OdaEsp |    marxar replens ~dels fills que duies – a que morissin: ~
25 OdaEsp |      dels fills que duies – a que morissin: ~somrients marxaven –
26 OdaEsp |    salva’t – de tant de mal; ~que el plo’ et torni feconda,
27 OdaEsp |       viva; ~pensa en la vida que tens entorn: ~aixeca el
28 OdaEsp |         somriu als set colors que hi ha en els núvols. ~On
29 OdaEsp |      entens aquesta llengua – que et parla entre perills? ~
30 Himne  |    com se’n van; ~somnia mons que brollen – i mons que ja
31 Himne  |     mons que brollen – i mons que ja han fugit. ~Li van naixent
32 Himne  |     Castella. ~I està trista, que sols ella ~no pot veure
33 Himne  | endins se sent un sol ressò, ~que de l’un cap a l’altre a
34 CantEsp|        i el rostre, ~i el cos que m’heu donat, Senyor, i el
35 CantEsp|      donat, Senyor, i el cor ~que s’hi mou sempre... i temo
36 CantEsp|       el mar immens, i el sol que pertot brilla? ~Deu-me en
37 CantEsp|      pau ~i no voldré més cel que aquest cel blau. ~Aquell
38 CantEsp|      aquest cel blau. ~Aquell que a cap moment li digué «Atura’
39 CantEsp|      Atura’t» ~sinó al mateix que li dugué la mort, ~jo no
40 CantEsp|      no l’entenc, Senyor; jo, que voldria ~aturar tants moments
41 CantEsp|  dintre del meu cor!... ~O és que aquest «fe’ etern» és ja
42 CantEsp|       l’ombra només del temps que passa, ~la il·lusió del
43 CantEsp|     aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,  és ma pàtria,
44 CantEsp|       hi haurà cap! ~Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou,
45 CantEsp|      sou, qui ho sap? ~Tot lo que veig se vos assembla en
46 CantEsp|      Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. ~I quan vinga