Poesia
1 OdaInf | sens parar. I aixís sempre a la ventura, ~sens saber
2 OdaInf | memòria ~mot per mot, de cap a cap. ~Me la digui a cau
3 OdaInf | cap a cap. ~Me la digui a cau d’orella, ~esbrinant-me,
4 OdaInf | la ignota meravella ~que a la vida ens aparella ~el
5 Flors | en tu. Faré portar-les ~a tu pel dolç camí de cada
6 Flors | davant meu la via, ~després a vora teu vindré a olorar-les. ~
7 Flors | després a vora teu vindré a olorar-les. ~Grat ens serà
8 Flors | tenir-les davant nostre, ~a l’hora de parlar de l’amor
9 Flors | mes quan me veges ~de tu a la flor, mentres jugueu
10 VacaCeg| tel: la vaca és cega. ~Ve a abeurar-se a la font com
11 VacaCeg| és cega. ~Ve a abeurar-se a la font com ans solia, ~
12 VacaCeg| pasturen ~l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. ~
13 VacaCeg| Però torna, ~i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
14 Muntan | LES MUNTANYES ~ ~A l’hora que el sol se pon, ~
15 Muntan | venir del fosc naixement ~a regalar-me la boca, ~i m’
16 Muntan | del bell morir ~començava a resplendir ~pels celatges
17 Muntan | jo era encara ~que dóna a tota font son ombra clara. ~
18 Muntan | A l’hora que el sol se pon, ~
19 Excels | nord, ~no et deixis du’ a la tranquil·la ~aigua mansa
20 OdaEsp | ODA A ESPANYA ~ ~Escolta, Espanya, –
21 OdaEsp | viure: ~tràgica duies – a morts els fills, ~te satisfeies –
22 OdaEsp | dels fills que duies – a que morissin: ~somrients
23 OdaEsp | somrients marxaven – cap a l’atzar; ~i tu cantaves –
24 OdaEsp | Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho perderes, –
25 Himne | II ~La dolça Lusitània – a vora del mar gran, ~les
26 Himne | naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~Per’xò està
27 Himne | collites ~ do’m a beure el sol ardent. ~ ~
28 Himne | tramuntana, – ballem la sardana ~a vora el mar blau: ~davant
29 Himne | cims, – vindrà pel mar: ~a tot arreu hem d’acudir ~
30 Himne | tot arreu hem d’acudir ~a punt per viure i per morir, ~
31 Himne | ressò, ~que de l’un cap a l’altre a amor convida ~
32 Himne | que de l’un cap a l’altre a amor convida ~i es va tornant
33 CantEsp| mira ~amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, ~
34 CantEsp| aquest cel blau. ~Aquell que a cap moment li digué «Atura’
35 CantEsp| cada dia, ~per fe’ls eterns a dintre del meu cor!... ~
36 CantEsp| il·lusió del lluny i de l’a prop, ~i el compte de lo
37 CantEsp| hom: ~si heu fet les coses a mos ulls tan belles, ~si
|