Poesia

 1 OdaInf|       esparsa morta ~i perduts els consonants. ~Ja no sé com
 2 Flors | baixaré el rostre, ~tot alçant els meus ulls al somrís teu. ~
 3 Muntan|      de la font, ~he assaborit els secrets ~de la terra misteriosa. ~
 4 Muntan|   entrava pit endins... ~I amb els seus clars regalims ~penetrava-m’
 5 Muntan|       altitud de la carena... ~Els núvols m’estimavaen llargament,
 6 Muntan|                   he assaborit els secrets ~          de la
 7 Excels|       de cap port. ~Gira, gira els ulls en l’aire, ~no miris
 8 OdaEsp|          les teves glòries – i els teus records, ~records i
 9 OdaEsp|        tràgica duies – a morts els fills, ~te satisfeies –
10 OdaEsp|  mortals, ~i eren tes festes – els funerals, ~oh trista Espanya! ~
11 OdaEsp|    trista Espanya! ~Jo he vist els barcos – marxar replens ~
12 OdaEsp|         com una folla. ~On són els barcos. – On són els fills? ~
13 OdaEsp|       són els barcos. – On són els fills? ~Pregunta-ho al Ponent
14 OdaEsp|        set colors que hi ha en els núvols. ~On ets, Espanya? –
15 OdaEsp|     Has desaprès d’entendre an els teus fills? ~Adéu, Espanya! ~  ~
16 Himne |     les ones veu com vénen – i els astres com se’n van; ~somnia
17 Himne |     han fugit. ~Li van naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~
18 Himne |      vingut la gran cremor, ~i els jardins d’Andalusia ~         
19 Himne |        sols ella ~no pot veure els mars llunyans. ~Parleu-li
20 Himne |       brilla i canta, ~dessota els vents bramant en fort combat, ~
21 Himne |    llibertat. ~Guaitant al mar els ulls més llum demanen, ~
22 Himne |     demanen, ~bevent sos vents els pits se tornen braus; ~anant
23 Himne |    tornen braus; ~anant al mar els homes s’agermanen, ~venint
24 Himne |     Ibèria, mare aimada, ~tots els teus fills te fem la gran