Poesia

 1 OdaInf |     si algú aquesta oda sap, ~al moment en què jo mòria, ~
 2 Flors  |      tot alçant els meus ulls al somrís teu. ~Tu triaràs
 3 Flors  | triaràs una poncella encesa,  al damunt del teu pit la clavaràs, ~
 4 Flors  |      el teu coll l’oloraràs.  Al sentir l’alè tebi amb què
 5 Flors  |      tebi amb què la mulles, ~al frec constant del teu bell
 6 VacaCeg|    gaire set. Després aixeca ~al cel, enorme, l’embanyada
 7 Muntan |    que el sol se pon, ~bevent al raig de la font, ~he assaborit
 8 Muntan |     semblava una altra cosa. ~Al damunt del bell morir ~començava
 9 Muntan |       de l’estany ~que guaita al viatger amb ull estrany.
10 Muntan |     estimavaen llargament,  i al llarg amor de l’ennuvolament ~
11 Muntan |         I quan el cel s’obria al meu entorn ~i reia el sol
12 Muntan |    verdosa plana,  les gents, al lluny, restaven tot el jorn ~
13 Muntan |   fortament m’adreçava per dû al cel ~tot lo de mos costats
14 Muntan |     se pon, ~          bevent al raig de la font, ~         
15 Excels |      veles suspeses, ~del cel al mar transparent, ~sempre
16 Excels |   horitzons mesquins: ~sempre al mar, al gran mar noble; ~
17 Excels |     mesquins: ~sempre al mar, al gran mar noble; ~sempre,
18 OdaEsp |       els fills? ~Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~
19 Himne  |                           IV ~Al crit de la tramuntana, –
20 Himne  |       de llibertat. ~Guaitant al mar els ulls més llum demanen, ~
21 Himne  |       se tornen braus; ~anant al mar els homes s’agermanen, ~
22 CantEsp|      li digué «Atura’t» ~sinó al mateix que li dugué la mort, ~