Poesia

 1 Flors  |    poncella encesa,  al damunt del teu pit la clavaràs, ~i,
 2 Flors  |      mulles, ~al frec constant del teu bell rostre ardent,
 3 VacaCeg|       torna ~orfe de llum sota del sol que crema, ~vacil·lant
 4 Muntan |        l’aigua virginal ~venir del fosc naixement ~a regalar-me
 5 Muntan |     una altra cosa. ~Al damunt del bell morir ~començava a
 6 Muntan |  dallada. ~Jo l’ànima pacífica del ramat, ~esquellejant pel
 7 Muntan |        mig amagat. ~Jo l’ànima del bosc que fa remor ~com el
 8 Muntan |       en l’horitzó. ~I l’ànima del saule jo era encara ~que
 9 Muntan | deixonda. ~I l’ànima inquietaa del torrent ~que crida en la
10 Muntan |       ull estrany.  Jo l’ànima del vent que tot ho mou ~i la
11 Muntan |     plena de l’anhel ~agitador del mar i les muntanyes, ~fortament
12 Excels |       amb les veles suspeses, ~del cel al mar transparent, ~
13 OdaEsp |   atzar; ~i tu cantaves – vora del mar ~com una folla. ~On
14 Himne  |      la neu dels cims, el fons del mar. ~  ~                         
15 Himne  |       dolça Lusitània – a vora del mar gran, ~les ones veu
16 Himne  |       mar blau: ~davant la neu del Pirineu ~sentint llunyans –
17 Himne  |      mars llunyans. ~Parleu-li del mar, germans!    ~  ~                        
18 Himne  |     homes s’agermanen, ~venint del mar mai més seran esclaus. ~
19 CantEsp|      per fe’ls eterns a dintre del meu cor!... ~O és que aquest «
20 CantEsp|     seria? ~Fóra l’ombra només del temps que passa, ~la il·
21 CantEsp|        que passa, ~la il·lusió del lluny i de l’a prop, ~i