Poesia

 1 OdaInf |    extasiat!—  hi ha un ressò de les cadences ~de l’ocell d’ales
 2 VacaCeg|     companyes, pels cingles, per les comes, ~pel silenci dels
 3 VacaCeg|       tràgic; parpelleja ~damunt les mortes nines, i se’n torna ~
 4 Muntan |                                  LES MUNTANYES ~  ~A l’hora que
 5 Muntan |    serena. ~Sentia la delícia de les fonts ~naixe’ en mon si,
 6 Muntan |       naixe’ en mon si, regal de les congestes; ~i en l’ampla
 7 Muntan | horitzons ~hi sentia el repòs de les tempestes. ~I quan el cel
 8 Muntan |        sol en ma verdosa plana,  les gents, al lluny, restaven
 9 Muntan |        anhel ~agitador del mar i les muntanyes, ~fortament m’
10 Excels |        ulls en l’aire, ~no miris les platges roïns, ~dóna el
11 Excels |          mar endins. ~Sempre amb les veles suspeses, ~del cel
12 OdaEsp |        que per la pàtria moren: ~les teves glòries – i els teus
13 OdaEsp |         la sang inútil?  Dins de les venes – vida és la sang, ~
14 Himne  |          mariners ~cantant enmig les tempestats: ~la terra és
15 Himne  |            a vora del mar gran, ~les ones veu com vénen – i els
16 Himne  |                          III ~De les platges africanes ~         
17 Himne  |       cos suau, ~ets la terra de les danses ~          perfilant-se
18 CantEsp|        aquest cel blau damunt de les muntanyes, ~i el mar immens,
19 CantEsp|          Més enllà veig el cel i les estrelles ~i encara allí
20 CantEsp|          ser-hi hom: ~si heu fet les coses a mos ulls tan belles, ~