1888-triom | v-vull
Poesia
1 OdaInf | nia en l’eternitat. ~ ~1888~ ~
2 Flors | ton confiat somrís. ~ ~1891 ~ ~
3 VacaCeg| llànguidament la llarga cua. ~ ~1893~ ~
4 Excels | s’acabarà mai més... ~ ~1895~ ~
5 OdaEsp | fills? ~Adéu, Espanya! ~ ~1898 ~ ~
6 Muntan | misteriosa. ~ ~Camprodon, 1901~ ~
7 Himne | dóna als mars l’amor. ~ ~1906 ~ ~
8 CantEsp| una major naixença! ~ ~1909-1910~
9 CantEsp| major naixença! ~ ~1909-1910~
10 VacaCeg| la vaca és cega. ~Ve a abeurar-se a la font com ans solia, ~
11 Excels | oblidat de tot regrés: ~no s’acaba el teu viatge, ~no s’acabarà
12 OdaInf | oda començada que no puc acabar mai: ~dia i nit me l’ha
13 CantEsp| sentits per elles, ~per què aclucà’ls cercant un altre com? ~
14 CantEsp| hora de temença ~en què s’acluquin aquests ulls humans, ~obriu-me’
15 Himne | mar: ~a tot arreu hem d’acudir ~a punt per viure i per
16 OdaEsp | entendre an els teus fills? ~Adéu, Espanya! ~ ~1898 ~ ~
17 OdaInf | amargura, ~himnes d’alta adoració. Sols desitjo per ma glòria ~
18 Flors | rostre ardent, la rosa adreçarà totes ses fulles ~i es badarà
19 Muntan | saviesa dolça. ~Quan m’he adreçat i he mirat, ~la muntanya,
20 Muntan | muntanyes, ~fortament m’adreçava per dû al cel ~tot lo de
21 Himne | III ~De les platges africanes ~ ha vingut la
22 VacaCeg| esmolada pica ~i recula afrontada... Però torna, ~i baixa
23 Himne | anant al mar els homes s’agermanen, ~venint del mar mai més
24 Muntan | tota plena de l’anhel ~agitador del mar i les muntanyes, ~
25 Excels | transparent, ~sempre entorn aigües esteses ~que es moguin eternament. ~
26 Himne | entre mars, Ibèria, mare aimada, ~tots els teus fills te
27 Flors | baixaré el rostre, ~tot alçant els meus ulls al somrís
28 Flors | l’oloraràs. Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~
29 OdaEsp | el plo’ et torni feconda, alegre i viva; ~pensa en la vida
30 OdaInf | les cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~ ~
31 OdaInf | desitjo per ma glòria ~que, si algú aquesta oda sap, ~al moment
32 CantEsp| les estrelles ~i encara allí voldria ser-hi hom: ~si
33 OdaInf | planys d’amargura, ~himnes d’alta adoració. Sols desitjo
34 Muntan | quan se desclou. ~Jo era l’altitud de la carena... ~Els núvols
35 Muntan | esquellejant pel bac mig amagat. ~Jo l’ànima del bosc que
36 OdaInf | crits de goig, planys d’amargura, ~himnes d’alta adoració.
37 Himne | els pits se tornen braus; ~anant al mar els homes s’agermanen, ~
38 Muntan | Però jo, tota plena de l’anhel ~agitador del mar i les
39 VacaCeg| abeurar-se a la font com ans solia, ~mes no amb el ferm
40 Himne | Cap viu! Catalans, ~s’anuncia el gran esdevenir. ~Vindrà
41 OdaInf | dictats nous cants; pro cada any que el temps s’emporta ~
42 OdaInf | meravella ~que a la vida ens aparella ~el teixit ferm i subtil. ~
43 CantEsp| cel que aquest cel blau. ~Aquell que a cap moment li digué «
44 CantEsp| sou aquí. ~I quan vinga aquella hora de temença ~en què
45 OdaEsp | és la sang, ~vida pels d’ara – i pels que vindran: ~vessada
46 Flors | cada dia; ~que omplin d’aromes davant meu la via, ~després
47 Flors | moviment de cígnia bellesa, ~arquejant el teu coll l’oloraràs.
48 OdaEsp | Espanya, – retorna en tu, ~arrenca el plor de mare! ~Salva’
49 Himne | vindrà pel mar: ~a tot arreu hem d’acudir ~a punt per
50 OdaEsp | que m’ha donat ~la terra aspra: ~en’questa llengua – pocs
51 CantEsp| Tot lo que veig se vos assembla en mi... ~Deixeu-me creure,
52 Himne | ones veu com vénen – i els astres com se’n van; ~somnia mons
53 OdaEsp | enlloc. ~No sents la meva veu atronadora? ~No entens aquesta llengua –
54 CantEsp| Senyor; jo, que voldria ~aturar tants moments de cada dia, ~
55 VacaCeg| cap en una i altra soca, ~avançant d’esma pel camí de l’aigua, ~
56 Muntan | ramat, ~esquellejant pel bac mig amagat. ~Jo l’ànima
57 Flors | adreçarà totes ses fulles ~i es badarà desesperadament. ~I encara
58 VacaCeg| afrontada... Però torna, ~i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
59 Flors | meu: ~vers el gerro florit baixaré el rostre, ~tot alçant els
60 Himne | crit de la tramuntana, – ballem la sardana ~a vora el mar
61 CantEsp| les coses a mos ulls tan belles, ~si heu fet mos ulls i
62 Himne | collites ~ do’m a beure el sol ardent. ~ ~
63 Muntan | celatges carminencs ~el blanc quart de lluna nova. ~Tot
64 Muntan | resplendent. ~Jo era l’ànima blava de l’estany ~que guaita
65 Muntan | naixement ~a regalar-me la boca, ~i m’entrava pit endins... ~
66 Muntan | l’ànima profonda ~on la boira s’aixeca i es deixonda. ~
67 Himne | canta, ~dessota els vents bramant en fort combat, ~és una
68 VacaCeg| pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga
69 OdaEsp | Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho perderes, – no
70 Himne | n van; ~somnia mons que brollen – i mons que ja han fugit. ~
71 VacaCeg| massa traça, ~el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre ~se
72 Himne | passió. ~Flor vermella en cabell negre, ~ ulls de
73 OdaInf | hi ha un ressò de les cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~
74 VacaCeg| baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set.
75 VacaCeg| crema, ~vacil·lant pels camins inoblidables, brandant
76 Muntan | la terra misteriosa. ~ ~Camprodon, 1901~ ~
77 Himne | VEU ~Sola, sola enmig dels camps, ~terra endins, ampla és
78 Muntan | misteriosa. ~Part de dins de la canal ~he vist l’aigua virginal ~
79 Himne | teus fills te fem la gran cançó. ~En cada platja fa son
80 Himne | I ~Cantàbria! som tos braus mariners ~
81 Himne | som tos braus mariners ~cantant enmig les tempestats: ~la
82 OdaEsp | marxaven – cap a l’atzar; ~i tu cantaves – vora del mar ~com una
83 Himne | naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~Per’xò està
84 Muntan | Jo era l’altitud de la carena... ~Els núvols m’estimavaen
85 Muntan | resplendir ~pels celatges carminencs ~el blanc quart de lluna
86 Muntan | torrent ~que crida en la cascada resplendent. ~Jo era l’ànima
87 Himne | terra endins, ampla és Castella. ~I està trista, que sols
88 OdaEsp | et parla en llengua – no castellana: ~parlo en la llengua –
89 Himne | altres cants... ~Cap viu! Catalans, ~s’anuncia el gran esdevenir. ~
90 OdaInf | cap a cap. ~Me la digui a cau d’orella, ~esbrinant-me,
91 VacaCeg| fresca a l’atzar... Ella cauria. ~Topa de morro en l’esmolada
92 Muntan | començava a resplendir ~pels celatges carminencs ~el blanc quart
93 CantEsp| ésser també una pàtria celestial? Home só i és humana ma
94 CantEsp| elles, ~per què aclucà’ls cercant un altre com? ~Si per mi
95 Flors | clavaràs, ~i, amb moviment de cígnia bellesa, ~arquejant el teu
96 VacaCeg| sola. ~Ses companyes, pels cingles, per les comes, ~pel silenci
97 Muntan | dóna a tota font son ombra clara. ~Jo de la timba l’ànima
98 Muntan | endins... ~I amb els seus clars regalims ~penetrava-m’hi
99 Flors | al damunt del teu pit la clavaràs, ~i, amb moviment de cígnia
100 Flors | bellesa, ~arquejant el teu coll l’oloraràs. Al sentir l’
101 Himne | esllanguiment, ~i en el vi de tes collites ~ do’m a beure
102 OdaEsp | el front, ~somriu als set colors que hi ha en els núvols. ~
103 Himne | els vents bramant en fort combat, ~és una immensa lluita
104 OdaInf | INFINITA ~ ~Tinc una oda començada que no puc acabar mai: ~
105 VacaCeg| companyes, pels cingles, per les comes, ~pel silenci dels prats
106 OdaInf | joventut me l’ha represa amb compàs molt més segur. De seguida
107 CantEsp| lluny i de l’a prop, ~i el compte de lo molt, i el poc, i
108 Flors | enveges, ~fugirà en sec ton confiat somrís. ~ ~1891 ~ ~
109 Muntan | en mon si, regal de les congestes; ~i en l’ampla quietud dels
110 Muntan | amor de l’ennuvolament ~congriava’s mon ànima serena. ~Sentia
111 OdaInf | esparsa morta ~i perduts els consonants. ~Ja no sé com començava ~
112 Flors | què la mulles, ~al frec constant del teu bell rostre ardent,
113 Muntan | lluny, restaven tot el jorn ~contemplant ma bellesa sobirana. ~Però
114 CantEsp| altres de més grans ~per contemplar la vostra faç immensa. ~
115 Himne | un cap a l’altre a amor convida ~i es va tornant un cant
116 VacaCeg| tota sola. És cega. ~D’un cop de roc llançat amb massa
117 Muntan | tot semblava una altra cosa. ~Al damunt del bell morir ~
118 CantEsp| ser-hi hom: ~si heu fet les coses a mos ulls tan belles, ~
119 Muntan | dû al cel ~tot lo de mos costats i mes entranyes. ~· · · · · · · · · · · ~
120 VacaCeg| de llum sota del sol que crema, ~vacil·lant pels camins
121 Himne | ha vingut la gran cremor, ~i els jardins d’Andalusia ~
122 CantEsp| terra, amb tot lo que s’hi cria, és ma pàtria, Senyor;
123 Muntan | inquietaa del torrent ~que crida en la cascada resplendent. ~
124 Himne | IV ~Al crit de la tramuntana, – ballem
125 OdaInf | enllaçant la mà insegura ~crits de goig, planys d’amargura, ~
126 VacaCeg| llànguidament la llarga cua. ~ ~1893~ ~
127 CantEsp| s’atura, ~me’n fareu una culpa més enllà? ~Més enllà veig
128 CantEsp| nostre, ~què més ens podeu da’ en una altra vida? ~Per’
129 Muntan | es delia en florir i ser dallada. ~Jo l’ànima pacífica del
130 Himne | suau, ~ets la terra de les danses ~ perfilant-se
131 OdaInf | entre ensomnis d’amor pur; ~decaiguda i mig malmesa, ~joventut
132 CantEsp| se vos assembla en mi... ~Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. ~
133 Excels | mai el teu nord, ~no et deixis du’ a la tranquil·la ~aigua
134 Muntan | on la boira s’aixeca i es deixonda. ~I l’ànima inquietaa del
135 Himne | ressonanta, ~és un etern deler de llibertat. ~Guaitant
136 Muntan | flairosa de la prada ~que es delia en florir i ser dallada. ~
137 Muntan | ànima serena. ~Sentia la delícia de les fonts ~naixe’ en
138 Himne | al mar els ulls més llum demanen, ~bevent sos vents els pits
139 OdaEsp | parla entre perills? ~Has desaprès d’entendre an els teus fills? ~
140 Muntan | humil de la flor quan se desclou. ~Jo era l’altitud de la
141 Flors | ses fulles ~i es badarà desesperadament. ~I encara em mig riuràs;
142 OdaInf | himnes d’alta adoració. Sols desitjo per ma glòria ~que, si algú
143 Himne | es mou i brilla i canta, ~dessota els vents bramant en fort
144 CantEsp| sol que pertot brilla? ~Deu-me en aquests sentits l’eterna
145 OdaInf | mai: ~dia i nit me l’ha dictada ~tot quant canta en la ventada, ~
146 OdaInf | una força que s’esbrava ~dictant-me-la sens parar. I aixís sempre
147 OdaInf | veu més forta ~m’han sigut dictats nous cants; pro cada any
148 CantEsp| Aquell que a cap moment li digué «Atura’t» ~sinó al mateix
149 CantEsp| Aquest món, sia com sia, ~tan divers, tan extens, tan temporal; ~
150 Himne | tes collites ~ do’m a beure el sol ardent. ~ ~
151 Flors | Faré portar-les ~a tu pel dolç camí de cada dia; ~que omplin
152 Himne | xò està trista – però amb dolçor: ~Lusitània! Lusitània!
153 Himne | ningú ha pogut tos fills domar: ~només la mort, només la
154 CantEsp| mi... ~Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. ~I quan vinga
155 VacaCeg| prats i en la ribera, ~fan dringar l’esquellot, mentres pasturen ~
156 Excels | teu nord, ~no et deixis du’ a la tranquil·la ~aigua
157 Muntan | fortament m’adreçava per dû al cel ~tot lo de mos costats
158 CantEsp| sinó al mateix que li dugué la mort, ~jo no l’entenc,
159 CantEsp| mos ulls i mos sentits per elles, ~per què aclucà’ls cercant
160 Flors | desesperadament. ~I encara em mig riuràs; mes quan me
161 VacaCeg| aixeca ~al cel, enorme, l’embanyada testa ~amb un gran gesto
162 OdaInf | cada any que el temps s’emporta ~veig una altra esparsa
163 Flors | Tu triaràs una poncella encesa, al damunt del teu pit
164 Himne | més, ~i terra i mar són encrespats. ~La nostra vida és lluita, ~
165 CantEsp| i el poc, i el massa, ~enganyador, perquè ja tot ho és tot? ~
166 OdaInf | saber si lliga o no, ~va enllaçant la mà insegura ~crits de
167 OdaEsp | ets, Espanya? – no et veig enlloc. ~No sents la meva veu atronadora? ~
168 Muntan | llargament, i al llarg amor de l’ennuvolament ~congriava’s mon ànima serena. ~
169 VacaCeg| Després aixeca ~al cel, enorme, l’embanyada testa ~amb
170 Muntan | regalims ~penetrava-m’hi ensems ~una saviesa dolça. ~Quan
171 OdaInf | entonar-la ma infantesa ~entre ensomnis d’amor pur; ~decaiguda i
172 CantEsp| dugué la mort, ~jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria ~
173 OdaEsp | perills? ~Has desaprès d’entendre an els teus fills? ~Adéu,
174 OdaEsp | meva veu atronadora? ~No entens aquesta llengua – que et
175 OdaInf | brilla per l’espai. ~Va entonar-la ma infantesa ~entre ensomnis
176 Muntan | lo de mos costats i mes entranyes. ~· · · · · · · · · · · ~
177 Muntan | regalar-me la boca, ~i m’entrava pit endins... ~I amb els
178 Flors | l’esguard, guspirejant d’enveges, ~fugirà en sec ton confiat
179 Flors | ENVIANT FLORS ~ ~Veig flors, i
180 OdaEsp | satisfeies – d’honres mortals, ~i eren tes festes – els funerals, ~
181 OdaInf | esclava ~d’una força que s’esbrava ~dictant-me-la sens parar.
182 OdaInf | la digui a cau d’orella, ~esbrinant-me, fil per fil, ~de la ignota
183 Himne | venint del mar mai més seran esclaus. ~Terra entre mars, Ibèria,
184 OdaInf | acabarà, ~perquè tinc la pensa esclava ~d’una força que s’esbrava ~
185 OdaEsp | ODA A ESPANYA ~ ~Escolta, Espanya, – la veu d’un
186 Himne | Catalans, ~s’anuncia el gran esdevenir. ~Vindrà pels cims, – vindrà
187 Flors | mentres jugueu aixís, ~moure l’esguard, guspirejant d’enveges, ~
188 Himne | el teu gran esllanguiment, ~i en el vi de tes collites ~
189 VacaCeg| altra soca, ~avançant d’esma pel camí de l’aigua, ~se’
190 VacaCeg| cauria. ~Topa de morro en l’esmolada pica ~i recula afrontada...
191 OdaInf | tot quant brilla per l’espai. ~Va entonar-la ma infantesa ~
192 OdaInf | emporta ~veig una altra esparsa morta ~i perduts els consonants. ~
193 CantEsp| tot quant puga creure i esperar: ~si ma fe i ma esperança
194 Excels | EXCÈLSIOR ~ ~Vigila, esperit, vigila, ~no perdis mai
195 CantEsp| CANT ESPIRITUAL ~Si el món ja és tan
196 Muntan | ànima pacífica del ramat, ~esquellejant pel bac mig amagat. ~Jo
197 VacaCeg| la ribera, ~fan dringar l’esquellot, mentres pasturen ~l’herba
198 CantEsp| pàtria, Senyor; i no podria ~ésser també una pàtria celestial?
199 Muntan | Jo era l’ànima blava de l’estany ~que guaita al viatger amb
200 Excels | transparent, ~sempre entorn aigües esteses ~que es moguin eternament. ~
201 CantEsp| una altra vida? ~Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el
202 Muntan | carena... ~Els núvols m’estimavaen llargament, i al llarg
203 Muntan | guaita al viatger amb ull estrany. Jo l’ànima del vent que
204 CantEsp| enllà veig el cel i les estrelles ~i encara allí voldria ser-hi
205 CantEsp| Deu-me en aquests sentits l’eterna pau ~i no voldré més cel
206 Excels | aigües esteses ~que es moguin eternament. ~Fuig-ne, de la terra innoble, ~
207 OdaInf | ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~ ~1888~ ~
208 CantEsp| de cada dia, ~per fe’ls eterns a dintre del meu cor!... ~
209 Excels | EXCÈLSIOR ~ ~Vigila, esperit, vigila, ~
210 OdaInf | lo que penses —oh poeta extasiat!— hi ha un ressò de les
211 CantEsp| com sia, ~tan divers, tan extens, tan temporal; ~aquesta
212 CantEsp| per contemplar la vostra faç immensa. ~Sia’m la mort
213 VacaCeg| dels prats i en la ribera, ~fan dringar l’esquellot, mentres
214 Flors | Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les ~a tu pel dolç
215 OdaEsp | mal; ~que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; ~pensa en
216 Himne | tots els teus fills te fem la gran cançó. ~En cada
217 OdaEsp | honres mortals, ~i eren tes festes – els funerals, ~oh trista
218 OdaEsp | Espanya, – la veu d’un fill ~que et parla en llengua –
219 Muntan | ànima n’era jo. ~Jo l’ànima flairosa de la prada ~que es delia
220 Muntan | la prada ~que es delia en florir i ser dallada. ~Jo l’ànima
221 Himne | negre, ~ ulls de foc i cos suau, ~ets la terra
222 OdaEsp | vora del mar ~com una folla. ~On són els barcos. – On
223 Himne | mort, ~la neu dels cims, el fons del mar. ~ ~
224 Muntan | Sentia la delícia de les fonts ~naixe’ en mon si, regal
225 CantEsp| llavores, la vida, què seria? ~Fóra l’ombra només del temps
226 OdaInf | la pensa esclava ~d’una força que s’esbrava ~dictant-me-la
227 CantEsp| Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira ~amb
228 OdaInf | De seguida amb veu més forta ~m’han sigut dictats nous
229 Muntan | del mar i les muntanyes, ~fortament m’adreçava per dû al cel ~
230 Muntan | aigua virginal ~venir del fosc naixement ~a regalar-me
231 Flors | tebi amb què la mulles, ~al frec constant del teu bell rostre
232 VacaCeg| mentres pasturen ~l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. ~
233 Flors | guspirejant d’enveges, ~fugirà en sec ton confiat somrís. ~ ~
234 Himne | brollen – i mons que ja han fugit. ~Li van naixent els somnis –
235 Excels | Fuig-ne, de la terra innoble, ~fuig dels horitzons mesquins: ~
236 Excels | que es moguin eternament. ~Fuig-ne, de la terra innoble, ~fuig
237 Flors | rosa adreçarà totes ses fulles ~i es badarà desesperadament. ~
238 OdaEsp | i eren tes festes – els funerals, ~oh trista Espanya! ~Jo
239 VacaCeg| calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca ~al
240 CantEsp| vida? ~Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, ~
241 Muntan | en ma verdosa plana, les gents, al lluny, restaven tot
242 Himne | es va tornant un cant de germanor; ~Ibèria! Ibèria! et ve
243 Himne | llunyans. ~Parleu-li del mar, germans! ~ ~
244 Flors | de l’amor meu: ~vers el gerro florit baixaré el rostre, ~
245 VacaCeg| embanyada testa ~amb un gran gesto tràgic; parpelleja ~damunt
246 OdaInf | adoració. Sols desitjo per ma glòria ~que, si algú aquesta oda
247 OdaInf | la mà insegura ~crits de goig, planys d’amargura, ~himnes
248 CantEsp| Senyó’, uns altres de més grans ~per contemplar la vostra
249 Flors | teu vindré a olorar-les. ~Grat ens serà tenir-les davant
250 Himne | viure i per morir, ~per greu sofrir... per triomfar! ~ ~
251 Muntan | ànima blava de l’estany ~que guaita al viatger amb ull estrany.
252 Himne | etern deler de llibertat. ~Guaitant al mar els ulls més llum
253 Flors | aixís, ~moure l’esguard, guspirejant d’enveges, ~fugirà en sec
254 CantEsp| per mi com aquest no n’hi haurà cap! ~Ja ho sé que sou,
255 Himne | vindrà pel mar: ~a tot arreu hem d’acudir ~a punt per viure
256 VacaCeg| esquellot, mentres pasturen ~l’herba fresca a l’atzar... Ella
257 Himne | HIMNE IBÈRIC ~ ~
258 OdaInf | goig, planys d’amargura, ~himnes d’alta adoració. Sols desitjo
259 CantEsp| encara allí voldria ser-hi hom: ~si heu fet les coses a
260 CantEsp| també una pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura
261 Himne | braus; ~anant al mar els homes s’agermanen, ~venint del
262 OdaEsp | Massa pensaves – en ton honor ~i massa poc en el teu viure: ~
263 OdaEsp | fills, ~te satisfeies – d’honres mortals, ~i eren tes festes –
264 Muntan | mar, que és tan lluny en l’horitzó. ~I l’ànima del saule jo
265 CantEsp| celestial? Home só i és humana ma mesura per tot quant
266 CantEsp| s’acluquin aquests ulls humans, ~obriu-me’n, Senyó’, uns
267 Muntan | vent que tot ho mou ~i la humil de la flor quan se desclou. ~
268 Himne | HIMNE IBÈRIC ~ ~
269 OdaInf | esbrinant-me, fil per fil, ~de la ignota meravella ~que a la vida
270 Himne | II ~La dolça Lusitània – a
271 Himne | III ~De les platges africanes ~
272 CantEsp| del temps que passa, ~la il·lusió del lluny i de l’a
273 CantEsp| les muntanyes, ~i el mar immens, i el sol que pertot brilla? ~
274 OdaInf | cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~ ~
275 OdaInf | espai. ~Va entonar-la ma infantesa ~entre ensomnis d’amor pur; ~
276 Himne | els somnis – de cara a l’infinit. ~Per’xò està trista – però
277 OdaInf | L’ODA INFINITA ~ ~Tinc una oda començada
278 Excels | eternament. ~Fuig-ne, de la terra innoble, ~fuig dels horitzons mesquins: ~
279 VacaCeg| vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament
280 Muntan | es deixonda. ~I l’ànima inquietaa del torrent ~que crida en
281 OdaInf | no, ~va enllaçant la mà insegura ~crits de goig, planys d’
282 OdaEsp | Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida
283 Himne | IV ~Al crit de la tramuntana, –
284 Himne | vingut la gran cremor, ~i els jardins d’Andalusia ~ han
285 Muntan | al lluny, restaven tot el jorn ~contemplant ma bellesa
286 OdaInf | decaiguda i mig malmesa, ~joventut me l’ha represa amb compàs
287 Flors | de tu a la flor, mentres jugueu aixís, ~moure l’esguard,
288 VacaCeg| del sol que crema, ~vacil·lant pels camins inoblidables,
289 VacaCeg| És cega. ~D’un cop de roc llançat amb massa traça, ~el vailet
290 VacaCeg| inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. ~ ~1893~ ~
291 Muntan | estimavaen llargament, i al llarg amor de l’ennuvolament ~
292 VacaCeg| brandant llànguidament la llarga cua. ~ ~1893~ ~
293 Muntan | Els núvols m’estimavaen llargament, i al llarg amor de l’ennuvolament ~
294 CantEsp| etern» és ja la mort? ~Mes llavores, la vida, què seria? ~Fóra
295 Himne | ressonanta, ~és un etern deler de llibertat. ~Guaitant al mar els ulls
296 OdaInf | ventura, ~sens saber si lliga o no, ~va enllaçant la mà
297 Muntan | carminencs ~el blanc quart de lluna nova. ~Tot semblava un món
298 CantEsp| temps que passa, ~la il·lusió del lluny i de l’a prop, ~
299 OdaInf | lliga o no, ~va enllaçant la mà insegura ~crits de goig,
300 CantEsp| immensa. ~Sia’m la mort una major naixença! ~ ~1909-1910~
301 OdaEsp | oh!, salva’t – de tant de mal; ~que el plo’ et torni feconda,
302 OdaInf | amor pur; ~decaiguda i mig malmesa, ~joventut me l’ha represa
303 Excels | a la tranquil·la ~aigua mansa de cap port. ~Gira, gira
304 Himne | Cantàbria! som tos braus mariners ~cantant enmig les tempestats: ~
305 OdaEsp | Jo he vist els barcos – marxar replens ~dels fills que
306 OdaEsp | que morissin: ~somrients marxaven – cap a l’atzar; ~i tu cantaves –
307 CantEsp| digué «Atura’t» ~sinó al mateix que li dugué la mort, ~jo
308 OdaInf | jo mòria, ~me la digui de memòria ~mot per mot, de cap a cap. ~
309 OdaInf | fil per fil, ~de la ignota meravella ~que a la vida ens aparella ~
310 Excels | innoble, ~fuig dels horitzons mesquins: ~sempre al mar, al gran
311 CantEsp| Home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure
312 Flors | rostre, ~tot alçant els meus ulls al somrís teu. ~Tu
313 OdaEsp | veig enlloc. ~No sents la meva veu atronadora? ~No entens
314 CantEsp| tan formós, Senyor, si es mira ~amb la pau vostra a dintre
315 Muntan | Quan m’he adreçat i he mirat, ~la muntanya, el bosc i
316 Excels | els ulls en l’aire, ~no miris les platges roïns, ~dóna
317 Excels | entorn aigües esteses ~que es moguin eternament. ~Fuig-ne, de
318 CantEsp| que voldria ~aturar tants moments de cada dia, ~per fe’ls
319 OdaEsp | i dels que per la pàtria moren: ~les teves glòries – i
320 OdaInf | sap, ~al moment en què jo mòria, ~me la digui de memòria ~
321 OdaEsp | fills que duies – a que morissin: ~somrients marxaven – cap
322 VacaCeg| Ella cauria. ~Topa de morro en l’esmolada pica ~i recula
323 OdaEsp | te satisfeies – d’honres mortals, ~i eren tes festes – els
324 VacaCeg| parpelleja ~damunt les mortes nines, i se’n torna ~orfe
325 Flors | mentres jugueu aixís, ~moure l’esguard, guspirejant d’
326 Flors | pit la clavaràs, ~i, amb moviment de cígnia bellesa, ~arquejant
327 Flors | sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~al frec constant del teu
328 Muntan | adreçat i he mirat, ~la muntanya, el bosc i el prat ~me semblaven
329 Muntan | la delícia de les fonts ~naixe’ en mon si, regal de les
330 Muntan | virginal ~venir del fosc naixement ~a regalar-me la boca, ~
331 CantEsp| Sia’m la mort una major naixença! ~ ~1909-1910~
332 Himne | que ja han fugit. ~Li van naixent els somnis – de cara a l’
333 Himne | Flor vermella en cabell negre, ~ ulls de foc
334 OdaInf | ocell d’ales immenses ~que nia en l’eternitat. ~ ~1888~ ~
335 VacaCeg| parpelleja ~damunt les mortes nines, i se’n torna ~orfe de llum
336 OdaInf | no puc acabar mai: ~dia i nit me l’ha dictada ~tot quant
337 Excels | sempre al mar, al gran mar noble; ~sempre, sempre mar endins. ~
338 Excels | vigila, ~no perdis mai el teu nord, ~no et deixis du’ a la
339 Himne | mar són encrespats. ~La nostra vida és lluita, ~el nostre
340 OdaInf | forta ~m’han sigut dictats nous cants; pro cada any que
341 Muntan | el blanc quart de lluna nova. ~Tot semblava un món en
342 Excels | Fora terres, fora platja, ~oblidat de tot regrés: ~no s’acaba
343 Muntan | tempestes. ~I quan el cel s’obria al meu entorn ~i reia el
344 CantEsp| acluquin aquests ulls humans, ~obriu-me’n, Senyó’, uns altres de
345 OdaInf | ressò de les cadences ~de l’ocell d’ales immenses ~que nia
346 Flors | després a vora teu vindré a olorar-les. ~Grat ens serà tenir-les
347 Flors | arquejant el teu coll l’oloraràs. Al sentir l’alè tebi amb
348 Flors | dolç camí de cada dia; ~que omplin d’aromes davant meu la via, ~
349 OdaEsp | Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho perderes, –
350 Himne | cada platja fa son cant l’onada, ~mes terra endins se sent
351 Himne | vora del mar gran, ~les ones veu com vénen – i els astres
352 OdaInf | cap. ~Me la digui a cau d’orella, ~esbrinant-me, fil per
353 VacaCeg| mortes nines, i se’n torna ~orfe de llum sota del sol que
354 Muntan | ser dallada. ~Jo l’ànima pacífica del ramat, ~esquellejant
355 OdaInf | esbrava ~dictant-me-la sens parar. I aixís sempre a la ventura, ~
356 Flors | davant nostre, ~a l’hora de parlar de l’amor meu: ~vers el
357 OdaEsp | viscut trista. ~Jo vull parlar-te – molt altrament. ~Per què
358 Himne | veure els mars llunyans. ~Parleu-li del mar, germans! ~ ~
359 OdaEsp | llengua – no castellana: ~parlo en la llengua – que m’ha
360 VacaCeg| amb un gran gesto tràgic; parpelleja ~damunt les mortes nines,
361 Muntan | de la terra misteriosa. ~Part de dins de la canal ~he
362 CantEsp| ombra només del temps que passa, ~la il·lusió del lluny
363 Himne | han florit amb passió. ~Flor vermella en cabell
364 VacaCeg| dringar l’esquellot, mentres pasturen ~l’herba fresca a l’atzar...
365 Muntan | els seus clars regalims ~penetrava-m’hi ensems ~una saviesa dolça. ~
366 OdaEsp | vessada és morta. ~Massa pensaves – en ton honor ~i massa
367 OdaInf | subtil. ~I sabré si en lo que penses —oh poeta extasiat!— hi
368 Flors | FLORS ~ ~Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les ~
369 OdaEsp | i a l’ona brava: ~tot ho perderes, – no tens ningú. ~Espanya,
370 Excels | Vigila, esperit, vigila, ~no perdis mai el teu nord, ~no et
371 OdaInf | una altra esparsa morta ~i perduts els consonants. ~Ja no sé
372 Himne | de les danses ~ perfilant-se en el cel blau. ~Canta,
373 OdaEsp | llengua – que et parla entre perills? ~Has desaprès d’entendre
374 CantEsp| mar immens, i el sol que pertot brilla? ~Deu-me en aquests
375 VacaCeg| Topa de morro en l’esmolada pica ~i recula afrontada... Però
376 Himne | blau: ~davant la neu del Pirineu ~sentint llunyans – uns
377 Himne | demanen, ~bevent sos vents els pits se tornen braus; ~anant
378 Muntan | reia el sol en ma verdosa plana, les gents, al lluny, restaven
379 OdaInf | insegura ~crits de goig, planys d’amargura, ~himnes d’alta
380 Muntan | sobirana. ~Però jo, tota plena de l’anhel ~agitador del
381 OdaEsp | de tant de mal; ~que el plo’ et torni feconda, alegre
382 OdaEsp | retorna en tu, ~arrenca el plor de mare! ~Salva’t, oh!,
383 OdaEsp | aspra: ~en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra,
384 CantEsp| ull nostre, ~què més ens podeu da’ en una altra vida? ~
385 CantEsp| ma pàtria, Senyor; i no podria ~ésser també una pàtria
386 OdaInf | si en lo que penses —oh poeta extasiat!— hi ha un ressò
387 Himne | nostre cor és fort, ~ningú ha pogut tos fills domar: ~només
388 Flors | somrís teu. ~Tu triaràs una poncella encesa, al damunt del teu
389 OdaEsp | els fills? ~Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~tot ho
390 Excels | tranquil·la ~aigua mansa de cap port. ~Gira, gira els ulls en
391 Flors | flors, i penso en tu. Faré portar-les ~a tu pel dolç camí de cada
392 Himne | trista, que sols ella ~no pot veure els mars llunyans. ~
393 Muntan | Jo l’ànima flairosa de la prada ~que es delia en florir
394 Muntan | la muntanya, el bosc i el prat ~me semblaven altrament: ~
395 VacaCeg| comes, ~pel silenci dels prats i en la ribera, ~fan dringar
396 OdaEsp | barcos. – On són els fills? ~Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: ~
397 Muntan | Jo de la timba l’ànima profonda ~on la boira s’aixeca i
398 CantEsp| lusió del lluny i de l’a prop, ~i el compte de lo molt,
399 OdaInf | una oda començada que no puc acabar mai: ~dia i nit me
400 CantEsp| ma mesura per tot quant puga creure i esperar: ~si ma
401 Himne | tot arreu hem d’acudir ~a punt per viure i per morir, ~
402 OdaInf | infantesa ~entre ensomnis d’amor pur; ~decaiguda i mig malmesa, ~
403 Muntan | celatges carminencs ~el blanc quart de lluna nova. ~Tot semblava
404 OdaEsp | donat ~la terra aspra: ~en’questa llengua – pocs t’han parlat;
405 CantEsp| sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? ~Tot lo que veig
406 Muntan | congestes; ~i en l’ampla quietud dels horitzons ~hi sentia
407 CantEsp| temo tant la mort! Amb quins altres sentits me’l fareu
408 Muntan | Jo l’ànima pacífica del ramat, ~esquellejant pel bac mig
409 VacaCeg| morro en l’esmolada pica ~i recula afrontada... Però torna, ~
410 Muntan | fonts ~naixe’ en mon si, regal de les congestes; ~i en
411 Muntan | venir del fosc naixement ~a regalar-me la boca, ~i m’entrava pit
412 Muntan | I amb els seus clars regalims ~penetrava-m’hi ensems ~
413 Excels | platja, ~oblidat de tot regrés: ~no s’acaba el teu viatge, ~
414 Muntan | s’obria al meu entorn ~i reia el sol en ma verdosa plana,
415 Muntan | l’ànima del bosc que fa remor ~com el mar, que és tan
416 OdaEsp | vist els barcos – marxar replens ~dels fills que duies –
417 Muntan | horitzons ~hi sentia el repòs de les tempestes. ~I quan
418 OdaInf | malmesa, ~joventut me l’ha represa amb compàs molt més segur.
419 Muntan | que crida en la cascada resplendent. ~Jo era l’ànima blava de
420 Muntan | bell morir ~començava a resplendir ~pels celatges carminencs ~
421 Himne | és una immensa lluita ressonanta, ~és un etern deler de llibertat. ~
422 Muntan | plana, les gents, al lluny, restaven tot el jorn ~contemplant
423 OdaEsp | ningú. ~Espanya, Espanya, – retorna en tu, ~arrenca el plor
424 VacaCeg| silenci dels prats i en la ribera, ~fan dringar l’esquellot,
425 Flors | desesperadament. ~I encara em mig riuràs; mes quan me veges ~de tu
426 VacaCeg| sola. És cega. ~D’un cop de roc llançat amb massa traça, ~
427 Excels | aire, ~no miris les platges roïns, ~dóna el front an el gran
428 Flors | bell rostre ardent, la rosa adreçarà totes ses fulles ~
429 OdaInf | sempre a la ventura, ~sens saber si lliga o no, ~va enllaçant
430 OdaInf | teixit ferm i subtil. ~I sabré si en lo que penses —oh
431 OdaEsp | han parlat massa – dels saguntins ~i dels que per la pàtria
432 Himne | tramuntana, – ballem la sardana ~a vora el mar blau: ~davant
433 OdaEsp | a morts els fills, ~te satisfeies – d’honres mortals, ~i eren
434 Muntan | horitzó. ~I l’ànima del saule jo era encara ~que dóna
435 Muntan | penetrava-m’hi ensems ~una saviesa dolça. ~Quan m’he adreçat
436 Flors | guspirejant d’enveges, ~fugirà en sec ton confiat somrís. ~ ~
437 OdaInf | compàs molt més segur. De seguida amb veu més forta ~m’han
438 OdaInf | represa amb compàs molt més segur. De seguida amb veu més
439 Muntan | muntanya, el bosc i el prat ~me semblaven altrament: ~tot semblava
440 Himne | onada, ~mes terra endins se sent un sol ressò, ~que de l’
441 Himne | davant la neu del Pirineu ~sentint llunyans – uns altres cants... ~
442 Flors | teu coll l’oloraràs. Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~
443 OdaEsp | no et veig enlloc. ~No sents la meva veu atronadora? ~
444 CantEsp| ulls humans, ~obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans ~
445 Muntan | que es delia en florir i ser dallada. ~Jo l’ànima pacífica
446 CantEsp| estrelles ~i encara allí voldria ser-hi hom: ~si heu fet les coses
447 Flors | a olorar-les. ~Grat ens serà tenir-les davant nostre, ~
448 Himne | venint del mar mai més seran esclaus. ~Terra entre mars,
449 Muntan | ennuvolament ~congriava’s mon ànima serena. ~Sentia la delícia de les
450 CantEsp| Mes llavores, la vida, què seria? ~Fóra l’ombra només del
451 Muntan | pit endins... ~I amb els seus clars regalims ~penetrava-m’
452 OdaInf | amb veu més forta ~m’han sigut dictats nous cants; pro
453 VacaCeg| cingles, per les comes, ~pel silenci dels prats i en la ribera, ~
454 CantEsp| moment li digué «Atura’t» ~sinó al mateix que li dugué la
455 CantEsp| pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura per
456 Muntan | contemplant ma bellesa sobirana. ~Però jo, tota plena de
457 VacaCeg| Topant de cap en una i altra soca, ~avançant d’esma pel camí
458 Himne | viure i per morir, ~per greu sofrir... per triomfar! ~ ~
459 VacaCeg| abeurar-se a la font com ans solia, ~mes no amb el ferm posat
460 Himne | I ~Cantàbria! som tos braus mariners ~cantant
461 Himne | els astres com se’n van; ~somnia mons que brollen – i mons
462 Himne | fugit. ~Li van naixent els somnis – de cara a l’infinit. ~
463 OdaEsp | duies – a que morissin: ~somrients marxaven – cap a l’atzar; ~
464 OdaEsp | entorn: ~aixeca el front, ~somriu als set colors que hi ha
465 Himne | més llum demanen, ~bevent sos vents els pits se tornen
466 VacaCeg| se’n torna ~orfe de llum sota del sol que crema, ~vacil·
467 Himne | ulls de foc i cos suau, ~ets la terra de les danses ~
468 OdaInf | aparella ~el teixit ferm i subtil. ~I sabré si en lo que penses —
469 Excels | endins. ~Sempre amb les veles suspeses, ~del cel al mar transparent, ~
470 CantEsp| Senyor; i no podria ~ésser també una pàtria celestial? Home
471 CantEsp| jo, que voldria ~aturar tants moments de cada dia, ~per
472 Flors | oloraràs. Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, ~al frec
473 OdaInf | la vida ens aparella ~el teixit ferm i subtil. ~I sabré
474 VacaCeg| altre ~se li ha posat un tel: la vaca és cega. ~Ve a
475 CantEsp| quan vinga aquella hora de temença ~en què s’acluquin aquests
476 CantEsp| que s’hi mou sempre... i temo tant la mort! Amb quins
477 Himne | mariners ~cantant enmig les tempestats: ~la terra és gran, el mar
478 Muntan | hi sentia el repòs de les tempestes. ~I quan el cel s’obria
479 CantEsp| divers, tan extens, tan temporal; ~aquesta terra, amb tot
480 Flors | olorar-les. ~Grat ens serà tenir-les davant nostre, ~a l’hora
481 Excels | sempre mar endins. ~Fora terres, fora platja, ~oblidat de
482 VacaCeg| cel, enorme, l’embanyada testa ~amb un gran gesto tràgic;
483 OdaEsp | per la pàtria moren: ~les teves glòries – i els teus records, ~
484 Muntan | son ombra clara. ~Jo de la timba l’ànima profonda ~on la
485 VacaCeg| l’atzar... Ella cauria. ~Topa de morro en l’esmolada pica ~
486 VacaCeg| LA VACA CEGA ~Topant de cap en una i altra soca, ~
487 Himne | a amor convida ~i es va tornant un cant de germanor; ~Ibèria!
488 Himne | bevent sos vents els pits se tornen braus; ~anant al mar els
489 OdaEsp | de mal; ~que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; ~
490 Muntan | I l’ànima inquietaa del torrent ~que crida en la cascada
491 Flors | ardent, la rosa adreçarà totes ses fulles ~i es badarà
492 Himne | mars, Ibèria, mare aimada, ~tots els teus fills te fem la
493 VacaCeg| de roc llançat amb massa traça, ~el vailet va buidar-li
494 VacaCeg| testa ~amb un gran gesto tràgic; parpelleja ~damunt les
495 OdaEsp | massa poc en el teu viure: ~tràgica duies – a morts els fills, ~
496 Himne | IV ~Al crit de la tramuntana, – ballem la sardana ~a
497 Excels | no et deixis du’ a la tranquil·la ~aigua mansa de cap port. ~
498 Excels | suspeses, ~del cel al mar transparent, ~sempre entorn aigües esteses ~
499 Flors | ulls al somrís teu. ~Tu triaràs una poncella encesa, al
500 Himne | per greu sofrir... per triomfar! ~ ~
|